Fòrum Impulsa 2012, per què perdre l’oportunitat?

El passat divendres vaig estar invitat a assistir al Fòrum Impulsa 2012 de la Fundació Príncep de Girona. Aquesta trobada que arriba a la seva tercerca edició pretén, amb paraules del propi president Josep Lagares: “descobrir quines són les condicions educatives, tecnològiques, econòmiques, polítiques i socials necessàries per convertir, a mig termini, milers de joves compromesos, inquiets, il·lusionats, valents, amb projecte en creadors de progrés i riquesa a través d’iniciatives en tots els camps”. Considero que es tracta d’un desig que podem compartir una majoria de gent. Em miro l’esdeveniment amb orgull de poder-lo tenir a la meva ciutat de Girona, i que la meva universitat hi estigui implicada. Amb orgull que un grup d’empresaris, juntament amb la Fundació Príncep de Girona, hagi pres la iniciativa de celebrar un acte amb la intenció d’acostar l’energia del júniors i l’experiència del séniors. Per mi això està per sobre del fet que la reialesa espanyola hi estigui implicada, o que els mateixos diners que costa l’organització serien més útils dedicats directament als fins que persegueix, o que només serveix perquè uns empresaris tinguin la consciència tranquil·la veient la situació socioeconòmica actual. Realment compensaria perdre aquesta oportunitat?

No entraré a parlar del Programa, ja que el podeu jutjar vosaltres mateixos a partir del vídeos enregistrats. Només vull destacar el taller dut a terme per l’Eduard Muntaner de la UDiGital (incloc 2 fotografies). Un taller per despertar l’interés per la ciència i la tecnologia a nens, sobretot els més desafavorits. Aquesta iniciativa de l’Eduard ha tingut una gran repercussió gràcies a l’oportunitat donada en el Fòrum Impulsa d’enguany, per què perdre l’oportunitat?

Així doncs, felicitats Josep Lagares i tot l’equip de la Fundació pel nivell de l’esdeveniment, i que per molts anys continuï comptant amb tants joves que hi participen il·lusionats. Vull ser optimitsta, i per això em quedo amb “La màgia és el món en què totes les respostes són sí”.

Anuncis

Idees d-e-Futur: Càpsules d’optimisme

Ahir al Parc va tenir lloc l’acte final del cicle de conferències “Idees d’e-Futur”, organitzat amb el Clúster TIC-Media Girona, que va consistir amb 18 conferències de 5 minuts com a “Càpsules anticrisi”. Jo hi vaig participar amb la ponència “Quan la ciència crea riquesa”, en la qual vaig presentar dos casos d’èxit del Parc de la UdG: la biotecnològica AB-BIOTICS i l’empresa de composites Airborne. Dos exemples d’empreses nascudes a la Universitat i que han aconseguit convertir la ciència puntera en benefici econòmic.

Felicito als organitzadors Eduard Batlle i Anna Codina per la iniciativa d’Idees d’e-Futur, per haver acostat casos d’èxit de diferents àmbits a la societat gironina. I alhora per haver donat l’oportunitat de clausurar la sèrie a un grup de gent que vàrem intentar aportar el nostre granet de sorra. Em quedo amb la idea que la formació/educació és el millor antídot contra la crisi (consell de l’Eduard Muntaner), i que d’idees en tenim moltes i bones a casa nostra.

Convertir el coneixement en riquesa

Ahir va tenir lloc a l’Auditori de Girona la Jornada Empresa i Coneixement sota el títol “Pilars per a un nou model de creixement”, amb l’objectiu principal d’adquirir nous coneixements, ampliar la xarxa de contactes i compartir experiències. No pretenc fer un resum, simplement vull mencionar les aportacions més enriquidores, allunyades del tòpic que domina aquest tipus de conferències.

– Salvador Alemany (Abertis) ens va recordar el superior potencial econòmic de Catalunya envers Espanya i com el nostre teixit empresarial està afrontant millor la crisi (per mi, una raó de pes per desprendre’ns del llast veí que ens està frenant). També em va agradar que ressaltés el potencial de Catalunya en recerca bàsica, un gest cap a nosaltres els científics, i que per això celebra la unió d’Economia i Coneixement del Govern. I, va acabar amb la recomanació de tornar a començar enlloc de resistir, ja que aquests últims moren una mica cada dia, en canvi els primers s’adapten al canvi.

