Conferència invitada a l’Amsterdam Center for Multiscale Modeling

Aquest passat divendres 7 de febrer vaig fer una conferència invitada a l’Amsterdam Center for Multiscale Modeling (ACMM). L’ACMM és un centre de recerca en teoria i modelatge a la intersecció de la química, la física i la biologia. Durant la meva conferència de 40 minuts vaig parlar de la meva recerca en química quàntica aplicada a una reacció biomolecular de gran rellevància, com és la que té lloc en la replicació de l’ADN. Aquest treball l’he dut a terme en col·laboració amb la Dra. Célia Fonseca Guerra i el Prof. Dr. F. Matthias Bickelhaupt de la Vrije Univesiteit d’Amsterdam, i el Prof. Dr. Marcel Swart de la Universitat de Girona. Els resultats es publicaran en breu, raó per la qual no poso la presentació en línia com he fet en altres conferències.

Captura de pantalla 2014-02-12 a la(s) 16.53.32

Captura de pantalla 2014-02-12 a la(s) 17.00.58

Talent esportiu, però amb el cervell cultivat

El passat curs 2011-12 vaig tutoritzar el treball de recerca de Batxillerat d’en Jordi Massallé, un estudiant del Col·legi Bell-Lloc de Girona. El seu treball es va centrar en l’aplicació de la química computacional a l’estudi dels materials de les raquetes, concretament els nanotubs que ja s’utilitzen en els models més avançats. La raó d’aquest estudi és que en Jordi és una jove promesa del tennis de Sant Feliu de Guíxols, però que en cap moment s’ha oblidat dels estudis. Això l’ha dut a ser becat per la University of North Carolina at Charlotte per estudiar finances internacionals i continuar la seva carrera tennística. Així doncs, a banda d’un magnífic tennista, he de reconèixer que també és un molt bon estudiant, i l’he de felicitar per la recerca que va dur a terme en el meu camp de recerca. Felicitats Jordi, aprofita aquesta oportunitat merescuda, i molts èxits!

Us he deixat el pòster referent al seu treball de recerca. I aquí a sota podeu veure en Jordi amb el periodista Antoni Bassas, a Charlotte mateix, en motiu de la convenció del partit demòcrata, en el qual va poder accedir. Una foto que m’ha fet arribar el professor Manel Montoliu del Bell-Lloc, i tutor d’en Jordi fins l’any passat.

Presentació de la recerca sobre ADN a l’ESPA 2012

La setmana passada vaig participar a la conferència “Electronic Structure: Principles and Applications” (ESPA2012), que es va celebrar al Cosmocaixa Barcelona. Es tracta de la 8ena edició d’aquesta conferència, que va començar com una trobada dels grups de recerca en química teòrica i computacional d’Espanya, però ha acabat assolint una ressó internacional. Una assistència de 260 investigadors en són la millor prova. En el meu cas vaig defensar la meva recerca com a pòster, basada en l’estudi de parells de bases d’ADN. En definitiva, un èxit de conferència, tant pel nivell científic com per l’organització. Ens retrobarem a Badajoz 2014.

De l’aromaticitat metàl·lica a l’esfèrica a la Reunió de la Xarxa

Els passats 11 i 12 de juny es va celebrar la XXVIII Reunió Anual de la Xarxa de Referència de R+D+i en Química Teòrica i Computacional a la Universitat de Barcelona. Es tracta d’un congrés que reuneix els científics de les universitats i centres de recerca de Catalunya que investiguem en el camp de la química teòrica i computacional. Aquest any he tingut el privilegi de ser ponent invitat, i he parlat de sistemes metàl·lics aromàtics, com pot ser l’Al4-2, i també de l’aromaticitat de sistemes esfèrics, com els ful·lerens, però a capa oberta. Aquí deixo una foto, on es veu com en Marcel Swart (chairman de la sessió) m’introdueix, i la meva presentació:

H2O: De Banyoles a la química computacional

Aquesta és la meva contribució en motiu del Dia Internacional de l’Aigua que celebrem des de la Universitat de Girona, i que ha estat publicada a la web de la UDG:

