Conferència invitada a l’Amsterdam Center for Multiscale Modeling

Aquest passat divendres 7 de febrer vaig fer una conferència invitada a l’Amsterdam Center for Multiscale Modeling (ACMM). L’ACMM és un centre de recerca en teoria i modelatge a la intersecció de la química, la física i la biologia. Durant la meva conferència de 40 minuts vaig parlar de la meva recerca en química quàntica aplicada a una reacció biomolecular de gran rellevància, com és la que té lloc en la replicació de l’ADN. Aquest treball l’he dut a terme en col·laboració amb la Dra. Célia Fonseca Guerra i el Prof. Dr. F. Matthias Bickelhaupt de la Vrije Univesiteit d’Amsterdam, i el Prof. Dr. Marcel Swart de la Universitat de Girona. Els resultats es publicaran en breu, raó per la qual no poso la presentació en línia com he fet en altres conferències.

Captura de pantalla 2014-02-12 a la(s) 16.53.32

Captura de pantalla 2014-02-12 a la(s) 17.00.58

Anuncis

La meva segona tesi dirigida

Ahir en Majid El Hamdi Lahfid, que ha estat el meu estudiant de doctorat durant els últims 4 anys, va obtenir el títol de doctor. Es tracta de la meva segona tesi dirigida (codirigida amb en Miquel Solà), després d’en Ferran Feixas, ara investigador postdoc a la University of California San Diego. La tesi s’ha titulat “On the use of energy decomposition analysis to unravel the origin of the relative stabilities of isomers”. Pot semblar una temàtica estranya, però es tracta de l’estudi de l’estabilitat d’isòmers a través de la química computacional, basant-nos en les seves energies. I què són els isòmers? Doncs dos compostos químics són isòmers si presenten el mateix tipus i nombre d’àtoms, però ordenats de formes diferents.

10292897863_7b3b4724b6_o

El tribunal de tesi va estar format pel Prof. Dr. Carlos Alemán (Universitat Politècnica de Catalunya), la Dra. Paola Belanzoni (Università degli Studi di Perugia, Itàlia), i la Dra. Sílvia Simon (Universitat de Girona).

10292898693_981033fec5_o

A banda del mèrit d’obtenir el títol de doctor, ja de per sí molt important, vull destacar el fet que en Majid és de Tetuan, una ciutat del Marroc, on hi va néixer i es va llicenciar en química. En Majid s’ha integrat perfectament en la dinàmica de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi, on s’ha convertit en un bon científic.

Moltes felicitats Majid! Desitjo que et puguis convertir en professor i investigador a la Universitat de Tetuan.

(Gràcies Miquel Duran i Pep Anton Vieta per les fotografies)

Conferència i premi a Santander

Ahir va posar punt i final a la XXXIV Reunión Bienal de la Real Sociedad Española de Química, celebrada a Santander (15-18 de setembre de 2013). Ha estat la primera vegada que he assistit a aquesta reunió, i estic content perquè se m’ha donat l’oportunitat de donar una conferència de la meva recerca a la sessió de la “Química en la Frontera con la Biología”.

foto

Diumenge passat, a l’obertura del congrés per part del Nobel de Química Prof. Grubbs, també va tenir lloc l’entrega de premis. I un concretament, el de Química Física, va recaure al Prof. Miquel Solà de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi de la UdG, qui va ser el meu director de tesi. Així doncs, moltes felicitats Miquel!

foto

TEDxUdG 2013: Són nosaltres, som ells, és UdG

El passat 24 de maig es va celebrar el TEDxUdG sota el títol “Swell People and Ideas: Beyond University”. L’event va comptar amb les conferències de diferents professors i investigadors de la mateixa UdG de molts diversos àmbits. Per mi, el punt més fort del TEDxUdG és el fet de permetre compartir coneixement creat a dins la mateixa UdG, i alhora difondre’l a l’exterior.

Primer vull destacar la conferència de la Sílvia Simon, professora de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi, on jo també treballo. La destaco pel fet que posa sobre la taula la definició d’un científic i la percepció que la societat té de nosaltres. A més de posar llum sobre la importància que té la dona també en aquest camp.

Voleu aprendre a llegir xinès fàcilment? El vídeo anterior us ensenyarà com. Sempre he defensat que allò més difícil deixa de ser-ho quan tens un bon professor a davant.

I per últim vull destacar la raó del títol del present article: “Són nosaltres, som ells, és UdG”, fruit de la col·laboració amb la Fundació Astrid21, la Lara i l’Eloi ens ajuden en el dia a dia tant a la UdG com en el Parc de la UdG. No us el perdeu, emociona. I finalment us convido a recuperar les diferents conferències del TEDxUdG i felicitar altre cop als organitzadors, amb en Miquel i la Meius al capdavant. Ens veiem en el TEDxUdG 2014!

tots

La meva contraportada publicada a Chem. Eur. J.

