La meva contraportada publicada a Chem. Eur. J.

M’acaben de publicar un article a la revista Chemistry A European Journal sobre la semblança química entre hidrocarburs i hidroborurs. Més enllà que és una molt bona revista de química general, el fet més destacat és que la meva proposta de disseny gràfic per representar la recerca inclosa en l’article me l’han publicada a la contraportada de la revista.

mcontent-1

L’article es titula “A Simple Link between Hydrocarbon and Borohydride Chemistries”, una col·laboració entre l’Institut de Química Computacional i l’Institut de Ciència del Materials de Barcelona (ICMAB), i parla de: S’estableix un vincle clar entre les químiques dels hidrocarburs i els hidrurs de bor demostrant que els hidrocarburs i els hidrurs de bor tenen una arrel comuna regulada pel nombre d’electrons de valència en un espai confinat. L’aplicació del mètode proposat a hidrocarburs de referència dóna lloc a hidrurs de bor coneguts, però, fins i tot més important, permet el disseny de noves i interessants molècules que contenen bor que poden ser una font d′inspiració pels químics sintètics. 

Quan tenim els millors metges a casa

Sabeu qui són en Joan Massegué, Carlos Cordón, Josep Baselga o Manel Esteller? Els quatre són catalans, són metges, i encapçalen recerca de primer nivell per combatre el càncer. Els quatre estan exercint en els més pretigiosos centres de recerca del càncer: del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center o el Mount Sinai Hospital de Nova York, al Massacusetts General Hospital de Boston o l’Institut d’Invetigació Biomèdica de Bellvitge. Alhora tots mantenen contacte i col·laboren amb hospitals de Catalunya.

Fa un parell de setmanes vaig assistir al curs “Epigenética: biología, salud y enfermedad” de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo de Santander, impartit pel doctor Manel Esteller, que és el director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’IDIBELL. L’epigenètica fa referència a toto allò que controla l’activitat del genoma de forma heredable i no determinada per la seqüència genètica o, en altres paraules, l’interlocutor entre l’ambient i la genètica. Un exemple, dos bessons tenen el mateix genoma, però diferent epigenoma, ja que l’activitat dels gens està en funció de l’ambient. L’epigenètica ha significat un gran avenç en la lluita contra el càncer, i la prova és que ha donat lloc al disseny de nous fàrmacs (us sonen els agents desmetilants?). Alhora que no només està relacionada amb el càncer, sinó també amb malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer o cardiovasculars.

Vaig assistir el curs després d’escoltar la conferència d’en Manel Esteller al 46th ICREA Colloquium i adonar-me que l’epigenètica és una recerca biomèdica amb molt futur, i els sistemes que tracta són estructures bioquímiques properes a la recerca que he dut a terme més recentment. I també m’agradaria sentir-me partícep del combat contra el càncer, tot gra de sorra és benvingut.

La millor bioquímica computacional a Girona

La setmana passada es va celebrar a l’Auditori Josep Irla de Girona el congrés “X Girona Seminar on Theoretical and Computational Chemistry for the Modeling of Biochemical Systems: From Theory to Applications“. És la segona vegada que sóc part de l’equip organitzador, en aquest cas com a secretari, juntament amb en Miquel i en Pedro del mateix Institut de Química Computacional de la UdG. La temàtica d’aquesta edició ha estat la química computacional aplicada als sistemes bioquímics, i ha comptat amb l’assistència de 130 investigadors d’arreu del món, molts d’ells capdavanters en aquest camp de recerca, que han donat 28 conferències, 24 comunicacions i 60 pòsters, tots d’un alt nivell. També vull destacar que la inauguració va anar a càrrec d’en Carles Puigdemont, alcalde de Girona.

He de confessar que l’organització d’un esdeveniment com aquest ha portat molta feina, però l’esforç l’he vist compensat un cop acabat el congrés i havent avaluat el resultat per mi mateix i a través de les felicitacions de molts dels assistents. Només em queda felicitar a la Carme, Dani, Laura, Mireia i Verònica per haver-ho fet possible. El 2014 repetirem, i ho farem millor.

