Convertir el coneixement en riquesa

Ahir va tenir lloc a l’Auditori de Girona la Jornada Empresa i Coneixement sota el títol “Pilars per a un nou model de creixement”, amb l’objectiu principal d’adquirir nous coneixements, ampliar la xarxa de contactes i compartir experiències. No pretenc fer un resum, simplement vull mencionar les aportacions més enriquidores, allunyades del tòpic que domina aquest tipus de conferències.

– Salvador Alemany (Abertis) ens va recordar el superior potencial econòmic de Catalunya envers Espanya i com el nostre teixit empresarial està afrontant millor la crisi (per mi, una raó de pes per desprendre’ns del llast veí que ens està frenant). També em va agradar que ressaltés el potencial de Catalunya en recerca bàsica, un gest cap a nosaltres els científics, i que per això celebra la unió d’Economia i Coneixement del Govern. I, va acabar amb la recomanació de tornar a començar enlloc de resistir, ja que aquests últims moren una mica cada dia, en canvi els primers s’adapten al canvi.

– En Toni Flores (Loop) va recordar la infidelitat del client digital degut a la facilitat per canviar. Alhora va avisar que ser emprenedor i jove és una bomba: màxima energia i mínima experiència. Mentre Xavier Berneda (Munich) defensa l’atreviment per triomfar, i aquí la seva prova:

– El millor ponent, per mi, va ser Lluís Torner (ICFO), amb la seva passió per la ciència i alhora la seva visió per convertir-la en negoci. La seva recepta per fer arribar la ciència al mercat és la interacció contínua entre la ciència i el mercat (la ciència ha de festejar l’empresa, cada dia), Va destacar aquelles persones que saben anar a la frontera del món: entre allò que se sap i allò que no, sent un potencial per convertir-ho amb riquesa. I va acabar recordant que per posicionar-se en espais sofisticats cal invertir en investigació sofisticada. Subscric aquest consell al 100% pels nostres polítics, la ciència és el nostre futur.

– A això mateix va fer referència Israel Ruiz (MIT), qui va convidar a deslligar els centres de recerca d’excel·lència de la política, pensant en el nostre País d’aquí a 20 anys. Alhora va recordar que el deure de la Universitat al s.XX va ser acostar l’educació al major nombre de gent, però ara cal reflexionar si tothom ha de ser universitari (jo crec que no), animant la Universitat a afegir formació en emprenedoria i recerca. Per últim ens va fer adonar que el problema no és la fuita de cervells, sinó la incapacitat per atreure’n, sobretot ara en un món globalitzat.

Anuncis

SPURNA d’esperança en TICs a Girona

El passat dijous va tenir lloc la inauguració del centre Spurna: Research and Innovation in ICT & Media Technologies, amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, i gestionat per Verticein i Bdigital. Es tracta d’un centre d’investigació especialitzat en tecnologia digital, i neix amb la intenció de poder promoure els avenços en TICs en el sector esportiu, audiovisual, educatiu, entreteniment, cultural, publicitari i turístic. Alhora Spurna pretén generar projectes d’I+D en TIC-media, crear projectes col·laboratius d’innovació, i promoure la relació Universitat-empresa.

L’acte d’inauguració va comptar amb interessants reflexions i aportació d’experiències per part dels ponents, molts joves emprenedors (Imperdible, Biapum, Porpra Augmented, Wikiloc, Nockin o PlayBrand), i també vull destacar les valuoses visions des de la Universitat (Miquel Duran) i la premsa (Eduard Batlle). Per tal de fer-ne un seguiment de la mateixa, recomano consultar l’etiqueta #SMSPURNA al Twitter. Així doncs, crec que representa una eSPURNA d’esperança en els difícils moments que vivim, una esperança basada en el coneixement, la recerca, la tecnologia, i de la mà de la Universitat de Girona.

Banca digital i social: Banc Sabadell

La nit de dijous el Parc Científic i Tecnològic de la UdG va allotjar una nova edició del NITS (Negocis, Innovació, Tecnologia i Societat, de la mà de l’Eduard Batlle, David Martí i Xevi Montoya), aquest cop amb en Pol Navarro, Director de Canals i Innovació del Banc Sabadell. Vull destacar que per primer cop he vist l’esforç d’una empresa clàssica com pot ser un banc per adaptar-se al nou entorn digital i social. El Banc Sabadell creu amb les noves relacions socials amb clients, havent incorporat aplicacions per mòbils, i interacció constant per mitjà del Twitter i del Facebook. Un gran consell que va donar: “agafeu la millor gent que tingueu a l’empresa i poseu-la a treballar amb el mòbil”, ja que la majoria de compres es faran per mòbil, i d’aquí a molt poc. I aquesta cadena de supermercats coreana (TESCO) n’és el millor exemple amb gent comprant al metro!!!:

