La meva segona tesi dirigida

Ahir en Majid El Hamdi Lahfid, que ha estat el meu estudiant de doctorat durant els últims 4 anys, va obtenir el títol de doctor. Es tracta de la meva segona tesi dirigida (codirigida amb en Miquel Solà), després d’en Ferran Feixas, ara investigador postdoc a la University of California San Diego. La tesi s’ha titulat “On the use of energy decomposition analysis to unravel the origin of the relative stabilities of isomers”. Pot semblar una temàtica estranya, però es tracta de l’estudi de l’estabilitat d’isòmers a través de la química computacional, basant-nos en les seves energies. I què són els isòmers? Doncs dos compostos químics són isòmers si presenten el mateix tipus i nombre d’àtoms, però ordenats de formes diferents.

10292897863_7b3b4724b6_o

El tribunal de tesi va estar format pel Prof. Dr. Carlos Alemán (Universitat Politècnica de Catalunya), la Dra. Paola Belanzoni (Università degli Studi di Perugia, Itàlia), i la Dra. Sílvia Simon (Universitat de Girona).

10292898693_981033fec5_o

A banda del mèrit d’obtenir el títol de doctor, ja de per sí molt important, vull destacar el fet que en Majid és de Tetuan, una ciutat del Marroc, on hi va néixer i es va llicenciar en química. En Majid s’ha integrat perfectament en la dinàmica de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi, on s’ha convertit en un bon científic.

Moltes felicitats Majid! Desitjo que et puguis convertir en professor i investigador a la Universitat de Tetuan.

(Gràcies Miquel Duran i Pep Anton Vieta per les fotografies)

Anuncis

Nit de la Recerca: futurs científics a Girona

Un any més, la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la UdG va organitzar la Nit de la Recerca a Girona, un esdeveniment que se celebra en més de 350 ciutats europees amb la intenció d’acostar la recerca a la societat i sobretot als més petits: als científics del demà. De 5 a 9 de la tarda diferents científics de la UdG porten a terme experiments, enguany relacionats amb la neurociència i les energies renovables, en la qual els nens hi poden prendre part activa. Aquest any ens va visitar la Project Officer de la Comissió Europea, Monica Hoek, responsable d’aquest projecte a Europa, per supervisar com el duem a terme i alhora entrevistar-se amb els investigadors de la UdG que se’ns ha concedit un projecte europeu per retornar al nostre país i engegar els nostres propis projectes de recerca.

Us he posat les fotos dels més petits dibuixant els científics; la Sílvia Simon, directora de la Nit de la Recerca, parlant amb la Project Officer Monica Hoek i el mag Fèllix; en Miquel Duran fent jocs de mans i màgia químico-quàntica; i en Pep Anton i en Pep Duran fent experiments químics.

Ciencia en Redes: Comunicació 2.0 en ciència

El passat dimarts 24 vaig assistir a l’esdeveniment Ciencia en Redes a la Casa Encendida de Madrid, organitzat per la Asociación Española de Comunicación Científica. La intenció de l’acte era aprofitar la potencialitat de les noves eines de comunicació per la ciència i els científics. Va comptar amb una sèrie de ponents de diferents àmbits, que a partir de curtes conferències d’uns 10 minuts permetien el posterior debat amb els assistents.

La millor manera de seguir l’acte és a través del hashtag #cienciaenredes a Twitter. De totes maneres, vull destacar:

– L’especialització dins el periodisme ha permès una difusió de la ciència en augment.

– L’èxit de Microsiervos, segons Wicho, es basa amb una divulgació de la ciència amb transparència i esponteneïtat. Fer-la propera a la societat.

–  L’Elena Sanz de Muy Interesante destaca “escriure per Twitter”, unit a la curiositat i que el lector s’hi senti idenfiticat.

– Ara bé, una queixa comuna és el poc reconeixement que té la ciència en el nostre país, i sobretot que la majoria de la gent que es dedica a la divulgació de la ciència ho fa sense cap compensació econòmica. I acabo amb una nota d’humor sobre els espanyols i la seva recera en el Gugel 😉

TEDxBarcelona (Science): Doctor, em pot imprimir un ronyó?

El títol sembla controvertit, però potser d’aquí a uns anys serà una realitat. Us imagineu una impressora que enlloc de tinta tingui cèl·lules? Teniu un òrgan malalt, aneu al metge i que us n’imprimeixen un de nou amb materials biotecnològics i les teves pròpies cèl·lules mare? Aquest vídeo (mireu-lo!) va captar l’atenció de tots als assistents del TEDxBarcelona (Science), celebrat el passat dimecres al Cosmocaixa de Barcelona, organitzat per Infonomia i dedicat a la ciència.

Després de l’èxit del TEDxGirona, tenia ganes de conèixer aquest TEDx sobre ciència, en el qual un dels ponents va ser el company del Departament de Química de la UdG, Miquel Costas, qui va parlar de química sostenible, amb una proposta de substituir la química agressiva actual basada en catalitzadors de metalls pesants per processos ja presents en la naturalesa (bioquímics). Alhora va sorprendre amb la possibilitat d’una fotosíntesi artificial com a font d’energia renovable.

Alhora em va impactar la programació fetal (Eduard Gratacós, Clínic), provant que la medicina comença abans de néixer, i la importància de la recerca de biomarcadors per poder distingir un cervell sa d’un de malalt des del primer moment, que és quan hi ha temps de correcció. Com també les espectaculars imatges de super-resolució obingudes de l’aplicació de la llum (punts emissors, STORM) a la biologia (Melike Lakadamyali, ICFO). I sense oblidar la computació sense límit de Wolfram Alpha.

