És un honor nacional ser mestre de primària… a Finlàndia

Per alguns potser comença a ser un tòpic, però per mi continua sent un objectiu que no hi penso renunciar: fer que la nostra educació s’acosti cada dia més a la de Finlàndia. Altra cop apareixen al capdavant de l’informe PISA. Em quedo amb tres idees que per mi formen la columna vertebral del seu bon funcionament: 1) Els finlandesos consideren que el tresor de la nació són els seus fills i els posen en mans del millors professionals del país; 2) l’elevat rendiment dels estudiants és independent del seu context sòcio-econòmic; i 3) els pares tenen la convicció que són els primers responsables de l’educació dels seus fills, per davant de l’escola.

Vull posar èmfasi en el primer punt, amb el fet que només els millors estudiants de Finlàndia es poden convertir en mestres, i que ni tan sols amb bones notes en fan prou, sinó que han de passar unes proves molt dures. Així doncs, no és d’estranyar que per un mestre finlandès és un honor nacional ser mestre de primària. Algú em podria dir quants dels nostres millors alumnes de Batxillerat demanen Educació Infantil o Educació Primària en primera opció? Pocs, molt pocs, i només cal observar les notes de tall. És per això que aplaudeixo la proposta de crear una escola d’elit de mestres per part de la Generalitat, i que en principi serà una titulació en la qual hi estaran involucrades totes les universitats públiques catalanes. Evidentment que tardarem a recollir-ne els fruits, però es tracta d’una primera pedra, i vull posar-hi una mirada optimista, més encara ara en un moment delicat econòmicament, però esperançador políticament.

Cal tenir present que l’educació ha canviat, i aquesta ja no s’entén sense la incorporació de les noves tecnologies en el dia a dia, però d’ajuda a uns professionals formats amb aquestes, i no com una obligació per semblar que així el mestre o escola són millors. Les noves tecnologies ja formen part de la nostra vida, i també de la dels nens, i encara més important és el fet que han demostrat ser motl útils pel desenvolupament humà. Recordem el nostre compromís que per tal que l’educació d’un país tingui èxit ha de permetre les mateixes oportunitats a tots els nens. Però qui més en sap d’això és l’Eduard, així que us deixo amb la seva conferència al TEDxUdG. Per molts anys més comunicant Eduard! (aquest article ha estat prèviament publicat al bloc Com Gotes a l’Oceà en honor del seu cinquè aniversari en forma de “gotes obertes“. Us convido a no perdre-us-les. Gràcies altre cop Eduard)

Anuncis

Idees d-e-Futur: Càpsules d’optimisme

Ahir al Parc va tenir lloc l’acte final del cicle de conferències “Idees d’e-Futur”, organitzat amb el Clúster TIC-Media Girona, que va consistir amb 18 conferències de 5 minuts com a “Càpsules anticrisi”. Jo hi vaig participar amb la ponència “Quan la ciència crea riquesa”, en la qual vaig presentar dos casos d’èxit del Parc de la UdG: la biotecnològica AB-BIOTICS i l’empresa de composites Airborne. Dos exemples d’empreses nascudes a la Universitat i que han aconseguit convertir la ciència puntera en benefici econòmic.

Felicito als organitzadors Eduard Batlle i Anna Codina per la iniciativa d’Idees d’e-Futur, per haver acostat casos d’èxit de diferents àmbits a la societat gironina. I alhora per haver donat l’oportunitat de clausurar la sèrie a un grup de gent que vàrem intentar aportar el nostre granet de sorra. Em quedo amb la idea que la formació/educació és el millor antídot contra la crisi (consell de l’Eduard Muntaner), i que d’idees en tenim moltes i bones a casa nostra.

ServeisWeb: Servidors amb Servei i premi (per mi)

Aquest matí he anat a ServeisWeb on m’han fet entrega d’un portàtil Dell per haver estat el guanyador del sorteig d’una promoció que varen realitzar per aconseguir una millor interacció entre els seus seguidors al Twitter. El primer coneixement que vaig tenir d’aquesta empresa d’allotjament de servidors va ser el passat 18 d’octubre, gràcies a una visita guiada organitzada per l’Eduard Batlle i executada per en Xavier Serra, cervell de l’empresa, juntament amb en Sergi Frías i José Luis Martín. La millor paraula per descriure l’experiència podria “sorprès”. Sorprès per tenir una empresa puntera (a nivell mundial) dins aquest camp al costat de casa (Fornells de la Selva), quan a vegades sembla que els de fora ho fan millor. Sorprès per la infraestructura de què disposen a prova de tot imprevist, vingui d’on vingui, amb la robustesa del sistema com a valor. I sorprès pel capital humà de què disposen i que aporta allò que manca amb empreses del seu ram: SERVEI, un valor adquirit en el propi nom de l’empresa. Tot això els ha representat que grans i petites empreses, incloent importants mitjans de comunicació, els han dipositat la seva confiança.

