Recerca a Batxilerat en química computacional premiada

Aquest any col·laboro en la supervisió d’un treball de recerca de Batxillerat que implica 7 alumnes del Col·legi Bell-Lloc de Girona. Concretament el treball consisteix en l’estudi de la interacció entre un principi actiu (fàrmac) i una diana biològica (proteïna implicada en una malaltia). El treball tracta malalties com l’Alzheimer, Parkinson, dolor, obesitat, diabetis o VIH. La intenció del treball és poder arribar a dissenyar millors fàrmacs per les mencionades malalties. I la metodologia utilitzada es basa en el docking, o sigui, busca el millor acoplament entre els dos sistemes que interaccionen, en aquest cas el fàrmac i la proteïna o sistema biològic escollit.

El projecte està supervisat pel Professor Manel Montoliu del mateix Bell-Lloc, juntament amb l’Aleix Viñolas, ex-alumne del Bell-Lloc i ara estudiant de doctorat de la Universidad de Navarra. La setmana passada l’Aleix va fer un curs d’introducció a la química computacional, i al docking en particular, per tal que els alumnes puguin dur amb èxit el treball de recerca. Jo també hi vaig participar.

Però el més important és que aquesta proposta de treball de recerca va ser distingida el passat 8 de juny amb una Beca Joves10 de la Fundació Jaume Casademont, pel projecte titulat: “Modelització molecular del docking a set diferents patologies mitjançant eines de la Química Computacional” de Joan Viñolas, Aaron Alcaraz, Adrià Morera, Jordi Amagat, Pau Sidera, Pere Rodríguez i Eduard Martínez del col.legi Bell-Lloc de Girona. La Consellera Rigau i l’Alcalde Puigdemont varen fer entrega dels premis. Moltes felicitats! M’alegra veure joves de Batxillerat engrescats amb la recerca, i més encara en el meu camp d’investigació. Repeteixo que és una manera per acostar-los la ciència d’una manera més realista. Poder participar activament amb recerques de veritat que duem a terme en els nostres laboratoris fa que aquests joves es mirin la ciència amb uns altres ulls, més enllà d’aquelles matèries que acostumen a ser difícils a l’hora d’estudiar.

Anuncis

De l’aromaticitat metàl·lica a l’esfèrica a la Reunió de la Xarxa

Els passats 11 i 12 de juny es va celebrar la XXVIII Reunió Anual de la Xarxa de Referència de R+D+i en Química Teòrica i Computacional a la Universitat de Barcelona. Es tracta d’un congrés que reuneix els científics de les universitats i centres de recerca de Catalunya que investiguem en el camp de la química teòrica i computacional. Aquest any he tingut el privilegi de ser ponent invitat, i he parlat de sistemes metàl·lics aromàtics, com pot ser l’Al4-2, i també de l’aromaticitat de sistemes esfèrics, com els ful·lerens, però a capa oberta. Aquí deixo una foto, on es veu com en Marcel Swart (chairman de la sessió) m’introdueix, i la meva presentació:

Defensar la llengua i la cultura no és cap delicte

Us convido a llegir un text que no és meu, sinó el pregó de la XXX Fira del Llibre a Palma de Mallorca que es va celebrar la setmana passada, a càrrec d’en Joan Miquel Artigues. He subratllat els 3 paràgrafs que em semblen més rellevants de cara a casa nostra. I he de parlar de Catalunya sobretot després de la penosa sentència de la setmana passada del TSJC arran del català com a eina integradora a l’escola tot i la ignorància d’uns pares, una ignorància malintencionada, que els porta a pensar més en ells mateixos que en els propis fills. Espero que el Govern i la Consellera Rigau no cedeixin, perquè “defensar la llengua i la cultura no és cap delicte”, i menys quan es fa en pro de la societat i la seva convivència.

