La UdG compleix 20 anys. Per molts anys!

Aquesta és l’entrada número 100 del meu bloc, i estic content que coincideixi amb els 20 anys de la Universitat de Girona. Aquest és un petit relat de la meva experiència a la UdG, publicada al bloc UDG 20 ANYS:

El setembre de 1995 posava els peus a la UdG per primera vegada, començava la Llicenciatura de Química. Sentia posar la primera pedra de la meva vida professional futura. Vaig aprendre química amb professors propers, laboratoris i ordinadors. La combinació d’aquests últims amb la ciència em varen captivar per quedar-me a la UdG i fer el doctorat en química teòrica i computacional. En aquell moment, el contacte amb els doctorands del meu camp de recerca a nivell estatal va tirar per terra aquell complex d’inferioritat de la UdG davant les Universitats “grans”, els meus coneixements adquirits a Girona no tenien res a envejar a la resta.

L’abril de 2003 em doctorava, després d’haver viscut 4 anys en contacte directe amb la recerca a l’Institut de Química Computacional, un grup de recerca punter en química computacional. Aquesta qualitat em va permetre optar a seguir formant-me a l’estranger. Després de més de 3 anys de postdoc a Amsterdam vaig tornar a la UdG com a investigador Ramon y Cajal, una reincorporació amb un segell de qualitat en recerca, prova de la confiança per part de la UdG i la seva aposta per l’excel·lència per fer-se gran. Estic orgullós de poder contribuir a la creació de coneixement i transmetre’l a la societat contagiant la passió per la ciència (veure la foto).

Per molts anys UdG!

ServeisWeb: Servidors amb Servei i premi (per mi)

Aquest matí he anat a ServeisWeb on m’han fet entrega d’un portàtil Dell per haver estat el guanyador del sorteig d’una promoció que varen realitzar per aconseguir una millor interacció entre els seus seguidors al Twitter. El primer coneixement que vaig tenir d’aquesta empresa d’allotjament de servidors va ser el passat 18 d’octubre, gràcies a una visita guiada organitzada per l’Eduard Batlle i executada per en Xavier Serra, cervell de l’empresa, juntament amb en Sergi Frías i José Luis Martín. La millor paraula per descriure l’experiència podria “sorprès”. Sorprès per tenir una empresa puntera (a nivell mundial) dins aquest camp al costat de casa (Fornells de la Selva), quan a vegades sembla que els de fora ho fan millor. Sorprès per la infraestructura de què disposen a prova de tot imprevist, vingui d’on vingui, amb la robustesa del sistema com a valor. I sorprès pel capital humà de què disposen i que aporta allò que manca amb empreses del seu ram: SERVEI, un valor adquirit en el propi nom de l’empresa. Tot això els ha representat que grans i petites empreses, incloent importants mitjans de comunicació, els han dipositat la seva confiança.

Només em resta donar-los les gràcies per haver-me regalat el portàtil. I alhora vull felicitar a l’Eduard Batlle per la seva recent entrada a ServeisWeb, afegint encara més valor al capital humà de què disposen, i que segur contribuïrà a posicionar l’empresa en el món digital i a fer-la créixer com es mereix. Recordar que enguany celebren 15 anys i que el proper 16 de desembre ho celebren amb una jornada de portes obertes on esteu convidats. Us animo a descobrir-la. Model a emmirallar-nos en els temps actuals. Talent de casa. Apostem-hi.

Feliç Sant Jordi: rosa, llibre, amor i Japó

Feliç dia de Sant Jordi 2011. Sant Jordi, dia del llibre i la rosa. Sant Jordi, dia de l’amor i els enamorats. Sant Jordi, patró de Catalunya. I, enguany, Sant Jordi, dia de mostra de solidaritat de Catalunya envers el Japó pel devastador tsumani sofert i el posterior desastre nuclear. Un fet que ens hauria de portar a reflexionar sobre el món que volem deixar en herència als nostres fills, alhora de fer-nos adonar que som insignificants envers el poder i força de la naturalesa. Ciutats més sostenibles i verdes són possibles, dissenyades per les persones i no pels cotxes (Nova York n’ha pres nota). Ara bé, el debat sobre l’energia és cabdal, sobretot amb la demanda que impliquen les mateixes noves tecnologies d’extensió exponencial avui en dia. Nuclears: sí o no? Sóc conscient de la seva eficiència, però em fan molt respecte. Podem ser autosuficients amb energies renovables? En aquest moment crec que no, però amb una bona planificació i conscienciació sobre l’eòlica (els molins ben situats tampoc són antiestètics = lluitar contra la cultura del no) i la fotovoltaica, podríem arribar a ser-ho.

Feliç dia de SANT JORDI!

Experiència Monvínic, el Bulli del vi?

Ahir a la nit vaig gaudir d’una vetllada al Monvínic de Barcelona, bar de vins que The Wall Street Journal es pregunta si és el millor bar de vins del món. És un espai que ja sorprèn des del mateix carrer, i que continues amb la boca oberta a mesura que t’hi vas endinsant, per acabar “caient de culs” quan et conviden a visitar la bodega amb 10.000 ampolles! L’experiència d’ahir va tenir lloc a la sala de cates, on un grup de gent de diferents àmbits, i orquestrats per l’Eduard Batlle, vàrem degustar 4 vins que varen acompanyar un sopar a base de productes de la nostra terra. El recorregut vinícola va començar amb un espumós d’Alella, per seguir cap a un blanc de Nova Zelanda, seguit d’un negre italià, i per acabar amb un moscatell grec per acompanyar les postres. 4 vins, 4 sensacions diferents, però tot i que m’agradaria jutjar-los amb més detall, em declaro incult i, per tant, només puc dir si em varen agradar o no, i em quedo amb la primera opció. Em trec el barret, un lloc que puc recomenar amb els ulls tancats, i només em queda tornar a agrair l’Eduard per haver-ne pogut formar part. Locals de referència com aquest posen Barcelona, i també Catalunya, en boca de molta gent arreu del món, notorietat que necessitem, sobretot en moments com els actuals en què hi ha qui intenta diluir-nos en una Espanya uniformitzadora i amb dificultats de comprendre la riquesa que comportaria poder conviure amb diferents cultures.