– En Toni Flores (Loop) va recordar la infidelitat del client digital degut a la facilitat per canviar. Alhora va avisar que ser emprenedor i jove és una bomba: màxima energia i mínima experiència. Mentre Xavier Berneda (Munich) defensa l’atreviment per triomfar, i aquí la seva prova:

– El millor ponent, per mi, va ser Lluís Torner (ICFO), amb la seva passió per la ciència i alhora la seva visió per convertir-la en negoci. La seva recepta per fer arribar la ciència al mercat és la interacció contínua entre la ciència i el mercat (la ciència ha de festejar l’empresa, cada dia), Va destacar aquelles persones que saben anar a la frontera del món: entre allò que se sap i allò que no, sent un potencial per convertir-ho amb riquesa. I va acabar recordant que per posicionar-se en espais sofisticats cal invertir en investigació sofisticada. Subscric aquest consell al 100% pels nostres polítics, la ciència és el nostre futur.

– A això mateix va fer referència Israel Ruiz (MIT), qui va convidar a deslligar els centres de recerca d’excel·lència de la política, pensant en el nostre País d’aquí a 20 anys. Alhora va recordar que el deure de la Universitat al s.XX va ser acostar l’educació al major nombre de gent, però ara cal reflexionar si tothom ha de ser universitari (jo crec que no), animant la Universitat a afegir formació en emprenedoria i recerca. Per últim ens va fer adonar que el problema no és la fuita de cervells, sinó la incapacitat per atreure’n, sobretot ara en un món globalitzat.

TEDxGirona: idees + talent + networking a Girona

Divendres passat va tenir lloc a Girona l’esdeveniment TEDxGirona, al qual vaig tenir la sort de ser convidat. Però què és el TED?

TED és una organització sense ànim de lucre dedicada a les idees que mereixen ser difoses. La història de TED començà amb unes jornades de xerrades fa més de 25 anys i ha crescut per donar recolzament a les Idees que mouen les iniciatives que canvien el món. L’esdeveniment principal de TED es celebra anualment a Long Beach (Califòrnia), allà s’hi conviden els líders i emprenedors que estàn canviant el món, com a públic i com a ponents.

L’event va incloure 10 ponències. Franc Ponti va començar recordant que aquí no som educats en creativitat, i alhora apostant per la col·laboració i cooperació enfront la competició (equip vs. individualisme). Hugo Pardo va fer veure que si el demà i l’ahir són iguals és culpa de la nostra covardia i mandra (va incloure un impactant símil entre Cadaqués i els valors de l’emprenedor). Jill van Eyle va presentar el projecte Teaming, nascut arrel de la malaltia de la seva filla, un projecte “democràtic i transparent” d’0btenció de fons per fins socials. La Sònia Fernández-Vidal ens va acostar la física quàntica amb els avenços científics, i alhora ens va fer reflexionar del perquè la nostra societat valora més Belén Esteban o Cristiano Ronaldo que els científics que ens han millorat la qualitat de vida. Xesco Espar va defensar la humilitat i la generositat que va portar el Barça d’handbol al capdavant.  Enric Ruiz-Geli ens va sorprendre amb l’arquitectura digital fent edificis intel·ligents. La Núria Soler es dedica a millorar la qualitat de vida de particulars i empreses. La Nina ens va fer adonar de la importància de cuidar el cos i la veu. Se’m va fer la boca aigua amb les creacions de El Celler de Can Roca amb en Jordi Roca. I finalment Antonella Broglia ens va portar als orígens i esperit del TED.

Felicitats a l’Eduard Batlle, l’Anna Codina i en Ricard de Santiago per haver-ho fet possible. El TEDxGirona 2012 serà encara millor!

Fòrum Impulsa Girona i el jovent. L’educació la clau

El passat 22 de juny es va celebrar el Fòrum Impulsa de la Fundació Príncep de Girona, al qual vaig ser invitat a assistir-hi. Aquest fòrum es defineix com:

IMPULSA és un procés que la Fundació Príncep de Girona va endegar el 2010 per tal de descobrir quines són les condicions educatives, tecnològiques, econòmiques, polítiques i socials necessàries per convertir milers de joves inquiets en creadors de riquesa a través d’iniciatives en tots els camps: cientificotecnològic, empresarial i social, esportiu i artisticocultural. IMPULSA pretén connectar professionals amb experiència amb joves inquiets. Combinar l’experiència dels uns amb l’energia dels altres.

