I si faig un curs al Massachusetts Institute of Technology (MIT)?

Molta gent coneix l’OpenCourseWare creat pel MIT ara fa 10 anys, una plataforma que inclou lliçons magistrals donades per importants ponents dels diferents camps de coneixement, incloent premis Nobel i tot. Més de 260 institucions aporten material educatiu a aquesta plataforma, accessible a tothom a través d’internet. Ara bé, el seu seguiment no es pot certificar. Ara, el propi MIT, ha creat el MITX, per tal de poder certificar la superació d’un curs a través d’una tutorització i avaluació posterior. Això posa a l’abast poder cursar des de casa nostra cursos en una de les millors universitats del planeta, i obre la porta a altres universitats a seguir el mateix camí. El coneixement ja no està reclòs dins les quatre parets d’una aula, ni dins un campus universitari. Internet ha obert el coneixement a tothom, i les universitats han de saber reinventar-se. Si tinc l’oportunitat de rebre classes dels millors, per què conformar-me amb menys? (pdf a La Vanguardia sobre el MITX)

Química gironina de Champions

Estem a punt d’acabar el 2011, i amb aquest estem a punt de dir adéu a l’Any Internacional de la Química. Al llarg d’aquest any s’han dut a terme actes de celebració del mateix arreu del món i en molt diferents àmbits de la societat, des de les escoles a les universitats. En aquest últim cas, el Departament de Química de la Universitat de Girona, juntament amb la C4D, ha tingut un paper molt actiu, destacant el bloc Catquímica.cat, el qual ha publicat totes aquestes activitats i altra informació rellevant en química adreçada a la societat. Aquesta és una mostra del compromís dels meus companys (professors i investigadors) per transmetre el coneixement, i alhora intentar contagiar els més petits de la importància de la ciència pel bé i l’avenç de la nostra societat.

A més, aquesta química creada a Girona ha apostat per l’excel·lència, tal com demostra el rànquing de la Fundación Conocimiento y Desarrollo, el qual situa la Universitat de Girona en el 6è lloc de l’Estat i el 2on de Catalunya (darrera la URV) respecte a la producció científica de l’àrea de química en el període 2003-07 (capítol 6, pàgina 258, “Citas por documento”). Aquesta excel·lència s’ha traduït en l’obtenció de 2 investigadors ICREA Sènior, 6 investigadors Ramon y Cajal, 3 disticions ICREA Acadèmia i 2 projectes Starting Grant, entre d’altres, en els darrers anys. La química a Girona s’ha convertit en un puntal de la recerca de la UdG, formant part de les àrees d’especialització del recent Campus d’Excel·lència Internacional (Campus Euromediterrani del Turisme i l’Aigua) concedit, i alhora tal com va recordar la mateixa Rectora Geli el passat juliol al Parlament de Catalunya. Així podem mantenir que Girona té química, i referent a la recerca, juga la Champions.

La UdG compleix 20 anys. Per molts anys!

Aquesta és l’entrada número 100 del meu bloc, i estic content que coincideixi amb els 20 anys de la Universitat de Girona. Aquest és un petit relat de la meva experiència a la UdG, publicada al bloc UDG 20 ANYS:

El setembre de 1995 posava els peus a la UdG per primera vegada, començava la Llicenciatura de Química. Sentia posar la primera pedra de la meva vida professional futura. Vaig aprendre química amb professors propers, laboratoris i ordinadors. La combinació d’aquests últims amb la ciència em varen captivar per quedar-me a la UdG i fer el doctorat en química teòrica i computacional. En aquell moment, el contacte amb els doctorands del meu camp de recerca a nivell estatal va tirar per terra aquell complex d’inferioritat de la UdG davant les Universitats “grans”, els meus coneixements adquirits a Girona no tenien res a envejar a la resta.

