És un honor nacional ser mestre de primària… a Finlàndia

Per alguns potser comença a ser un tòpic, però per mi continua sent un objectiu que no hi penso renunciar: fer que la nostra educació s’acosti cada dia més a la de Finlàndia. Altra cop apareixen al capdavant de l’informe PISA. Em quedo amb tres idees que per mi formen la columna vertebral del seu bon funcionament: 1) Els finlandesos consideren que el tresor de la nació són els seus fills i els posen en mans del millors professionals del país; 2) l’elevat rendiment dels estudiants és independent del seu context sòcio-econòmic; i 3) els pares tenen la convicció que són els primers responsables de l’educació dels seus fills, per davant de l’escola.

Vull posar èmfasi en el primer punt, amb el fet que només els millors estudiants de Finlàndia es poden convertir en mestres, i que ni tan sols amb bones notes en fan prou, sinó que han de passar unes proves molt dures. Així doncs, no és d’estranyar que per un mestre finlandès és un honor nacional ser mestre de primària. Algú em podria dir quants dels nostres millors alumnes de Batxillerat demanen Educació Infantil o Educació Primària en primera opció? Pocs, molt pocs, i només cal observar les notes de tall. És per això que aplaudeixo la proposta de crear una escola d’elit de mestres per part de la Generalitat, i que en principi serà una titulació en la qual hi estaran involucrades totes les universitats públiques catalanes. Evidentment que tardarem a recollir-ne els fruits, però es tracta d’una primera pedra, i vull posar-hi una mirada optimista, més encara ara en un moment delicat econòmicament, però esperançador políticament.

Cal tenir present que l’educació ha canviat, i aquesta ja no s’entén sense la incorporació de les noves tecnologies en el dia a dia, però d’ajuda a uns professionals formats amb aquestes, i no com una obligació per semblar que així el mestre o escola són millors. Les noves tecnologies ja formen part de la nostra vida, i també de la dels nens, i encara més important és el fet que han demostrat ser motl útils pel desenvolupament humà. Recordem el nostre compromís que per tal que l’educació d’un país tingui èxit ha de permetre les mateixes oportunitats a tots els nens. Però qui més en sap d’això és l’Eduard, així que us deixo amb la seva conferència al TEDxUdG. Per molts anys més comunicant Eduard! (aquest article ha estat prèviament publicat al bloc Com Gotes a l’Oceà en honor del seu cinquè aniversari en forma de “gotes obertes“. Us convido a no perdre-us-les. Gràcies altre cop Eduard)

Talent esportiu, però amb el cervell cultivat

El passat curs 2011-12 vaig tutoritzar el treball de recerca de Batxillerat d’en Jordi Massallé, un estudiant del Col·legi Bell-Lloc de Girona. El seu treball es va centrar en l’aplicació de la química computacional a l’estudi dels materials de les raquetes, concretament els nanotubs que ja s’utilitzen en els models més avançats. La raó d’aquest estudi és que en Jordi és una jove promesa del tennis de Sant Feliu de Guíxols, però que en cap moment s’ha oblidat dels estudis. Això l’ha dut a ser becat per la University of North Carolina at Charlotte per estudiar finances internacionals i continuar la seva carrera tennística. Així doncs, a banda d’un magnífic tennista, he de reconèixer que també és un molt bon estudiant, i l’he de felicitar per la recerca que va dur a terme en el meu camp de recerca. Felicitats Jordi, aprofita aquesta oportunitat merescuda, i molts èxits!

Us he deixat el pòster referent al seu treball de recerca. I aquí a sota podeu veure en Jordi amb el periodista Antoni Bassas, a Charlotte mateix, en motiu de la convenció del partit demòcrata, en el qual va poder accedir. Una foto que m’ha fet arribar el professor Manel Montoliu del Bell-Lloc, i tutor d’en Jordi fins l’any passat.

