Congrés a Califòrnia

La setmana passada vaig assistir al congrés nacional de la societat americana de química (ACS) a Anaheim (Califòrnia), on hi vaig donar una conferència sobre la recerca que porto a terme a la Universitat de Girona, concretament sobre l’aromaticitat de sistemes metàl·lics. Anaheim és una ciutat a uns 60 km de Los Angeles, la qual és famosa perquè hi ha el parc Disneyland, a banda del centre de congressos més gran de la costa oest dels Estats Units. En aquest cas hem estat uns 15.000 químics de tot el món que ens hem reunit per compartir la nostra recerca en els diferents camps d’aquesta ciència. Aquesta edició ha estat especial pel fet de celebrar-se al llarg de l’Any Internacional de la Química 2011, i alhora centrar-se en la química dels recursos naturals i la química verda, un dels principals objectius que cal perseguir en un futur immediat.

 

Per acabar, només una reflexió: seria possible celebrar un congrés d’aquesta magnitud a través d’internet? Les mateixes conferències, però a través de vídeo-conferència? Certament hi hauria un estalvi en els pressupostos de recerca respecte a vols i hotels; però és difícil avaluar l’impacte en la recerca en sí. El temps s’encarregarà de convertir-ho en realitat o no. Sort que Anaheim no perdrà els nens amb els ulls iluminats per la màgia de Disney (a sota una botiga del Disney Downtown).

Científics perduts pel camí: Els donem una oportunitat?

Ahir em vaig assabentar amb detall del programa Dreams (You Can Help Dreams Come True) de l’American Chemical Society (ACS). Es tracta d’un programa d’ajudes als Estats Units per tal que aquelles persones pertanyents a minories desafavorides econòmicament, però capacitades per obtenir el Graduat en Química, ho puguin fer. O sigui, fer que aquesta gent, en principi mancada d’oportunitats per raons econòmiques, pugui fer realitat el seu somni, estudiar Química i convertir-se en científics. El programa d’ajudes és pioner en el sentit que no només inclou beques, sinó que aquestes van acompanyades de tutoria contínua al llarg del Graduat i la posterior fase de pràctiques.

No es tracta d’ajudes provinents de cap ONG, ni d’ajuda als desvalguts, ni tan sols es podria qualificar d’altruista. Es tracta d’un programa d’inversió en la societat per tal d’obtenir-ne un benefici, sent així beneficiós per ambdues parts. Es tracta d’una inicitiva en una societat, l’americana, la qual realment creu que el coneixement és el motor de l’economia. Quan arribarà aquí?