Peregrins científics al Camí de Santiago (WATOC2011)

Aquesta setmana he assistit al Congrés Internacional Ninth Triennial Congress of the World Association of Theoretical and Computational Chemists (WATOC 2011), celebrat a Santiago de Compostela del 17 al 22 de juliol. 1300 investigadors en química teòrica i computacional d’arreu del món ens hem reunit per compartir les nostres recerques amb el paisatge gallec com a escerani i amb la màgia que envolta el Camí de Santiago.

He tingut la sort de poder presentar la meva recerca amb una comunicació. He parlat d’un estudi publicat recentment sobre la selectivitat de la replicació de l’ADN i els efectes de solvatació, enllaços per pont d’hidrogen i acoblament pi sobre aquesta. Així que només puc donar gràcies a l’organització amb el Prof. Yáñez al capdavant per haver-me donat aquesta oportunitat, i haver-nos combinat la química d’alt nivell amb la visita a les Rías Baixas, el concert a la Catedral de Santiago, i poder presenciar el Botafumeiro a la missa del peregrí.

I no vull acabar sense felicitar els 4 companys (Anna, Eloi, Ferran, i Pedro) del grup que han vingut a Santiago amb bicicleta des de Roncesvalles (800 km). Tot el Camí de Santiago, i per la ciència!

TEDxGirona: idees + talent + networking a Girona

Divendres passat va tenir lloc a Girona l’esdeveniment TEDxGirona, al qual vaig tenir la sort de ser convidat. Però què és el TED?

TED és una organització sense ànim de lucre dedicada a les idees que mereixen ser difoses. La història de TED començà amb unes jornades de xerrades fa més de 25 anys i ha crescut per donar recolzament a les Idees que mouen les iniciatives que canvien el món. L’esdeveniment principal de TED es celebra anualment a Long Beach (Califòrnia), allà s’hi conviden els líders i emprenedors que estàn canviant el món, com a públic i com a ponents.

L’event va incloure 10 ponències. Franc Ponti va començar recordant que aquí no som educats en creativitat, i alhora apostant per la col·laboració i cooperació enfront la competició (equip vs. individualisme). Hugo Pardo va fer veure que si el demà i l’ahir són iguals és culpa de la nostra covardia i mandra (va incloure un impactant símil entre Cadaqués i els valors de l’emprenedor). Jill van Eyle va presentar el projecte Teaming, nascut arrel de la malaltia de la seva filla, un projecte “democràtic i transparent” d’0btenció de fons per fins socials. La Sònia Fernández-Vidal ens va acostar la física quàntica amb els avenços científics, i alhora ens va fer reflexionar del perquè la nostra societat valora més Belén Esteban o Cristiano Ronaldo que els científics que ens han millorat la qualitat de vida. Xesco Espar va defensar la humilitat i la generositat que va portar el Barça d’handbol al capdavant.  Enric Ruiz-Geli ens va sorprendre amb l’arquitectura digital fent edificis intel·ligents. La Núria Soler es dedica a millorar la qualitat de vida de particulars i empreses. La Nina ens va fer adonar de la importància de cuidar el cos i la veu. Se’m va fer la boca aigua amb les creacions de El Celler de Can Roca amb en Jordi Roca. I finalment Antonella Broglia ens va portar als orígens i esperit del TED.

Felicitats a l’Eduard Batlle, l’Anna Codina i en Ricard de Santiago per haver-ho fet possible. El TEDxGirona 2012 serà encara millor!

Comunicació de l’IQC a “Ciència, recerca i educació 2.0”

La setmana passada vaig tenir l’oportunitat de donar un hora de classe al Curs d’estiu de la UdG “Ciència, recerca i educació 2.0”. Aquest curs està organitzat a partir de la Càtedra de cultura científica i comunicació digital de la UdG. Vaig fer una presentació sobre la comunicació de la recerca i la ciència a l’Institut de Química Computacional, en el qual sóc responsable del bloc.

