TEDxBarcelona (Science): Doctor, em pot imprimir un ronyó?

El títol sembla controvertit, però potser d’aquí a uns anys serà una realitat. Us imagineu una impressora que enlloc de tinta tingui cèl·lules? Teniu un òrgan malalt, aneu al metge i que us n’imprimeixen un de nou amb materials biotecnològics i les teves pròpies cèl·lules mare? Aquest vídeo (mireu-lo!) va captar l’atenció de tots als assistents del TEDxBarcelona (Science), celebrat el passat dimecres al Cosmocaixa de Barcelona, organitzat per Infonomia i dedicat a la ciència.

Després de l’èxit del TEDxGirona, tenia ganes de conèixer aquest TEDx sobre ciència, en el qual un dels ponents va ser el company del Departament de Química de la UdG, Miquel Costas, qui va parlar de química sostenible, amb una proposta de substituir la química agressiva actual basada en catalitzadors de metalls pesants per processos ja presents en la naturalesa (bioquímics). Alhora va sorprendre amb la possibilitat d’una fotosíntesi artificial com a font d’energia renovable.

Alhora em va impactar la programació fetal (Eduard Gratacós, Clínic), provant que la medicina comença abans de néixer, i la importància de la recerca de biomarcadors per poder distingir un cervell sa d’un de malalt des del primer moment, que és quan hi ha temps de correcció. Com també les espectaculars imatges de super-resolució obingudes de l’aplicació de la llum (punts emissors, STORM) a la biologia (Melike Lakadamyali, ICFO). I sense oblidar la computació sense límit de Wolfram Alpha.

Anuncis

Idees d-e-Futur: Càpsules d’optimisme

Ahir al Parc va tenir lloc l’acte final del cicle de conferències “Idees d’e-Futur”, organitzat amb el Clúster TIC-Media Girona, que va consistir amb 18 conferències de 5 minuts com a “Càpsules anticrisi”. Jo hi vaig participar amb la ponència “Quan la ciència crea riquesa”, en la qual vaig presentar dos casos d’èxit del Parc de la UdG: la biotecnològica AB-BIOTICS i l’empresa de composites Airborne. Dos exemples d’empreses nascudes a la Universitat i que han aconseguit convertir la ciència puntera en benefici econòmic.

Felicito als organitzadors Eduard Batlle i Anna Codina per la iniciativa d’Idees d’e-Futur, per haver acostat casos d’èxit de diferents àmbits a la societat gironina. I alhora per haver donat l’oportunitat de clausurar la sèrie a un grup de gent que vàrem intentar aportar el nostre granet de sorra. Em quedo amb la idea que la formació/educació és el millor antídot contra la crisi (consell de l’Eduard Muntaner), i que d’idees en tenim moltes i bones a casa nostra.

Convertir el coneixement en riquesa

Ahir va tenir lloc a l’Auditori de Girona la Jornada Empresa i Coneixement sota el títol “Pilars per a un nou model de creixement”, amb l’objectiu principal d’adquirir nous coneixements, ampliar la xarxa de contactes i compartir experiències. No pretenc fer un resum, simplement vull mencionar les aportacions més enriquidores, allunyades del tòpic que domina aquest tipus de conferències.

– Salvador Alemany (Abertis) ens va recordar el superior potencial econòmic de Catalunya envers Espanya i com el nostre teixit empresarial està afrontant millor la crisi (per mi, una raó de pes per desprendre’ns del llast veí que ens està frenant). També em va agradar que ressaltés el potencial de Catalunya en recerca bàsica, un gest cap a nosaltres els científics, i que per això celebra la unió d’Economia i Coneixement del Govern. I, va acabar amb la recomanació de tornar a començar enlloc de resistir, ja que aquests últims moren una mica cada dia, en canvi els primers s’adapten al canvi.

