El mateix Ara ha publicat un article del New York Times respecte l’impacte dels professors sobre l’alumnat. Sorprèn l’elevada influència en el futur dels estudiants el fet d’haver tingut un professor excel·lent enfront d’un de dolent entre l’últim any de primària i la secundària. Per tant l’autor avisa que “el sistema educatiu és potser l’amenaça més important a llarg termini per a l’economia i el benestar dels Estats Units”, i reclama que “aquest estudi hauria de contribuir a fer de l’educació un tema de debat prioritari a escala nacional”, ja que “les escoles representen una freda inversió empresarial en el nostre futur econòmic“. La reforma que proposa: “l’avaluació del professorat a partir del rendiment dels alumnes, uns salaris millors i més prestigi per als bons professors i l’acomiadament dels docents poc eficaços“. Aquestes mesures també s’haurien d’aplicar a casa nostra, els bons professors tenen dret a ser valorats com es mereixen, i s’ha d’acabar amb el proteccionisme dels dolents pel sol fet de ser “funcionaris”. Defenso que més val un bon professor amb 40 alumnes que dos de mediocres amb 20 cada un. Millor formació, avaluació i rebribució pels docents: ens hi posem?

A més, aquesta química creada a Girona ha apostat per l’excel·lència, tal com demostra el rànquing de la Fundación Conocimiento y Desarrollo, el qual situa la Universitat de Girona en el 6è lloc de l’Estat i el 2on de Catalunya (darrera la URV) respecte a la producció científica de l’àrea de química en el període 2003-07 (capítol 6, pàgina 258, “Citas por documento”). Aquesta excel·lència s’ha traduït en l’obtenció de 2 investigadors ICREA Sènior, 6 investigadors Ramon y Cajal, 3 disticions ICREA Acadèmia i 2 projectes Starting Grant, entre d’altres, en els darrers anys. La química a Girona s’ha convertit en un puntal de la recerca de la UdG, formant part de les àrees d’especialització del recent Campus d’Excel·lència Internacional (Campus Euromediterrani del Turisme i l’Aigua) concedit, i alhora tal com va recordar la mateixa Rectora Geli el passat juliol al Parlament de Catalunya. Així podem mantenir que Girona té química, i referent a la recerca, juga la Champions.

El setembre de 1995 posava els peus a la UdG per primera vegada, començava la Llicenciatura de Química. Sentia posar la primera pedra de la meva vida professional futura. Vaig aprendre química amb professors propers, laboratoris i ordinadors. La combinació d’aquests últims amb la ciència em varen captivar per quedar-me a la UdG i fer el doctorat en química teòrica i computacional. En aquell moment, el contacte amb els doctorands del meu camp de recerca a nivell estatal va tirar per terra aquell complex d’inferioritat de la UdG davant les Universitats “grans”, els meus coneixements adquirits a Girona no tenien res a envejar a la resta.

L’abril de 2003 em doctorava, després d’haver viscut 4 anys en contacte directe amb la recerca a l’Institut de Química Computacional, un grup de recerca punter en química computacional. Aquesta qualitat em va permetre optar a seguir formant-me a l’estranger. Després de més de 3 anys de postdoc a Amsterdam vaig tornar a la UdG com a investigador Ramon y Cajal, una reincorporació amb un segell de qualitat en recerca, prova de la confiança per part de la UdG i la seva aposta per l’excel·lència per fer-se gran. Estic orgullós de poder contribuir a la creació de coneixement i transmetre’l a la societat contagiant la passió per la ciència (veure la foto).

Per molts anys UdG!

Jo vaig ser el ponent del meu grup de recerca, l’Institut de Química Computacional, vaig presentar allò que fem i alhora les possibilitats de col·laboració. Aquesta va ser la ponència, a la sessió de “Biotecnologia, Alimentació i Salut”:

Després de l’èxit del TEDxGirona, tenia ganes de conèixer aquest TEDx sobre ciència, en el qual un dels ponents va ser el company del Departament de Química de la UdG, Miquel Costas, qui va parlar de química sostenible, amb una proposta de substituir la química agressiva actual basada en catalitzadors de metalls pesants per processos ja presents en la naturalesa (bioquímics). Alhora va sorprendre amb la possibilitat d’una fotosíntesi artificial com a font d’energia renovable.

