De l’aromaticitat metàl·lica a l’esfèrica a la Reunió de la Xarxa

Els passats 11 i 12 de juny es va celebrar la XXVIII Reunió Anual de la Xarxa de Referència de R+D+i en Química Teòrica i Computacional a la Universitat de Barcelona. Es tracta d’un congrés que reuneix els científics de les universitats i centres de recerca de Catalunya que investiguem en el camp de la química teòrica i computacional. Aquest any he tingut el privilegi de ser ponent invitat, i he parlat de sistemes metàl·lics aromàtics, com pot ser l’Al4-2, i també de l’aromaticitat de sistemes esfèrics, com els ful·lerens, però a capa oberta. Aquí deixo una foto, on es veu com en Marcel Swart (chairman de la sessió) m’introdueix, i la meva presentació:

Anuncis

Química biològica a Santiago de Compostela

Els passats dies 8 i 9 de març va tenir lloc a Santiago de Compostela la primera reunió bianual del grup de química biològica de la Real Sociedad Española de Química (RSEQ). Aquest grup és de recent creació, i nascut de la inquietud d’una sèrie de científics, la recerca dels quals està entre la química i la biologia, i en què m’incloc. La pròpia organització va voler representar aquestes interseccions en forma de plànol de metro. El programa va ser d’un alt nivell a escala internacional,  però voldria destacar la conferència del Prof. Shankar Balasubramanian sobre la seqüenciació de l’ADN. Un procés que ha passat de costar 100 milions de $ a escassos 5000 $, i que properament serà gratuït, pagant per aquells “serveis” posteriors que requerirem. En altres paraules, estem a les portes de  la medicina preventiva a partir del nostre codi genètic. Un progrés prometedor, que alhora espanta per la potencialitat del seu ús malintencionat.

Per la meva banda, vaig tenir l’oportunitat de presentar la meva recerca en forma de “flash presentation” i un pòster posterior. Us deixo la presentació: “Role of Hydrogen Bonding, pi-Stacking and Solvation on Stacked DNA Base Pairs”. I una foto del meu pòster:

Networking entre empreses i grups de recerca al Parc

Dijous va tenir lloc el II Fòrum del Parc Científic i Tecnològic de la UDG, que va convocar d’una banda les diverses entitats, empreses i grups de recerca del Parc, i de l’altra les organitzacions empresarials de les comarques de Girona, Barcelona i el sud de França amb l’objectiu de donar a conèixer la seva activitat, i fomentar la interacció i el networking entre elles.

Jo vaig ser el ponent del meu grup de recerca, l’Institut de Química Computacional, vaig presentar allò que fem i alhora les possibilitats de col·laboració. Aquesta va ser la ponència, a la sessió de “Biotecnologia, Alimentació i Salut”:

Escola de científics a Girona

Aquest matí ha tingut lloc la inauguració de l’Escola de Doctorat de la Universitat de Girona. L’acte ha estat dirigit pel Vicerector de Recerca Josep Calbó i el director de l’Escola de Doctorat Miquel Solà. Ambdós han destacat la importància de l’Escola de Doctorat per la Universitat de Girona, una aposta per la recerca d’excel·lència, potenciant els estudis de doctorat. Pretén ser una facultat de tesis, amb la intenció d’aportar millors investigadors al sistema, i per això el director ha fet el paral·lelisme amb la Masia del Barça, en aquest cas aplicada a la recerca. Cal mencionar que és la primera de Catalunya, i que arriba l’any que la UdG celebra els seus 20 anys. També incentivarà aquests futurs investigadors amb formació de cara a l’emprenedoria. El TN Comarques de TV3 se n’ha fet ressò (minut 1:24, jo hi surto comunicant pel Twitter).

L’acte ha culminat amb la conferència “Atomic systems: Quantum information and simulations” per part del Dr. Ignacio Cirac, director del Max Planck Institut d’òptica quàntica, i també premi Príncep d’Astúries, entre moltes altres distincions (el seu nom també és candidat pel Nobel). És un dels científics en física quàntica més prestigiosos, i ha donat una conferència molt didàctica sobre la física atòmica, destacant les bases pel desenvolupament de l’ordinador quàntic.