L’abril de 2003 em doctorava, després d’haver viscut 4 anys en contacte directe amb la recerca a l’Institut de Química Computacional, un grup de recerca punter en química computacional. Aquesta qualitat em va permetre optar a seguir formant-me a l’estranger. Després de més de 3 anys de postdoc a Amsterdam vaig tornar a la UdG com a investigador Ramon y Cajal, una reincorporació amb un segell de qualitat en recerca, prova de la confiança per part de la UdG i la seva aposta per l’excel·lència per fer-se gran. Estic orgullós de poder contribuir a la creació de coneixement i transmetre’l a la societat contagiant la passió per la ciència (veure la foto).

Per molts anys UdG!

Networking entre empreses i grups de recerca al Parc

Dijous va tenir lloc el II Fòrum del Parc Científic i Tecnològic de la UDG, que va convocar d’una banda les diverses entitats, empreses i grups de recerca del Parc, i de l’altra les organitzacions empresarials de les comarques de Girona, Barcelona i el sud de França amb l’objectiu de donar a conèixer la seva activitat, i fomentar la interacció i el networking entre elles.

Jo vaig ser el ponent del meu grup de recerca, l’Institut de Química Computacional, vaig presentar allò que fem i alhora les possibilitats de col·laboració. Aquesta va ser la ponència, a la sessió de “Biotecnologia, Alimentació i Salut”:

TEDxBarcelona (Science): Doctor, em pot imprimir un ronyó?

El títol sembla controvertit, però potser d’aquí a uns anys serà una realitat. Us imagineu una impressora que enlloc de tinta tingui cèl·lules? Teniu un òrgan malalt, aneu al metge i que us n’imprimeixen un de nou amb materials biotecnològics i les teves pròpies cèl·lules mare? Aquest vídeo (mireu-lo!) va captar l’atenció de tots als assistents del TEDxBarcelona (Science), celebrat el passat dimecres al Cosmocaixa de Barcelona, organitzat per Infonomia i dedicat a la ciència.

Després de l’èxit del TEDxGirona, tenia ganes de conèixer aquest TEDx sobre ciència, en el qual un dels ponents va ser el company del Departament de Química de la UdG, Miquel Costas, qui va parlar de química sostenible, amb una proposta de substituir la química agressiva actual basada en catalitzadors de metalls pesants per processos ja presents en la naturalesa (bioquímics). Alhora va sorprendre amb la possibilitat d’una fotosíntesi artificial com a font d’energia renovable.

Alhora em va impactar la programació fetal (Eduard Gratacós, Clínic), provant que la medicina comença abans de néixer, i la importància de la recerca de biomarcadors per poder distingir un cervell sa d’un de malalt des del primer moment, que és quan hi ha temps de correcció. Com també les espectaculars imatges de super-resolució obingudes de l’aplicació de la llum (punts emissors, STORM) a la biologia (Melike Lakadamyali, ICFO). I sense oblidar la computació sense límit de Wolfram Alpha.

Idees d-e-Futur: Càpsules d’optimisme

Ahir al Parc va tenir lloc l’acte final del cicle de conferències “Idees d’e-Futur”, organitzat amb el Clúster TIC-Media Girona, que va consistir amb 18 conferències de 5 minuts com a “Càpsules anticrisi”. Jo hi vaig participar amb la ponència “Quan la ciència crea riquesa”, en la qual vaig presentar dos casos d’èxit del Parc de la UdG: la biotecnològica AB-BIOTICS i l’empresa de composites Airborne. Dos exemples d’empreses nascudes a la Universitat i que han aconseguit convertir la ciència puntera en benefici econòmic.

Felicito als organitzadors Eduard Batlle i Anna Codina per la iniciativa d’Idees d’e-Futur, per haver acostat casos d’èxit de diferents àmbits a la societat gironina. I alhora per haver donat l’oportunitat de clausurar la sèrie a un grup de gent que vàrem intentar aportar el nostre granet de sorra. Em quedo amb la idea que la formació/educació és el millor antídot contra la crisi (consell de l’Eduard Muntaner), i que d’idees en tenim moltes i bones a casa nostra.