Joves científics de Batxillerat

Ahir va clausurar el 5è Jove Campus de Recerca de la UdG. Aquest campus de dues setmanes té l’objectiu d’acostar els estudiants de Batxillerat a la Universitat, sobretot a través de la recerca que hi duem a terme. L’èxit queda palès amb l’elevada demanda que té, fent que només els estudiants amb més talent puguin fer-lo. A banda de conèixer les diferents línies de recerca de la UdG, el Campus permet que els estudiants puguin avançar el seu treball de recerca de Batxillerat, en contacte amb tutors de les seves respectives àrees d’investigació.

Aquest any he cotutoritzat, juntament amb la Sílvia Simon, tres estudiants, en Joan, l’Adrià i l’Aaron, que han decidit fer el treball de recerca sobre l’estudi de la interacció entre diferents malalties i els respectius fàrmacs a través de la química computacional. Els he de felicitar perquè han treballat i après molt, i només espero haver-los pogut contagiar una mica d’interès per la ciència i la recerca.

La cloenda de l’acte va comptar amb els jocs de mans d’en Miquel Duran i el bossó de Higgs, i els experiments d’en Pep Duran (director del campus) i en Pep Anton creant el sol de fòsfor. La vicerectora delegada d’Estudiants, Cooperació i Igualtat que va recordar que Catalunya no té matèries primeres, però sí talent i coneixement. I en aquesta direcció, la UdG s’esforça a captar aquest talent ja des de Primària amb la Universitat dels Nens i les Nenes i motivar-los amb la recerca. Per molts Campus més!

Fòrum Impulsa 2012, per què perdre l’oportunitat?

El passat divendres vaig estar invitat a assistir al Fòrum Impulsa 2012 de la Fundació Príncep de Girona. Aquesta trobada que arriba a la seva tercerca edició pretén, amb paraules del propi president Josep Lagares: “descobrir quines són les condicions educatives, tecnològiques, econòmiques, polítiques i socials necessàries per convertir, a mig termini, milers de joves compromesos, inquiets, il·lusionats, valents, amb projecte en creadors de progrés i riquesa a través d’iniciatives en tots els camps”. Considero que es tracta d’un desig que podem compartir una majoria de gent. Em miro l’esdeveniment amb orgull de poder-lo tenir a la meva ciutat de Girona, i que la meva universitat hi estigui implicada. Amb orgull que un grup d’empresaris, juntament amb la Fundació Príncep de Girona, hagi pres la iniciativa de celebrar un acte amb la intenció d’acostar l’energia del júniors i l’experiència del séniors. Per mi això està per sobre del fet que la reialesa espanyola hi estigui implicada, o que els mateixos diners que costa l’organització serien més útils dedicats directament als fins que persegueix, o que només serveix perquè uns empresaris tinguin la consciència tranquil·la veient la situació socioeconòmica actual. Realment compensaria perdre aquesta oportunitat?

No entraré a parlar del Programa, ja que el podeu jutjar vosaltres mateixos a partir del vídeos enregistrats. Només vull destacar el taller dut a terme per l’Eduard Muntaner de la UDiGital (incloc 2 fotografies). Un taller per despertar l’interés per la ciència i la tecnologia a nens, sobretot els més desafavorits. Aquesta iniciativa de l’Eduard ha tingut una gran repercussió gràcies a l’oportunitat donada en el Fòrum Impulsa d’enguany, per què perdre l’oportunitat?

Així doncs, felicitats Josep Lagares i tot l’equip de la Fundació pel nivell de l’esdeveniment, i que per molts anys continuï comptant amb tants joves que hi participen il·lusionats. Vull ser optimitsta, i per això em quedo amb “La màgia és el món en què totes les respostes són sí”.

Recerca a Batxilerat en química computacional premiada

Aquest any col·laboro en la supervisió d’un treball de recerca de Batxillerat que implica 7 alumnes del Col·legi Bell-Lloc de Girona. Concretament el treball consisteix en l’estudi de la interacció entre un principi actiu (fàrmac) i una diana biològica (proteïna implicada en una malaltia). El treball tracta malalties com l’Alzheimer, Parkinson, dolor, obesitat, diabetis o VIH. La intenció del treball és poder arribar a dissenyar millors fàrmacs per les mencionades malalties. I la metodologia utilitzada es basa en el docking, o sigui, busca el millor acoplament entre els dos sistemes que interaccionen, en aquest cas el fàrmac i la proteïna o sistema biològic escollit.

