H2O: De Banyoles a la química computacional

Aquesta és la meva contribució en motiu del Dia Internacional de l’Aigua que celebrem des de la Universitat de Girona, i que ha estat publicada a la web de la UDG:

L’aigua en la meva vida: Com a banyolí de naixement, l’aigua ha format part del meu paisatge des que vaig obrir els ulls en aquest món. L’estany de Banyoles és un exemple de la riquesa botànica creada al voltant de l’aigua. Com a ser humà, l’aigua és el principal component del meu cos (aproximadament 60-70%), i essencial per la vida: recordeu que podem viure ben pocs dies sense aigua? Alhora, com a químic, aquesta molècula triatòmica és present en una infinitat de reaccions. Entre aquestes reaccions, podríem relacionar les dues observacions anteriors i destacar els processos bioquímics que tenen lloc dins el nostre cos, en els quals l’aigua hi juga un paper important, si no com a reactiu, sí com a solvent. Ja com a investigador en química computacional, amb l’objectiu de poder simular aquelles reaccions que tenen lloc experimentalment en un laboratori entre provetes i Erlenmeyers, he d’incloure l’efecte de l’aigua quan vull estudiar una reacció en fase aquosa. Així, amb el programari que utilitzem, introduïm l’aigua ja sigui com un model continu en forma de camp elèctric, o de forma explícita “dibuixant” molècules d’aigua al voltant del nostre sistema i fent ús de l’enllaç per pont d’hidrogen.

Recordeu que aquest dijous 22 de març és el Dia Internacional de l’Aigua, i la Universitat de Girona el celebra d’una manera especial pel fet de formar part del Campus Euromediterrani del Turisme i l’Aigua.

Anuncis

Química biològica a Santiago de Compostela

Els passats dies 8 i 9 de març va tenir lloc a Santiago de Compostela la primera reunió bianual del grup de química biològica de la Real Sociedad Española de Química (RSEQ). Aquest grup és de recent creació, i nascut de la inquietud d’una sèrie de científics, la recerca dels quals està entre la química i la biologia, i en què m’incloc. La pròpia organització va voler representar aquestes interseccions en forma de plànol de metro. El programa va ser d’un alt nivell a escala internacional,  però voldria destacar la conferència del Prof. Shankar Balasubramanian sobre la seqüenciació de l’ADN. Un procés que ha passat de costar 100 milions de $ a escassos 5000 $, i que properament serà gratuït, pagant per aquells “serveis” posteriors que requerirem. En altres paraules, estem a les portes de  la medicina preventiva a partir del nostre codi genètic. Un progrés prometedor, que alhora espanta per la potencialitat del seu ús malintencionat.

Per la meva banda, vaig tenir l’oportunitat de presentar la meva recerca en forma de “flash presentation” i un pòster posterior. Us deixo la presentació: “Role of Hydrogen Bonding, pi-Stacking and Solvation on Stacked DNA Base Pairs”. I una foto del meu pòster: