Talent esportiu, però amb el cervell cultivat

El passat curs 2011-12 vaig tutoritzar el treball de recerca de Batxillerat d’en Jordi Massallé, un estudiant del Col·legi Bell-Lloc de Girona. El seu treball es va centrar en l’aplicació de la química computacional a l’estudi dels materials de les raquetes, concretament els nanotubs que ja s’utilitzen en els models més avançats. La raó d’aquest estudi és que en Jordi és una jove promesa del tennis de Sant Feliu de Guíxols, però que en cap moment s’ha oblidat dels estudis. Això l’ha dut a ser becat per la University of North Carolina at Charlotte per estudiar finances internacionals i continuar la seva carrera tennística. Així doncs, a banda d’un magnífic tennista, he de reconèixer que també és un molt bon estudiant, i l’he de felicitar per la recerca que va dur a terme en el meu camp de recerca. Felicitats Jordi, aprofita aquesta oportunitat merescuda, i molts èxits!

Us he deixat el pòster referent al seu treball de recerca. I aquí a sota podeu veure en Jordi amb el periodista Antoni Bassas, a Charlotte mateix, en motiu de la convenció del partit demòcrata, en el qual va poder accedir. Una foto que m’ha fet arribar el professor Manel Montoliu del Bell-Lloc, i tutor d’en Jordi fins l’any passat.

Quan tenim els millors metges a casa

Sabeu qui són en Joan Massegué, Carlos Cordón, Josep Baselga o Manel Esteller? Els quatre són catalans, són metges, i encapçalen recerca de primer nivell per combatre el càncer. Els quatre estan exercint en els més pretigiosos centres de recerca del càncer: del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center o el Mount Sinai Hospital de Nova York, al Massacusetts General Hospital de Boston o l’Institut d’Invetigació Biomèdica de Bellvitge. Alhora tots mantenen contacte i col·laboren amb hospitals de Catalunya.

Fa un parell de setmanes vaig assistir al curs “Epigenética: biología, salud y enfermedad” de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo de Santander, impartit pel doctor Manel Esteller, que és el director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’IDIBELL. L’epigenètica fa referència a toto allò que controla l’activitat del genoma de forma heredable i no determinada per la seqüència genètica o, en altres paraules, l’interlocutor entre l’ambient i la genètica. Un exemple, dos bessons tenen el mateix genoma, però diferent epigenoma, ja que l’activitat dels gens està en funció de l’ambient. L’epigenètica ha significat un gran avenç en la lluita contra el càncer, i la prova és que ha donat lloc al disseny de nous fàrmacs (us sonen els agents desmetilants?). Alhora que no només està relacionada amb el càncer, sinó també amb malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer o cardiovasculars.

Vaig assistir el curs després d’escoltar la conferència d’en Manel Esteller al 46th ICREA Colloquium i adonar-me que l’epigenètica és una recerca biomèdica amb molt futur, i els sistemes que tracta són estructures bioquímiques properes a la recerca que he dut a terme més recentment. I també m’agradaria sentir-me partícep del combat contra el càncer, tot gra de sorra és benvingut.

Joves científics de Batxillerat

Ahir va clausurar el 5è Jove Campus de Recerca de la UdG. Aquest campus de dues setmanes té l’objectiu d’acostar els estudiants de Batxillerat a la Universitat, sobretot a través de la recerca que hi duem a terme. L’èxit queda palès amb l’elevada demanda que té, fent que només els estudiants amb més talent puguin fer-lo. A banda de conèixer les diferents línies de recerca de la UdG, el Campus permet que els estudiants puguin avançar el seu treball de recerca de Batxillerat, en contacte amb tutors de les seves respectives àrees d’investigació.

Aquest any he cotutoritzat, juntament amb la Sílvia Simon, tres estudiants, en Joan, l’Adrià i l’Aaron, que han decidit fer el treball de recerca sobre l’estudi de la interacció entre diferents malalties i els respectius fàrmacs a través de la química computacional. Els he de felicitar perquè han treballat i après molt, i només espero haver-los pogut contagiar una mica d’interès per la ciència i la recerca.

La cloenda de l’acte va comptar amb els jocs de mans d’en Miquel Duran i el bossó de Higgs, i els experiments d’en Pep Duran (director del campus) i en Pep Anton creant el sol de fòsfor. La vicerectora delegada d’Estudiants, Cooperació i Igualtat que va recordar que Catalunya no té matèries primeres, però sí talent i coneixement. I en aquesta direcció, la UdG s’esforça a captar aquest talent ja des de Primària amb la Universitat dels Nens i les Nenes i motivar-los amb la recerca. Per molts Campus més!

La millor bioquímica computacional a Girona

La setmana passada es va celebrar a l’Auditori Josep Irla de Girona el congrés “X Girona Seminar on Theoretical and Computational Chemistry for the Modeling of Biochemical Systems: From Theory to Applications“. És la segona vegada que sóc part de l’equip organitzador, en aquest cas com a secretari, juntament amb en Miquel i en Pedro del mateix Institut de Química Computacional de la UdG. La temàtica d’aquesta edició ha estat la química computacional aplicada als sistemes bioquímics, i ha comptat amb l’assistència de 130 investigadors d’arreu del món, molts d’ells capdavanters en aquest camp de recerca, que han donat 28 conferències, 24 comunicacions i 60 pòsters, tots d’un alt nivell. També vull destacar que la inauguració va anar a càrrec d’en Carles Puigdemont, alcalde de Girona.