PREGÓ DE LA XXX FIRA DEL LLIBRE I LA XXIII SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ

Senyores i senyors, éssers socials que ens hem reunit aquí pel nostre interès per la cultura i per celebrar l’existència de nombroses publicacions en llengua catalana. He de dir que -més que un honor-, és una gran responsabilitat ser l’encarregat d’encetar aquest esdeveniment cultural en un moment històric com el que estam vivint.

Avui, aquí, estam envoltats de centenars de llibres. Llibres que parlen de totes les dimensions de la vida, de la història, del pensament i de la política, de les jerarquies, de la ciència, de les emocions, de l’art, de les llengües i els llenguatges, de la comunicació humana… Llibres que ens diuen qui som, que documenten la memòria col·lectiva, que parlen dels nostres errors i ensopegades històriques i que ens permeten incorporar noves visions per no travelar amb la mateixa pedra. Documents que parlen de la cultura humana, el coneixement de la qual en depenen el desenvolupament social i econòmic dels països, dels estats i el rumb de la nostra civilització.

A més a més d’això, la majoria d’aquests llibres tenen en comú que empren la llengua com a mitjà de transmissió de coneixements. I de llengües i cultura avui n’hem de parlar. En un moment històric en el qual la situació econòmica és la conseqüència de l’obscenitat consumista, de la mala gestió dels nostres governants, dels deliris de grandesa d’una banca que ha resultat ser un frau. En aquest precís moment, en el que ens aixecam cada dia amb perill d’intervenció, els mateixos, o els fills, o cosins o germans o amics dels qui han provocat tot aquest daltabaix, ens volen entretenir amb una agressió contra la nostra llengua i cultura. I, diguem-ho ben clar, qualsevol intent de menystenir una llengua és, automàticament, un acte de violència contra la gent que n’és el seu únic suport.

Aleshores, què està passant amb el català a Mallorca?

És possible que tengui relació amb la visió d’una Espanya única i lliure?. Perquè -contràriament al que diu la Constitució- hi ha un sector polític que no accepta la realitat pluricultural i pluringüística, i que lluita a les totes per un Estat-Nació centralista, monocultural i amb una única llengua oficial.

Perdonau que vos faci tantes preguntes, però és possible que ens contin mentides explicades a cada banda per mantenir-nos entretinguts i enfrontats? Perquè és estrany que oblidem tan aviat la presa de pèl de les autopistes, els AVES, els aeroports amb 15 passatgers, o el Palma Arena. Pot ser és aquesta la manera de fer que no parlem de la factura de la seva gatera, que pagam tots amb retalls socials. Bé, tots menys els polítics, clar. Per això, perquè no me’ls crec, vos dic que NO tenim un problema de convivència. Em fiï més dels ciutadans que dels qui els governen. És així de trist.

El 78,94% dels pares, molts d’ells castellanoparlants, han triat el català com a llengua vehicular pels seus fills. Perquè no tenim conflicte lingüístic. Perquè no volen que l’escola fomenti una segregació que no existeix al carrer. Perquè durant segles, amb problemes, clar que sí, hem conviscut. I hem patit. I hem explicat les raons de perquè una cultura i un territori petits s’han d’estimar i defensar. I els nouvinguts han fet seu aquest plantejament. Perquè estimen la llengua i la cultura. Volen ser part d’una terra d’acollida i desitgen que els seus fills en siguin part en tots els sentits.

El que pensaven que seria un allau de peticions per estudiar en castellà ha esdevingut un allau de coneixement i de seny per part dels pares. I un fracàs històric del Govern. Ens volen fer triar la llengua o la cultura, i els ciutadans no volen triar. Les volem totes. Totes. Perquè estimar la nostra, no sols no és negar l’altra, sinó que és declarar-nos enamorats de l’art, de la literatura, de la ciència, de la creació i de la bellesa, que són llenguatges universals. Tan de bo poguéssim conèixer no dues, sinó 10 llengües. Perquè és la cultura el que defensam. Ara bé, la nostra, la petiteta, la malmenada llengua catalana, l’hem de cuidar encara més. Perquè sabem que som nosaltres qui ho hem de fer. I per això, a les escoles s’ha escrit una plana de la història d’aquest petit país. Ens volien enredar amb polèmiques i enfrontaments, i la gent ha dit sí. Sí a la llengua, a la cultura i a la dignitat d’aquest país. I no a la segregació, a l’enfrontament, a la mentida i als falsos debats.

