Camí de l’excel·lència sense oblidar les bases

La setmana passada va tenir lloc l’acte “Et vols banyar? Vols que sigui fantàstic? Capbussa’t en la química i neda entre robots”, emmarcat dins La Universitat dels Nens i les Nenes (udn2), un projecte que engloba les 8 universitats de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), entre elles la UdG. Aquesta iniciativa es fa amb la intenció d’acostar la Universitat als nens i nenes d’educació primària, els futurs actors d’aquesta institució. La Universitat té per missió acostar la ciència i la cultura a la societat, i aquesta engloba dels més petits als més grans. La Universitat ja no és només per aquells alumnes de 18 a 23 anys (més o menys), sinó que fa temps que ja es va obrir a tots els adults, tenint en compte allò de la formació continuada al llarg de les nostres vides, un requisit d’ara en endavant. I ara, doncs també toca que s’acosti als nens i les nenes, que els facin coneixedors dels tresors del coneixement que tenen. Ja en el meu camp, crec que els permet veure la importància de la ciència (la química en aquest cas) en tot allò que ens envolta. I com a mostra el vídeo següent (Edunomia):

En segon lloc, vull fer referència a la petició de Campus d’Excel·lència Internacional (CEI) per part de la UdG juntament amb la Universitat de les Illes Balears (UIB) i amb el suport del CSIC. Concretament, aquesta aposta es presenta com a Campus d’Excel·lència Internacional Pirineus Sostenibilitat Turística, Aigua i Investigació Avançada, i significaria un pas més cap a una marca de qualitat per part de la UdG. Alhora, ja he defensat anteriorment la necessitat de tota Universitat d’apostar per unes línies d’excel·lència, les quals també provoquen una retroalimentació de la resta en pro d’una millor Universitat. Les Universitats catalanes hem de millorar (amb rànquings o sense), i crec que aquesta és una via. Tant de bo se’ns concedeixi el CEI! Així doncs, cal perseguir l’excel·lència, però sense oblidar les bases, els futurs actors de la Universitat, els nens i les nenes.

Anuncis

Científics perduts pel camí: Els donem una oportunitat?

Ahir em vaig assabentar amb detall del programa Dreams (You Can Help Dreams Come True) de l’American Chemical Society (ACS). Es tracta d’un programa d’ajudes als Estats Units per tal que aquelles persones pertanyents a minories desafavorides econòmicament, però capacitades per obtenir el Graduat en Química, ho puguin fer. O sigui, fer que aquesta gent, en principi mancada d’oportunitats per raons econòmiques, pugui fer realitat el seu somni, estudiar Química i convertir-se en científics. El programa d’ajudes és pioner en el sentit que no només inclou beques, sinó que aquestes van acompanyades de tutoria contínua al llarg del Graduat i la posterior fase de pràctiques.

No es tracta d’ajudes provinents de cap ONG, ni d’ajuda als desvalguts, ni tan sols es podria qualificar d’altruista. Es tracta d’un programa d’inversió en la societat per tal d’obtenir-ne un benefici, sent així beneficiós per ambdues parts. Es tracta d’una inicitiva en una societat, l’americana, la qual realment creu que el coneixement és el motor de l’economia. Quan arribarà aquí?

Rosa Cullell i internet inauguren el curs de la UdG

Ahir al matí es va inaugurar la nova Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona, situat a l’antic edifici del Seminari, que s’ha restaurat i adaptat a la seva funció: formar nous mestres i professors. Una gran responsabilitat. Seguidament, va tenir lloc la inauguració del curs 2010-11 dins del mateix edifici. Enguany, la conferència inaugural ha anat a càrrec de la periodista i empresària Rosa Cullell amb el títol “Galàxia comunicació: sobreviure a internet”. Em va agradar que una periodista digués sense filtres que el món de la comunicació està canviant, que s’ha arribat al final de la possessió de la informació de forma monopolitzada. Internet ha provocat la democratització de la transmissió de la informació: blocs i xarxes socials han pres el relleu. Tot ciutadà té el dret de comunicar. Això també ha repercutit en la comunicació comercial, la publicitat ha disminuït, i cal buscar nous canals per arribar als ciutadans; punt que he tractat en aquest mateix bloc anteriorment. Perills i reticències? Tantes com vulguem, però el perill implícit de la informació lliure no ens ha d’impedir endinsar-nos en allò que ja no és futur, sinó el dia a dia. Aquells que tenen reticències (professors que es neguen a moure’s de les seves classes magistrals o diaris que es neguen a estar a internet) tenen els dies comptats. No hi ha marxa enrera, es tracta d’una tecnologia que ha arribat i ha detonat un canvi de cicle. I, com a català, em sento orgullós que la comunitat catalana a internet superi els 3 milions, i no para de créixer.

