Papa químic & Nit de màgia química

Aquest passat divendres, els nens de l’Escola el Bosc de la Pabordia de Girona es varen quedar a dormir a la mateixa escola per celebrar la Nit de Primavera. Com a papa del col·legi, i com a químic de professió, em varen demanar si els podria fer una sèrie d’experiments. No m’hi vaig poder negar. Així que, amb en Miquel, la Laia, en Pep Anton i en Pep de la C4D vàrem fer una nit de màgia química pels nens d’Infantil i de Primària. Vàrem centrar tant els experiments químics com els jocs de mans amb el follet del bosc de la Pabordia, i així els nens varen viure l’experiència com un conte abans d’anar-se’n a dormir. La quimioluminiscència i la música varen obrir l’espectacle, seguit de la conversió de l’aigua en vi, la desaparició de la lluna plena d’aquella nit en un estany, l’aparició d’una serp de la sorra del desert, o la desaparició de la mateixa entre flames; tot combinat amb els jocs de cartes del mag Miquel. Divertida vetllada amb la recompensa de veure els somriures dels nens i alhora pensar que els acostem  i els donem a conèixer la química des d’una vessant lúdica. Gràcies als que ho varen fer possible i que setmana rera setmana van traslladant aquest coneixement a les escoles i instituts del nostre País (C4D i Reacciona…explota!).

Fent de papa científic (o de científic papa?)

Fa dues setmanes, el col·legi El Bosc de la Pabordia, va començar un trimestre amb els experiments com a tema central. Com a pare i alhora científic, em vaig oferir a fer-los una sèrie d’experiments per ensenyar als nens i nenes de P5 què són. Els vaig fer 5 experiments, la majoria senzills, fent ús de productes domèstics, perquè s’adonin que la vida diària està plena d’experiments, encara que no en siguem conscients.

Els nens varen estar molt atents, amb molta curiositat, sorpresos davant dels canvis de color dels líquids, productes que no es barrejaven, un globus que es va inflar  sense bufar, una petita serp que va néixer de la sorra amb foc, o un missatge màgic de comiat que va aparèixer en un paper en blanc. Per la meva part, he de confessar que va ser una molt bona experiència, mai abans havia estat davant 51 nens de 5 anys. Tal com ja m’he sentit a dir abans, considero que tot científic té el deure de comunicar la ciència a la resta de la societat, i res més gratificant que fer-ho als nens.

No puc acabar sense donar les gràcies a en Pep Anton per haver-me ajudat a preparar tots aquests experiments. Ell, juntament amb en Pep Duran, formen el grup Reacciona…explota!la missió dels quals és difondre la ciència entre escoles i instituts. Una gran tasca de didàctica, sobretot pel què fa a la química, massa sovint criticada com a dolenta. Estem envoltats de química, i nosaltres mateixos som química!