JOCS: Impacte de la química computacional a la societat

Aquest passat dimecres es varen celebrar les JOrnades Catalanes de Supercomputació (JOCS 2011: Química, computació i societat) a la Facultat de Química de la UB, una cita bianual organitzada pel Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA) juntament amb la Xarxa de Referència en Química Teòrica i Computacional (XRQTC). Aquesta jornada va abordar els reptes de la química computacional, la qual cada cop ha adoptat un paper més rellevant en una recerca més multidisciplinària. Així doncs, va incloure ponències destacant la seva aplicació en la recerca del medi ambient, la biotecnologia, la nanotecnologia o els nous materials. Un ampli aspectre que demostra la importància de la mateixa i la reputació que s’ha guanyat davant la ciència experimental. En definitiva, un futur d’esperança se’ns obre a tots els investigadors en química computacional, un futur que explotarà els supercomputadors i donarà el salt als ordinadors quàntics.

Membres de l’Institut de Química Computacional de la UdG que varen assistir a les JOCS, amb el pòster que varen presentar.

La importància de la química computacional en les JOCS2011:

La química és una ciència creativa essencial per a la millora de la nostra vida. Està present en tots els àmbits i és necessària per garantir la sostenibilitat del planeta i per resoldre problemes globals i essencials de la humanitat, com ara la alimentació, l’aigua, la salut, l’energia o el transport. Aquesta disciplina usa la computació per avançar en resoldre molts d’aquests problemes. La química computacional permet obtenir models d’estructures moleculars i reaccions químiques d’una forma ràpida i econòmica, recolzant i complementant el treball obtingut per la via experimental. Els resultats obtinguts contribueixen a la millora dels productes de consum i dels processos de construcció industrials, a la síntesi de nous fàrmacs i medicaments, a la preservació del medi ambient i de les seves espècies i animals, i a la recerca d’energies i tecnologies més netes.

Connexió científica Girona – Nova York

La setmana passada vaig assistir a un simposi a la City University of New York (CUNY), una universitat situada a l’Upper East Side de Manhattan. Aquest simposi va ser en honor al 70 aniversari del professor Joe Dannenberg, amb qui el meu grup de recerca fa anys que hi mantenim una col·laboració. Vaig presentar la meva recerca en forma de pòster, amb el títol: “Stability of XSSX and X2S2 isomers ( X = H, F, Cl, Br, I, Li and Na ) through Kohn-Sham MO theory and energy decomposition analysis”, J. Poater, M. El-Hamdi, F. M. Bickelhaupt, M. Solà. Els companys de l’Institut de Química Computacional Miquel Duran, Miquel Solà i Pedro Salvador, també hi varen participar.

I aquest és el pòster que hi vaig presentar, recerca feta amb en Majid El-Hamdi, Miquel Solà i Matthias F. Bickelhaupt.

Avenços científics sortits de la cuina

Aquesta setmana La Vanguardia ha publicat una entrevista al Prof. David A. Weitz del Centre d’Investigació i Enginyeria de Materials de Harvard. Pel nom no sonarà a gaire gent, però sí per la seva obra: és el coordinador del curs Aliments i Ciència, una iniciativa de la Fundació Alícia i d’en Ferran Adrià. Els principals punts que vull destacar de l’article:

– La matèria és coneguda pels seus 3 estats: sòlid, líquid i gas, però n’hi ha almenys un més, la matèria tova. Aquesta s’ha descobert a partir de la cuina amb les emulsions i les espumes (aire + aigua + surfactant). Es comporta com un sòlid, però pot fluir com un líquid. I tenen moltes aplicacions des de l’ús domèstic a la biomedicina.

– Interacció científics – cuiners: els primers entenen el que passa a la cuina i els segons aprenen la química que es duu a terme en els fogons.

Biofísica: estudi dels sistemes biològics amb els principis físics. Aplicada a la biotecnologia permetrà millors diagnòstics i fàrmacs, portant a una medicina personalitzada. També destaca la bionanociència, l’estudi de parts minúscules del nostre cos, com són les proteïnes, imprescindibles per la nostra salut. I alhora amb una millor seqüenciació de l’ADN es podran entendre les malalties i trobar el fàrmac més indicat per cada cas.

I com a reflexió personal final, crec que estem encarant una època de grans avenços científics que ens aportaran una millor qualitat de vida. I no només en el camp de la medicina, sinó també respecte a les noves formes d’energia per un planeta més sostenible, passant pels nous materials. I, com a químic de formació, no puc acabar sense recordar que la química té i tindrà un paper determinant en aquests avenços. La ciència ja no pot avançar sense una visió interdisciplinària. A fer recerca!