La dictadura de la minoria no pot aturar la UdG

Avui l’Editorial del Diari de Girona critica el boicot que va tornar a patir el Consell del Govern de la UdG el passat dijous. Com a personal de la UdG subscric l’article al 100%. Per començar, aquest òrgan inclou una representació de tots els estaments de la institució: professorat, personal d’administració, càrrecs i, molt important, 5 ESTUDIANTS, tots elegits de forma democràtica. Però, ara resulta que 30 persones poden imposar la seva voluntat de boicotejar i impedir l’acte, en representació de qui?

“Qui és més representatiu? El Consell de Govern, un òrgan en el qual estan integrats tots els sectors de la comunitat universitària? O una trentena de persones que no han estat elegides per cap procés democràtic?”

A l’acte d’inauguració del present curs ja vaig criticar el comportament d’una sèrie d’estudiants, altre cop “molt representatius”, que varen intentar convertir la protesta en boicot. Entenc les protestes dels diferents col·lectius de la Universitat, jo en formo part, i en comparteixo una bona part, però de cap manera puc acceptar la radicalització d’aquestes. La Rectora Geli mateix també es mostra preocupada per la situació actual. Si un fet així es repeteix espero que es prenguin les mesures disciplinàries pertinents, evitant que una desacreditada minoria imposi la seva dictadura a tota la comunitat.

“La Universitat ha de tenir mecanismes suficients per impedir aquestes accions antidemocràtiques i poder celebrar les seves reunions amb tota normalitat. No és admissible que un grup de trenta persones pugui aturar el desenvolupament d’una comunitat integrada per més de quinze mil persones. La democràcia es caracteritza per respectar tothom, però no pot acceptar la dictadura de les minories.”

Sincerament, abans que els “estudiants boicotejadors” em quedo amb la imatge de tots aquells voluntaris de la Jornada de Portes Obertes que ahir varen mostrar amb estusiasme la nostra UdG a tots aquells nois i noies que l’any vinent ocuparan les nostres aules.

Anuncis

8 pensaments sobre “La dictadura de la minoria no pot aturar la UdG

  1. Benvolgut Jordi,

    Jo soc un dels 5 estudiants que esmentes a l’article, membre del CdG pel sector estudiants. Tens a l’abast de la teva mà la documentació del CdG?
    Els membres del Cd’E (escollit per unes eleccions fa 2 anys) si, i tots vam concloure dilluns en una reunió plenària que els numeros (i les actuacions plantejades) feien molta por i calia fer alguna cosa.

    Però no és només cosa de números, és cosa de com es realitzen i es busca el consens.
    De consens (estar tots d’acord, negociar) a la UdG no n’hi ha! Entendràs que és molt més senzill buscar un suport també minoritari, de caps de departament, vicerectors i algun altre membre del CdG escollit a dit per portar unes mesures que afecten a TOTA la comunitat universitària.

    Això des del Cd’E, els representants dels estudiants; no ho entenem.
    El que més ens dol es que en cap moment se’ns va informar als representants democràtics, ho sigui que tampoc hi han hagut bones maneres per part del rectorat de la nostra universitat.

    Si trobes una manera d’explicar-nos com és possible que no es busqués el diàleg amb els 3 estaments d’unes mesures que afecten a 15.000 estudiants, a PAS i al PDI, m’agradaria que m’ho expliquessis…
    En aquest CdG s’anava a aprovar fer una “reducció” en hores presencials de -50% i 25%, un -85% del valor d’un PFGrau i PFMàster, una reducció de l’optativitat d’un 25% i una contractació precaria per hores de professors associats (els més ben valorats pel conjunt de l’estudiantat)

    Isaac Pérez,
    Coordinador del Cd’E

    • Benvolgut Isaac, gràcies per fer-me arribar el teu punt de vista. Respecto la teva inquietud respecte a la documentació a debatre en aquell consell de govern, però no veig que justifiqui el boicot del màxim òrgan de funcionament de la nostra universitat. Conec alguns dels membres que en formen part, i dono fe del seu compromís amb la UdG.

      • Aprofito el post per escriure’t a tu i a en Pau.