Totes les ponències varen ser interessants, tot i que per proximitat a les meves inquietuds em quedo amb les relacionades amb l’educació. Per altra banda, també podria afirmar que la clau a la majoria de reclamacions que es varen sentir seria l’eduació mateixa. Així, em quedo amb la de Wendy Kopp (Teach for America, Teach for All), qui va recordar el deure que tenim de donar a tots els nens una oportunitat de futur, de progrés, sigui quin sigui el seu origen, i això passa per l’eduació. Va afegir: “Als joves: El món us necessita abans que adquiriu molta experiència. Són més importants el talent, la passió i la determinació”.

No vull acabar sense fenr esment a la impactant ponència de Magnus Örn Scheving (Sportacus de Lazy Town) amb “Si ets un estudiant i creus que ja has fet prou, no t’ho creguis. Sempre hem de voler fer més”, defensant els bons hàbits alimentaris del jovent i reptant pares i polítics en aquest objectiu.

Trio d’AppS nascudes i criades a Girona

Aquest passat divendres la trobada NITS (Negocis, Innovació, Tecnologia i Societat) va arribar a l’edició X, i per celebrar-ho els organitzadors (Eduard Batlle, David Martí i Xevi Montoya) varen reunir tres aplicacions informàtiques nascudes i criades a Girona mateix: Nockin, We Watch the Match i Wikiloc. Nockin (Toni Campos) és una xarxa social local o xarxa de barri d’oferta de serveis. We Watch the Match (Pere Saurina), amb la seva aplicació Watch Around!, permet localitzar un bar on televisin el partit del teu equip quan estàs fora de casa. I Wikiloc (Montse Jordi) és una wiki de rutes amb GPS que crec que no necessita presentació: 340.ooo rutes, 1.200.000 visites al mes, premis de Google i de la National Geographic i integració amb Google Earth l’avalen (llàstima que el reconeixement l’ha hagut d’anar a buscar a fora).

Tres projectes encapçalats per joves emprenedors, amb el denominador comú d’haver estat al límit d’haver de tancar per culpa de ser aplicacions informàtiques gratuïtes i, per tant, per falta de finançament per tirar-los endavant. Tres projectes incubats en el Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, veïns del meu grup de recerca. O sigui, nascuts a casa i amb un impacte a nivell internacional (Wikiloc i Watch Around). Davant de les sorolloses protestes d’aquestes darreres setmanes, prefereixo amplificar la lluita silenciosa d’aquests emprenedors, dipositant la confiança amb les seves capacitats enlloc d’esperar la “subvenció” (en el sentit més ampli).

Acabo, PER MOLTS NITS MÉS!

El primer núvol a la xarxa va néixer a Catalunya

El passat 28 d’abril vaig assistir a una nova edició del NITS, en la qual l’invitat va ser el jove emprenedor Pau Garcia-Milà, creador d’EyeOS, el primer sistema operatiu a la xarxa. EyeOS es va avançar a la posterior eufòria del “cloud computing” o núvol a la xarxa, i d’aquí el títol d’aquesta entrada. En Pau va fer un relat d’EyeOS, des d’un embrió per cobrir una necessitat (pendent i distància dins una ciutat) dels dos informàtics, fins a l’èxit actual, un èxit amb tres ingredients principals segons en Pau: edat (17 anys), procedència (Olesa de Montserrat) i ingenuïtat, amanit amb el Premi Impulsa de la Fundació Príncep de Girona.

Aquest relat guanyador també l’ha volgut compartir en forma de llibre: “Está todo por hacer. Cuando el mundo se derrumbe, hazte emprendedor”. No he volgut escriure aquesta entrada fins haver llegit primer el llibre (regalat aquell mateix dia per algú especial), sent la raó de la demora d’aquesta entrada. El llibre corrobora el llenguatge fresc amb què en Pau fa el relat, des d’una perspectiva d’un jove empresari d’èxit que és conscient de la seva influència, sempre amb un toc d’humor que l’apropa al lector o oient. L’impacte d’en Pau queda demostrat amb el pròleg per part del Príncep Felip i l’epíleg per part de l’ex-president Felipe González. D’aquest últim voldria destacar unes frases:

– … hemos adquirido conocimientos -en cantidad y calidad adecuadas-, pero ¿alguien nos entrenó durante el proceso para transformar ese conocimiento en ofertas que añadan valor a los demás? ¿Cuántas veces nos vemos con un título en la mano o en la vitrina con el que no sabemos que hacer? ¡Aparte de convertirnos en demandantes titulados!

– ¿Qué nos falta para que haya muchos Pau? Un entorno social, económico y político adecuado, que no tenemos. Por eso, mucha de las gentes brillantes, innovadoras, creativas, tienen que irse de nuestros lares a buscar ese entorno.

Felicitats Pau! Continua tocant de peus a terra tot i treballar en el núvol.