Nit de la Recerca: futurs científics a Girona

Un any més, la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la UdG va organitzar la Nit de la Recerca a Girona, un esdeveniment que se celebra en més de 350 ciutats europees amb la intenció d’acostar la recerca a la societat i sobretot als més petits: als científics del demà. De 5 a 9 de la tarda diferents científics de la UdG porten a terme experiments, enguany relacionats amb la neurociència i les energies renovables, en la qual els nens hi poden prendre part activa. Aquest any ens va visitar la Project Officer de la Comissió Europea, Monica Hoek, responsable d’aquest projecte a Europa, per supervisar com el duem a terme i alhora entrevistar-se amb els investigadors de la UdG que se’ns ha concedit un projecte europeu per retornar al nostre país i engegar els nostres propis projectes de recerca.

Us he posat les fotos dels més petits dibuixant els científics; la Sílvia Simon, directora de la Nit de la Recerca, parlant amb la Project Officer Monica Hoek i el mag Fèllix; en Miquel Duran fent jocs de mans i màgia químico-quàntica; i en Pep Anton i en Pep Duran fent experiments químics.

TEDxUdG: Dels 10′ per arrencar un cor a la Bíblia

El passat dijous es va celebrar el TEDxUdG, el primer esdeveniment TEDx organitzat per una universitat pública espanyola presencial, sota el títol: “Swell People and Ideas, Enhanced University”. L’acte va comptar amb una sèrie de ponents de la Universitat de Girona que varen presentar les seves recerques amb la idea de “canviar el món”. Aquesta és la meva selecció d’idees principals que en vaig extreure, de forma sintètica:

– Abast fins ara desconegut de la mort sobtada, havent de ser conscients que quan un cor s’atura tenim 10′ per tornar-lo a posar en marxa, i d’aquí la importància de tenir una xarxa de desfibril·ladors a l’abast.

– Estem entrant en una nova manera de viure molt pendent de la geolocalització.

– El 70% de la superfície terrestre és aigua, i d’aquí la importància de poder disposar d’un robot submarí amb un braç manipulat de forma autònoma.

– Sabíeu que la tecnologia (com un robot que resol el cub de Rubik) pot ajudar en un aprenentatge creatiu a nens desfavorits?

– L’aigua és més important que el Barça, la crisi i el sexe junts (segons Google)!

– L’intercanvi de coneixement a través de la lectura de llibres online.

– La química és una disciplina de la vida: I’m a chemist and so are you!

– També sorprèn la incorporació de la tecnologia dins la diagnosi mèdica.

– O la incorporació als processos químics de catalitzadors sostenibles basats en el coure i no en l’escàs, car i contaminant paladi.

– Més sorprenent va ser la dada que en el 2010 (plena crisi), 3 de cada 4 europeus va fer un viatge, renunciant a moltes altres coses, i que el turisme del futur potser es basarà a visitar llocs desturistitzats (turistes que fan viatges per “no-turistes”).

– I no puc acabar sense mencionar la descoberta de la relació entre la Bíblia i la nostra cultura occidental, expressada amb una passió desfermada i un llenguatge riquíssim.

No puc tancar aquest petit relat sense felicitar a l’equip organitzador (foto de sobre), afegir-hi la brillant idea d’un “speedtwit”, i us deixo amb un vídeo que segur us agradarà. Per molts TEDxUdG més! Un acte TED permet una projecció mundial, i en aquest cas la UdG ho ha fet des de l’àmbit universitari.

(no he inclós els noms per permetre una lectura més amena, tot i que totes les idees van enllaçades amb la web del ponent)

Ciencia en Redes: Comunicació 2.0 en ciència

El passat dimarts 24 vaig assistir a l’esdeveniment Ciencia en Redes a la Casa Encendida de Madrid, organitzat per la Asociación Española de Comunicación Científica. La intenció de l’acte era aprofitar la potencialitat de les noves eines de comunicació per la ciència i els científics. Va comptar amb una sèrie de ponents de diferents àmbits, que a partir de curtes conferències d’uns 10 minuts permetien el posterior debat amb els assistents.

La millor manera de seguir l’acte és a través del hashtag #cienciaenredes a Twitter. De totes maneres, vull destacar:

– L’especialització dins el periodisme ha permès una difusió de la ciència en augment.

– L’èxit de Microsiervos, segons Wicho, es basa amb una divulgació de la ciència amb transparència i esponteneïtat. Fer-la propera a la societat.

–  L’Elena Sanz de Muy Interesante destaca “escriure per Twitter”, unit a la curiositat i que el lector s’hi senti idenfiticat.

– Ara bé, una queixa comuna és el poc reconeixement que té la ciència en el nostre país, i sobretot que la majoria de la gent que es dedica a la divulgació de la ciència ho fa sense cap compensació econòmica. I acabo amb una nota d’humor sobre els espanyols i la seva recera en el Gugel 😉

Química computacional a Secundària

El passat divendres 20 d’abril una sèrie de professors de l’Institut de Química Computacional vàrem fer un curs d’introducció a la química computacional per professors d’educació secundària. Aquest curs s’ha dut a terme gràcies a una col·laboració amb l’Obra Social de CatalunyaCaixa amb la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la UdG. Des d’explicar què és la química computacional fins a les múltiples eines de simulació de molècules i reaccions que fem servir en el nostre dia dia els científics que treballem en aquest camp, els professors de secundària es varen adonar de la utilitat d’aquestes per les seves classes de química en els seus instituts. L’èxit del curs ha permès repetir-lo aquest passat divendres.