Alhora em va impactar la programació fetal (Eduard Gratacós, Clínic), provant que la medicina comença abans de néixer, i la importància de la recerca de biomarcadors per poder distingir un cervell sa d’un de malalt des del primer moment, que és quan hi ha temps de correcció. Com també les espectaculars imatges de super-resolució obingudes de l’aplicació de la llum (punts emissors, STORM) a la biologia (Melike Lakadamyali, ICFO). I sense oblidar la computació sense límit de Wolfram Alpha.

Felicito als organitzadors Eduard Batlle i Anna Codina per la iniciativa d’Idees d’e-Futur, per haver acostat casos d’èxit de diferents àmbits a la societat gironina. I alhora per haver donat l’oportunitat de clausurar la sèrie a un grup de gent que vàrem intentar aportar el nostre granet de sorra. Em quedo amb la idea que la formació/educació és el millor antídot contra la crisi (consell de l’Eduard Muntaner), i que d’idees en tenim moltes i bones a casa nostra.

- Salvador Alemany (Abertis) ens va recordar el superior potencial econòmic de Catalunya envers Espanya i com el nostre teixit empresarial està afrontant millor la crisi (per mi, una raó de pes per desprendre’ns del llast veí que ens està frenant). També em va agradar que ressaltés el potencial de Catalunya en recerca bàsica, un gest cap a nosaltres els científics, i que per això celebra la unió d’Economia i Coneixement del Govern. I, va acabar amb la recomanació de tornar a començar enlloc de resistir, ja que aquests últims moren una mica cada dia, en canvi els primers s’adapten al canvi.

- En Toni Flores (Loop) va recordar la infidelitat del client digital degut a la facilitat per canviar. Alhora va avisar que ser emprenedor i jove és una bomba: màxima energia i mínima experiència. Mentre Xavier Berneda (Munich) defensa l’atreviment per triomfar, i aquí la seva prova:

- El millor ponent, per mi, va ser Lluís Torner (ICFO), amb la seva passió per la ciència i alhora la seva visió per convertir-la en negoci. La seva recepta per fer arribar la ciència al mercat és la interacció contínua entre la ciència i el mercat (la ciència ha de festejar l’empresa, cada dia), Va destacar aquelles persones que saben anar a la frontera del món: entre allò que se sap i allò que no, sent un potencial per convertir-ho amb riquesa. I va acabar recordant que per posicionar-se en espais sofisticats cal invertir en investigació sofisticada. Subscric aquest consell al 100% pels nostres polítics, la ciència és el nostre futur.

- A això mateix va fer referència Israel Ruiz (MIT), qui va convidar a deslligar els centres de recerca d’excel·lència de la política, pensant en el nostre País d’aquí a 20 anys. Alhora va recordar que el deure de la Universitat al s.XX va ser acostar l’educació al major nombre de gent, però ara cal reflexionar si tothom ha de ser universitari (jo crec que no), animant la Universitat a afegir formació en emprenedoria i recerca. Per últim ens va fer adonar que el problema no és la fuita de cervells, sinó la incapacitat per atreure’n, sobretot ara en un món globalitzat.

Només em resta donar-los les gràcies per haver-me regalat el portàtil. I alhora vull felicitar a l’Eduard Batlle per la seva recent entrada a ServeisWeb, afegint encara més valor al capital humà de què disposen, i que segur contribuïrà a posicionar l’empresa en el món digital i a fer-la créixer com es mereix. Recordar que enguany celebren 15 anys i que el proper 16 de desembre ho celebren amb una jornada de portes obertes on esteu convidats. Us animo a descobrir-la. Model a emmirallar-nos en els temps actuals. Talent de casa. Apostem-hi.

L’acte ha culminat amb la conferència “Atomic systems: Quantum information and simulations” per part del Dr. Ignacio Cirac, director del Max Planck Institut d’òptica quàntica, i també premi Príncep d’Astúries, entre moltes altres distincions (el seu nom també és candidat pel Nobel). És un dels científics en física quàntica més prestigiosos, i ha donat una conferència molt didàctica sobre la física atòmica, destacant les bases pel desenvolupament de l’ordinador quàntic.