L’aigua en la meva vida: Com a banyolí de naixement, l’aigua ha format part del meu paisatge des que vaig obrir els ulls en aquest món. L’estany de Banyoles és un exemple de la riquesa botànica creada al voltant de l’aigua. Com a ser humà, l’aigua és el principal component del meu cos (aproximadament 60-70%), i essencial per la vida: recordeu que podem viure ben pocs dies sense aigua? Alhora, com a químic, aquesta molècula triatòmica és present en una infinitat de reaccions. Entre aquestes reaccions, podríem relacionar les dues observacions anteriors i destacar els processos bioquímics que tenen lloc dins el nostre cos, en els quals l’aigua hi juga un paper important, si no com a reactiu, sí com a solvent. Ja com a investigador en química computacional, amb l’objectiu de poder simular aquelles reaccions que tenen lloc experimentalment en un laboratori entre provetes i Erlenmeyers, he d’incloure l’efecte de l’aigua quan vull estudiar una reacció en fase aquosa. Així, amb el programari que utilitzem, introduïm l’aigua ja sigui com un model continu en forma de camp elèctric, o de forma explícita “dibuixant” molècules d’aigua al voltant del nostre sistema i fent ús de l’enllaç per pont d’hidrogen.

Recordeu que aquest dijous 22 de març és el Dia Internacional de l’Aigua, i la Universitat de Girona el celebra d’una manera especial pel fet de formar part del Campus Euromediterrani del Turisme i l’Aigua.

Química biològica a Santiago de Compostela

Els passats dies 8 i 9 de març va tenir lloc a Santiago de Compostela la primera reunió bianual del grup de química biològica de la Real Sociedad Española de Química (RSEQ). Aquest grup és de recent creació, i nascut de la inquietud d’una sèrie de científics, la recerca dels quals està entre la química i la biologia, i en què m’incloc. La pròpia organització va voler representar aquestes interseccions en forma de plànol de metro. El programa va ser d’un alt nivell a escala internacional,  però voldria destacar la conferència del Prof. Shankar Balasubramanian sobre la seqüenciació de l’ADN. Un procés que ha passat de costar 100 milions de $ a escassos 5000 $, i que properament serà gratuït, pagant per aquells “serveis” posteriors que requerirem. En altres paraules, estem a les portes de  la medicina preventiva a partir del nostre codi genètic. Un progrés prometedor, que alhora espanta per la potencialitat del seu ús malintencionat.

Per la meva banda, vaig tenir l’oportunitat de presentar la meva recerca en forma de “flash presentation” i un pòster posterior. Us deixo la presentació: “Role of Hydrogen Bonding, pi-Stacking and Solvation on Stacked DNA Base Pairs”. I una foto del meu pòster:

Química gironina de Champions

Estem a punt d’acabar el 2011, i amb aquest estem a punt de dir adéu a l’Any Internacional de la Química. Al llarg d’aquest any s’han dut a terme actes de celebració del mateix arreu del món i en molt diferents àmbits de la societat, des de les escoles a les universitats. En aquest últim cas, el Departament de Química de la Universitat de Girona, juntament amb la C4D, ha tingut un paper molt actiu, destacant el bloc Catquímica.cat, el qual ha publicat totes aquestes activitats i altra informació rellevant en química adreçada a la societat. Aquesta és una mostra del compromís dels meus companys (professors i investigadors) per transmetre el coneixement, i alhora intentar contagiar els més petits de la importància de la ciència pel bé i l’avenç de la nostra societat.

