Quan l'”evoluciona favorablement” té efectes secundaris

Sabíeu que les 10 primeres empreses de Silicon Valley (HP, Google, Intel, Apple,…) facturen com tota la indústria catalana?

Sabíeu que Finlàndia inverteix 600 milions d’euros cada any en polítiques d’innovació i Catalunya només 30?

Aquest vespre he assistit a la primera edició de N.I.T.S., organitzat per l’Eduard Batlle, juntament amb en Xevi Montoya i en David Martí de Playbrand. L’objectiu forma part del compromís de l’Eduard d’acostar Girona (i Catalunya) a la innovació i a les noves tecnologies. Un bon grup de gent interessada en el tema ens hem acostat als Jardins de la Mercè per escoltar en Xavier Ferràs, director del Centre d’Innovació Empresarial dins d’ACC1Ó de la Generalitat de Catalunya.

En Xavier ens ha parlat de la innovació a Catalunya des de l’administració pública. En primer lloc cal ser conscients que el mercat no és estàtic, ara més que mai estem en un mercat turbulent, i cal capacitat adaptativa. Això es tradueix amb innovació. Sense aquesta, és impossible que una empresa tingui viabilitat, ja que no podem competir amb preu (a la Xina, Brasil o Índia faran el mateix producte per un simple plat d’arrós). Les empreses han de saber que innovar implica un risc, a diferència de la continuïtat, i per això l’administració hi és per ajudar als primers, ja que impliquen valor afegit per afrontar el futur del país. La innovació ha passat per diferents etapes en els últims anys, des la innovació només en el producte, fins a la innovació global de l’empresa. Però ara falta una etapa més determinant, la innovació cultural. I aquesta ens implica a tots, hem d’apostar de forma decidida per la cultura emprenedora. Som un país punter, a nivell mundial, en ciència i tecnologia. Catalunya produeix l’1% de la ciència mundial! El nostre pou de petroli és el coneixement. Ara ens toca explotar-lo amb fermesa. No som pretenciosos quan diem que Google es podria haver creat a Catalunya, o el mateix per l’iPod, per tant, on fallem? En la cultura. I el nostre mirall ha de ser Silicon Valley, tal com jo mateix feia referència fa poc amb en Xavier Verdaguer.

Per útlim, aquest canvi en la cultura s’ha de començar des de la base, en l’educació. En Xavier ressalta que estem en una societat competitiva, que hem de ser competititus. Però, com és que l’actual sistema educatiu va totalment en contra de la competitivitat? Com és que es prioritza l’homogeneïtzació de l’educació per la banda baixa, enlloc d’incentivar i motivar als millors estudiants, com a model a seguir pels més endarrerits? Cal concens polític, i aquest ha de començar per dir les coses pel seu nom sense por al preu polític/electoral. Si es vol un país punter, s’ha de començar per l’educació, una educació que ensenyi la realitat als nostres fills. I aquesta realitat és un món competititu que necessita líders, lluny de la mediocritat que alguns moviments educatius n’han fet bandera. Us deixo amb una imatge dels jardins que han acomiadat la xerrada amb un copa de cava perquè hi anem reflexionant…

Anuncis

Talent + Ciència = Talència

Fa poc dies va tenir lloc el llançament oficial de Talència, la que ha de ser una plataforma de promoció de la ciència a Catalunya. La descripció oficial és:

Talent i ciència conflueixen en Talència, la nova institució de foment a la recerca a Catalunya.

Talència implementa les mesures de foment i reconeixement de la recerca a Catalunya, tot esdevenint un organisme de referència internacional per a la comunitat investigadora que treballa al nostre país.

Més de 25.000 investigadores i investigadors són la nostra raó de ser. L’excel·lència, la proactivitat, la proximitat a l’investigador, la projecció global i l’impacte sobre la societat, els nostres valors.

Talència respon al repte del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació d’adoptar un sistema més eficaç i eficient d’implementació de les polítiques públiques de finançament i promoció de la recerca.

Amb 5 objectius principals:

1- Talent investigador: Ajudem a formar el millor talent investigador en les seves diferents fases com a principal actiu de la recerca a Catalunya.

2- Recerca competitiva: Proveïm dels incentius i les millors condicions per al desenvolupament de l’activitat de recerca a Catalunya.

3- Vocació experta: Treballem per consolidar-nos com un referent expert i avaluador del sistema de recerca a Catalunya d’àmbit internacional.

4- Ciència i societat: Volem millorar el reconeixement social de la ciència catalitzant les activitats de divulgació i fomentant les vocacions científiques.

5- Impacte de la recerca: Treballem per incrementar la transferència de coneixement de les universitats i centres de recerca al teixit productiu català.