Per últim, la meva contribució científica al congrés va ser a través d’un pòster de la recerca feta pel meu estudiant de doctorat, Majid El-Hamdi, sobre un article publicat a la revista Journal of Organic Chemistry (a la foto en Miquel amb el pòster).

Presentació de la recerca sobre ADN a l’ESPA 2012

La setmana passada vaig participar a la conferència “Electronic Structure: Principles and Applications” (ESPA2012), que es va celebrar al Cosmocaixa Barcelona. Es tracta de la 8ena edició d’aquesta conferència, que va començar com una trobada dels grups de recerca en química teòrica i computacional d’Espanya, però ha acabat assolint una ressó internacional. Una assistència de 260 investigadors en són la millor prova. En el meu cas vaig defensar la meva recerca com a pòster, basada en l’estudi de parells de bases d’ADN. En definitiva, un èxit de conferència, tant pel nivell científic com per l’organització. Ens retrobarem a Badajoz 2014.

De l’aromaticitat metàl·lica a l’esfèrica a la Reunió de la Xarxa

Els passats 11 i 12 de juny es va celebrar la XXVIII Reunió Anual de la Xarxa de Referència de R+D+i en Química Teòrica i Computacional a la Universitat de Barcelona. Es tracta d’un congrés que reuneix els científics de les universitats i centres de recerca de Catalunya que investiguem en el camp de la química teòrica i computacional. Aquest any he tingut el privilegi de ser ponent invitat, i he parlat de sistemes metàl·lics aromàtics, com pot ser l’Al4-2, i també de l’aromaticitat de sistemes esfèrics, com els ful·lerens, però a capa oberta. Aquí deixo una foto, on es veu com en Marcel Swart (chairman de la sessió) m’introdueix, i la meva presentació:

Química biològica a Santiago de Compostela

Els passats dies 8 i 9 de març va tenir lloc a Santiago de Compostela la primera reunió bianual del grup de química biològica de la Real Sociedad Española de Química (RSEQ). Aquest grup és de recent creació, i nascut de la inquietud d’una sèrie de científics, la recerca dels quals està entre la química i la biologia, i en què m’incloc. La pròpia organització va voler representar aquestes interseccions en forma de plànol de metro. El programa va ser d’un alt nivell a escala internacional,  però voldria destacar la conferència del Prof. Shankar Balasubramanian sobre la seqüenciació de l’ADN. Un procés que ha passat de costar 100 milions de $ a escassos 5000 $, i que properament serà gratuït, pagant per aquells “serveis” posteriors que requerirem. En altres paraules, estem a les portes de  la medicina preventiva a partir del nostre codi genètic. Un progrés prometedor, que alhora espanta per la potencialitat del seu ús malintencionat.

Per la meva banda, vaig tenir l’oportunitat de presentar la meva recerca en forma de “flash presentation” i un pòster posterior. Us deixo la presentació: “Role of Hydrogen Bonding, pi-Stacking and Solvation on Stacked DNA Base Pairs”. I una foto del meu pòster:

Networking entre empreses i grups de recerca al Parc

Dijous va tenir lloc el II Fòrum del Parc Científic i Tecnològic de la UDG, que va convocar d’una banda les diverses entitats, empreses i grups de recerca del Parc, i de l’altra les organitzacions empresarials de les comarques de Girona, Barcelona i el sud de França amb l’objectiu de donar a conèixer la seva activitat, i fomentar la interacció i el networking entre elles.

