Avenços científics sortits de la cuina

Aquesta setmana La Vanguardia ha publicat una entrevista al Prof. David A. Weitz del Centre d’Investigació i Enginyeria de Materials de Harvard. Pel nom no sonarà a gaire gent, però sí per la seva obra: és el coordinador del curs Aliments i Ciència, una iniciativa de la Fundació Alícia i d’en Ferran Adrià. Els principals punts que vull destacar de l’article:

– La matèria és coneguda pels seus 3 estats: sòlid, líquid i gas, però n’hi ha almenys un més, la matèria tova. Aquesta s’ha descobert a partir de la cuina amb les emulsions i les espumes (aire + aigua + surfactant). Es comporta com un sòlid, però pot fluir com un líquid. I tenen moltes aplicacions des de l’ús domèstic a la biomedicina.

– Interacció científics – cuiners: els primers entenen el que passa a la cuina i els segons aprenen la química que es duu a terme en els fogons.

Biofísica: estudi dels sistemes biològics amb els principis físics. Aplicada a la biotecnologia permetrà millors diagnòstics i fàrmacs, portant a una medicina personalitzada. També destaca la bionanociència, l’estudi de parts minúscules del nostre cos, com són les proteïnes, imprescindibles per la nostra salut. I alhora amb una millor seqüenciació de l’ADN es podran entendre les malalties i trobar el fàrmac més indicat per cada cas.

I com a reflexió personal final, crec que estem encarant una època de grans avenços científics que ens aportaran una millor qualitat de vida. I no només en el camp de la medicina, sinó també respecte a les noves formes d’energia per un planeta més sostenible, passant pels nous materials. I, com a químic de formació, no puc acabar sense recordar que la química té i tindrà un paper determinant en aquests avenços. La ciència ja no pot avançar sense una visió interdisciplinària. A fer recerca!

Química gironina a TV3

Aquest migdia, l’Espai Internet de TV3 ha estat dedicat a l’Any Internacional de la Química. El programa s’ha fet ressò de diferents pàgines web dedicades a la química i, entre elles ha fet referència al bloc CatQuímica.Cat, impulsat a partir de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la UdG. Alhora el programa també ha mencionat el bloc d’en Pep Anton, ànima del CatQuímica.Cat, i autor del bloc Pepquímic, un dels més importants dins la difusió de la química en català. Per part meva, he de dir que he fet un parell d’entrades dins el bloc CatQuímica.Cat.

Pol d’atracció de talent a Catalunya: 10 anys d’ICREA

Aquest present any 2011, la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) compleix 10 anys d’atracció de talent cap a Catalunya. En commemoració, el passat dimarts hi va haver un acte institucional al Palau de la Generalitat encapçalat pel MHP Mas, el Conseller Mas-Collell i el director d’ICREA Bertranpetit. El President Mas va ressaltar el fet que el pare d’ICREA, el Conseller Mas-Collell, 10 anys després torni ser al Govern de Catalunya per continuar la seva tasca. Bertranpetit va posar l’excel·lència internacional dels investigadors ICREA com a bandera de la institució, i alhora destacant l’ajuda de headhunters per continuar aquesta tasca. Mas-Collell va dir que fa 10 anys es va proposar posar Catalunya dins el mapa de la recerca mundial, amb investigadors allunyats del funcionariat (model del CNRS francès). Valora positivament la resposta del teixit de recerca català (centres de recerca i universitats) envers ICREA, alhora que va ressaltar el suport continu per part dels diferents governs, i el paper destacat dels directors i l’administració de la mateixa.

El President Mas va concloure l’acte recordant el lema “la feina ben feta no té fronteres”, perfectament aplicable a ICREA en el sentit d’haver captat talent internacional. Fent referència a l’administració d’ICREA (200 investigadors, 1 director i 5 persones d’administració), va recordar amb “amb poc o menys es pot fer molt”, en línia amb l’aposta per l’eficiència, i per això el fet d’haver apostat per l’investigador contractat. ICREA ha ajudat a la projecció exterior de la recerca catalana, amb una concentració de talent envejable, sobretot si considerem el poc poder i recursos de Catalunya. En definitiva, un discurs motivador del President Mas per tots aquells que hem dirigit la nostra carrera cap a la recerca en el nostre país. La creació d’ICREA ha representat una motivació, ja que tots nosaltres ambicionem un dia poder formar-ne part, i per això treballem cada dia. Per molts anys més! L’acte va finalitzar amb un interessant Col·loqui ICREA amb Ignacio Cirac i Maciej Lewenstein.

Papa químic & Nit de màgia química

Aquest passat divendres, els nens de l’Escola el Bosc de la Pabordia de Girona es varen quedar a dormir a la mateixa escola per celebrar la Nit de Primavera. Com a papa del col·legi, i com a químic de professió, em varen demanar si els podria fer una sèrie d’experiments. No m’hi vaig poder negar. Així que, amb en Miquel, la Laia, en Pep Anton i en Pep de la C4D vàrem fer una nit de màgia química pels nens d’Infantil i de Primària. Vàrem centrar tant els experiments químics com els jocs de mans amb el follet del bosc de la Pabordia, i així els nens varen viure l’experiència com un conte abans d’anar-se’n a dormir. La quimioluminiscència i la música varen obrir l’espectacle, seguit de la conversió de l’aigua en vi, la desaparició de la lluna plena d’aquella nit en un estany, l’aparició d’una serp de la sorra del desert, o la desaparició de la mateixa entre flames; tot combinat amb els jocs de cartes del mag Miquel. Divertida vetllada amb la recompensa de veure els somriures dels nens i alhora pensar que els acostem  i els donem a conèixer la química des d’una vessant lúdica. Gràcies als que ho varen fer possible i que setmana rera setmana van traslladant aquest coneixement a les escoles i instituts del nostre País (C4D i Reacciona…explota!).