Alhora Banc Sabadell ha obtingut un gran ressò gràcies a les noves campanyes de publicitat, sobretot l’encapçalada per en Pep Guardiola. Aquesta darrera campanya la varen penjar a Youtube, i des d’allà ha passat als diferents mitjans, tant digitals com analògics. Per això en Pol va recomanar no invertir diners per difondre un contingut, sinó invertir-los a millorar-lo, i aquest es distribuirà sol. I em va agradar la idea de deixar de valorar només un client pel seu potencial econòmic, i també tenir en compte la seva reputació social (ex: KLOUT). O que la interacció entre el client i l’empleat bancari es farà majoritàriament a nivell de la xarxa, i les oficines passaran a ser espais de relació per tancar una operació. Models de noves empreses dins el món bancari: TransferWise (intercanvi de divises entre particulars) o MovenBank (100% per mòbil).

L’anunci-conversa entre en Guardiola i en Trueba:

Ferran Adrià: No hi ha menjar rar, hi ha gent rara

Ferran Adrià ha estat l’invitat de la darrera Butaca Jaume Casademont, amb una conversa dirigida per en Josep Maria Fonalleras. En primer lloc va destacar el retorn de Jaume Casademont a la societat gironina a través de la Fundació Jaume Casademont, allò que Adrià considera que hauria de ser un deure de l’empresariat. El xef també ho farà a través de El Bulli Foundation, un projecte centrat en la creativitat a la cuina i que té el compromís de publicar cada dia la feina / recerca duta a terme a través de la xarxa (una mostra de transparència). Concretament, va ser la creativitat l’eix vertebrador de la xerrada, una creativitat que de per sí és normal, i que és la conseqüència d’aquesta la marca la diferència. Defensa una creativitat nascuda i assentada en la humilitat (en Ferran n’és el millor exemple). En el cas de El Bulli, la creativitat en equip és el que els ha portat a ser el millor restaurant del món. Per altra banda, considera que la velocitat de canvi vinguda amb internet ha estat un prejudici per la creativitat, ja que a diferència de El Bulli que porta un llarg recorregut (en Ferran va estar els primers 15 anys cobrant 120.000 pessetes amb El Bulli, quants altres empresaris haguessin aguantat?), ara les idees es cremen molt ràpid.

Per últim vull destacar les paraules de lloança envers els germans Roca i El Celler de Can Roca, un altre exemple d’humilitat i esforç, la creativitat dels quals també els ha dut al cim de la restauració mundial, i amb ells la ciutat de Girona. I no puc acabar sense fer esment al compromís d’Adrià amb la salut a través de l’educació del menjar, iniciativa juntament amb el cardiòleg Valentí Fuster. 2 consells: hem de ser exemple dels nostres fills a l’hora de menjar; i es pot menjar de tot, però tenint en compte la quantitat. Respecte al menjar, després de relatar-nos una divertida experiència que va viure juntament amb Miquel Barceló i dos malinesos (de Mali) a El Bulli, una sentència: no hi ha menjar rar, hi ha gent rara.

Trio d’AppS nascudes i criades a Girona

Aquest passat divendres la trobada NITS (Negocis, Innovació, Tecnologia i Societat) va arribar a l’edició X, i per celebrar-ho els organitzadors (Eduard Batlle, David Martí i Xevi Montoya) varen reunir tres aplicacions informàtiques nascudes i criades a Girona mateix: Nockin, We Watch the Match i Wikiloc. Nockin (Toni Campos) és una xarxa social local o xarxa de barri d’oferta de serveis. We Watch the Match (Pere Saurina), amb la seva aplicació Watch Around!, permet localitzar un bar on televisin el partit del teu equip quan estàs fora de casa. I Wikiloc (Montse Jordi) és una wiki de rutes amb GPS que crec que no necessita presentació: 340.ooo rutes, 1.200.000 visites al mes, premis de Google i de la National Geographic i integració amb Google Earth l’avalen (llàstima que el reconeixement l’ha hagut d’anar a buscar a fora).

