L’Alícia ensenya cuina i ciència

Amb motiu de la distinció de Doctor Honoris Causa per la Universitat de Girona al cuiner gironí Joan Roca, del Celler de Can Roca, vaig aprofundir en el coneixement de la Fundació Alícia, al Món St Benet, de la qual es va fer referència durant l’acte, i també a posteriori per boca del mateix Ferran Adrià, qui em va presentar en Pere Castells (responsable del departament de recerca). Alícia es defineix com:

“És un centre de recerca dedicat a la innovació tecnològica en cuina i a la difusió del patrimoni agroalimentari i gastronòmic. Té una clara vocació social, en tant que centre obert al públic, amb l’objectiu de promoure una bona alimentació. És una fundació, creada per la Generalitat de CatalunyaCaixa Manresa, que compta amb un Consell Assessor presidit pel xef Ferran Adrià i amb l’assessorament del cardiòleg Valentí Fuster.”

La principal aportació d’Alícia és mostrar que la cuina i la ciència van juntes. La cuina no deixa de ser un conjunt de reaccions químiques, començant per una senzilla truita a la francesa. I, des d’un punt de vista de la docència de la ciència i la química, veig amb Alícia un camp ple d’idees per atreure l’atenció dels estudiants. Fer-los adonar de la proximitat de la ciència en el seu dia a dia, captar-los l’atenció amb senzills experiments que tenen lloc a la cuina, des d’un nivell bàsic a la de casa seva a un nivell experimental a la de El Bulli. Els mitjans de comunicació ens han apropat les esterificacions, liofilitzacions, gelificacions, destil·lacions,… noms presents en la rutina de la majoria de laboratoris químics i que han donat el salt a la cuina de la mà dels millors xefs del món que tenim en el nostre país. Per això considero que l’Alícia és una oportunitat única, que hem de saber aprofitar, per conscienciar de la importància de la ciència, i alhora mostrar la seva cara més atractiva. Calen científics, però difícilment els trobarem a partir de les classes magistrals plenes de termes difícils i amb absència de l’aplicació real d’allò que s’està explicant. Per què, com a professors, no anem a explicar la destil·lació a l’Alícia? (Tinc la visita pendent, quan l’hagi feta n’explico les vivències aquí mateix.)

Per acabar, el ressò de la Fundació Alícia traspassa fronteres, i com a mostra el curs sobre cuina i ciència que ha dirigit, juntament amb 6 prestigiosos xefs catalans, a la mateixa universitat de Harvard.

Ja no m’atrau anar al cinema

De l’optimisme de Xavier Verdaguer en el camp de les TIC al pesimisme de Jordi Llompart respecte l’audiovisual. De l’entusiasme respecte les oportunitats de negoci de noves empreses en TIC, a la decepció respecte la davallada de beneficis de l’audiovisual. De la inexistència de la paraula crisi a Silicon Valley, al permanent recordatori de la mateixa a casa nostra. Aquest podria ser el resum del que he percebut avui a partir de les paraules de Jordi Llompart en el segon esmorzar-conferència Idees d’e-Futur al Parc de la UdG. Jordi Llompart ha vingut com a emprenedor pel fet d’haver dirigit la primera pel·lícula en 3D europea: Viatge Màgic a l’Àfrica.

Jordi Llompart ha parlat amb un to molt pessimista de l’audiovisual, no només aquí, sinó arreu del món (la davallada de vendes de DVD o molta menys gent als cinemes, com a exemples clars). Amb el 3D s’intenta compensar part de la “crisi”, però hi ha altres factors, el més important que ha citat: com et posiciones en el camp audiovisual quan t’adones que qualsevol pot fer el que tu fas? Aviat els mòbils gravaran com les càmeres de cinema actuals. Defensa que no només cal ser creatius per tenir una idea de negoci, sinó també cal ser-ho per entendre el mercat (sobretot amb l’arribada d’internet i el canvi de model): trobar la manera que la idea doni diners (crec que aquest és el risc de tota idea de negoci, en tots els camps).

El títol d’aquesta entrada és provocador, i l’he escrit com a crítica a la visió d’en Llompart. El contingut audiovisual no para de créixer, però és el món audiovisual CLÀSSIC és el que està en crisi (o amb un canvi de model, millor dit), amb empreses que tanquen donant lloc a noves idees basades en les noves tecnologies amb internet com a eix central (el contingut audiovisual ha passat del cinema i la TV als mòbils, tablets, portàtils, pantalles urbanes,…). Anar al cinema està passant a ser una experiència, anar a gaudir d’una pel·lícula amb tots els luxes d’imatge i so (com anar a sopar al restaurant), i no l’única manera de veure cinema com fa 5-10 anys. La gent té grans pantalles de televisió a casa, amb una TV cada dia més a la carta. Aquest és el futur, aviat present, que jo defenso. Decidiré què vull veure i quan ho vull veure, pagant un preu “just”, decidint si vull anuncis o no. La meva idea és un iTunes aplicat a la TV, i Google està en aquesta direcció.

Una última reflexió: la davallada de l’audiovisual clàssic no té molts paral·lelismes amb la de la premsa clàssica? o la de la publicitat clàssica?

De l’era industrial a l’era digital. Canvi històric!

