Ressò milionari de Girona i la Costa Brava

Fa un mes se’m queia la bava cada vegada que llegia una piulada al Twitter amb l’etiqueta #InCostaBrava. El Patronat de Turisme Costa Brava (amb Jaume Marín com a piulador més visible) va encapçalar la iniciativa d’invitar 16 blocaires de renom internacional amb la intenció de promocionar Girona i la Costa Brava a la xarxa. Visites als llocs més idíl·lics de la Costa Brava i Girona acompanyats d’àpats als millors restaurants (com El Bulli i El Celler de Can Roca) o experiències en vaixell o en paracaigudes, són una mostra d’allò que jo em dic: Jo també hagués fet una molt bona crítica (llàstima que em falta el ressò). L’èxit de la iniciativa ha quedat palès amb l’abast de les piulades generades: més de 13 milions (sí, sí, he dit 13.000.000 !!!), a banda d’articles en les més prestigioses revistes del ram (Lonely Planet o National Geographic) o entrades en blocs amb molts seguidors. Aquest ressò només és el principi, les xarxes socials s’encarregaran d’amplificar-lo més i més a mesura que més gent ens visiti. Una nova manera de promocionar el turisme (Turisme 2.0), amb molt major impacte si considerem la més alta credibilitat de la xarxa envers els anuncis de la TV o altres mitjans.

Alhora vull destacar el Social Media Meeting que va tenir lloc al Parc de la UdG amb professors-blocaires d’aquesta: José Antonio Donaire i Miquel Duran, que varen parlar de turisme 2.0 i del turisme en sí com a línia de recerca prioritària de la UdG. I quina millor manera d’acabar que amb l’anunci més fresc de cada estiu? #INCOSTABRAVA

Ferran Adrià: No hi ha menjar rar, hi ha gent rara

Ferran Adrià ha estat l’invitat de la darrera Butaca Jaume Casademont, amb una conversa dirigida per en Josep Maria Fonalleras. En primer lloc va destacar el retorn de Jaume Casademont a la societat gironina a través de la Fundació Jaume Casademont, allò que Adrià considera que hauria de ser un deure de l’empresariat. El xef també ho farà a través de El Bulli Foundation, un projecte centrat en la creativitat a la cuina i que té el compromís de publicar cada dia la feina / recerca duta a terme a través de la xarxa (una mostra de transparència). Concretament, va ser la creativitat l’eix vertebrador de la xerrada, una creativitat que de per sí és normal, i que és la conseqüència d’aquesta la marca la diferència. Defensa una creativitat nascuda i assentada en la humilitat (en Ferran n’és el millor exemple). En el cas de El Bulli, la creativitat en equip és el que els ha portat a ser el millor restaurant del món. Per altra banda, considera que la velocitat de canvi vinguda amb internet ha estat un prejudici per la creativitat, ja que a diferència de El Bulli que porta un llarg recorregut (en Ferran va estar els primers 15 anys cobrant 120.000 pessetes amb El Bulli, quants altres empresaris haguessin aguantat?), ara les idees es cremen molt ràpid.

Per últim vull destacar les paraules de lloança envers els germans Roca i El Celler de Can Roca, un altre exemple d’humilitat i esforç, la creativitat dels quals també els ha dut al cim de la restauració mundial, i amb ells la ciutat de Girona. I no puc acabar sense fer esment al compromís d’Adrià amb la salut a través de l’educació del menjar, iniciativa juntament amb el cardiòleg Valentí Fuster. 2 consells: hem de ser exemple dels nostres fills a l’hora de menjar; i es pot menjar de tot, però tenint en compte la quantitat. Respecte al menjar, després de relatar-nos una divertida experiència que va viure juntament amb Miquel Barceló i dos malinesos (de Mali) a El Bulli, una sentència: no hi ha menjar rar, hi ha gent rara.