Conferència invitada a l’Amsterdam Center for Multiscale Modeling

Aquest passat divendres 7 de febrer vaig fer una conferència invitada a l’Amsterdam Center for Multiscale Modeling (ACMM). L’ACMM és un centre de recerca en teoria i modelatge a la intersecció de la química, la física i la biologia. Durant la meva conferència de 40 minuts vaig parlar de la meva recerca en química quàntica aplicada a una reacció biomolecular de gran rellevància, com és la que té lloc en la replicació de l’ADN. Aquest treball l’he dut a terme en col·laboració amb la Dra. Célia Fonseca Guerra i el Prof. Dr. F. Matthias Bickelhaupt de la Vrije Univesiteit d’Amsterdam, i el Prof. Dr. Marcel Swart de la Universitat de Girona. Els resultats es publicaran en breu, raó per la qual no poso la presentació en línia com he fet en altres conferències.

Captura de pantalla 2014-02-12 a la(s) 16.53.32

Captura de pantalla 2014-02-12 a la(s) 17.00.58

Anuncis

La meva segona tesi dirigida

Ahir en Majid El Hamdi Lahfid, que ha estat el meu estudiant de doctorat durant els últims 4 anys, va obtenir el títol de doctor. Es tracta de la meva segona tesi dirigida (codirigida amb en Miquel Solà), després d’en Ferran Feixas, ara investigador postdoc a la University of California San Diego. La tesi s’ha titulat “On the use of energy decomposition analysis to unravel the origin of the relative stabilities of isomers”. Pot semblar una temàtica estranya, però es tracta de l’estudi de l’estabilitat d’isòmers a través de la química computacional, basant-nos en les seves energies. I què són els isòmers? Doncs dos compostos químics són isòmers si presenten el mateix tipus i nombre d’àtoms, però ordenats de formes diferents.

10292897863_7b3b4724b6_o

El tribunal de tesi va estar format pel Prof. Dr. Carlos Alemán (Universitat Politècnica de Catalunya), la Dra. Paola Belanzoni (Università degli Studi di Perugia, Itàlia), i la Dra. Sílvia Simon (Universitat de Girona).

10292898693_981033fec5_o

A banda del mèrit d’obtenir el títol de doctor, ja de per sí molt important, vull destacar el fet que en Majid és de Tetuan, una ciutat del Marroc, on hi va néixer i es va llicenciar en química. En Majid s’ha integrat perfectament en la dinàmica de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi, on s’ha convertit en un bon científic.

Moltes felicitats Majid! Desitjo que et puguis convertir en professor i investigador a la Universitat de Tetuan.

(Gràcies Miquel Duran i Pep Anton Vieta per les fotografies)

Conferència i premi a Santander

Ahir va posar punt i final a la XXXIV Reunión Bienal de la Real Sociedad Española de Química, celebrada a Santander (15-18 de setembre de 2013). Ha estat la primera vegada que he assistit a aquesta reunió, i estic content perquè se m’ha donat l’oportunitat de donar una conferència de la meva recerca a la sessió de la “Química en la Frontera con la Biología”.

foto

Diumenge passat, a l’obertura del congrés per part del Nobel de Química Prof. Grubbs, també va tenir lloc l’entrega de premis. I un concretament, el de Química Física, va recaure al Prof. Miquel Solà de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi de la UdG, qui va ser el meu director de tesi. Així doncs, moltes felicitats Miquel!

foto

La meva contraportada publicada a Chem. Eur. J.

M’acaben de publicar un article a la revista Chemistry A European Journal sobre la semblança química entre hidrocarburs i hidroborurs. Més enllà que és una molt bona revista de química general, el fet més destacat és que la meva proposta de disseny gràfic per representar la recerca inclosa en l’article me l’han publicada a la contraportada de la revista.

mcontent-1

L’article es titula “A Simple Link between Hydrocarbon and Borohydride Chemistries”, una col·laboració entre l’Institut de Química Computacional i l’Institut de Ciència del Materials de Barcelona (ICMAB), i parla de: S’estableix un vincle clar entre les químiques dels hidrocarburs i els hidrurs de bor demostrant que els hidrocarburs i els hidrurs de bor tenen una arrel comuna regulada pel nombre d’electrons de valència en un espai confinat. L’aplicació del mètode proposat a hidrocarburs de referència dóna lloc a hidrurs de bor coneguts, però, fins i tot més important, permet el disseny de noves i interessants molècules que contenen bor que poden ser una font d′inspiració pels químics sintètics. 

