Premsa constructiva: Incentivar l’emprenedoria

Durant aquest estiu, el diari La Vanguardia ha publicat tres interessants entrevistes relacionades amb incentivar l’economia, i això va lligat amb la figura de l’emprenedor, de la qual n’he parlat anteriorment. Destaco les principals idees:

La primera va ser a en Richard Florida, gurú de les tendències demogràfiques i innovació tecnològica. Considera que la creativitat és el nou motor de l’economia, i per això s’ha d’incentivar a l’educació. Els països que aposten per aquesta via són els que lideraran l’economia (Finlàndia, Holanda, Suècia, Dinamarca,…). I aquest creixement econòmic es dóna sobretot en ciutats tolerants, diverses i obertes (exemple de San Francisco i Silicon Valley). Creieu que Barcelona està apostant en aquesta direcció? Jo crec que sí, i l’aposta per la recerca biomèdica d’excel·lència, o ser la seu de dues de les millors escoles de negocis del món (ESADE i IESE), en són dos grans exemples que s’haurien d’aplicar a la resta.

La següent és amb el professor Tom Byers, de la Universitat de Stanford. Treballa al rovell de l’ou de l’empenedoria, Silicon Valley, que s’ha creat a partir de l’aportació de gent innovadora d’arreu del món. Es valora la gent per la seva ambició, i no per qui és o d’on ve i, més important, es valora el dret a equivocar-se, ja que és l’única manera per aconseguir l’èxit. Ens deixa amb un secret de via de negoci que té potencial d’explotació: les energies renovables.

L’última entrevista és al professor John Mullins de la London Business School, el qual desmitifica la utilitat del “business plan”, i subratlla que l’èxit d’un emprenedor es centra a poder solucionar un problema, i no a crear res nou, ja que tot està inventat. També subratlla que en els països capdavanters són els emprenedors els que tiren del país, i només demanen al govern que no posi obstacles.

Només em queda felicitar a La Vanguardia per publicar aquestes entrevistes, constructives des del meu punt de vista i que, a partir de la premsa, tenen major abast que en revistes especialitzades. En pren nota la resta de premsa? En una línia semblant, també valoro de forma positiva el programa Reinventar-se de la Generalitat de Catalunya, que es pot veure a través del C33.

Anuncis

Recerca presentada a l’ACS National Meeting de Boston

Aquesta setmana he tingut l’oportunitat de presentar la recerca duta a terme per l’equip d’investigació de què formo part a l’Institut de Química Computacional a un dels congressos més importants que tenen lloc cada any als Estats Units. Es tracta del Fall 2010 National Meeting, que aquest any ha tingut lloc a Boston. Aquest congrés reuneix entre 12.000 i 15.000 químics d’arreu del món, per intercanviar la recerca que estan fent en els diferents camps de la química. L’organització m’ha permès donar dues conferències a la Divisió de Química Orgànica:

1)  A Test to Evaluate the Performance of Aromaticity Descriptors in All-Metal and Semimetal Clusters: An Appraisal of Electronic and Magnetic Indicators of Aromaticity

2) Patterns of p-Electron Delocalization in Aromatic and Antiaromatic Organic Compounds in the Light of the Hückel’s 4n+2 rule

La presentació (comunicació) de la recerca hauria de ser un punt obligat per tots els investigadors, no només perquè ajuda al progrés de la recerca amb el coneixement d’altres investigadors del mateix camp. Sinó també perquè és una manera de passar comptes amb la societat, la qual no hem d’oblidar que és la que permet la recerca que duem a terme mitjançant els seus impostos. Estem en un país on la majoria de la recerca està finançada per l’Administració pública, a diferència dels Estats Units, on el finançament privat és molt alt.

Si no creiem amb el paper de la Universitat, cap on anem?

Sabíeu que des d’aquest any els estudiants de Batxillerat i els de FP competeixen de tu a tu per entrar a la Universitat? Amb la diferència que els primers han de fer la Selectivitat (prova igual per tothom), i els segons no.

Sabíeu que el 82% d’Educació Infantil de la UB o el 92% de la mateixa carrera a la UAB vénen de FP? I de la mateixa manera més del 50% en altres carreres Magisteri i Infermeria?

Fins ara hi havia uns camins estrablerts, qui volia anar a la Universitat estudiava Batxillerat i feia la Selectivitat. I aquells estudiants de cicles de formació professional que, acabats els estudis, s’adonaven que volien anar a la Universitat, tenien un percentatge reservat (mai superior al 30%), per tant, com a via alternativa. Les regles del joc, de la nit al dia, han canviat. I ara resulta que els futurs responsables de Catalunya en temes d’Eduació i Infermeria ja no són estudiants que tenien intenció d’anar a la Universitat, sinó que tenen estudis de FP.

En cap moment poso en dubte la capacitat dels estudiants que vénen de FP, tot i que no han passat per cap avaluació externa i objectiva equivalent a les PAU. A més, deixeu-me posar en dubte la quantitat d’alumnes de FP que entren a la Universitat amb un 10…

Catalunya no es pot permetre el luxe de jugar amb l’entrada a la Universitat o jugar amb la formació dels nostres estudiants. 6000 alumnes que han superat les PAU, una part important amb molt bona nota, el curs vinent no tenen plaça a la Universitat. Ara que és quan més es necessita la formació, el Govern l’erra, tot i que ja se’ls va advertir des de diferents sectors de la Universitat. Mantinc que hem de donar prestigi a la FP, però no convertir-la en la via fàcil per entrar a la Universitat, sinó acabarem de desmotivar els estudiants de Batxillerat, que prou feina tenen a assolir els valors d’esforç i sacrifici, que una altra brillant reforma es va endur. Per útim, tothom hauria d’anar a la Universitat? No, però ho deixo per una altra entrada.