Només em resta donar-los les gràcies per haver-me regalat el portàtil. I alhora vull felicitar a l’Eduard Batlle per la seva recent entrada a ServeisWeb, afegint encara més valor al capital humà de què disposen, i que segur contribuïrà a posicionar l’empresa en el món digital i a fer-la créixer com es mereix. Recordar que enguany celebren 15 anys i que el proper 16 de desembre ho celebren amb una jornada de portes obertes on esteu convidats. Us animo a descobrir-la. Model a emmirallar-nos en els temps actuals. Talent de casa. Apostem-hi.

SPURNA d’esperança en TICs a Girona

El passat dijous va tenir lloc la inauguració del centre Spurna: Research and Innovation in ICT & Media Technologies, amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, i gestionat per Verticein i Bdigital. Es tracta d’un centre d’investigació especialitzat en tecnologia digital, i neix amb la intenció de poder promoure els avenços en TICs en el sector esportiu, audiovisual, educatiu, entreteniment, cultural, publicitari i turístic. Alhora Spurna pretén generar projectes d’I+D en TIC-media, crear projectes col·laboratius d’innovació, i promoure la relació Universitat-empresa.

L’acte d’inauguració va comptar amb interessants reflexions i aportació d’experiències per part dels ponents, molts joves emprenedors (Imperdible, Biapum, Porpra Augmented, Wikiloc, Nockin o PlayBrand), i també vull destacar les valuoses visions des de la Universitat (Miquel Duran) i la premsa (Eduard Batlle). Per tal de fer-ne un seguiment de la mateixa, recomano consultar l’etiqueta #SMSPURNA al Twitter. Així doncs, crec que representa una eSPURNA d’esperança en els difícils moments que vivim, una esperança basada en el coneixement, la recerca, la tecnologia, i de la mà de la Universitat de Girona.

El primer núvol a la xarxa va néixer a Catalunya

El passat 28 d’abril vaig assistir a una nova edició del NITS, en la qual l’invitat va ser el jove emprenedor Pau Garcia-Milà, creador d’EyeOS, el primer sistema operatiu a la xarxa. EyeOS es va avançar a la posterior eufòria del “cloud computing” o núvol a la xarxa, i d’aquí el títol d’aquesta entrada. En Pau va fer un relat d’EyeOS, des d’un embrió per cobrir una necessitat (pendent i distància dins una ciutat) dels dos informàtics, fins a l’èxit actual, un èxit amb tres ingredients principals segons en Pau: edat (17 anys), procedència (Olesa de Montserrat) i ingenuïtat, amanit amb el Premi Impulsa de la Fundació Príncep de Girona.

Aquest relat guanyador també l’ha volgut compartir en forma de llibre: “Está todo por hacer. Cuando el mundo se derrumbe, hazte emprendedor”. No he volgut escriure aquesta entrada fins haver llegit primer el llibre (regalat aquell mateix dia per algú especial), sent la raó de la demora d’aquesta entrada. El llibre corrobora el llenguatge fresc amb què en Pau fa el relat, des d’una perspectiva d’un jove empresari d’èxit que és conscient de la seva influència, sempre amb un toc d’humor que l’apropa al lector o oient. L’impacte d’en Pau queda demostrat amb el pròleg per part del Príncep Felip i l’epíleg per part de l’ex-president Felipe González. D’aquest últim voldria destacar unes frases:

– … hemos adquirido conocimientos -en cantidad y calidad adecuadas-, pero ¿alguien nos entrenó durante el proceso para transformar ese conocimiento en ofertas que añadan valor a los demás? ¿Cuántas veces nos vemos con un título en la mano o en la vitrina con el que no sabemos que hacer? ¡Aparte de convertirnos en demandantes titulados!

– ¿Qué nos falta para que haya muchos Pau? Un entorno social, económico y político adecuado, que no tenemos. Por eso, mucha de las gentes brillantes, innovadoras, creativas, tienen que irse de nuestros lares a buscar ese entorno.

Felicitats Pau! Continua tocant de peus a terra tot i treballar en el núvol.