– En Toni Flores (Loop) va recordar la infidelitat del client digital degut a la facilitat per canviar. Alhora va avisar que ser emprenedor i jove és una bomba: màxima energia i mínima experiència. Mentre Xavier Berneda (Munich) defensa l’atreviment per triomfar, i aquí la seva prova:

– El millor ponent, per mi, va ser Lluís Torner (ICFO), amb la seva passió per la ciència i alhora la seva visió per convertir-la en negoci. La seva recepta per fer arribar la ciència al mercat és la interacció contínua entre la ciència i el mercat (la ciència ha de festejar l’empresa, cada dia), Va destacar aquelles persones que saben anar a la frontera del món: entre allò que se sap i allò que no, sent un potencial per convertir-ho amb riquesa. I va acabar recordant que per posicionar-se en espais sofisticats cal invertir en investigació sofisticada. Subscric aquest consell al 100% pels nostres polítics, la ciència és el nostre futur.

– A això mateix va fer referència Israel Ruiz (MIT), qui va convidar a deslligar els centres de recerca d’excel·lència de la política, pensant en el nostre País d’aquí a 20 anys. Alhora va recordar que el deure de la Universitat al s.XX va ser acostar l’educació al major nombre de gent, però ara cal reflexionar si tothom ha de ser universitari (jo crec que no), animant la Universitat a afegir formació en emprenedoria i recerca. Per últim ens va fer adonar que el problema no és la fuita de cervells, sinó la incapacitat per atreure’n, sobretot ara en un món globalitzat.

L’Alícia ensenya cuina i ciència

Amb motiu de la distinció de Doctor Honoris Causa per la Universitat de Girona al cuiner gironí Joan Roca, del Celler de Can Roca, vaig aprofundir en el coneixement de la Fundació Alícia, al Món St Benet, de la qual es va fer referència durant l’acte, i també a posteriori per boca del mateix Ferran Adrià, qui em va presentar en Pere Castells (responsable del departament de recerca). Alícia es defineix com:

“És un centre de recerca dedicat a la innovació tecnològica en cuina i a la difusió del patrimoni agroalimentari i gastronòmic. Té una clara vocació social, en tant que centre obert al públic, amb l’objectiu de promoure una bona alimentació. És una fundació, creada per la Generalitat de CatalunyaCaixa Manresa, que compta amb un Consell Assessor presidit pel xef Ferran Adrià i amb l’assessorament del cardiòleg Valentí Fuster.”

La principal aportació d’Alícia és mostrar que la cuina i la ciència van juntes. La cuina no deixa de ser un conjunt de reaccions químiques, començant per una senzilla truita a la francesa. I, des d’un punt de vista de la docència de la ciència i la química, veig amb Alícia un camp ple d’idees per atreure l’atenció dels estudiants. Fer-los adonar de la proximitat de la ciència en el seu dia a dia, captar-los l’atenció amb senzills experiments que tenen lloc a la cuina, des d’un nivell bàsic a la de casa seva a un nivell experimental a la de El Bulli. Els mitjans de comunicació ens han apropat les esterificacions, liofilitzacions, gelificacions, destil·lacions,… noms presents en la rutina de la majoria de laboratoris químics i que han donat el salt a la cuina de la mà dels millors xefs del món que tenim en el nostre país. Per això considero que l’Alícia és una oportunitat única, que hem de saber aprofitar, per conscienciar de la importància de la ciència, i alhora mostrar la seva cara més atractiva. Calen científics, però difícilment els trobarem a partir de les classes magistrals plenes de termes difícils i amb absència de l’aplicació real d’allò que s’està explicant. Per què, com a professors, no anem a explicar la destil·lació a l’Alícia? (Tinc la visita pendent, quan l’hagi feta n’explico les vivències aquí mateix.)

Per acabar, el ressò de la Fundació Alícia traspassa fronteres, i com a mostra el curs sobre cuina i ciència que ha dirigit, juntament amb 6 prestigiosos xefs catalans, a la mateixa universitat de Harvard.

Article publicat a la revista Engega de la UdG

La revista de la Universitat de Girona, ENGEGA, en el número d’octubre, publica un article meu derivat d’una entrada que vaig fer en aquest mateix bloc sobre el projecte del Pol de Recerca i Ensenyament Superior Pirineus Mediterrani (PRES-PM), del qual la UdG en forma part. Estic content de poder participar d’aquesta publicació adreçada a tota la comunitat de la universitat.