Idees d-e-Futur: Càpsules d’optimisme

Ahir al Parc va tenir lloc l’acte final del cicle de conferències “Idees d’e-Futur”, organitzat amb el Clúster TIC-Media Girona, que va consistir amb 18 conferències de 5 minuts com a “Càpsules anticrisi”. Jo hi vaig participar amb la ponència “Quan la ciència crea riquesa”, en la qual vaig presentar dos casos d’èxit del Parc de la UdG: la biotecnològica AB-BIOTICS i l’empresa de composites Airborne. Dos exemples d’empreses nascudes a la Universitat i que han aconseguit convertir la ciència puntera en benefici econòmic.

Felicito als organitzadors Eduard Batlle i Anna Codina per la iniciativa d’Idees d’e-Futur, per haver acostat casos d’èxit de diferents àmbits a la societat gironina. I alhora per haver donat l’oportunitat de clausurar la sèrie a un grup de gent que vàrem intentar aportar el nostre granet de sorra. Em quedo amb la idea que la formació/educació és el millor antídot contra la crisi (consell de l’Eduard Muntaner), i que d’idees en tenim moltes i bones a casa nostra.

Convertir el coneixement en riquesa

Ahir va tenir lloc a l’Auditori de Girona la Jornada Empresa i Coneixement sota el títol “Pilars per a un nou model de creixement”, amb l’objectiu principal d’adquirir nous coneixements, ampliar la xarxa de contactes i compartir experiències. No pretenc fer un resum, simplement vull mencionar les aportacions més enriquidores, allunyades del tòpic que domina aquest tipus de conferències.

– Salvador Alemany (Abertis) ens va recordar el superior potencial econòmic de Catalunya envers Espanya i com el nostre teixit empresarial està afrontant millor la crisi (per mi, una raó de pes per desprendre’ns del llast veí que ens està frenant). També em va agradar que ressaltés el potencial de Catalunya en recerca bàsica, un gest cap a nosaltres els científics, i que per això celebra la unió d’Economia i Coneixement del Govern. I, va acabar amb la recomanació de tornar a començar enlloc de resistir, ja que aquests últims moren una mica cada dia, en canvi els primers s’adapten al canvi.

– En Toni Flores (Loop) va recordar la infidelitat del client digital degut a la facilitat per canviar. Alhora va avisar que ser emprenedor i jove és una bomba: màxima energia i mínima experiència. Mentre Xavier Berneda (Munich) defensa l’atreviment per triomfar, i aquí la seva prova:

– El millor ponent, per mi, va ser Lluís Torner (ICFO), amb la seva passió per la ciència i alhora la seva visió per convertir-la en negoci. La seva recepta per fer arribar la ciència al mercat és la interacció contínua entre la ciència i el mercat (la ciència ha de festejar l’empresa, cada dia), Va destacar aquelles persones que saben anar a la frontera del món: entre allò que se sap i allò que no, sent un potencial per convertir-ho amb riquesa. I va acabar recordant que per posicionar-se en espais sofisticats cal invertir en investigació sofisticada. Subscric aquest consell al 100% pels nostres polítics, la ciència és el nostre futur.

– A això mateix va fer referència Israel Ruiz (MIT), qui va convidar a deslligar els centres de recerca d’excel·lència de la política, pensant en el nostre País d’aquí a 20 anys. Alhora va recordar que el deure de la Universitat al s.XX va ser acostar l’educació al major nombre de gent, però ara cal reflexionar si tothom ha de ser universitari (jo crec que no), animant la Universitat a afegir formació en emprenedoria i recerca. Per últim ens va fer adonar que el problema no és la fuita de cervells, sinó la incapacitat per atreure’n, sobretot ara en un món globalitzat.

Física quàntica comprensible per la iaia

Albert Einstein deia que no saps una cosa fins que no ets capaç de fer-la entendre a la teva iaia. Això m’ho va recordar un article d’un astrofísic de la NASA. Aquest passat estiu he llegit “La Puerta de los Tres Cerrojos”, una novela amb la física quàntica com a base de la Sonia Ferández-Vidal (Dra en física quàntica i investigadora en prestigiosos laboratoris com el CERN, ICFO o Los Álamos). Muhammad Yunus (Premi Nobel de la Pau) el descriu així: “En esta novela, Sonia mezcla, por primera vez, fantasía y física cuántica, y hace que la ciencia sea accesible y atractiva para todos los lectores”. No hi puc estar més d’acord, reconec que la lectura de la mateixa em va atrapar des del principi, amb la física quàntica present al llarg de la novela, d’una manera molt comprensible. Així doncs, no només apareix el famós Gat de Schrodinger, sinó que també ens parla del forat negre, antimàteria, quarks, criptografia, fotons, neutrins, principi de superposició, teleportació o l’efecte túnel. I tota aquesta física quàntica és viscuda amb en Niko Mir, un noi que un matí decideix agafar un altre camí per arribar a l’institut. En definitiva, us el recomano, i no ho faig com a científic en el camp de la química quàntica, sinó com a persona que creu que la societat hauria de tenir una major inquietud per la ciència, un món fascinant i més accessible del que la gent creu.

Vaig tenir l’oportunitat de conèixer a la Sonia en el TEDxGirona, on va donar una magnífic conferència sobre ciència, amb la intenció de contagiar la seva il·lusió per la física quàntica a la societat. La seva següent aventura és Quantic Love, molt aviat.