En el meu cas, vaig presentar els treballs de recerca de batxillerat co-tutoritzats des de l’IQC. Vaig destacar la importància per aquests estudiants de poder tenir un contacte directe amb científics, d’adonar-se que allò que fan és rellevant. En una segona part vaig parlar de la comunicació de la ciència que fem, ja sigui a través dels diferents blocs, el Twitter o el Facebook. Us deixo la presentació:

Química biològica a Santiago de Compostela

Els passats dies 8 i 9 de març va tenir lloc a Santiago de Compostela la primera reunió bianual del grup de química biològica de la Real Sociedad Española de Química (RSEQ). Aquest grup és de recent creació, i nascut de la inquietud d’una sèrie de científics, la recerca dels quals està entre la química i la biologia, i en què m’incloc. La pròpia organització va voler representar aquestes interseccions en forma de plànol de metro. El programa va ser d’un alt nivell a escala internacional,  però voldria destacar la conferència del Prof. Shankar Balasubramanian sobre la seqüenciació de l’ADN. Un procés que ha passat de costar 100 milions de $ a escassos 5000 $, i que properament serà gratuït, pagant per aquells “serveis” posteriors que requerirem. En altres paraules, estem a les portes de  la medicina preventiva a partir del nostre codi genètic. Un progrés prometedor, que alhora espanta per la potencialitat del seu ús malintencionat.

Per la meva banda, vaig tenir l’oportunitat de presentar la meva recerca en forma de “flash presentation” i un pòster posterior. Us deixo la presentació: “Role of Hydrogen Bonding, pi-Stacking and Solvation on Stacked DNA Base Pairs”. I una foto del meu pòster:

TEDxBarcelona (Science): Doctor, em pot imprimir un ronyó?

El títol sembla controvertit, però potser d’aquí a uns anys serà una realitat. Us imagineu una impressora que enlloc de tinta tingui cèl·lules? Teniu un òrgan malalt, aneu al metge i que us n’imprimeixen un de nou amb materials biotecnològics i les teves pròpies cèl·lules mare? Aquest vídeo (mireu-lo!) va captar l’atenció de tots als assistents del TEDxBarcelona (Science), celebrat el passat dimecres al Cosmocaixa de Barcelona, organitzat per Infonomia i dedicat a la ciència.

Després de l’èxit del TEDxGirona, tenia ganes de conèixer aquest TEDx sobre ciència, en el qual un dels ponents va ser el company del Departament de Química de la UdG, Miquel Costas, qui va parlar de química sostenible, amb una proposta de substituir la química agressiva actual basada en catalitzadors de metalls pesants per processos ja presents en la naturalesa (bioquímics). Alhora va sorprendre amb la possibilitat d’una fotosíntesi artificial com a font d’energia renovable.

Alhora em va impactar la programació fetal (Eduard Gratacós, Clínic), provant que la medicina comença abans de néixer, i la importància de la recerca de biomarcadors per poder distingir un cervell sa d’un de malalt des del primer moment, que és quan hi ha temps de correcció. Com també les espectaculars imatges de super-resolució obingudes de l’aplicació de la llum (punts emissors, STORM) a la biologia (Melike Lakadamyali, ICFO). I sense oblidar la computació sense límit de Wolfram Alpha.

Física quàntica comprensible per la iaia

Albert Einstein deia que no saps una cosa fins que no ets capaç de fer-la entendre a la teva iaia. Això m’ho va recordar un article d’un astrofísic de la NASA. Aquest passat estiu he llegit “La Puerta de los Tres Cerrojos”, una novela amb la física quàntica com a base de la Sonia Ferández-Vidal (Dra en física quàntica i investigadora en prestigiosos laboratoris com el CERN, ICFO o Los Álamos). Muhammad Yunus (Premi Nobel de la Pau) el descriu així: “En esta novela, Sonia mezcla, por primera vez, fantasía y física cuántica, y hace que la ciencia sea accesible y atractiva para todos los lectores”. No hi puc estar més d’acord, reconec que la lectura de la mateixa em va atrapar des del principi, amb la física quàntica present al llarg de la novela, d’una manera molt comprensible. Així doncs, no només apareix el famós Gat de Schrodinger, sinó que també ens parla del forat negre, antimàteria, quarks, criptografia, fotons, neutrins, principi de superposició, teleportació o l’efecte túnel. I tota aquesta física quàntica és viscuda amb en Niko Mir, un noi que un matí decideix agafar un altre camí per arribar a l’institut. En definitiva, us el recomano, i no ho faig com a científic en el camp de la química quàntica, sinó com a persona que creu que la societat hauria de tenir una major inquietud per la ciència, un món fascinant i més accessible del que la gent creu.

Vaig tenir l’oportunitat de conèixer a la Sonia en el TEDxGirona, on va donar una magnífic conferència sobre ciència, amb la intenció de contagiar la seva il·lusió per la física quàntica a la societat. La seva següent aventura és Quantic Love, molt aviat.