Ciencia en Redes: Comunicació 2.0 en ciència

El passat dimarts 24 vaig assistir a l’esdeveniment Ciencia en Redes a la Casa Encendida de Madrid, organitzat per la Asociación Española de Comunicación Científica. La intenció de l’acte era aprofitar la potencialitat de les noves eines de comunicació per la ciència i els científics. Va comptar amb una sèrie de ponents de diferents àmbits, que a partir de curtes conferències d’uns 10 minuts permetien el posterior debat amb els assistents.

La millor manera de seguir l’acte és a través del hashtag #cienciaenredes a Twitter. De totes maneres, vull destacar:

– L’especialització dins el periodisme ha permès una difusió de la ciència en augment.

– L’èxit de Microsiervos, segons Wicho, es basa amb una divulgació de la ciència amb transparència i esponteneïtat. Fer-la propera a la societat.

–  L’Elena Sanz de Muy Interesante destaca “escriure per Twitter”, unit a la curiositat i que el lector s’hi senti idenfiticat.

– Ara bé, una queixa comuna és el poc reconeixement que té la ciència en el nostre país, i sobretot que la majoria de la gent que es dedica a la divulgació de la ciència ho fa sense cap compensació econòmica. I acabo amb una nota d’humor sobre els espanyols i la seva recera en el Gugel 😉

Peregrins científics al Camí de Santiago (WATOC2011)

Aquesta setmana he assistit al Congrés Internacional Ninth Triennial Congress of the World Association of Theoretical and Computational Chemists (WATOC 2011), celebrat a Santiago de Compostela del 17 al 22 de juliol. 1300 investigadors en química teòrica i computacional d’arreu del món ens hem reunit per compartir les nostres recerques amb el paisatge gallec com a escerani i amb la màgia que envolta el Camí de Santiago.

He tingut la sort de poder presentar la meva recerca amb una comunicació. He parlat d’un estudi publicat recentment sobre la selectivitat de la replicació de l’ADN i els efectes de solvatació, enllaços per pont d’hidrogen i acoblament pi sobre aquesta. Així que només puc donar gràcies a l’organització amb el Prof. Yáñez al capdavant per haver-me donat aquesta oportunitat, i haver-nos combinat la química d’alt nivell amb la visita a les Rías Baixas, el concert a la Catedral de Santiago, i poder presenciar el Botafumeiro a la missa del peregrí.

I no vull acabar sense felicitar els 4 companys (Anna, Eloi, Ferran, i Pedro) del grup que han vingut a Santiago amb bicicleta des de Roncesvalles (800 km). Tot el Camí de Santiago, i per la ciència!

Comunicació de l’IQC a “Ciència, recerca i educació 2.0”

La setmana passada vaig tenir l’oportunitat de donar un hora de classe al Curs d’estiu de la UdG “Ciència, recerca i educació 2.0”. Aquest curs està organitzat a partir de la Càtedra de cultura científica i comunicació digital de la UdG. Vaig fer una presentació sobre la comunicació de la recerca i la ciència a l’Institut de Química Computacional, en el qual sóc responsable del bloc.

Aquesta va ser la presentació de la classe:

La política 2.0 ha perdut la virginitat a Catalunya

L’any passat, en un curs sobre comunicació 2.0, vaig recomenar als alumnes que seguissin les eleccions al Parlament de Catalunya del present any 2010 (suggerència d’en Miquel), com una experiència nova de l’ús de les noves tècniques de comunicació a la xarxa aplicades a la política. Ahir es va acabar la campanya, i sense cap mena de dubte que el pes dels partits a la xarxa ha estat més que notable, uns amb més gràcia que altres.

L’eina més utilitzada ha estat el vídeo (via Youtube). Vull destacar, per una banda CIU ha presentat un Mas serè, oferint-se als catalans a liderar el País. A aquest hi afegeixo el de Catvistes exaltant el sentiment més nacionalista. I la culminació ha estat el fi de campanya al Palau Sant Jordi, concretament el moment en què l’esposa de l’Artur Mas, l’Helena, puja a l’escenari al seu costat, una imatge que va tocar la fibra. Per altra banda, del PSC destaco la història del noi que estudia i treballa alhora, a semblança d’en Montilla, destacant que hi ha gent que no ha nascut amb un pa sota el braç, moment en què apareix un cartell d’en Mas (missatge subliminar). Ara bé, per mi la cara negativa del PSC (JSC) va ser el vídeo en el qual varen associar el plaer de votar al d’un orgasme, o la necessitar d’haver de posar lones amb la fotografia de gent per tal de simular un Sant Jordi ple el dia que Zapatero i González varen venir. Aquest últim cas demostra la importància del poder de la imatge.

Respecte a la resta d’eines de comunicació 2.0, caldria un estudi molt profund per saber la repercussió que ha tingut Facebook o Twitter en els resultats electorals. Per exemple, a l’inici Mas rondava els 6000 fans al Facebook mentre Montilla estava als 5000 (números ridículs considerant el cens electoral). A més que són eines molt restringides encara al jovent, un sector de la població molt apàtic amb tot allò relacionat amb la política. Per això penso que aquestes eines han d´esdevenir una eina imprescindible per remuntar la participació, començant pels més joves. Aquestes eines forcen una major sinceritat, obertura dels candidats. El futur seguirà aquesta direcció, segur.