Fent de papa científic (o de científic papa?)

Fa dues setmanes, el col·legi El Bosc de la Pabordia, va començar un trimestre amb els experiments com a tema central. Com a pare i alhora científic, em vaig oferir a fer-los una sèrie d’experiments per ensenyar als nens i nenes de P5 què són. Els vaig fer 5 experiments, la majoria senzills, fent ús de productes domèstics, perquè s’adonin que la vida diària està plena d’experiments, encara que no en siguem conscients.

Els nens varen estar molt atents, amb molta curiositat, sorpresos davant dels canvis de color dels líquids, productes que no es barrejaven, un globus que es va inflar  sense bufar, una petita serp que va néixer de la sorra amb foc, o un missatge màgic de comiat que va aparèixer en un paper en blanc. Per la meva part, he de confessar que va ser una molt bona experiència, mai abans havia estat davant 51 nens de 5 anys. Tal com ja m’he sentit a dir abans, considero que tot científic té el deure de comunicar la ciència a la resta de la societat, i res més gratificant que fer-ho als nens.

No puc acabar sense donar les gràcies a en Pep Anton per haver-me ajudat a preparar tots aquests experiments. Ell, juntament amb en Pep Duran, formen el grup Reacciona…explota!la missió dels quals és difondre la ciència entre escoles i instituts. Una gran tasca de didàctica, sobretot pel què fa a la química, massa sovint criticada com a dolenta. Estem envoltats de química, i nosaltres mateixos som química!

Tret de sortida gironí a la Setmana de la Ciència

Ahir al matí va tenir  lloc la inauguració de 15A Setmana de la Ciència a la seu de la Generalitat a Girona. És un fet destacable que per primera vegada aquesta inauguració té lloc fora del Parlament de Catalunya, justificat pel Conseller Huguet com un fet de normalitat pel fet que la ciència i l’excel·lència estan repartits arreu de Catalunya, i no centralitzats a la capital. Alhora, per primer cop ha consistit amb un acte amb amplificació a través de la xarxa (streaming i Twitter) i, tal com ha dit el director de Talència (Albert Castellanos), enlloc millor que a la Universitat de Girona amb la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital i el Comissionat per la UdG 2.0 per encapçalar aquesta iniciativa.

Totes les paraules han fet referència a la importància de la difusió de la ciència a la societat, en benefici d’aquesta mateixa. És necessària més didàctica en aquest camp per tal de fer adonar a la gent la importància de la investigació per l’avenç en el benestar de les persones. Vivim en una societat en què es valora més la capacitat muscular (els futbolistes són adorats com déus) que la capacitat intel·lectual. Prova d’això n’és l’enquesta que s’ha fet que arriba a la conclusió: “Els catalans no tenen ni idea de qui són els seus científics”. Així, ni un 10% dels catalans no saben qui és Valentí Fuster, Eduald Carbonell, Joan Massagué, Pedro Alonso (confós amb Fernando Alonso!!!), Andreu Mas-Collell o Josep Baselga. Tots aquests noms citats han fet grans avenços en els camps de la medicina, història o economia, en pro de tots nosaltres. Clar que també he de reconèixer que els futbolistes també provoquen un benefici a la societat, només cal veure la felicitat percebuda a les nostres terres quan guanya el Barça. Finalitzo amb el que ja he dit anteriorment, els científics tenim el deure de comunicar el que fem a la societat, en primer lloc per un tema de didàctica, i en segon per justificar els diners que hi inverteix aquesta mateixa en forma d’impostos. Diners que s’han vist reduïts per un govern que li costa creure en la societat del coneixement i que, tal com ha dit el Conseller Huguet, prefereix construir AVEs que duen a enlloc, que no destinar els mateixos diners a recerca. En seguirem parlant, però de mentre us deixo amb la congelació d’una flor amb nitrogen líquid que varen fer els companys Pep Duran i Pep Anton Vieta del grup Reacciona…Explota de la UdG.