Quan tenim els millors metges a casa

Sabeu qui són en Joan Massegué, Carlos Cordón, Josep Baselga o Manel Esteller? Els quatre són catalans, són metges, i encapçalen recerca de primer nivell per combatre el càncer. Els quatre estan exercint en els més pretigiosos centres de recerca del càncer: del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center o el Mount Sinai Hospital de Nova York, al Massacusetts General Hospital de Boston o l’Institut d’Invetigació Biomèdica de Bellvitge. Alhora tots mantenen contacte i col·laboren amb hospitals de Catalunya.

Fa un parell de setmanes vaig assistir al curs “Epigenética: biología, salud y enfermedad” de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo de Santander, impartit pel doctor Manel Esteller, que és el director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’IDIBELL. L’epigenètica fa referència a toto allò que controla l’activitat del genoma de forma heredable i no determinada per la seqüència genètica o, en altres paraules, l’interlocutor entre l’ambient i la genètica. Un exemple, dos bessons tenen el mateix genoma, però diferent epigenoma, ja que l’activitat dels gens està en funció de l’ambient. L’epigenètica ha significat un gran avenç en la lluita contra el càncer, i la prova és que ha donat lloc al disseny de nous fàrmacs (us sonen els agents desmetilants?). Alhora que no només està relacionada amb el càncer, sinó també amb malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer o cardiovasculars.

Vaig assistir el curs després d’escoltar la conferència d’en Manel Esteller al 46th ICREA Colloquium i adonar-me que l’epigenètica és una recerca biomèdica amb molt futur, i els sistemes que tracta són estructures bioquímiques properes a la recerca que he dut a terme més recentment. I també m’agradaria sentir-me partícep del combat contra el càncer, tot gra de sorra és benvingut.

La millor bioquímica computacional a Girona

La setmana passada es va celebrar a l’Auditori Josep Irla de Girona el congrés “X Girona Seminar on Theoretical and Computational Chemistry for the Modeling of Biochemical Systems: From Theory to Applications“. És la segona vegada que sóc part de l’equip organitzador, en aquest cas com a secretari, juntament amb en Miquel i en Pedro del mateix Institut de Química Computacional de la UdG. La temàtica d’aquesta edició ha estat la química computacional aplicada als sistemes bioquímics, i ha comptat amb l’assistència de 130 investigadors d’arreu del món, molts d’ells capdavanters en aquest camp de recerca, que han donat 28 conferències, 24 comunicacions i 60 pòsters, tots d’un alt nivell. També vull destacar que la inauguració va anar a càrrec d’en Carles Puigdemont, alcalde de Girona.

He de confessar que l’organització d’un esdeveniment com aquest ha portat molta feina, però l’esforç l’he vist compensat un cop acabat el congrés i havent avaluat el resultat per mi mateix i a través de les felicitacions de molts dels assistents. Només em queda felicitar a la Carme, Dani, Laura, Mireia i Verònica per haver-ho fet possible. El 2014 repetirem, i ho farem millor.

Per últim, la meva contribució científica al congrés va ser a través d’un pòster de la recerca feta pel meu estudiant de doctorat, Majid El-Hamdi, sobre un article publicat a la revista Journal of Organic Chemistry (a la foto en Miquel amb el pòster).

Presentació de la recerca sobre ADN a l’ESPA 2012

La setmana passada vaig participar a la conferència “Electronic Structure: Principles and Applications” (ESPA2012), que es va celebrar al Cosmocaixa Barcelona. Es tracta de la 8ena edició d’aquesta conferència, que va començar com una trobada dels grups de recerca en química teòrica i computacional d’Espanya, però ha acabat assolint una ressó internacional. Una assistència de 260 investigadors en són la millor prova. En el meu cas vaig defensar la meva recerca com a pòster, basada en l’estudi de parells de bases d’ADN. En definitiva, un èxit de conferència, tant pel nivell científic com per l’organització. Ens retrobarem a Badajoz 2014.