No compres per necessitat, sinó per desig

Divendres passat vaig tenir el privilegi de poder assistir al Seminari Propaganda: El seminari de la comunicació institucional. Amb aquesta entrada, i algunes següents,  vull fer una mica de resum dels punts més interessants de les xerrades, tot complementant-les amb alguna reflexió de collita pròpia.

El primer a parlar fou Ignacio Ramonet amb “Els orígens de la propaganda”. Tal com bé indica el títol, Ramonet va passar per la història del terme propaganda. Podríem definir-lo com la manera per arribar a un conjunt d’individualitats, o sigui, ha de ser un sistema de comunicació de masses. La propaganda es va iniciar amb l’Església, per comunicar la fe i captar nous adeptes, i tenia l’avantatge de poder tenir un dia de reunió de masses, el diumenge, per poder arribar de forma més fàcil a més gent. El segon pas ja fou la premsa, a la segona meitat del segle XIX (premsa de gran abast), moment en el qual ja va passar a ser una eina per la política. Sobretot pel què fa a la democràcia, la propaganda era i és una de les millors maneres per manipular les opinions. D’aquí va començar la idea actual que en tenim: terme pejoratiu.

Un exemple de la propaganda en democràcia fou la creació d’uns comitès als Estats Units que varen organitzar 75.000 voluntaris per convèncer la gent d’entrar en guerra (1era Guerra Mundial). Foren els anomenats “four-minutes-men” (minuts que tenien per explicar la posició favorable a entrar en guerra en reunions de qualsevol nivell), incloent l’anunci del “Tio Sam” per allistar-te a la Armada. Curiós és el fet que consideraven que l’adversari o contraris a la guerra utilitzaven propaganda, en canvi els “bons” només “informaven”. Aquests comitès són els que ja varen incorporar pensadors de la comunicació, les primeres agències de comunicació, per dir-ho d’una altra manera.

L’objectiu de la propaganda en democràcia és poder dirigir-la, però amb un govern invisible, imperceptible. En altres paraules, manipulació de la opinió pública, no només per allò que s’ha de votar, però fins i tot exemples de què comprar. Sí sí, ho he escrit bé, la propaganda ha aconseguit i aconsegueix que compris allò que tu no necessites. Tal com bé deia Edward Bernays, membre del comitè de guerra anterior, i amb una de les millors agències de comunicació mundial, l’energia que mou la mecànica social no és la necessitat, sinó els desitjos. O sigui, les persones no comprem en funció de les necessitats, sinó en base als nostres somnis (llibre Propaganda). Dos exemples donats per Ramonet: 1) Les dones no fumaven en públic perquè les feia vulgars, així que la indústria tabaquera va contractar Bernays per canviar-ho. Un psicoanalista li va dir que a l’home li agradava aguantar la cigarreta com una mostra de virilitat (forma fàl•lica). Es va idear una campanya per convèncer les dones que si volen ser lliures, alliberades de les imposicions masclistes, havien de fumar, convertint la cigarreta en la torxa de la llibertat de les dones. Bernays va convèncer primer un grup de feministes i, aquelles dones que es creien lliures, varen acabar sent més submisses que la resta. O 2) l’esmorzar americà d’ous amb cansalada també va aparèixer a partir d’una campanya de Bernays. O sigui, té quatre dies, abans els american esmorzaven llet amb cereals o torrades, i en canvi avui, a tot el món, es poden esmorzar ous amb cansalada. Fou conseqüència d’una crisi que el porc no es venia i, gràcies a convèncer una sèrie de metges perquè el recomanessin, va aconseguir la popularitat.

Així doncs, dos exemples de manipulació, ambdós amb conseqüències nefastes. Les dones no només són lliures de fumar, sinó que l’augment de càncers de pulmó que pateixen és molt més elevat que als homes. I, esmorzars d’ous amb cansalada i relacionats han provocat la més gran malaltia del segle XX i present: l’obesitat. Reflexionem, moltes accions que creiem nostres i lliures han estat planificades per enginyers de la comunicació.

Anuncis

3 pensaments sobre “No compres per necessitat, sinó per desig

  1. Et recomano la sèrie Mad Men al respecte. Una de les millors sèries de les darreres temporades. Explica el día a día d’una agència de publicitat als anys 60 a Amèrica. Sèrie de 10. Al primer capítol surt el lema “it’s toasted”…

  2. Retroenllaç: Rosa Cullell i internet inauguren el curs de la UdG « Bloc de Jordi Poater

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s