La Universitat de Girona no para de créixer, i per això tots els membres de la seva comunitat tenim 12.000 raons cada dia per esforçar-nos per millorar, tal com va dir el president del consell social (A. Bou). Seguidament, la Rectora Geli va tancar l’acte, amb unes paraules crítiques respecte la retallada del finançament per part de l’Administració. Geli va reclamar un finançament adequat i estable per les universitats, sobretot si aquells que manen no paren d’omplir-se la boca de la importància de la Universitat com a sector estratègic per sortir de la crisi i fer prosperar Catalunya. Quan els països a emmirallar-nos ho tenen ben assumit, el nostre pren la direcció contrària. Creuen de debò en nosaltres? Alhora es va preguntar sobre la Universitat que volem; assumint que potser sí que cal un replantajament a fons, però sense mai oblidar el paper determinant que ha tingut la Universitat de Girona (o la Universitat Rovira i Virgili o la Universitat de Lleida) en l’expansió del coneixement arreu del territori català, implicant un país més integrat.

(foto de Miquel Duran)

Acabo, estem en un moment clau, econòmicament parlant, i només apostant decididament per una societat del coneixement, assumit com un compromís per tots els actors, Catalunya remuntarà i es posicionarà on es mereix. Només recordar que la UdG l’any vinent complirà els 20 anys, es fa gran, mirant cap a l’excel·lència i compromesa amb aquest canvi de cicle: internet ahir va estar present durant tot l’acte (Twitter #udgin10 i seguiment per internet), prenent bona nota de la Rosa Cullell quan va dir que la Universitat ha d’arriscar, prendre partit a internet per fer arribar el coneixement a tota la societat, trencant barreres entre les aules i les llars particulars.

UdG: una Universitat transfronterera

Aquest matí ha tingut lloc la presentació del Pol de Recerca i Ensenyament Superior Pirineus Mediterrani (PRES-PM) a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la UdG. Cinc universitats formen part d’aquesta projecte: Girona, Lleida, Illes Balears, Perpinyà i París VI (Observatori oceanogràfic de Banyuls). Es tracta d’una aposta per la col·laboració transfronterera d’aquestes universitats de l’arc mediterrani, amb l’objectiu d’obtenir un reconeixement europeu i internacional. Aquesta col·laboració ha d’incloure projectes de recerca multidisciplinars, màsters i doctorats interuniversitaris, tesis doctorals conjuntes, programes de mobilitat d’estudiants i professorat, conferències,… un seguit d’accions que han de portar aquesta regió a ser un pol d’atracció de talent.

En moments de crisi econòmica com els actuals, apostes d’aquestes característiques aporten llum. La fòrmula implica les universitats (formació), empreses (transferència del coneixement), polítics (suport incondicional a la societat del coneixement), i societat civil (recuperar la meritocràcia com a valor). Finalment, vull destacar les paraules de la rectora Casas de la UIB referent a la importància d’incorporar els doctors (màxima qualificació universitària) al món empresarial. El doctor és una figura que mai ha estat valorada en aquest país, més enllà de portes endins de les universitats, tot el contrari del que passa en països punters en innovació (Alemanya, Finlàndia o Holanda).

Els Amics de les Arts: èxit 2.0 de música en català. Sí, en català!

Ahir a la nit, dos components de Els Amics de les Arts, l’Eduard i en Joan Enric, varen explicar la seva història al Parc Científic i Tecnològic de la UdG. L’acte va ser organitzat per l’Eduard Batlle i en Germà Capdevila a través del podcast en català No En Sabem Res (NESR), pel qual els felicito pel seu primer aniversari. Varen ser invitats perquè tot i ara ser un grup de molt èxit, la seva història no deixa de ser la d’un grup d’emprenedors, han deixat les seves professions per dedicar-se a allò que va començar com l’afició de quatre companys de pis: la música, la qual era el fil conductor de la seva convivència. I alhora, són un grup de música innovador, el seu pas de l’anonimat a la fama no ha estat a través dels canals convencionals, sinó a través d’internet. Aquesta eina, juntament amb les eines 2.0 derivades: bloc, Facebook, Twtter, MySpace o Youtube, i el més important, molta il·lusió, els ha portat on estan ara. Es tracta d’una història comparable a la d’una petita empresa familiar, l’èxit de la qual només depèn de l’esforç dels membres; havent d’invertir tots els seus recursos, no només econòmics, sinó també l’altre tresor, el temps. Els Amics de les Arts són un exemple d’emprenedors, que un determinat dia varen creure en el seu producte, i hi varen apostar fort, amb convecció. La difusió mediàtica que no es podien permetre econòmicament, la varen substituir mitjançant internet i la revista Enderrock. Ara ja tenen discogràfica, però no s’obliden de la xarxa que els ha conduït on estan ara, i per això mimen diàriament el seu bloc (més de 100.000 visites, 3.500 per dia), Facebook (14.000 admiradors), MySpace (el gener passat varen arribar a ser nº 1 a Espanya) o Twitter. I, per acabar, només recordar que canten en català, sí, sí, tot aquest èxit l’han aconseguit cantant en la nostra llengua.

Per molts èxits més per Els Amics de les Arts! Felicitats Edu!