Aquest passat divendres hi va haver un article molt referenciat al Twitter, La Contra de La Vanguardia amb el títol “Esto no es una crisis, es un cambio histórico” de Don Tapscott. El títol ja de per sí sorprèn, ja que no significa que ens haguem de recuperar de la crisi econòmica, sinó que estem davant un canvi d’era (de la industrial a la digital), comparable a la introducció de la impremta (de l’era agrària a la industrial). I tot allò relacionat amb l’era industrial: premsa, universitats, corporacions, governs, educació, salut, energia,… ha d’afrontar un canvi de model. Tapscott proposa aquest nou model basat en 5 principis: 1) col·laboració, 2) obertura i transparència, 3) interdependència, 4) compartir la propietat intel·lectual, i 5) integritat. Alhora, afegeix que l’eix del canvi és la comunicació global amb internet, els nadius digitals, les xarxes socials i els emprenedors. Acaba amb un consell pels nous governs, que també adoptin els mateixos principis, començant per alliberar tota la informació, permetent als ciutadans que s’organitzin de forma autònoma per la creació de valor públic. O sigui, una revisió de la democràcia. Aquest últim punt d’alliberament de la informació per part dels governs ja ho vaig sentir de l’Antoni Gutiérrez-Rubí en el seminari Propaganda i del qual vaig parlar en aquest mateix bloc.

I acabo convidant-vos a veure un vídeo molt didàctic sobre el tema que més m’incumbeix: l’educació, l’educació dirigida als nadius digitals, els protagonistes d’aquesta nova era. De l’educació “avorrida” unidireccional entre mestre i alumnes a la col·laborativa.

Girona: viver d’idees d’e-futur

Aquest matí s’ha presentat el cicle de conferències “Idees d’e-futur”, amb l’objectiu de fomentar la creativitat, divulgar la innovació i promoure el networking. És una iniciativa de Catalunya Valley (El Giroscopi i el periodista Eduard Batlle) i amb el suport del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Girona. El primer ponent invitat ha estat en Xavier Verdaguer, emprenedor català de diferents empreses, com :tmtfactory) o Innovalley, aquesta darrera creada a Silicon Valley, què és del que ha parlat aquest matí. De les oportunitats de crear l’empresa allà, de l’ambient emprenedor que s’hi respira, de les facilitats de trobar inversió,… Sempre és un plaer escoltar-lo, contagia ganes i optimisme enfront els moments econòmics actuals; en Xavier és un referent en el nostre País, tal com ja en vaig parlar fa un temps. Les xerrades-esmorzar d’aquest cicle tindran lloc cada últim dimecres de mes, els temes prometen, i han d’ajudar a posar Girona en el mapa de les tic-media. I per això he de felicitar la decisió de donar suport a la creació del centre d’investigació 3D de Girona.

Catalunya: bressol de talent jove

M’ha arribat a les mans una entrevista del passat 4 de gener al Dr. Josep Baselga, Director d’oncologia de l’hospital General de Massachussetts (Boston), publicada per La Vanguardia. Primer de tot ja m’ha cridat l’atenció el títol: “Catalunya ha de ser un bressol de talent jove”, frase que dirigeix al Conseller Mas-Collell; defensant que Catalunya ha d’atreure joves investigadors de primer nivell, ja que les noves idees surten de la gent jove. En aquest sentit, valora de Boston el fet de dur a terme un treball en equip, d’interacció amb altres persones. Aquest entorn, segons Baselga, el fa sentir jove, amb ganes d’aprendre i fer coses noves. Tornant a Catalunya, defensa que s’ha de donar tot el suport als centres d’investigació d’excel·lència  Respecte a la recerca en medicina, troba a faltar una major interacció entre la Universitat i els hospitals catalans, a diferència del que passa a Harvard. Baselga acaba amb un punt important a tractar, la dissociació entre investigació i docència. A Harvard, es pot esdevenir full professor (catedràtic) a través de tres vies: un bon investigador, un bon metge o un bon mestre, les tres igualment valorades. Recordem que un bon investigador moltes vegades no és un bon mestre. Aquesta dissociació enriqueix la Universitat, ja que un bon mestre es dedica als alumnes (el futur), mentre els investigadors es centren en la recerca i en els estudiants de doctorat. Cal reflexionar-hi també a casa nostra.

Comparteixo la confiança de Baselga amb el Conseller Mas-Collell, qui també fou un prestigiós professor de Harvard, per tornar a donar suport als centres d’excel·lència (centres que ja varen ser creats fa uns deu anys pel mateix Mas-Collell); atreure el talent jove, i per això ICREA fou pionera a tot l’Estat amb la creació de la ICREA Junior i la ICREA Senior (també creada per Mas-Collell); i donar suport a la dissociació entre investigació i docència, i per això torno a fer referència a ICREA amb el programa Acadèmia (creat fa dos anys pel conseller Huguet). Les idees i la persona ja hi són, només falta que els nostres dirigents apostin (posin diners) directament per aquesta societat del coneixement.

CatQuímica.cat: Bloc de química per l’AIQ2011

Amb motiu de l’Any Internacional de la Química 2011, la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital, juntament amb membres del Departament de Química i de l’Institut de Química Computacional de la Universitat de Girona, han creat el portal CatQuímica.cat. Aquest bloc pretén ser un punt de trobada de notícies relacionades amb la química, amb aportacions tant dels químics que l’han creat com de científics invitats. El contingut està dirigit a la societat catalana, i és per això que tots els fets científics que es detallen estan escrits amb un llenguatge entenedor. No oblidem que un dels objectius de l’AIQ2011 és apropar la química a la societat, allò de combatre els prejudicis enlloc de parlar del perjudicis. És un tòpic, però tot és química, nosaltres ho som i també l’aire que respirem.

Us convido a anar-lo seguint i a fer-ne ressò (feu-vos fans de CatQuímica al Facebook). Jo mateix m’hi vaig estrenar el passat dissabte amb un escrit derivat d’un treball de recerca meu publicat recentment sobre la comunicació dins les molècules.