Ja no m’estima. La deixo… és l’hora dels adéus?

Potser aquest escrit pot semblar totalment redundant després d’haver escoltat al llarg de la nit passada i tot el dia d’avui els diferents comentaris, molts procedents d’experts molt més qualificats que un servidor, i del Constitucional en ple i tot. Simplement vull afegir el meu granet de sorra com a català, un català que ja ha perdut tota esperança de sentir-se respectat per una Espanya autoritària, que ha menyspreat un rera l’altre tots els gestos de complicitat, generositat i solidaritat dels catalans envers la creació d’un estat on hi poguessin conviure diferents cultures. Sí, cultures, no parlo d’orientacions polítiques ni nacionalismes, parlo de cultures. Quan algú em vol imposar què he de parlar als meus fills, com els he d’educar, i tot des d’una visió uniformitzadora, està tocant la meva cultura. Fins aquí hem arribat, una situació que no hi trobo més explicació que un odi sortit de l’analfabetisme establert més enllà de l’Ebre per aquells que el sostenen de forma interessada per obtenir més poder (tant de la dreta com de l’esquerra, no ens deixem enganyar). Per la resta, aquells que tenen criteri propi i una intel•ligència utilitzada de forma constructiva, deixo el reportatge Adéu Espanya?, emès recentment a TV3. No és una invitació a unir-se a la causa independentista, sinó una invitació a l’autoreflexió, allunyada de la corrupció política. Si per un moment adoptéssim una mentalitat innocent, no pervertida, ens adonaríem com una millor convivència aniria en pro d’ambdues bandes, no només de la catalana. I ara sí que parlo del tema econòmic.

Només un últim apunt, estic content com Catalunya, per part dels catalans, les persones, està afrontant la difícil situació de crisi amb un principi d’optimisme, sobretot respecte a l’impuls a noves empreses, la majoria d’elles basades en la societat del coneixement i les noves tecnologies. Com a mostra l’acte d’ahir a la UdG, amb la celebració del I Fòrum del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, una passarel•la de noves empreses, moltes d’elles molt prometedores, el mercat de les quals ja no se centra en Espanya, sinó en el món. Un exemple a seguir, sobretot per aquells obsessionats amb l’economia de la “totxana”.

Anuncis

3 pensaments sobre “Ja no m’estima. La deixo… és l’hora dels adéus?

  1. Retroenllaç: Orgullós del meu País. Catalunya a la manifestació 2.0 « Bloc de Jordi Poater

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s