Lliçó al present per un futur incert, però segur diferent

Ahir l’entrega de notes de l’assignatura de Tècniques de Comunicació Aplicades a la Química va posar punt i final a la meva docència d’unes eines que dia rera dia se’ns instal·len tant a la feina com a les nostres estones d’oci. Noms de xarxes socials com Facebook, Linkedin, Tuenti o Twitter, blocs a partir de Blogger o WordPress, enllaços al Delicious, fotos al Flickr o Picasa, presentacions al Scribd o Slideshare, i sense oblidar-nos la infinitat d’eines de l’imperi Google, ja no només formen part dels usuaris més avançats en informàtica, sinó de qualsevol persona amb un mínim de curiositat, la majoria de vegades incentivada per la gent que l’envolta. Ho heu sentit allò que “si no estàs al Facebook no existeixes”?

Hi ha qui diu que totes aquestes eines són una moda passatgera, tot i que l’augment d’ús de forma exponencial em fa creure tot el contrari. Les tenim aquí, i hi són per quedar-se. Una nova manera de fer les coses ja ha arribat, hi ha qui l’anomena la societat 2.0, on noves relacions s’han creat i aniran a més. Els blocs ens permeten, de forma personal, crear coneixement i transmetre´l, sense intermediaris, arribant a qualsevol lloc, sense barreres físiques. La credibilitat és un valor important que cotitza a l’alça, i per això els principals mitjans de comunicació estan lluitant per no perdre aquell poder adquirit que tenien de només ells poder informar. Ens enfrontem a una nova manera de consumir, guiats per allò que ens diuen aquells amb qui estem en contacte, i sent escèptics davant dels grans (i cars, molt cars!) anuncis de publicitat. Consumim cada cop més “a la carta”, decidim el què i quan ho consumim. Un exemple molt clar: LOST, la sèrie d’èxit rotund. Ara bé, èxit rotund de seguiment, però a la TV l’audiència no era una cosa fora de sèrie, sinó que una part molt important ha mirat els diferents episodis a través d’internet (quan i on han volgut). Aquesta és la nova TV, una TV a la carta, digital, per internet, la qual haurà de basar el seu finançament pensant menys en la publicitat, i més en un format tipus iTunes. És impensable una TV sense anuncis, gratuïta i de qualitat, ja que aquesta última té un preu.

Totes aquestes eines formen part del present, i totes les mencions al futur són suposicions. Si tot acaba en una moda, queda el consol que el saber no ocupa lloc, però si es confirma l’avenç cap a una nova societat, doncs quan més aviat estiguem preparats, de més endavant sortirem, tant professionalment com personalment. Així doncs, estic orgullós de poder formar per aquest futur, una formació a la Universitat que és bidireccional: professor – alumne i alumne – professor, eliminant la jerarquia d’aquell que es creia amb el coneixement absolut i inamovible. Finalment, per aquells que han superat amb èxit, us deixo amb l’anunci de l’estiu per segon any consecutiu: enganxós, molts enganxós, però amb un èxit desbordat.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s