        El màxim òrgan és el claustre. És el que realment la gent vota (en unes eleccions que es faran d’aquí ben poc).
        El Consell de Govern és una versió reduïda, en la que els membres claustrals, trien als seus representants. Es reuneix de manera mensual per tractar els temes de tràmit de la UdG i que no cal la convocatòria d’un claustre (300 pax en principi)
        Beques, places, memòries de titulacions…. tot va cap al CdG.

        Quin problema presenta el CdG? El pes del rectorat i els caps de departament, que no sempre combreguen amb el de la resta de col·lectius i representants (Degans, PDI, PAS i Cd’E)
        La manca de diàleg, i per suposat de consens… que és el que demanem des del sector estudiants.
        No penso que sigui lícit ni viable presentar en un CdG un ajustament de pressupostos de 10.5M€ en el que s’afecta directament a la docència. Ara per ara, sense llei d’acompanyament de pressupostos ni pressupost d’universitats, “acatar una ordre” com aquesta és deixar a la Universitat de Girona tocada de mort… no creus?

        Motius per aturar el CdG, molts! Als estudiants membres del CdG (com et deia, soc un dels 5) no se’ns va informar de cap de les mesures proposades, i això és un fet reiteratiu a la UdG. Tot per al poble, però sense el poble (tinc diversos exemples que et podria explicar)
        Això, per mi, com a representant dels estudiants al CdG i a la resta de representants; PAS i PDI no ens van semblar maneres (et recordo que va ser una acció conjunta!)

        I avui? Doncs el resum és que Anna Mª Geli segueix amb la seva actitud de guanyar a traves dels vots dels 15 membres que posa ella al CdG i alguna altra persona afina que hi voti a favor….
        Si no has vist l’streaming, no sé si ho podràs veure… perquè ja no és accessible!

        La pregunto que et faig és; No penses que caldria un pacte d’unitat entre tots els representants? No hauria de ser la Rectora capaç d’aconseguir-ho?
        Vam aturar el CdG perque no se’ns va informar, però sempre (i ho continuarem fent) hem estat oberts al diàleg. És el que volem.

        El que més ens importa als estudiants que ens vam presentar fa 2 anys (i suposo, els que s’han presentar ara) és la UdG. I a tu?

      • Gràcies altre cop Isaac per fer-me arribar la teva opinió al respecte dels fets de dijous passat. I evidentment que el que m’interessa és la UDG i espero que entre tots la poguem enriquir, tant per part de l’aportació dels que la governen com la resta de membres de la comunitat.

  2. No acabo d’entendre aquest estrany concepte de democràcia del que parles… Si els qui dirigeixen la Universitat creguessin en la democràcia i el diàleg farien l’esforç d’informar degudament de les mesures que atempten contra els drets laborals dels centenars de treballadors del PAS, interins i professorat precari. Si creguessin en la democràcia, farien una consulta a tota la comunitat per validar les “retallades” i per acceptar la claudicació que s’està fent en matèria d’autonomia universitària.

    • Hola Pau, per democràcia em refereixo al fet que la major part dels membres que formen part del consell de govern han estat elegits per altres membres de la UdG, un acte pel qual se’ls diposita la nostra confiança per representar-nos durant un període concret. Per democràcia també em refereixo al fet que cada un d’aquests membres té veu i vot en aquest òrgan. Sento que ho veiem des de punts de vista diferents, però se’m fa difícil traslladar el fet del boicot a un altre organisme, ja sigui públic o privat. T’imagines un acte així en el Parlament de Catalunya? La gestió de cada organisme tira endavant amb la voluntat de la majoria, la qual et pot agradar o no, i per això existeixen les eleccions, per poder jutjar aquella gestió. Evidentment que això no treu que estigui a favor que, sempre que sigui possible, arribar al màxim consens. Gràcies per fer-me arribar la teva opinió.

