Convertir el coneixement en riquesa

Ahir va tenir lloc a l’Auditori de Girona la Jornada Empresa i Coneixement sota el títol “Pilars per a un nou model de creixement”, amb l’objectiu principal d’adquirir nous coneixements, ampliar la xarxa de contactes i compartir experiències. No pretenc fer un resum, simplement vull mencionar les aportacions més enriquidores, allunyades del tòpic que domina aquest tipus de conferències.

– Salvador Alemany (Abertis) ens va recordar el superior potencial econòmic de Catalunya envers Espanya i com el nostre teixit empresarial està afrontant millor la crisi (per mi, una raó de pes per desprendre’ns del llast veí que ens està frenant). També em va agradar que ressaltés el potencial de Catalunya en recerca bàsica, un gest cap a nosaltres els científics, i que per això celebra la unió d’Economia i Coneixement del Govern. I, va acabar amb la recomanació de tornar a començar enlloc de resistir, ja que aquests últims moren una mica cada dia, en canvi els primers s’adapten al canvi.

– En Toni Flores (Loop) va recordar la infidelitat del client digital degut a la facilitat per canviar. Alhora va avisar que ser emprenedor i jove és una bomba: màxima energia i mínima experiència. Mentre Xavier Berneda (Munich) defensa l’atreviment per triomfar, i aquí la seva prova:

– El millor ponent, per mi, va ser Lluís Torner (ICFO), amb la seva passió per la ciència i alhora la seva visió per convertir-la en negoci. La seva recepta per fer arribar la ciència al mercat és la interacció contínua entre la ciència i el mercat (la ciència ha de festejar l’empresa, cada dia), Va destacar aquelles persones que saben anar a la frontera del món: entre allò que se sap i allò que no, sent un potencial per convertir-ho amb riquesa. I va acabar recordant que per posicionar-se en espais sofisticats cal invertir en investigació sofisticada. Subscric aquest consell al 100% pels nostres polítics, la ciència és el nostre futur.

– A això mateix va fer referència Israel Ruiz (MIT), qui va convidar a deslligar els centres de recerca d’excel·lència de la política, pensant en el nostre País d’aquí a 20 anys. Alhora va recordar que el deure de la Universitat al s.XX va ser acostar l’educació al major nombre de gent, però ara cal reflexionar si tothom ha de ser universitari (jo crec que no), animant la Universitat a afegir formació en emprenedoria i recerca. Per últim ens va fer adonar que el problema no és la fuita de cervells, sinó la incapacitat per atreure’n, sobretot ara en un món globalitzat.

Anuncis

ServeisWeb: Servidors amb Servei i premi (per mi)

Aquest matí he anat a ServeisWeb on m’han fet entrega d’un portàtil Dell per haver estat el guanyador del sorteig d’una promoció que varen realitzar per aconseguir una millor interacció entre els seus seguidors al Twitter. El primer coneixement que vaig tenir d’aquesta empresa d’allotjament de servidors va ser el passat 18 d’octubre, gràcies a una visita guiada organitzada per l’Eduard Batlle i executada per en Xavier Serra, cervell de l’empresa, juntament amb en Sergi Frías i José Luis Martín. La millor paraula per descriure l’experiència podria “sorprès”. Sorprès per tenir una empresa puntera (a nivell mundial) dins aquest camp al costat de casa (Fornells de la Selva), quan a vegades sembla que els de fora ho fan millor. Sorprès per la infraestructura de què disposen a prova de tot imprevist, vingui d’on vingui, amb la robustesa del sistema com a valor. I sorprès pel capital humà de què disposen i que aporta allò que manca amb empreses del seu ram: SERVEI, un valor adquirit en el propi nom de l’empresa. Tot això els ha representat que grans i petites empreses, incloent importants mitjans de comunicació, els han dipositat la seva confiança.

Només em resta donar-los les gràcies per haver-me regalat el portàtil. I alhora vull felicitar a l’Eduard Batlle per la seva recent entrada a ServeisWeb, afegint encara més valor al capital humà de què disposen, i que segur contribuïrà a posicionar l’empresa en el món digital i a fer-la créixer com es mereix. Recordar que enguany celebren 15 anys i que el proper 16 de desembre ho celebren amb una jornada de portes obertes on esteu convidats. Us animo a descobrir-la. Model a emmirallar-nos en els temps actuals. Talent de casa. Apostem-hi.

Escola de científics a Girona

Aquest matí ha tingut lloc la inauguració de l’Escola de Doctorat de la Universitat de Girona. L’acte ha estat dirigit pel Vicerector de Recerca Josep Calbó i el director de l’Escola de Doctorat Miquel Solà. Ambdós han destacat la importància de l’Escola de Doctorat per la Universitat de Girona, una aposta per la recerca d’excel·lència, potenciant els estudis de doctorat. Pretén ser una facultat de tesis, amb la intenció d’aportar millors investigadors al sistema, i per això el director ha fet el paral·lelisme amb la Masia del Barça, en aquest cas aplicada a la recerca. Cal mencionar que és la primera de Catalunya, i que arriba l’any que la UdG celebra els seus 20 anys. També incentivarà aquests futurs investigadors amb formació de cara a l’emprenedoria. El TN Comarques de TV3 se n’ha fet ressò (minut 1:24, jo hi surto comunicant pel Twitter).

L’acte ha culminat amb la conferència “Atomic systems: Quantum information and simulations” per part del Dr. Ignacio Cirac, director del Max Planck Institut d’òptica quàntica, i també premi Príncep d’Astúries, entre moltes altres distincions (el seu nom també és candidat pel Nobel). És un dels científics en física quàntica més prestigiosos, i ha donat una conferència molt didàctica sobre la física atòmica, destacant les bases pel desenvolupament de l’ordinador quàntic.

Física quàntica comprensible per la iaia

Albert Einstein deia que no saps una cosa fins que no ets capaç de fer-la entendre a la teva iaia. Això m’ho va recordar un article d’un astrofísic de la NASA. Aquest passat estiu he llegit “La Puerta de los Tres Cerrojos”, una novela amb la física quàntica com a base de la Sonia Ferández-Vidal (Dra en física quàntica i investigadora en prestigiosos laboratoris com el CERN, ICFO o Los Álamos). Muhammad Yunus (Premi Nobel de la Pau) el descriu així: “En esta novela, Sonia mezcla, por primera vez, fantasía y física cuántica, y hace que la ciencia sea accesible y atractiva para todos los lectores”. No hi puc estar més d’acord, reconec que la lectura de la mateixa em va atrapar des del principi, amb la física quàntica present al llarg de la novela, d’una manera molt comprensible. Així doncs, no només apareix el famós Gat de Schrodinger, sinó que també ens parla del forat negre, antimàteria, quarks, criptografia, fotons, neutrins, principi de superposició, teleportació o l’efecte túnel. I tota aquesta física quàntica és viscuda amb en Niko Mir, un noi que un matí decideix agafar un altre camí per arribar a l’institut. En definitiva, us el recomano, i no ho faig com a científic en el camp de la química quàntica, sinó com a persona que creu que la societat hauria de tenir una major inquietud per la ciència, un món fascinant i més accessible del que la gent creu.

Vaig tenir l’oportunitat de conèixer a la Sonia en el TEDxGirona, on va donar una magnífic conferència sobre ciència, amb la intenció de contagiar la seva il·lusió per la física quàntica a la societat. La seva següent aventura és Quantic Love, molt aviat.