He de confessar que l’organització d’un esdeveniment com aquest ha portat molta feina, però l’esforç l’he vist compensat un cop acabat el congrés i havent avaluat el resultat per mi mateix i a través de les felicitacions de molts dels assistents. Només em queda felicitar a la Carme, Dani, Laura, Mireia i Verònica per haver-ho fet possible. El 2014 repetirem, i ho farem millor.

Per últim, la meva contribució científica al congrés va ser a través d’un pòster de la recerca feta pel meu estudiant de doctorat, Majid El-Hamdi, sobre un article publicat a la revista Journal of Organic Chemistry (a la foto en Miquel amb el pòster).

Fòrum Impulsa 2012, per què perdre l’oportunitat?

El passat divendres vaig estar invitat a assistir al Fòrum Impulsa 2012 de la Fundació Príncep de Girona. Aquesta trobada que arriba a la seva tercerca edició pretén, amb paraules del propi president Josep Lagares: “descobrir quines són les condicions educatives, tecnològiques, econòmiques, polítiques i socials necessàries per convertir, a mig termini, milers de joves compromesos, inquiets, il·lusionats, valents, amb projecte en creadors de progrés i riquesa a través d’iniciatives en tots els camps”. Considero que es tracta d’un desig que podem compartir una majoria de gent. Em miro l’esdeveniment amb orgull de poder-lo tenir a la meva ciutat de Girona, i que la meva universitat hi estigui implicada. Amb orgull que un grup d’empresaris, juntament amb la Fundació Príncep de Girona, hagi pres la iniciativa de celebrar un acte amb la intenció d’acostar l’energia del júniors i l’experiència del séniors. Per mi això està per sobre del fet que la reialesa espanyola hi estigui implicada, o que els mateixos diners que costa l’organització serien més útils dedicats directament als fins que persegueix, o que només serveix perquè uns empresaris tinguin la consciència tranquil·la veient la situació socioeconòmica actual. Realment compensaria perdre aquesta oportunitat?

No entraré a parlar del Programa, ja que el podeu jutjar vosaltres mateixos a partir del vídeos enregistrats. Només vull destacar el taller dut a terme per l’Eduard Muntaner de la UDiGital (incloc 2 fotografies). Un taller per despertar l’interés per la ciència i la tecnologia a nens, sobretot els més desafavorits. Aquesta iniciativa de l’Eduard ha tingut una gran repercussió gràcies a l’oportunitat donada en el Fòrum Impulsa d’enguany, per què perdre l’oportunitat?

Així doncs, felicitats Josep Lagares i tot l’equip de la Fundació pel nivell de l’esdeveniment, i que per molts anys continuï comptant amb tants joves que hi participen il·lusionats. Vull ser optimitsta, i per això em quedo amb “La màgia és el món en què totes les respostes són sí”.

Presentació de la recerca sobre ADN a l’ESPA 2012

La setmana passada vaig participar a la conferència “Electronic Structure: Principles and Applications” (ESPA2012), que es va celebrar al Cosmocaixa Barcelona. Es tracta de la 8ena edició d’aquesta conferència, que va començar com una trobada dels grups de recerca en química teòrica i computacional d’Espanya, però ha acabat assolint una ressó internacional. Una assistència de 260 investigadors en són la millor prova. En el meu cas vaig defensar la meva recerca com a pòster, basada en l’estudi de parells de bases d’ADN. En definitiva, un èxit de conferència, tant pel nivell científic com per l’organització. Ens retrobarem a Badajoz 2014.

Recerca a Batxilerat en química computacional premiada

Aquest any col·laboro en la supervisió d’un treball de recerca de Batxillerat que implica 7 alumnes del Col·legi Bell-Lloc de Girona. Concretament el treball consisteix en l’estudi de la interacció entre un principi actiu (fàrmac) i una diana biològica (proteïna implicada en una malaltia). El treball tracta malalties com l’Alzheimer, Parkinson, dolor, obesitat, diabetis o VIH. La intenció del treball és poder arribar a dissenyar millors fàrmacs per les mencionades malalties. I la metodologia utilitzada es basa en el docking, o sigui, busca el millor acoplament entre els dos sistemes que interaccionen, en aquest cas el fàrmac i la proteïna o sistema biològic escollit.

El projecte està supervisat pel Professor Manel Montoliu del mateix Bell-Lloc, juntament amb l’Aleix Viñolas, ex-alumne del Bell-Lloc i ara estudiant de doctorat de la Universidad de Navarra. La setmana passada l’Aleix va fer un curs d’introducció a la química computacional, i al docking en particular, per tal que els alumnes puguin dur amb èxit el treball de recerca. Jo també hi vaig participar.

Però el més important és que aquesta proposta de treball de recerca va ser distingida el passat 8 de juny amb una Beca Joves10 de la Fundació Jaume Casademont, pel projecte titulat: “Modelització molecular del docking a set diferents patologies mitjançant eines de la Química Computacional” de Joan Viñolas, Aaron Alcaraz, Adrià Morera, Jordi Amagat, Pau Sidera, Pere Rodríguez i Eduard Martínez del col.legi Bell-Lloc de Girona. La Consellera Rigau i l’Alcalde Puigdemont varen fer entrega dels premis. Moltes felicitats! M’alegra veure joves de Batxillerat engrescats amb la recerca, i més encara en el meu camp d’investigació. Repeteixo que és una manera per acostar-los la ciència d’una manera més realista. Poder participar activament amb recerques de veritat que duem a terme en els nostres laboratoris fa que aquests joves es mirin la ciència amb uns altres ulls, més enllà d’aquelles matèries que acostumen a ser difícils a l’hora d’estudiar.