El projecte està supervisat pel Professor Manel Montoliu del mateix Bell-Lloc, juntament amb l’Aleix Viñolas, ex-alumne del Bell-Lloc i ara estudiant de doctorat de la Universidad de Navarra. La setmana passada l’Aleix va fer un curs d’introducció a la química computacional, i al docking en particular, per tal que els alumnes puguin dur amb èxit el treball de recerca. Jo també hi vaig participar.

Però el més important és que aquesta proposta de treball de recerca va ser distingida el passat 8 de juny amb una Beca Joves10 de la Fundació Jaume Casademont, pel projecte titulat: “Modelització molecular del docking a set diferents patologies mitjançant eines de la Química Computacional” de Joan Viñolas, Aaron Alcaraz, Adrià Morera, Jordi Amagat, Pau Sidera, Pere Rodríguez i Eduard Martínez del col.legi Bell-Lloc de Girona. La Consellera Rigau i l’Alcalde Puigdemont varen fer entrega dels premis. Moltes felicitats! M’alegra veure joves de Batxillerat engrescats amb la recerca, i més encara en el meu camp d’investigació. Repeteixo que és una manera per acostar-los la ciència d’una manera més realista. Poder participar activament amb recerques de veritat que duem a terme en els nostres laboratoris fa que aquests joves es mirin la ciència amb uns altres ulls, més enllà d’aquelles matèries que acostumen a ser difícils a l’hora d’estudiar.

Defensar la llengua i la cultura no és cap delicte

Us convido a llegir un text que no és meu, sinó el pregó de la XXX Fira del Llibre a Palma de Mallorca que es va celebrar la setmana passada, a càrrec d’en Joan Miquel Artigues. He subratllat els 3 paràgrafs que em semblen més rellevants de cara a casa nostra. I he de parlar de Catalunya sobretot després de la penosa sentència de la setmana passada del TSJC arran del català com a eina integradora a l’escola tot i la ignorància d’uns pares, una ignorància malintencionada, que els porta a pensar més en ells mateixos que en els propis fills. Espero que el Govern i la Consellera Rigau no cedeixin, perquè “defensar la llengua i la cultura no és cap delicte”, i menys quan es fa en pro de la societat i la seva convivència.

PREGÓ DE LA XXX FIRA DEL LLIBRE I LA XXIII SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ

Senyores i senyors, éssers socials que ens hem reunit aquí pel nostre interès per la cultura i per celebrar l’existència de nombroses publicacions en llengua catalana. He de dir que -més que un honor-, és una gran responsabilitat ser l’encarregat d’encetar aquest esdeveniment cultural en un moment històric com el que estam vivint.

Avui, aquí, estam envoltats de centenars de llibres. Llibres que parlen de totes les dimensions de la vida, de la història, del pensament i de la política, de les jerarquies, de la ciència, de les emocions, de l’art, de les llengües i els llenguatges, de la comunicació humana… Llibres que ens diuen qui som, que documenten la memòria col·lectiva, que parlen dels nostres errors i ensopegades històriques i que ens permeten incorporar noves visions per no travelar amb la mateixa pedra. Documents que parlen de la cultura humana, el coneixement de la qual en depenen el desenvolupament social i econòmic dels països, dels estats i el rumb de la nostra civilització.

A més a més d’això, la majoria d’aquests llibres tenen en comú que empren la llengua com a mitjà de transmissió de coneixements. I de llengües i cultura avui n’hem de parlar. En un moment històric en el qual la situació econòmica és la conseqüència de l’obscenitat consumista, de la mala gestió dels nostres governants, dels deliris de grandesa d’una banca que ha resultat ser un frau. En aquest precís moment, en el que ens aixecam cada dia amb perill d’intervenció, els mateixos, o els fills, o cosins o germans o amics dels qui han provocat tot aquest daltabaix, ens volen entretenir amb una agressió contra la nostra llengua i cultura. I, diguem-ho ben clar, qualsevol intent de menystenir una llengua és, automàticament, un acte de violència contra la gent que n’és el seu únic suport.