Robots Lego: professors amb vocació i valors

Aquest passat diumenge la UdG ha estat la seu de la First Lego League, una competició internacional amb robots Lego per a alumnes de 10 a 16 anys. Tretze instituts de les comarques gironines hi han format part. I jo he col·laborat amb la C4D en la difusió de l’event o, millor dit, hi he anat com a piulador per amplificar-lo a la societat digital. Vull destacar el missatge de la Consellera Rigau quan en primer lloc va voler felicitar a aquells professors que han decidit prendre part en la competició. Cal recordar que formar un equip d’alumnes adolescents i després motivar-los amb un projecte per tal que hi dediquin temps fora de l’horari escolar no és una feina fàcil. Aquests professors només prenen aquesta decisió perquè tenen vocació, creuen en el servei a la societat que estan fent, i són un model molt escàs. Alhora també vull destacar la importància de proposar un treball com aquest a alumnes de secundària, una espècie de treball de recerca, que els acosta en el camp de la mecànica en aquest cas, però d’una manera lúdica. I per últim, com un altre valor, cal ressaltar el benefici que els aporta la competitivitat viscuda durant la jornada d’ahir, fent-los adonar que aquesta no només és present en el món de l’esport, sinó en tots els àmbits. I enlloc millor per transmetre aquests valors com l’entorn universitari, la Universitat de Girona. (El Punt demostra la meva presència a l’esdeveniment: sóc el de darrera els dos nois de taronja, piulant amb el mòbil, o més fotos al meu Twitter amb #udgfllg)

Treball dirigit per mi és citat a La Vanguardia

Aquest matí he rebut un missatge fent-me notar que surto citat en un article de La Vanguardia de l’edició de Girona d’avui mateix. Concretament, fa referència al treball de recerca que vaig supervisar aquest passat any a la Laura Montoliu, a qui se li va concedir el primer premi de “Jóvenes Investigadores 2010” del Ministeri. Estic content de sortir citat, però alhora crec que també és un fet important que un diari de la talla de La Vanguardia es faci ressò de temes de recerca, i espero que això no sigui un fet puntual, sinó una nova manera de fer. La premsa és un poder, i com a tal també ha de demostrar la seva aposta per aquesta desitjada societat del coneixement. No puc acabar sense donar les gràcies a en Manel Montoliu (professor del Bell-Lloc i pare i alhora tutor de l’estudiant premiada) i a la seva perseverància per tal de fer notar de la importància d’aquest premi als periodistes pertinents, i alhora també agrair a la Bàrbara Julbe l’interès mostrat envers aquest tema, reflectit en la qualitat del present article.

L’Alícia ensenya cuina i ciència

Amb motiu de la distinció de Doctor Honoris Causa per la Universitat de Girona al cuiner gironí Joan Roca, del Celler de Can Roca, vaig aprofundir en el coneixement de la Fundació Alícia, al Món St Benet, de la qual es va fer referència durant l’acte, i també a posteriori per boca del mateix Ferran Adrià, qui em va presentar en Pere Castells (responsable del departament de recerca). Alícia es defineix com:

“És un centre de recerca dedicat a la innovació tecnològica en cuina i a la difusió del patrimoni agroalimentari i gastronòmic. Té una clara vocació social, en tant que centre obert al públic, amb l’objectiu de promoure una bona alimentació. És una fundació, creada per la Generalitat de CatalunyaCaixa Manresa, que compta amb un Consell Assessor presidit pel xef Ferran Adrià i amb l’assessorament del cardiòleg Valentí Fuster.”

La principal aportació d’Alícia és mostrar que la cuina i la ciència van juntes. La cuina no deixa de ser un conjunt de reaccions químiques, començant per una senzilla truita a la francesa. I, des d’un punt de vista de la docència de la ciència i la química, veig amb Alícia un camp ple d’idees per atreure l’atenció dels estudiants. Fer-los adonar de la proximitat de la ciència en el seu dia a dia, captar-los l’atenció amb senzills experiments que tenen lloc a la cuina, des d’un nivell bàsic a la de casa seva a un nivell experimental a la de El Bulli. Els mitjans de comunicació ens han apropat les esterificacions, liofilitzacions, gelificacions, destil·lacions,… noms presents en la rutina de la majoria de laboratoris químics i que han donat el salt a la cuina de la mà dels millors xefs del món que tenim en el nostre país. Per això considero que l’Alícia és una oportunitat única, que hem de saber aprofitar, per conscienciar de la importància de la ciència, i alhora mostrar la seva cara més atractiva. Calen científics, però difícilment els trobarem a partir de les classes magistrals plenes de termes difícils i amb absència de l’aplicació real d’allò que s’està explicant. Per què, com a professors, no anem a explicar la destil·lació a l’Alícia? (Tinc la visita pendent, quan l’hagi feta n’explico les vivències aquí mateix.)

Per acabar, el ressò de la Fundació Alícia traspassa fronteres, i com a mostra el curs sobre cuina i ciència que ha dirigit, juntament amb 6 prestigiosos xefs catalans, a la mateixa universitat de Harvard.