Fem la química més atractiva al jovent?

Abans del Nadal passat, en ocasió del tret de sortida de l’Any Internacional de la Química 2011, aquí mateix jo animava a combatre els prejudicis, més que parlar dels perjudicis de la química. Molts organismes de la nostra societat estan duent a terme multitud d’actes relacionats amb la didàctica de la importància de la química en les nostres vides. Un fet important és la davallada d’estudiants de la Llicenciatura o Gran en Química en els darrers 10 anys, i és per això que vull ressaltar el recent acte IV Congrés de Docència en Química a Secundària, amb tres interessants conferències relacionades amb el fet de fer més atractiva aquesta ciència a estudiants d’educació secundària. Aquests estudiants són els que poc després són “clients” de la Universitat, però pocs d’ells en el Grau en Química. Vull destacar com la Dra. Sara Rafel (qui va ser la meva professora de química orgànica a la UdG) va parlar de l’ús de les noves tecnologies a l’aula; i també com la Dra. Mireia Güell (companya de doctorat a l’Institut de Química Computacional) va mostrar la infinitat d’eines que els professors tenen al seu abast per ensenyar la química allunyada de la teoria “pura i dura”.

Per acabar, què passaria UN DIA SENSE QUÍMICA? Descobriu-ho en aquest vídeo:

Feliç Sant Jordi: rosa, llibre, amor i Japó

Feliç dia de Sant Jordi 2011. Sant Jordi, dia del llibre i la rosa. Sant Jordi, dia de l’amor i els enamorats. Sant Jordi, patró de Catalunya. I, enguany, Sant Jordi, dia de mostra de solidaritat de Catalunya envers el Japó pel devastador tsumani sofert i el posterior desastre nuclear. Un fet que ens hauria de portar a reflexionar sobre el món que volem deixar en herència als nostres fills, alhora de fer-nos adonar que som insignificants envers el poder i força de la naturalesa. Ciutats més sostenibles i verdes són possibles, dissenyades per les persones i no pels cotxes (Nova York n’ha pres nota). Ara bé, el debat sobre l’energia és cabdal, sobretot amb la demanda que impliquen les mateixes noves tecnologies d’extensió exponencial avui en dia. Nuclears: sí o no? Sóc conscient de la seva eficiència, però em fan molt respecte. Podem ser autosuficients amb energies renovables? En aquest moment crec que no, però amb una bona planificació i conscienciació sobre l’eòlica (els molins ben situats tampoc són antiestètics = lluitar contra la cultura del no) i la fotovoltaica, podríem arribar a ser-ho.

Feliç dia de SANT JORDI!

Estat del coneixement & LA Lakers

Durant la meva recent assistència al congrés de la societat americana de química, vaig tenir l’ocasió de visitar la University of California Los Angeles (UCLA), una de les més prestigioses universitats del món (i aquesta és pública). L’estat de Califòrnia és ben conegut per la seva aposta pel coneixement, amb prestigioses universitats com Berkeley o Stanford (capdavanteres en tots els rànquings) a San Francisco, o la mateixa University of California amb els diferents campus. Aquest coneixement engendrat a les universitats ha donat lloc a les empreses més grans del moment en noves tecnologies: Google, Apple, Yahoo, Intel, Facebook,… la majoria de les quals establertes a Silicon Valley, al costat de la mencionada Stanford.

La meva visita a la UCLA tenia dues raons: 1) m’agrada conèixer les millors universitats del planeta, i 2) dos companys de Girona, doctors per la Universitat de Girona, en Narcís en informàtica i la Sílvia en química, hi estan fent un postdoc, en el grup del Prof. Ken N. Houk. La seva estada postdoctoral és una inversió personal, però alhora per Catalunya, amb la seva intenció de retornar a la UdG, on hi contribuiran amb el coneixement adquirit. He de dir que el campus de la UCLA impressiona, no només pels edificis, sinó també per l’extensió dedicada al lleure i a l’esport. Poder-hi estudiar és difícil per les proves d’accés, donant entrada a les ments més dotades anualment; la qual cosa els porta a l’excel·lència.

I no em vaig voler acomiadar de LA sense visitar l’esportista català més reconegut en aquest moment: Pau Gasol. Un partit de la NBA no és només bàsquet, sinó un espectacle de començament a final. En Pau va fer un partidàs i vaig viure una inoblidable vetllada (potser el millor record que m’enduc de LA).

Congrés a Califòrnia

La setmana passada vaig assistir al congrés nacional de la societat americana de química (ACS) a Anaheim (Califòrnia), on hi vaig donar una conferència sobre la recerca que porto a terme a la Universitat de Girona, concretament sobre l’aromaticitat de sistemes metàl·lics. Anaheim és una ciutat a uns 60 km de Los Angeles, la qual és famosa perquè hi ha el parc Disneyland, a banda del centre de congressos més gran de la costa oest dels Estats Units. En aquest cas hem estat uns 15.000 químics de tot el món que ens hem reunit per compartir la nostra recerca en els diferents camps d’aquesta ciència. Aquesta edició ha estat especial pel fet de celebrar-se al llarg de l’Any Internacional de la Química 2011, i alhora centrar-se en la química dels recursos naturals i la química verda, un dels principals objectius que cal perseguir en un futur immediat.

 

Per acabar, només una reflexió: seria possible celebrar un congrés d’aquesta magnitud a través d’internet? Les mateixes conferències, però a través de vídeo-conferència? Certament hi hauria un estalvi en els pressupostos de recerca respecte a vols i hotels; però és difícil avaluar l’impacte en la recerca en sí. El temps s’encarregarà de convertir-ho en realitat o no. Sort que Anaheim no perdrà els nens amb els ulls iluminats per la màgia de Disney (a sota una botiga del Disney Downtown).