M’acaben de publicar un article a la revista Chemistry A European Journal sobre la semblança química entre hidrocarburs i hidroborurs. Més enllà que és una molt bona revista de química general, el fet més destacat és que la meva proposta de disseny gràfic per representar la recerca inclosa en l’article me l’han publicada a la contraportada de la revista.

mcontent-1

L’article es titula “A Simple Link between Hydrocarbon and Borohydride Chemistries”, una col·laboració entre l’Institut de Química Computacional i l’Institut de Ciència del Materials de Barcelona (ICMAB), i parla de: S’estableix un vincle clar entre les químiques dels hidrocarburs i els hidrurs de bor demostrant que els hidrocarburs i els hidrurs de bor tenen una arrel comuna regulada pel nombre d’electrons de valència en un espai confinat. L’aplicació del mètode proposat a hidrocarburs de referència dóna lloc a hidrurs de bor coneguts, però, fins i tot més important, permet el disseny de noves i interessants molècules que contenen bor que poden ser una font d′inspiració pels químics sintètics. 

És un honor nacional ser mestre de primària… a Finlàndia

Per alguns potser comença a ser un tòpic, però per mi continua sent un objectiu que no hi penso renunciar: fer que la nostra educació s’acosti cada dia més a la de Finlàndia. Altra cop apareixen al capdavant de l’informe PISA. Em quedo amb tres idees que per mi formen la columna vertebral del seu bon funcionament: 1) Els finlandesos consideren que el tresor de la nació són els seus fills i els posen en mans del millors professionals del país; 2) l’elevat rendiment dels estudiants és independent del seu context sòcio-econòmic; i 3) els pares tenen la convicció que són els primers responsables de l’educació dels seus fills, per davant de l’escola.

Vull posar èmfasi en el primer punt, amb el fet que només els millors estudiants de Finlàndia es poden convertir en mestres, i que ni tan sols amb bones notes en fan prou, sinó que han de passar unes proves molt dures. Així doncs, no és d’estranyar que per un mestre finlandès és un honor nacional ser mestre de primària. Algú em podria dir quants dels nostres millors alumnes de Batxillerat demanen Educació Infantil o Educació Primària en primera opció? Pocs, molt pocs, i només cal observar les notes de tall. És per això que aplaudeixo la proposta de crear una escola d’elit de mestres per part de la Generalitat, i que en principi serà una titulació en la qual hi estaran involucrades totes les universitats públiques catalanes. Evidentment que tardarem a recollir-ne els fruits, però es tracta d’una primera pedra, i vull posar-hi una mirada optimista, més encara ara en un moment delicat econòmicament, però esperançador políticament.

Cal tenir present que l’educació ha canviat, i aquesta ja no s’entén sense la incorporació de les noves tecnologies en el dia a dia, però d’ajuda a uns professionals formats amb aquestes, i no com una obligació per semblar que així el mestre o escola són millors. Les noves tecnologies ja formen part de la nostra vida, i també de la dels nens, i encara més important és el fet que han demostrat ser motl útils pel desenvolupament humà. Recordem el nostre compromís que per tal que l’educació d’un país tingui èxit ha de permetre les mateixes oportunitats a tots els nens. Però qui més en sap d’això és l’Eduard, així que us deixo amb la seva conferència al TEDxUdG. Per molts anys més comunicant Eduard! (aquest article ha estat prèviament publicat al bloc Com Gotes a l’Oceà en honor del seu cinquè aniversari en forma de “gotes obertes“. Us convido a no perdre-us-les. Gràcies altre cop Eduard)

Nit de la Recerca: futurs científics a Girona

Un any més, la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la UdG va organitzar la Nit de la Recerca a Girona, un esdeveniment que se celebra en més de 350 ciutats europees amb la intenció d’acostar la recerca a la societat i sobretot als més petits: als científics del demà. De 5 a 9 de la tarda diferents científics de la UdG porten a terme experiments, enguany relacionats amb la neurociència i les energies renovables, en la qual els nens hi poden prendre part activa. Aquest any ens va visitar la Project Officer de la Comissió Europea, Monica Hoek, responsable d’aquest projecte a Europa, per supervisar com el duem a terme i alhora entrevistar-se amb els investigadors de la UdG que se’ns ha concedit un projecte europeu per retornar al nostre país i engegar els nostres propis projectes de recerca.

Us he posat les fotos dels més petits dibuixant els científics; la Sílvia Simon, directora de la Nit de la Recerca, parlant amb la Project Officer Monica Hoek i el mag Fèllix; en Miquel Duran fent jocs de mans i màgia químico-quàntica; i en Pep Anton i en Pep Duran fent experiments químics.