Jo vaig ser el ponent del meu grup de recerca, l’Institut de Química Computacional, vaig presentar allò que fem i alhora les possibilitats de col·laboració. Aquesta va ser la ponència, a la sessió de “Biotecnologia, Alimentació i Salut”:

Escola de científics a Girona

Aquest matí ha tingut lloc la inauguració de l’Escola de Doctorat de la Universitat de Girona. L’acte ha estat dirigit pel Vicerector de Recerca Josep Calbó i el director de l’Escola de Doctorat Miquel Solà. Ambdós han destacat la importància de l’Escola de Doctorat per la Universitat de Girona, una aposta per la recerca d’excel·lència, potenciant els estudis de doctorat. Pretén ser una facultat de tesis, amb la intenció d’aportar millors investigadors al sistema, i per això el director ha fet el paral·lelisme amb la Masia del Barça, en aquest cas aplicada a la recerca. Cal mencionar que és la primera de Catalunya, i que arriba l’any que la UdG celebra els seus 20 anys. També incentivarà aquests futurs investigadors amb formació de cara a l’emprenedoria. El TN Comarques de TV3 se n’ha fet ressò (minut 1:24, jo hi surto comunicant pel Twitter).

L’acte ha culminat amb la conferència “Atomic systems: Quantum information and simulations” per part del Dr. Ignacio Cirac, director del Max Planck Institut d’òptica quàntica, i també premi Príncep d’Astúries, entre moltes altres distincions (el seu nom també és candidat pel Nobel). És un dels científics en física quàntica més prestigiosos, i ha donat una conferència molt didàctica sobre la física atòmica, destacant les bases pel desenvolupament de l’ordinador quàntic.

JOCS: Impacte de la química computacional a la societat

Aquest passat dimecres es varen celebrar les JOrnades Catalanes de Supercomputació (JOCS 2011: Química, computació i societat) a la Facultat de Química de la UB, una cita bianual organitzada pel Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA) juntament amb la Xarxa de Referència en Química Teòrica i Computacional (XRQTC). Aquesta jornada va abordar els reptes de la química computacional, la qual cada cop ha adoptat un paper més rellevant en una recerca més multidisciplinària. Així doncs, va incloure ponències destacant la seva aplicació en la recerca del medi ambient, la biotecnologia, la nanotecnologia o els nous materials. Un ampli aspectre que demostra la importància de la mateixa i la reputació que s’ha guanyat davant la ciència experimental. En definitiva, un futur d’esperança se’ns obre a tots els investigadors en química computacional, un futur que explotarà els supercomputadors i donarà el salt als ordinadors quàntics.

Membres de l’Institut de Química Computacional de la UdG que varen assistir a les JOCS, amb el pòster que varen presentar.

La importància de la química computacional en les JOCS2011:

La química és una ciència creativa essencial per a la millora de la nostra vida. Està present en tots els àmbits i és necessària per garantir la sostenibilitat del planeta i per resoldre problemes globals i essencials de la humanitat, com ara la alimentació, l’aigua, la salut, l’energia o el transport. Aquesta disciplina usa la computació per avançar en resoldre molts d’aquests problemes. La química computacional permet obtenir models d’estructures moleculars i reaccions químiques d’una forma ràpida i econòmica, recolzant i complementant el treball obtingut per la via experimental. Els resultats obtinguts contribueixen a la millora dels productes de consum i dels processos de construcció industrials, a la síntesi de nous fàrmacs i medicaments, a la preservació del medi ambient i de les seves espècies i animals, i a la recerca d’energies i tecnologies més netes.

Connexió científica Girona – Nova York

La setmana passada vaig assistir a un simposi a la City University of New York (CUNY), una universitat situada a l’Upper East Side de Manhattan. Aquest simposi va ser en honor al 70 aniversari del professor Joe Dannenberg, amb qui el meu grup de recerca fa anys que hi mantenim una col·laboració. Vaig presentar la meva recerca en forma de pòster, amb el títol: “Stability of XSSX and X2S2 isomers ( X = H, F, Cl, Br, I, Li and Na ) through Kohn-Sham MO theory and energy decomposition analysis”, J. Poater, M. El-Hamdi, F. M. Bickelhaupt, M. Solà. Els companys de l’Institut de Química Computacional Miquel Duran, Miquel Solà i Pedro Salvador, també hi varen participar.

I aquest és el pòster que hi vaig presentar, recerca feta amb en Majid El-Hamdi, Miquel Solà i Matthias F. Bickelhaupt.