La creació de Talència és una notícia positiva, una mostra del Govern i el Parlament, gràcies al Pacte Nacional per la Recerca, i la Innovació, d’apostar per la recerca i la innovació a Catalunya. Ho comparo a l’impuls que va tenir en el seu moment la creació del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) per part del Prof. Mas-Collell, que va representar un pas molt important d’aposta decidida del camí que havia de seguir Catalunya per mirar al futur. Crec que aquest torna a ser un moment clau. I per tant felicito a totes aquelles persones implicades que han fet realitat Talència.

Orgullós del meu País. Catalunya a la manifestació 2.0

Sí, he anat a la manifestació a Barcelona “Som una nació, nosaltres decidim“. Estic orgullós d’haver-hi anat, sobretot després que la Renfe gairebé m’ho espatllés amb l'”avaria” d’un tren a Flaçà i la posterior interrrupció de la línia Girona – Barcelona, quan l’estació de Girona estava plena de gom a gom de gent amb senyeres (gràcies a en David amb qui he compartit el cotxe cap a BCN). Passeig de Gràcia feia posar la pell de gallina, desbordat de gent, dels més petits als més grans, amb senyeres i estelades de totes mides. Una hora abans de l’inici un ja no podia passar per on volia, la gent ja prenia posicions. Eren les sis de la tarda, hora del tret de sortida, però fins a una hora més tard no he pogut començar a avançar.

Ja siguin 1.1 o 1.5 milions de catalans a la manifestació, queda molt clara l’opinió del Poble Català, opinió que ja s’hauria d’haver fet respectar en el moment en què el referèndum per l’Estatut va donar el Sí. Allò que decideix un poble de forma massiva i democràtica, no hi pot haver cap tribunal que ho pugui retallar o destruir. Avui no han estat els polítics, sinó els catalans, els que s’han encarat a les imposicions d’un estat que només ens vol pels diners, però no tenint-ne prou també ens vol sotmetre imposant-nos la unificació cultural. Un estat incapaç de valorar la riquesa que representen les múltiples cultures que conté, només comprensible des de la més gran ignorància o l’enveja per una terra i una cultura que fem les coses millor, amb seny, però que en moments com aquests també traiem la rauxa. Refermo el que vaig dir fa pocs dies, i avui més que mai, ha arribat l’hora dels adéus?

No vull concloure aquesta entrada sense fer referència al fet que la manifestació d’avui es pot considerar la primera manifestació 2.0. Ara bé, no m’allargo en aquest punt perquè la Trina Milan m’ha passat al davant amb una entrada que, d’haver-ho intentat, m’hagués quedat a mig camí. No puc estar més d’acord que el català està més fort que mai a internet, i Catalunya té una via per anar creixent, mirant cap al món (Miquel Duran). Internet no té fronteres. Seguim així.

Ja no m’estima. La deixo… és l’hora dels adéus?

Potser aquest escrit pot semblar totalment redundant després d’haver escoltat al llarg de la nit passada i tot el dia d’avui els diferents comentaris, molts procedents d’experts molt més qualificats que un servidor, i del Constitucional en ple i tot. Simplement vull afegir el meu granet de sorra com a català, un català que ja ha perdut tota esperança de sentir-se respectat per una Espanya autoritària, que ha menyspreat un rera l’altre tots els gestos de complicitat, generositat i solidaritat dels catalans envers la creació d’un estat on hi poguessin conviure diferents cultures. Sí, cultures, no parlo d’orientacions polítiques ni nacionalismes, parlo de cultures. Quan algú em vol imposar què he de parlar als meus fills, com els he d’educar, i tot des d’una visió uniformitzadora, està tocant la meva cultura. Fins aquí hem arribat, una situació que no hi trobo més explicació que un odi sortit de l’analfabetisme establert més enllà de l’Ebre per aquells que el sostenen de forma interessada per obtenir més poder (tant de la dreta com de l’esquerra, no ens deixem enganyar). Per la resta, aquells que tenen criteri propi i una intel•ligència utilitzada de forma constructiva, deixo el reportatge Adéu Espanya?, emès recentment a TV3. No és una invitació a unir-se a la causa independentista, sinó una invitació a l’autoreflexió, allunyada de la corrupció política. Si per un moment adoptéssim una mentalitat innocent, no pervertida, ens adonaríem com una millor convivència aniria en pro d’ambdues bandes, no només de la catalana. I ara sí que parlo del tema econòmic.

Només un últim apunt, estic content com Catalunya, per part dels catalans, les persones, està afrontant la difícil situació de crisi amb un principi d’optimisme, sobretot respecte a l’impuls a noves empreses, la majoria d’elles basades en la societat del coneixement i les noves tecnologies. Com a mostra l’acte d’ahir a la UdG, amb la celebració del I Fòrum del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, una passarel•la de noves empreses, moltes d’elles molt prometedores, el mercat de les quals ja no se centra en Espanya, sinó en el món. Un exemple a seguir, sobretot per aquells obsessionats amb l’economia de la “totxana”.