Ara que ja s’ha destapat el pastís ja només cal que els governants ens expliquin com ens ajudaran a sortir de la crisi, com milloraran l’atenció sanitària, com donaran suport als petits i mitjans empresaris, i com ens en sortirem tots plegats. No basten polèmiques estèrils i enverinades, ni tampoc frases de tant nivell com “farem el que hem de fer”.

I què faran amb el capitalisme radical que s’ha desfet en mil bocins, que defensava el campi qui pugui i que prometia felicitat i hegemonia als més forts?. Què faran els que havien de guanyar molts de doblers, per fer-nos sentir poca cosa mentre es passejaven amb el seu èxit pels carrers?. Ara que tot s’ha demostrat fals, ens vénen a cercar per compartir i socialitzar la pèrdua?. On heu deixat el benefici que exhibíeu sense manies?
Idò aquests polítics que ara han demostrat ser titelles de banquers, que ens menteixen, i que ens asseguraven que allò era prosperitat, ara ens diuen que tenim un problema amb la llengua d’aquest poble. Els vos creis? Jo no. Ens donen la culpa de la crisi. Diuen que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats. Qui? Noltros? Idò ara ens volen fer creure que el gran problema és la convivència. Ells, que ens han estafat retallant-nos serveis i prestacions, quan precisament fan més falta que mai, fent més pobres els pobres, i més rics els rics.

Defensar la cultura no és cap delicte. I esper no ser detingut per atemptar contra l’autoritat, com ha passat aquests darrers dies amb les persones que es volien manifestar pacíficament a favor de la llengua. En aquest pregó m’ha estat impossible no esmentar aquells que abusant de l’autoritat, i aprofitant el desconcert de la situació econòmica, estan executant el projecte polític que clarament té com a objectiu l’afebliment de les llengües que anomenen autonòmiques i el conseqüent empobriment cultural que això comporta.

Des de l’autoritat s’ha creat un clima de crispació que no era necessari en absolut, i menys en un moment en el qual tenim altres preocupacions més importants que retornar a un conflicte que es remunta a l’època preconstitucional. L’autoritat ha trencat el consens en matèria lingüística que havia permès que la llengua catalana s’anés convertint en una eina d’integració i de cohesió social de moltes persones castellanoparlants i nouvingudes.

L’excusa és la crisi, però cap raó legitima un Govern a desprotegir i maltractar la cultura i la llengua catalana –i als seus parlants- de la manera com ho està fent.

Avui, aquí, entre aquests centenars de llibres no hi trobarem cap formula màgica, però sí les eines per poder sortir del desencís en el que ens trobam, per construir una societat realment democràtica, plural, justa. Per no deixar el timó en mans dels bancs i de les oligarquies econòmiques que hi ha al darrere, perquè no siguin ells els qui decideixin quin model de societat ha d’haver-hi, quin idioma s’ha de parlar, o quin sexe s’ha d’estimar. Una societat que garanteixi els drets bàsics de les persones, que faci difussió d’aquest coneixement i estimuli el pensament crític, tan fonamentals per a l’exercici real de la democràcia i de la llibertat individual i col·lectiva.

I acabaré amb les paraules del lingüista Jesús Tusón, que diu: “Hem de fer servir la llengua, i les llengües en general, com a instrument de convivència, com a eines per a construir la realitat de tots: una realitat verbal que conjugui voluntats plurals i irrepetibles.”

DEFENSAR LA LLENGUA I LA CULTURA NO ÉS CAP DELICTE.

Palma, 1 de Juny del 2012.

Joan Miquel Artigues