Química gironina de Champions

Estem a punt d’acabar el 2011, i amb aquest estem a punt de dir adéu a l’Any Internacional de la Química. Al llarg d’aquest any s’han dut a terme actes de celebració del mateix arreu del món i en molt diferents àmbits de la societat, des de les escoles a les universitats. En aquest últim cas, el Departament de Química de la Universitat de Girona, juntament amb la C4D, ha tingut un paper molt actiu, destacant el bloc Catquímica.cat, el qual ha publicat totes aquestes activitats i altra informació rellevant en química adreçada a la societat. Aquesta és una mostra del compromís dels meus companys (professors i investigadors) per transmetre el coneixement, i alhora intentar contagiar els més petits de la importància de la ciència pel bé i l’avenç de la nostra societat.

A més, aquesta química creada a Girona ha apostat per l’excel·lència, tal com demostra el rànquing de la Fundación Conocimiento y Desarrollo, el qual situa la Universitat de Girona en el 6è lloc de l’Estat i el 2on de Catalunya (darrera la URV) respecte a la producció científica de l’àrea de química en el període 2003-07 (capítol 6, pàgina 258, “Citas por documento”). Aquesta excel·lència s’ha traduït en l’obtenció de 2 investigadors ICREA Sènior, 6 investigadors Ramon y Cajal, 3 disticions ICREA Acadèmia i 2 projectes Starting Grant, entre d’altres, en els darrers anys. La química a Girona s’ha convertit en un puntal de la recerca de la UdG, formant part de les àrees d’especialització del recent Campus d’Excel·lència Internacional (Campus Euromediterrani del Turisme i l’Aigua) concedit, i alhora tal com va recordar la mateixa Rectora Geli el passat juliol al Parlament de Catalunya. Així podem mantenir que Girona té química, i referent a la recerca, juga la Champions.

Avenços científics sortits de la cuina

Aquesta setmana La Vanguardia ha publicat una entrevista al Prof. David A. Weitz del Centre d’Investigació i Enginyeria de Materials de Harvard. Pel nom no sonarà a gaire gent, però sí per la seva obra: és el coordinador del curs Aliments i Ciència, una iniciativa de la Fundació Alícia i d’en Ferran Adrià. Els principals punts que vull destacar de l’article:

- La matèria és coneguda pels seus 3 estats: sòlid, líquid i gas, però n’hi ha almenys un més, la matèria tova. Aquesta s’ha descobert a partir de la cuina amb les emulsions i les espumes (aire + aigua + surfactant). Es comporta com un sòlid, però pot fluir com un líquid. I tenen moltes aplicacions des de l’ús domèstic a la biomedicina.

- Interacció científics – cuiners: els primers entenen el que passa a la cuina i els segons aprenen la química que es duu a terme en els fogons.

- Biofísica: estudi dels sistemes biològics amb els principis físics. Aplicada a la biotecnologia permetrà millors diagnòstics i fàrmacs, portant a una medicina personalitzada. També destaca la bionanociència, l’estudi de parts minúscules del nostre cos, com són les proteïnes, imprescindibles per la nostra salut. I alhora amb una millor seqüenciació de l’ADN es podran entendre les malalties i trobar el fàrmac més indicat per cada cas.

I com a reflexió personal final, crec que estem encarant una època de grans avenços científics que ens aportaran una millor qualitat de vida. I no només en el camp de la medicina, sinó també respecte a les noves formes d’energia per un planeta més sostenible, passant pels nous materials. I, com a químic de formació, no puc acabar sense recordar que la química té i tindrà un paper determinant en aquests avenços. La ciència ja no pot avançar sense una visió interdisciplinària. A fer recerca!

Química gironina a TV3

Aquest migdia, l’Espai Internet de TV3 ha estat dedicat a l’Any Internacional de la Química. El programa s’ha fet ressò de diferents pàgines web dedicades a la química i, entre elles ha fet referència al bloc CatQuímica.Cat, impulsat a partir de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la UdG. Alhora el programa també ha mencionat el bloc d’en Pep Anton, ànima del CatQuímica.Cat, i autor del bloc Pepquímic, un dels més importants dins la difusió de la química en català. Per part meva, he de dir que he fet un parell d’entrades dins el bloc CatQuímica.Cat.

Didàctica de la química que ens envolta

Dins els actes de celebració de l’Any Internacional de la Química 2011, al Departament de Química de la UdG vàrem organitzar un Cicle de Conferències de Divulgació de la Química amb el títol Química: La nostra Vida el nostre Futur. Varen ser 5 conferències dirigides a la societat amb un objectiu didàctic sobre els beneficis de la química i poder combatre els prejudicis sobre aquesta. Per això es varen celebrar a l’Auditori Josep Irla de la seu de la Generalitat a Girona, en ple centre, entre maig i juny.

Les ponències varen ser:

1) Globalitat química: compostos fluorats de la cuina a l’Antàrtica (Damià Barceló)

2) El món dels elements i els elements del món (Pilar González)

3) Química als aliments: més enllà dels additius (Carme Carretero)

4) Esferificacions i macarrons: La ciència a la cuina tradicional i moderna (Claudi Mans, Joan Roca)

5) Vull ser químic… per fer què? (Agustí Lledós)

També us convido a consultar les piulades del Twitter amb l’etiqueta #quimgi11 Per últim, la foto de dalt fa referència a l’oferta d’un milió de lliures per qui porti un material lliure de química (tot és química), i la de sota als reptes de la química del present segle XXI. Espero poder contribuir a assolir-los.

CatQuímica.cat: Bloc de química per l’AIQ2011

Amb motiu de l’Any Internacional de la Química 2011, la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital, juntament amb membres del Departament de Química i de l’Institut de Química Computacional de la Universitat de Girona, han creat el portal CatQuímica.cat. Aquest bloc pretén ser un punt de trobada de notícies relacionades amb la química, amb aportacions tant dels químics que l’han creat com de científics invitats. El contingut està dirigit a la societat catalana, i és per això que tots els fets científics que es detallen estan escrits amb un llenguatge entenedor. No oblidem que un dels objectius de l’AIQ2011 és apropar la química a la societat, allò de combatre els prejudicis enlloc de parlar del perjudicis. És un tòpic, però tot és química, nosaltres ho som i també l’aire que respirem.

Us convido a anar-lo seguint i a fer-ne ressò (feu-vos fans de CatQuímica al Facebook). Jo mateix m’hi vaig estrenar el passat dissabte amb un escrit derivat d’un treball de recerca meu publicat recentment sobre la comunicació dins les molècules.

Combatre els prejudicis de la química. AIQ2011

L’Any Internacional de la Química 2011 ha donat el tret de sortida aquesta setmana. Amb la inauguració formal a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, es tracta de donar a conèixer la química a la societat, combatre els prejudicis, més que parlar dels perjudicis. Tot és química: l’aire, l’aigua, el nostre cos, el menjar,… no hi ha engany major que aquell producte que porta escrit: “sense química” (la Royal Society of Chemistry ha promés un milió de lliures al primer que porti una cosa sense química). Tot allò derivat del petroli necessita de química per obtenir-ho, ara bé, la que ha d’esdevenir la principal energia renovable: la solar, també necessita de química per tal d’aprofitar-la. La inauguració va comptar amb la xerrada del professor Agustí Lledós que va donar la conferència “Vull ser químic… per fer què?”, un títol provocador per una brillant conferència sobre els reptes de futur de la química i dels investigadors en aquesta matèria. Apostant decididament per la interdisciplinarietat de la recerca, amb el químic involucrat en els camps de la salut, l’energia i la sostenibilitat, els tres grans eixos de futur. Us invito a mirar el vídeo de la xerrada, una gran llicó de didàctica en química tant a la societat escèptica dels beneficis d’aquesta, com als investigadors que ens hem compromès amb aquesta apassionant ciència.

Us demano que en feu difusió, que participeu a algun dels actes que es faran arreu de Catalunya i,que feu una ullada al llibre “The Elements”, el qual serà traduït al català per Sant Jordi 2011. Més informació amb en Pepquímic.

Toca ensenyar millor (o diferent ?) la ciència

Acabo d’assistir al III Congrés de Docència de Química a Secundària, el qual ha reunit una sèrie de professors de química (i ciència) de Secundària i d’Universitat. La jornada ha comptat amb les xerrades de Mercè Izquierdo, Trina Milan i Fina Guitart. Ha estat organitzat per Departament de Química de la UdG.

Anem al gra, la Dra. Mercè Izquierdo, catedràtica del Departament de Didàctica de les Matemàtiques i de les Ciències Experimentals de la UAB ha donat la xerrada titulada: “L’ensenyament dels canvis químics (cap a una ‘chemical chemistry’). Una nova manera de parlar dels àtoms”. La Mercè ha destacat la problemàtica desconnexió entre la didàctica de la química actual, basada en l’estudi de conceptes, i la química que vivim en el dia a dia. A més, hi ha una preocupant divergència entre els temaris establerts per Batxillerat i les competències que s’haurien d’assolir. Massa poc temps per assolir-ho tot: conceptes i associació dels mateixos. La Mercè proposa una didàctica de la química basada en els canvis químics, a partir dels quals presentarem els conceptes. També ens ha fet reflexionar sobre el poc coneixement de química de la societat, la didàctica de la qual no és a Primària i a Secundària s’ha reduït per massa difícil. Els canvis químics són presents en el dia a dia, i per això tothom hauria de ser una mica químic.

Seguidament ha estat el torn de la Trina Milan, professora de la UOC i activa usuària de la web 2.0, amb la xerrada: “Marie Curie, una blocaire avui?”. La Trina està convençuda que la didàctica de la ciència ha de canviar i fer ús de totes les eines derivades d’internet. Els professors i investigadors estan connectats arreu del món, fent ús de dispositius multiplataforma que molt fàcil ús, a partir dels quals cadascú és creador de continguts. Degut a l’elevada quantitat d’informació, majoritàriament disponible a les xarxes socials, contenidors de continguts, ara els professors tenen la tasca de posar ordre a tota aquesta informació. Els professors han d’adaptar la informació als usuaris que, tot i viure en un món globalitzat, cada cultura té una identitat pròpia i una manera d’aprendre. I ha destacat que estem en una cultura àudiovisual, i la didàctica s’hi ha d’adaptar, sent Youtube el principal portar de recerca dels estudiants.

Per acabar, la Fina Guitart ha donat la xerrada: “Educació Química EduQ: una revista per al professorat de química”, la qual ha presentat la revista EduQ. Aquesta revista pretén una difusió de la química, tant a la Secundària com a la Universitat. Ha ressaltat que el professorat necesita coneixements de la disciplina i coneixements de la didàctica, i aquesta revista pot ser una eina de gran ajuda. EduQ conté articles amb casos pràctics, alhora que presenta treballs de recerca de Batxillerat. La Fina ens ha convidat a no només ser-ne lectors i recomanar-la, sinó també a publicar-hi. M’ho apunto!

Així doncs, als professors de química ens toca reflexionar sobre com ensenyar química a les noves generacions. Vull repetir la importància de fer ús de totes aquelles eines derivades de la web 2.0: blocs, xarxes socials, Youtube, … i tantes altres, les quals faciliten una millor interacció amb l’alumnat. I, per últim, és imprescincible una millor comunicació entre el professorat de química i la societat. La química està a en la nostra vida diària.