Obsessionats per la comunicació

Ara fa un parell de setmanes, una alumna de l’assignatura de Tècniques de Comunicació Aplicades a la Química que dono a la UdG em preguntava la raó per la qual, gairebé en un vist i no vist, tothom s´ha posat a parlar sobre la comunicació. A què és deguda aquesta obsessió per la comunicació? És que no comunicàvem bé fins ara? En aquest moment estem parlant d’una nova manera de comunicar, una comunicació molt basada en les tècniques derivades de la web 2.0. Estem davant la Comunicació 2.0. El primer exemple que vaig posar a classe va ser sobre la propaganda a la televisió: Quanta gent mira els anuncis de la TV actualment? Poca, molt poca, i quant més joves, encara menys. Per tant, les grans marques han de trobar canals alternatius per arribar a la població (= potencials consumidors), i aquests són els que surten de la web 2.0: xarxes socials, blocs, eines del cloud-computing, univers Google, … A més, si tenim en compte que les últimes dades ja indiquen que passem més hores connectats a internet que mirant la TV, que molts dels programes de la TV els consumim a través d’internet, i que molta gent mira la TV al mateix temps que està navegant per internet, doncs ha arribat el moment de canviar els mètodes de comunicació. Fins ara he parlat de les grans marques i la publicitat, però tampoc ens podem oblidar de la premsa, i la manera com també s’està adaptant als nous canals (premsa electrònica), la política, amb campanyes tan sonades a través de xarxes socials com la de l’Obama, i sense anar tan lluny en el nostre propi país amb un Parlament de Catalunya 2.0, també. De la política podem passar a l’economia, amb el cas de la banca electrònica, sent ING el pioner i seguit fins i tot per la banca més clàssica. Reconec que fa molt temps que no trepitjo una oficina d’una caixa o banc.  I alhora, una nova forma de comunicació també s’està establint a nivell d’educació, amb la introducció de les TIC a les aules de tots els nivells, classes semipresencials, educació a distància, classes magistrals a través del Youtube, … i tants altres exemples (d’aquest darrer punt sobre educació 2.0, i l’efectivitat de les eines mencionades, en parlaré un altre dia).  Fins i tot ha canviat la manera en què la societat en sí es comunica, amb una davallada fins i tot del correu electrònic i un augment de les videoconferències per internet.

No vull acabar sense fer referència a un estudi inclós en el “Libro de las perspectivas de la comunicación para 2010“, el qual relexiona, amb visions dels diferents camps, sobre la comunicació, i que em va arribar gràcies a F. Grau, i una posterior entrada de M. Duran. Recomano la seva lectura per una millor comprensió d’aquesta obsessió, tant en la cultura, la sanitat, la universitat, o amb les noves professions derivades de la comunicació 2.0.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s