Orgullós del meu País. Catalunya a la manifestació 2.0

Sí, he anat a la manifestació a Barcelona “Som una nació, nosaltres decidim“. Estic orgullós d’haver-hi anat, sobretot després que la Renfe gairebé m’ho espatllés amb l'”avaria” d’un tren a Flaçà i la posterior interrrupció de la línia Girona – Barcelona, quan l’estació de Girona estava plena de gom a gom de gent amb senyeres (gràcies a en David amb qui he compartit el cotxe cap a BCN). Passeig de Gràcia feia posar la pell de gallina, desbordat de gent, dels més petits als més grans, amb senyeres i estelades de totes mides. Una hora abans de l’inici un ja no podia passar per on volia, la gent ja prenia posicions. Eren les sis de la tarda, hora del tret de sortida, però fins a una hora més tard no he pogut començar a avançar.

Ja siguin 1.1 o 1.5 milions de catalans a la manifestació, queda molt clara l’opinió del Poble Català, opinió que ja s’hauria d’haver fet respectar en el moment en què el referèndum per l’Estatut va donar el Sí. Allò que decideix un poble de forma massiva i democràtica, no hi pot haver cap tribunal que ho pugui retallar o destruir. Avui no han estat els polítics, sinó els catalans, els que s’han encarat a les imposicions d’un estat que només ens vol pels diners, però no tenint-ne prou també ens vol sotmetre imposant-nos la unificació cultural. Un estat incapaç de valorar la riquesa que representen les múltiples cultures que conté, només comprensible des de la més gran ignorància o l’enveja per una terra i una cultura que fem les coses millor, amb seny, però que en moments com aquests també traiem la rauxa. Refermo el que vaig dir fa pocs dies, i avui més que mai, ha arribat l’hora dels adéus?

No vull concloure aquesta entrada sense fer referència al fet que la manifestació d’avui es pot considerar la primera manifestació 2.0. Ara bé, no m’allargo en aquest punt perquè la Trina Milan m’ha passat al davant amb una entrada que, d’haver-ho intentat, m’hagués quedat a mig camí. No puc estar més d’acord que el català està més fort que mai a internet, i Catalunya té una via per anar creixent, mirant cap al món (Miquel Duran). Internet no té fronteres. Seguim així.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s