A més, aquesta química creada a Girona ha apostat per l’excel·lència, tal com demostra el rànquing de la Fundación Conocimiento y Desarrollo, el qual situa la Universitat de Girona en el 6è lloc de l’Estat i el 2on de Catalunya (darrera la URV) respecte a la producció científica de l’àrea de química en el període 2003-07 (capítol 6, pàgina 258, “Citas por documento”). Aquesta excel·lència s’ha traduït en l’obtenció de 2 investigadors ICREA Sènior, 6 investigadors Ramon y Cajal, 3 disticions ICREA Acadèmia i 2 projectes Starting Grant, entre d’altres, en els darrers anys. La química a Girona s’ha convertit en un puntal de la recerca de la UdG, formant part de les àrees d’especialització del recent Campus d’Excel·lència Internacional (Campus Euromediterrani del Turisme i l’Aigua) concedit, i alhora tal com va recordar la mateixa Rectora Geli el passat juliol al Parlament de Catalunya. Així podem mantenir que Girona té química, i referent a la recerca, juga la Champions.

Connexió científica Girona – Nova York

La setmana passada vaig assistir a un simposi a la City University of New York (CUNY), una universitat situada a l’Upper East Side de Manhattan. Aquest simposi va ser en honor al 70 aniversari del professor Joe Dannenberg, amb qui el meu grup de recerca fa anys que hi mantenim una col·laboració. Vaig presentar la meva recerca en forma de pòster, amb el títol: “Stability of XSSX and X2S2 isomers ( X = H, F, Cl, Br, I, Li and Na ) through Kohn-Sham MO theory and energy decomposition analysis”, J. Poater, M. El-Hamdi, F. M. Bickelhaupt, M. Solà. Els companys de l’Institut de Química Computacional Miquel Duran, Miquel Solà i Pedro Salvador, també hi varen participar.

I aquest és el pòster que hi vaig presentar, recerca feta amb en Majid El-Hamdi, Miquel Solà i Matthias F. Bickelhaupt.

Avenços científics sortits de la cuina

Aquesta setmana La Vanguardia ha publicat una entrevista al Prof. David A. Weitz del Centre d’Investigació i Enginyeria de Materials de Harvard. Pel nom no sonarà a gaire gent, però sí per la seva obra: és el coordinador del curs Aliments i Ciència, una iniciativa de la Fundació Alícia i d’en Ferran Adrià. Els principals punts que vull destacar de l’article:

– La matèria és coneguda pels seus 3 estats: sòlid, líquid i gas, però n’hi ha almenys un més, la matèria tova. Aquesta s’ha descobert a partir de la cuina amb les emulsions i les espumes (aire + aigua + surfactant). Es comporta com un sòlid, però pot fluir com un líquid. I tenen moltes aplicacions des de l’ús domèstic a la biomedicina.

– Interacció científics – cuiners: els primers entenen el que passa a la cuina i els segons aprenen la química que es duu a terme en els fogons.

Biofísica: estudi dels sistemes biològics amb els principis físics. Aplicada a la biotecnologia permetrà millors diagnòstics i fàrmacs, portant a una medicina personalitzada. També destaca la bionanociència, l’estudi de parts minúscules del nostre cos, com són les proteïnes, imprescindibles per la nostra salut. I alhora amb una millor seqüenciació de l’ADN es podran entendre les malalties i trobar el fàrmac més indicat per cada cas.

I com a reflexió personal final, crec que estem encarant una època de grans avenços científics que ens aportaran una millor qualitat de vida. I no només en el camp de la medicina, sinó també respecte a les noves formes d’energia per un planeta més sostenible, passant pels nous materials. I, com a químic de formació, no puc acabar sense recordar que la química té i tindrà un paper determinant en aquests avenços. La ciència ja no pot avançar sense una visió interdisciplinària. A fer recerca!

Química gironina a TV3

Aquest migdia, l’Espai Internet de TV3 ha estat dedicat a l’Any Internacional de la Química. El programa s’ha fet ressò de diferents pàgines web dedicades a la química i, entre elles ha fet referència al bloc CatQuímica.Cat, impulsat a partir de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la UdG. Alhora el programa també ha mencionat el bloc d’en Pep Anton, ànima del CatQuímica.Cat, i autor del bloc Pepquímic, un dels més importants dins la difusió de la química en català. Per part meva, he de dir que he fet un parell d’entrades dins el bloc CatQuímica.Cat.