Aleshores, què està passant amb el català a Mallorca?

És possible que tengui relació amb la visió d’una Espanya única i lliure?. Perquè -contràriament al que diu la Constitució- hi ha un sector polític que no accepta la realitat pluricultural i pluringüística, i que lluita a les totes per un Estat-Nació centralista, monocultural i amb una única llengua oficial.

Perdonau que vos faci tantes preguntes, però és possible que ens contin mentides explicades a cada banda per mantenir-nos entretinguts i enfrontats? Perquè és estrany que oblidem tan aviat la presa de pèl de les autopistes, els AVES, els aeroports amb 15 passatgers, o el Palma Arena. Pot ser és aquesta la manera de fer que no parlem de la factura de la seva gatera, que pagam tots amb retalls socials. Bé, tots menys els polítics, clar. Per això, perquè no me’ls crec, vos dic que NO tenim un problema de convivència. Em fiï més dels ciutadans que dels qui els governen. És així de trist.

El 78,94% dels pares, molts d’ells castellanoparlants, han triat el català com a llengua vehicular pels seus fills. Perquè no tenim conflicte lingüístic. Perquè no volen que l’escola fomenti una segregació que no existeix al carrer. Perquè durant segles, amb problemes, clar que sí, hem conviscut. I hem patit. I hem explicat les raons de perquè una cultura i un territori petits s’han d’estimar i defensar. I els nouvinguts han fet seu aquest plantejament. Perquè estimen la llengua i la cultura. Volen ser part d’una terra d’acollida i desitgen que els seus fills en siguin part en tots els sentits.

El que pensaven que seria un allau de peticions per estudiar en castellà ha esdevingut un allau de coneixement i de seny per part dels pares. I un fracàs històric del Govern. Ens volen fer triar la llengua o la cultura, i els ciutadans no volen triar. Les volem totes. Totes. Perquè estimar la nostra, no sols no és negar l’altra, sinó que és declarar-nos enamorats de l’art, de la literatura, de la ciència, de la creació i de la bellesa, que són llenguatges universals. Tan de bo poguéssim conèixer no dues, sinó 10 llengües. Perquè és la cultura el que defensam. Ara bé, la nostra, la petiteta, la malmenada llengua catalana, l’hem de cuidar encara més. Perquè sabem que som nosaltres qui ho hem de fer. I per això, a les escoles s’ha escrit una plana de la història d’aquest petit país. Ens volien enredar amb polèmiques i enfrontaments, i la gent ha dit sí. Sí a la llengua, a la cultura i a la dignitat d’aquest país. I no a la segregació, a l’enfrontament, a la mentida i als falsos debats.

Ara que ja s’ha destapat el pastís ja només cal que els governants ens expliquin com ens ajudaran a sortir de la crisi, com milloraran l’atenció sanitària, com donaran suport als petits i mitjans empresaris, i com ens en sortirem tots plegats. No basten polèmiques estèrils i enverinades, ni tampoc frases de tant nivell com “farem el que hem de fer”.

I què faran amb el capitalisme radical que s’ha desfet en mil bocins, que defensava el campi qui pugui i que prometia felicitat i hegemonia als més forts?. Què faran els que havien de guanyar molts de doblers, per fer-nos sentir poca cosa mentre es passejaven amb el seu èxit pels carrers?. Ara que tot s’ha demostrat fals, ens vénen a cercar per compartir i socialitzar la pèrdua?. On heu deixat el benefici que exhibíeu sense manies?
Idò aquests polítics que ara han demostrat ser titelles de banquers, que ens menteixen, i que ens asseguraven que allò era prosperitat, ara ens diuen que tenim un problema amb la llengua d’aquest poble. Els vos creis? Jo no. Ens donen la culpa de la crisi. Diuen que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats. Qui? Noltros? Idò ara ens volen fer creure que el gran problema és la convivència. Ells, que ens han estafat retallant-nos serveis i prestacions, quan precisament fan més falta que mai, fent més pobres els pobres, i més rics els rics.