Aquesta va ser la presentació de la classe:

Fòrum Impulsa Girona i el jovent. L’educació la clau

El passat 22 de juny es va celebrar el Fòrum Impulsa de la Fundació Príncep de Girona, al qual vaig ser invitat a assistir-hi. Aquest fòrum es defineix com:

IMPULSA és un procés que la Fundació Príncep de Girona va endegar el 2010 per tal de descobrir quines són les condicions educatives, tecnològiques, econòmiques, polítiques i socials necessàries per convertir milers de joves inquiets en creadors de riquesa a través d’iniciatives en tots els camps: cientificotecnològic, empresarial i social, esportiu i artisticocultural. IMPULSA pretén connectar professionals amb experiència amb joves inquiets. Combinar l’experiència dels uns amb l’energia dels altres.

Totes les ponències varen ser interessants, tot i que per proximitat a les meves inquietuds em quedo amb les relacionades amb l’educació. Per altra banda, també podria afirmar que la clau a la majoria de reclamacions que es varen sentir seria l’eduació mateixa. Així, em quedo amb la de Wendy Kopp (Teach for America, Teach for All), qui va recordar el deure que tenim de donar a tots els nens una oportunitat de futur, de progrés, sigui quin sigui el seu origen, i això passa per l’eduació. Va afegir: “Als joves: El món us necessita abans que adquiriu molta experiència. Són més importants el talent, la passió i la determinació”.

No vull acabar sense fenr esment a la impactant ponència de Magnus Örn Scheving (Sportacus de Lazy Town) amb “Si ets un estudiant i creus que ja has fet prou, no t’ho creguis. Sempre hem de voler fer més”, defensant els bons hàbits alimentaris del jovent i reptant pares i polítics en aquest objectiu.

Didàctica de la química que ens envolta

Dins els actes de celebració de l’Any Internacional de la Química 2011, al Departament de Química de la UdG vàrem organitzar un Cicle de Conferències de Divulgació de la Química amb el títol Química: La nostra Vida el nostre Futur. Varen ser 5 conferències dirigides a la societat amb un objectiu didàctic sobre els beneficis de la química i poder combatre els prejudicis sobre aquesta. Per això es varen celebrar a l’Auditori Josep Irla de la seu de la Generalitat a Girona, en ple centre, entre maig i juny.

Les ponències varen ser:

1) Globalitat química: compostos fluorats de la cuina a l’Antàrtica (Damià Barceló)

2) El món dels elements i els elements del món (Pilar González)

3) Química als aliments: més enllà dels additius (Carme Carretero)

4) Esferificacions i macarrons: La ciència a la cuina tradicional i moderna (Claudi Mans, Joan Roca)

5) Vull ser químic… per fer què? (Agustí Lledós)

També us convido a consultar les piulades del Twitter amb l’etiqueta #quimgi11 Per últim, la foto de dalt fa referència a l’oferta d’un milió de lliures per qui porti un material lliure de química (tot és química), i la de sota als reptes de la química del present segle XXI. Espero poder contribuir a assolir-los.

Òmnium 50 anys: de l’anhel a la realizació del somni

Ahir Òmnium va celebrar els 50 anys de la seva fundació. Una entitat nascuda amb la defensa de la llengua catalana com a principal puntal; nascuda en temps d’hostilitat envers Catalunya i tota la seva cultura. A dia d’avui hem arribat a més de 25.000 socis, però crec que va ser la manifestació del 10 de juliol de 2010 amb el lema “SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM“, el punt d’inflexió d’aquesta institució. Aquell esdeveniment de reivindicació nacional va posar Òmnium en boca de tots els mitjans, donant-li un ressò sense precedents. Recordeu el SOMNIEM?

La presidenta Muriel Casals va fer un gran discurs centrat en la independència cultural (un model educatiu basat en la immersió de forma innegociable i el foment de l’ús social del català), la independència fiscal (els nostres impostos són nostres, amb l’amenaça de la insubmissió fiscal) i l’impuls del dret a decidir. Tres objectius que són la medul·la d’Òmnium i que han de fer possible el pas decisiu: de l’anhel a la realització del somni. Una Catalunya lliure, però sempre amb una societat civil cohesionada, conscient i convençuda de la importància del català a l’escola, de la pròpia gestió dels impostos i del dret a decidir pel nostre futur i el dels nostres fills. Aquell dia la resposta serà SÍ, inapel·lable. Per molts anys! Em sento orgullós de ser soci d’Òmnium i convido la gent que s’hi uneixi.