      • Jordi,
        estaràs d’acord amb mi amb que hi ha diferents maneres d’exercir la “democràcia” con tu dius, algunes son democràcies netes, com jo dic, i d’altres son democràcies brutes. Les netes, a part de tenir tota la oficialitat i organismes que tu creus per sí sols legitimadors, també tenen mecanismes democràtics de participació directa, és a dir, d’informació, deliberació, cerca de consens. Les democràcies representatives, tenen eleccions, sí, però acaben en una sèrie d’organismes que prenen decisions arbitràriament sense aplicar els procediments de deliberació i consens democràtic. Bé, si una cosa tenen les persones és que s’equivoquen, ens podem equivocar tu i jo, i també per suposat, un equip de govern del quan només s’ha votat una persona (per exemple al gerent no l’ha votat ningú). És molt esperar que a un grup de persones, pel sol fet de recaure’ls responsabilitat política, els surti tot bé, i s’hagi d’acatar tot allò que decideixin. La oficialitat i el càrrec no fan a la persona infal•lible. Em sembla que el teu concepte de polític és semblant al de divinitat i el teu concepte d’estructura democràtica semblant al d’un engranatge de rellotge suís. Les coses, però, no son mai així, per molt que ens hagin fet creure que la democràcia és bona perquè sí. La democràcia es construeix gràcies a aquells que hi participen política i socialment, del rector al conserge i del professor a l’estudiant. Entenc que ens agradaria tenir un sistema de tecnòcrates ben ordenats que en qui confiar cegament la nostra responsabilitat com a ciutadans de democràcies, per no haver de patir per l’avenç de la societat, però això no serà mai així, perquè la democràcia, com totes les coses bones, deixen de ser-ho si no se les cuida, i les eleccions no són sinó un procés més de “negociació” molt restringida. No informar dels processos de presa de decisions, no tenir en compte la opinió dels representants del PAS, PDI i estudiants, deixar entrar la policia per estomacar les queixes legítimes del malestar d’una comunitat universitària, retallar a discreció sense oferir resistència de cap mena, això Jordi, no em sembla que sigui massa democràtic, menys veient els sous astronòmics que cobren alguns dels “representants” polítics que esmentaves.
        Respecte l’actuació d’una minoria com dius tu, estic d’acord que no s’haurien de fer així les coses i opinaria com tu si s’haguessin donat processos reals i vinculants de consens i des dels òrgans oficials s’hagués mostrat des del principi la confiança en la resta de comunitat universitària. No sols no ha estat així, sinó que s’ha estat actuant de forma contrària. Bé, en aquest cas, potser hauríem de fer una consulta a la comunitat universitària per saber quina proporció està a favor de les retallades que afecten directament la seva butxaca i la qualitat dels seus estudis i quina proporció no hi està a favor. Em temo que la gran majoria no hi estaria a favor i per això, aquesta minoria de la que parles no es tal cosa. No s’ha de confondre la falta de participació i la inoportunitat de l’acció en certs actes com la falta de legitimitat del missatge que transmeten, i em sembla que és clar que el missatge i les accions que prenen part per evitar una retallada unilateral de 10.5 milions són legítimes i no volen atemptar explícitament contra cap procés democràtic sinó que precisament EL RECLAMEN. I si no és així, animin-se a passar una enquesta o a engegar un procés de consulta i sortirem de dubtes respecte la representativitat de certes reclamacions.

        Per últim, qualificar de dictadura l’acció d’aturada del consell em sembla excessiu i irresponsable, sobretot tenint en compte com ja deu saber que aquest tipus d’actes són més simbòlics que altra cosa, que tots sabem que les decisions que es vulguin prendre, es prendran tard o d’hora com va passar l’any passat en l’aprovació dels prossupostos, que aquests estudiants no tenen cap poder de decisió i acció més enllà d’aturar un Consell de Govern i que qui té la paella pel mànec (la opció d’exercir com a dictador o no) és precisament l’equip de govern.

        Laura L.

      • Gràcies Laura per fer-me arribar aquesta teva opinió al respecte. No crec que els polítics siguin divinitats, ni he comparat mai la democràcia amb un rellotge suís. En primer lloc, estem parlant de la Universitat, en què les persones que la governen no són polítics, sinó professors que són elegits entre la mateixa comunitat universitària. I en segon lloc, cal no oblidar la situació econòmica d’excepcionalitat que està vivint Catalunya, de la qual no podem viure al marge. Ara bé, això tampoc ha de ser l’excusa per destruir la Universitat, i crec que en cap cas és la intenció de cap de les parts. Confio en què entre tots poguem contribuir de forma constructiva i, més important, responsable, a tenir una UdG més reforçada, tant en docència com en recerca.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s