Defensar la cultura no és cap delicte. I esper no ser detingut per atemptar contra l’autoritat, com ha passat aquests darrers dies amb les persones que es volien manifestar pacíficament a favor de la llengua. En aquest pregó m’ha estat impossible no esmentar aquells que abusant de l’autoritat, i aprofitant el desconcert de la situació econòmica, estan executant el projecte polític que clarament té com a objectiu l’afebliment de les llengües que anomenen autonòmiques i el conseqüent empobriment cultural que això comporta.

Des de l’autoritat s’ha creat un clima de crispació que no era necessari en absolut, i menys en un moment en el qual tenim altres preocupacions més importants que retornar a un conflicte que es remunta a l’època preconstitucional. L’autoritat ha trencat el consens en matèria lingüística que havia permès que la llengua catalana s’anés convertint en una eina d’integració i de cohesió social de moltes persones castellanoparlants i nouvingudes.

L’excusa és la crisi, però cap raó legitima un Govern a desprotegir i maltractar la cultura i la llengua catalana –i als seus parlants- de la manera com ho està fent.

Avui, aquí, entre aquests centenars de llibres no hi trobarem cap formula màgica, però sí les eines per poder sortir del desencís en el que ens trobam, per construir una societat realment democràtica, plural, justa. Per no deixar el timó en mans dels bancs i de les oligarquies econòmiques que hi ha al darrere, perquè no siguin ells els qui decideixin quin model de societat ha d’haver-hi, quin idioma s’ha de parlar, o quin sexe s’ha d’estimar. Una societat que garanteixi els drets bàsics de les persones, que faci difussió d’aquest coneixement i estimuli el pensament crític, tan fonamentals per a l’exercici real de la democràcia i de la llibertat individual i col·lectiva.

I acabaré amb les paraules del lingüista Jesús Tusón, que diu: “Hem de fer servir la llengua, i les llengües en general, com a instrument de convivència, com a eines per a construir la realitat de tots: una realitat verbal que conjugui voluntats plurals i irrepetibles.”

DEFENSAR LA LLENGUA I LA CULTURA NO ÉS CAP DELICTE.

Palma, 1 de Juny del 2012.

Joan Miquel Artigues

Química computacional a Secundària

El passat divendres 20 d’abril una sèrie de professors de l’Institut de Química Computacional vàrem fer un curs d’introducció a la química computacional per professors d’educació secundària. Aquest curs s’ha dut a terme gràcies a una col·laboració amb l’Obra Social de CatalunyaCaixa amb la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la UdG. Des d’explicar què és la química computacional fins a les múltiples eines de simulació de molècules i reaccions que fem servir en el nostre dia dia els científics que treballem en aquest camp, els professors de secundària es varen adonar de la utilitat d’aquestes per les seves classes de química en els seus instituts. L’èxit del curs ha permès repetir-lo aquest passat divendres.

En el meu cas, vaig presentar els treballs de recerca de batxillerat co-tutoritzats des de l’IQC. Vaig destacar la importància per aquests estudiants de poder tenir un contacte directe amb científics, d’adonar-se que allò que fan és rellevant. En una segona part vaig parlar de la comunicació de la ciència que fem, ja sigui a través dels diferents blocs, el Twitter o el Facebook. Us deixo la presentació:

ARA educació: bons propòsits pel nou any

Carles Capdevila no només és el director del diari Ara, sinó també una persona compromesa amb l’educació del nostre país, en la qual ha invertit part de la seva carrera professional. Vull destacar alguna reflexió dels seus darrers articles. En primer lloc, reclamaun món meritocràtic on no es neguin oportunitats de progressar a qui se les mereix, a través de l’educació“, i tornar a creure com abans que “el talent, l’esforç i la determinació, a través de l’educació, permetien prosperar al marge d’on naixies“. Alhora m’ha agradat el seu projecte de trobar els millors professors voluntaris per impartir diferents lliçons en la nostra llengua, a equivalència de la Khan Academy, fent ús de les noves tecnologies en l’ensenyament.