Tres projectes encapçalats per joves emprenedors, amb el denominador comú d’haver estat al límit d’haver de tancar per culpa de ser aplicacions informàtiques gratuïtes i, per tant, per falta de finançament per tirar-los endavant. Tres projectes incubats en el Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, veïns del meu grup de recerca. O sigui, nascuts a casa i amb un impacte a nivell internacional (Wikiloc i Watch Around). Davant de les sorolloses protestes d’aquestes darreres setmanes, prefereixo amplificar la lluita silenciosa d’aquests emprenedors, dipositant la confiança amb les seves capacitats enlloc d’esperar la “subvenció” (en el sentit més ampli).

Acabo, PER MOLTS NITS MÉS!

Del Barça a l’emprenedor: perseverança i tenacitat

Perseverança i tenacitat són dos atributs que es poden associar perfectament al Barça i a Guardiola, a allò que intenten treure les millors escoles de negoci (ESADE o IESE) dels futurs executius, com també dues virtuts molt acusades en tot emprenedor. És en aquest últim cas on s’ajusta en Jordi Plana, creador de l’empresa Spenta Consulting, que dijous passat va donar la conferència “Empresa, Tecnologia i País” en una nova edició del NITS sota la batuta de l’Eduard Batlle i Playbrand amb David Martí i Xevi Montoya. En Jordi va trencar amb la perversió de les consultores tecnològiques: gent sense formació, mal pagada, hores extres no retribuïdes,… i va crear una consultoria que aportés valor, Spenta, amb personal qualificat, rebent formació contínua, i així provocant la fidelització d’aquest enlloc de la rotació. Aquest valor afegit el va portar a ser guardonat com a millor partner tecnològic de Microsoft l’any 1999. En aquest moment Spenta té dos projectes molt engrescadors: StreeCare, que és una plataforma d’interacció entre el ciutadà i l’administració (mireu el vídeo següent), i Facepoint, una xarxa social dins l’empresa.

Per altra banda vull destacar algunes de les idees d’en Jordi. Estem vivint un moment amb una crisi de confiança, amb unes relacions personals cada cop més globalitzades, i sent imprescindible la transparència de les organitzacions. Així, per créixer, cal invertir en confiança, diferenciant-nos amb la innovació i invertint amb les persones (capital intel·lectual vs. producció, en la qual no podem competir). Comparteixo també que estem amb una crisi de valors, començant per l’esforç i el respecte. En Jordi reclama que tota persona que tingui inquietud i talent té l’obligació d’iniciar el seu projecte, amb perseverança i tenacitat. I recorda la frase de Picasso: “La inspiració existeix, però t’ha de trobar treballant”. En Jordi Plana va acabar fent referència a Singapur, un oasi del sud-est asiàtic, on la població valora l’obra del govern, una obra basada en l’aposta incondicional per l’educació, fins a convertir-se en una potència on grans empreses s’hi han establert, lloc amb una elevada concentració de capital intel·lectual. Per què no imitem a Singapur aplicant els valors del Barça a l’educació? I després podrem afegir: Que què tenim? La millor educació!

De l’era industrial a l’era digital. Canvi històric!

Aquest passat divendres hi va haver un article molt referenciat al Twitter, La Contra de La Vanguardia amb el títol “Esto no es una crisis, es un cambio histórico” de Don Tapscott. El títol ja de per sí sorprèn, ja que no significa que ens haguem de recuperar de la crisi econòmica, sinó que estem davant un canvi d’era (de la industrial a la digital), comparable a la introducció de la impremta (de l’era agrària a la industrial). I tot allò relacionat amb l’era industrial: premsa, universitats, corporacions, governs, educació, salut, energia,… ha d’afrontar un canvi de model. Tapscott proposa aquest nou model basat en 5 principis: 1) col·laboració, 2) obertura i transparència, 3) interdependència, 4) compartir la propietat intel·lectual, i 5) integritat. Alhora, afegeix que l’eix del canvi és la comunicació global amb internet, els nadius digitals, les xarxes socials i els emprenedors. Acaba amb un consell pels nous governs, que també adoptin els mateixos principis, començant per alliberar tota la informació, permetent als ciutadans que s’organitzin de forma autònoma per la creació de valor públic. O sigui, una revisió de la democràcia. Aquest últim punt d’alliberament de la informació per part dels governs ja ho vaig sentir de l’Antoni Gutiérrez-Rubí en el seminari Propaganda i del qual vaig parlar en aquest mateix bloc.

I acabo convidant-vos a veure un vídeo molt didàctic sobre el tema que més m’incumbeix: l’educació, l’educació dirigida als nadius digitals, els protagonistes d’aquesta nova era. De l’educació “avorrida” unidireccional entre mestre i alumnes a la col·laborativa.