Del Barça a l’emprenedor: perseverança i tenacitat

Perseverança i tenacitat són dos atributs que es poden associar perfectament al Barça i a Guardiola, a allò que intenten treure les millors escoles de negoci (ESADE o IESE) dels futurs executius, com també dues virtuts molt acusades en tot emprenedor. És en aquest últim cas on s’ajusta en Jordi Plana, creador de l’empresa Spenta Consulting, que dijous passat va donar la conferència “Empresa, Tecnologia i País” en una nova edició del NITS sota la batuta de l’Eduard Batlle i Playbrand amb David Martí i Xevi Montoya. En Jordi va trencar amb la perversió de les consultores tecnològiques: gent sense formació, mal pagada, hores extres no retribuïdes,… i va crear una consultoria que aportés valor, Spenta, amb personal qualificat, rebent formació contínua, i així provocant la fidelització d’aquest enlloc de la rotació. Aquest valor afegit el va portar a ser guardonat com a millor partner tecnològic de Microsoft l’any 1999. En aquest moment Spenta té dos projectes molt engrescadors: StreeCare, que és una plataforma d’interacció entre el ciutadà i l’administració (mireu el vídeo següent), i Facepoint, una xarxa social dins l’empresa.

Per altra banda vull destacar algunes de les idees d’en Jordi. Estem vivint un moment amb una crisi de confiança, amb unes relacions personals cada cop més globalitzades, i sent imprescindible la transparència de les organitzacions. Així, per créixer, cal invertir en confiança, diferenciant-nos amb la innovació i invertint amb les persones (capital intel·lectual vs. producció, en la qual no podem competir). Comparteixo també que estem amb una crisi de valors, començant per l’esforç i el respecte. En Jordi reclama que tota persona que tingui inquietud i talent té l’obligació d’iniciar el seu projecte, amb perseverança i tenacitat. I recorda la frase de Picasso: “La inspiració existeix, però t’ha de trobar treballant”. En Jordi Plana va acabar fent referència a Singapur, un oasi del sud-est asiàtic, on la població valora l’obra del govern, una obra basada en l’aposta incondicional per l’educació, fins a convertir-se en una potència on grans empreses s’hi han establert, lloc amb una elevada concentració de capital intel·lectual. Per què no imitem a Singapur aplicant els valors del Barça a l’educació? I després podrem afegir: Que què tenim? La millor educació!

Ja no m’atrau anar al cinema

De l’optimisme de Xavier Verdaguer en el camp de les TIC al pesimisme de Jordi Llompart respecte l’audiovisual. De l’entusiasme respecte les oportunitats de negoci de noves empreses en TIC, a la decepció respecte la davallada de beneficis de l’audiovisual. De la inexistència de la paraula crisi a Silicon Valley, al permanent recordatori de la mateixa a casa nostra. Aquest podria ser el resum del que he percebut avui a partir de les paraules de Jordi Llompart en el segon esmorzar-conferència Idees d’e-Futur al Parc de la UdG. Jordi Llompart ha vingut com a emprenedor pel fet d’haver dirigit la primera pel·lícula en 3D europea: Viatge Màgic a l’Àfrica.

Jordi Llompart ha parlat amb un to molt pessimista de l’audiovisual, no només aquí, sinó arreu del món (la davallada de vendes de DVD o molta menys gent als cinemes, com a exemples clars). Amb el 3D s’intenta compensar part de la “crisi”, però hi ha altres factors, el més important que ha citat: com et posiciones en el camp audiovisual quan t’adones que qualsevol pot fer el que tu fas? Aviat els mòbils gravaran com les càmeres de cinema actuals. Defensa que no només cal ser creatius per tenir una idea de negoci, sinó també cal ser-ho per entendre el mercat (sobretot amb l’arribada d’internet i el canvi de model): trobar la manera que la idea doni diners (crec que aquest és el risc de tota idea de negoci, en tots els camps).

El títol d’aquesta entrada és provocador, i l’he escrit com a crítica a la visió d’en Llompart. El contingut audiovisual no para de créixer, però és el món audiovisual CLÀSSIC és el que està en crisi (o amb un canvi de model, millor dit), amb empreses que tanquen donant lloc a noves idees basades en les noves tecnologies amb internet com a eix central (el contingut audiovisual ha passat del cinema i la TV als mòbils, tablets, portàtils, pantalles urbanes,…). Anar al cinema està passant a ser una experiència, anar a gaudir d’una pel·lícula amb tots els luxes d’imatge i so (com anar a sopar al restaurant), i no l’única manera de veure cinema com fa 5-10 anys. La gent té grans pantalles de televisió a casa, amb una TV cada dia més a la carta. Aquest és el futur, aviat present, que jo defenso. Decidiré què vull veure i quan ho vull veure, pagant un preu “just”, decidint si vull anuncis o no. La meva idea és un iTunes aplicat a la TV, i Google està en aquesta direcció.

Una última reflexió: la davallada de l’audiovisual clàssic no té molts paral·lelismes amb la de la premsa clàssica? o la de la publicitat clàssica?