El mateix Ara ha publicat un article del New York Times respecte l’impacte dels professors sobre l’alumnat. Sorprèn l’elevada influència en el futur dels estudiants el fet d’haver tingut un professor excel·lent enfront d’un de dolent entre l’últim any de primària i la secundària. Per tant l’autor avisa que “el sistema educatiu és potser l’amenaça més important a llarg termini per a l’economia i el benestar dels Estats Units”, i reclama que “aquest estudi hauria de contribuir a fer de l’educació un tema de debat prioritari a escala nacional”, ja que “les escoles representen una freda inversió empresarial en el nostre futur econòmic“. La reforma que proposa: “l’avaluació del professorat a partir del rendiment dels alumnes, uns salaris millors i més prestigi per als bons professors i l’acomiadament dels docents poc eficaços“. Aquestes mesures també s’haurien d’aplicar a casa nostra, els bons professors tenen dret a ser valorats com es mereixen, i s’ha d’acabar amb el proteccionisme dels dolents pel sol fet de ser “funcionaris”. Defenso que més val un bon professor amb 40 alumnes que dos de mediocres amb 20 cada un. Millor formació, avaluació i rebribució pels docents: ens hi posem?

I si faig un curs al Massachusetts Institute of Technology (MIT)?

Molta gent coneix l’OpenCourseWare creat pel MIT ara fa 10 anys, una plataforma que inclou lliçons magistrals donades per importants ponents dels diferents camps de coneixement, incloent premis Nobel i tot. Més de 260 institucions aporten material educatiu a aquesta plataforma, accessible a tothom a través d’internet. Ara bé, el seu seguiment no es pot certificar. Ara, el propi MIT, ha creat el MITX, per tal de poder certificar la superació d’un curs a través d’una tutorització i avaluació posterior. Això posa a l’abast poder cursar des de casa nostra cursos en una de les millors universitats del planeta, i obre la porta a altres universitats a seguir el mateix camí. El coneixement ja no està reclòs dins les quatre parets d’una aula, ni dins un campus universitari. Internet ha obert el coneixement a tothom, i les universitats han de saber reinventar-se. Si tinc l’oportunitat de rebre classes dels millors, per què conformar-me amb menys? (pdf a La Vanguardia sobre el MITX)

Fòrum Impulsa Girona i el jovent. L’educació la clau

El passat 22 de juny es va celebrar el Fòrum Impulsa de la Fundació Príncep de Girona, al qual vaig ser invitat a assistir-hi. Aquest fòrum es defineix com:

IMPULSA és un procés que la Fundació Príncep de Girona va endegar el 2010 per tal de descobrir quines són les condicions educatives, tecnològiques, econòmiques, polítiques i socials necessàries per convertir milers de joves inquiets en creadors de riquesa a través d’iniciatives en tots els camps: cientificotecnològic, empresarial i social, esportiu i artisticocultural. IMPULSA pretén connectar professionals amb experiència amb joves inquiets. Combinar l’experiència dels uns amb l’energia dels altres.

Totes les ponències varen ser interessants, tot i que per proximitat a les meves inquietuds em quedo amb les relacionades amb l’educació. Per altra banda, també podria afirmar que la clau a la majoria de reclamacions que es varen sentir seria l’eduació mateixa. Així, em quedo amb la de Wendy Kopp (Teach for America, Teach for All), qui va recordar el deure que tenim de donar a tots els nens una oportunitat de futur, de progrés, sigui quin sigui el seu origen, i això passa per l’eduació. Va afegir: “Als joves: El món us necessita abans que adquiriu molta experiència. Són més importants el talent, la passió i la determinació”.

No vull acabar sense fenr esment a la impactant ponència de Magnus Örn Scheving (Sportacus de Lazy Town) amb “Si ets un estudiant i creus que ja has fet prou, no t’ho creguis. Sempre hem de voler fer més”, defensant els bons hàbits alimentaris del jovent i reptant pares i polítics en aquest objectiu.