P.D.: Marc Vidal desvetlla claus de la campanya 2.0 de CIU en el seu bloc. I per aquest proper dijous en Pau Canaleta ha organitzat analysisday perquè els partits expliquin les estratègies seguides.

Tret de sortida gironí a la Setmana de la Ciència

Ahir al matí va tenir  lloc la inauguració de 15A Setmana de la Ciència a la seu de la Generalitat a Girona. És un fet destacable que per primera vegada aquesta inauguració té lloc fora del Parlament de Catalunya, justificat pel Conseller Huguet com un fet de normalitat pel fet que la ciència i l’excel·lència estan repartits arreu de Catalunya, i no centralitzats a la capital. Alhora, per primer cop ha consistit amb un acte amb amplificació a través de la xarxa (streaming i Twitter) i, tal com ha dit el director de Talència (Albert Castellanos), enlloc millor que a la Universitat de Girona amb la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital i el Comissionat per la UdG 2.0 per encapçalar aquesta iniciativa.

Totes les paraules han fet referència a la importància de la difusió de la ciència a la societat, en benefici d’aquesta mateixa. És necessària més didàctica en aquest camp per tal de fer adonar a la gent la importància de la investigació per l’avenç en el benestar de les persones. Vivim en una societat en què es valora més la capacitat muscular (els futbolistes són adorats com déus) que la capacitat intel·lectual. Prova d’això n’és l’enquesta que s’ha fet que arriba a la conclusió: “Els catalans no tenen ni idea de qui són els seus científics”. Així, ni un 10% dels catalans no saben qui és Valentí Fuster, Eduald Carbonell, Joan Massagué, Pedro Alonso (confós amb Fernando Alonso!!!), Andreu Mas-Collell o Josep Baselga. Tots aquests noms citats han fet grans avenços en els camps de la medicina, història o economia, en pro de tots nosaltres. Clar que també he de reconèixer que els futbolistes també provoquen un benefici a la societat, només cal veure la felicitat percebuda a les nostres terres quan guanya el Barça. Finalitzo amb el que ja he dit anteriorment, els científics tenim el deure de comunicar el que fem a la societat, en primer lloc per un tema de didàctica, i en segon per justificar els diners que hi inverteix aquesta mateixa en forma d’impostos. Diners que s’han vist reduïts per un govern que li costa creure en la societat del coneixement i que, tal com ha dit el Conseller Huguet, prefereix construir AVEs que duen a enlloc, que no destinar els mateixos diners a recerca. En seguirem parlant, però de mentre us deixo amb la congelació d’una flor amb nitrogen líquid que varen fer els companys Pep Duran i Pep Anton Vieta del grup Reacciona…Explota de la UdG.

Camí de l’excel·lència sense oblidar les bases

La setmana passada va tenir lloc l’acte “Et vols banyar? Vols que sigui fantàstic? Capbussa’t en la química i neda entre robots”, emmarcat dins La Universitat dels Nens i les Nenes (udn2), un projecte que engloba les 8 universitats de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), entre elles la UdG. Aquesta iniciativa es fa amb la intenció d’acostar la Universitat als nens i nenes d’educació primària, els futurs actors d’aquesta institució. La Universitat té per missió acostar la ciència i la cultura a la societat, i aquesta engloba dels més petits als més grans. La Universitat ja no és només per aquells alumnes de 18 a 23 anys (més o menys), sinó que fa temps que ja es va obrir a tots els adults, tenint en compte allò de la formació continuada al llarg de les nostres vides, un requisit d’ara en endavant. I ara, doncs també toca que s’acosti als nens i les nenes, que els facin coneixedors dels tresors del coneixement que tenen. Ja en el meu camp, crec que els permet veure la importància de la ciència (la química en aquest cas) en tot allò que ens envolta. I com a mostra el vídeo següent (Edunomia):

En segon lloc, vull fer referència a la petició de Campus d’Excel·lència Internacional (CEI) per part de la UdG juntament amb la Universitat de les Illes Balears (UIB) i amb el suport del CSIC. Concretament, aquesta aposta es presenta com a Campus d’Excel·lència Internacional Pirineus Sostenibilitat Turística, Aigua i Investigació Avançada, i significaria un pas més cap a una marca de qualitat per part de la UdG. Alhora, ja he defensat anteriorment la necessitat de tota Universitat d’apostar per unes línies d’excel·lència, les quals també provoquen una retroalimentació de la resta en pro d’una millor Universitat. Les Universitats catalanes hem de millorar (amb rànquings o sense), i crec que aquesta és una via. Tant de bo se’ns concedeixi el CEI! Així doncs, cal perseguir l’excel·lència, però sense oblidar les bases, els futurs actors de la Universitat, els nens i les nenes.

Rosa Cullell i internet inauguren el curs de la UdG

Ahir al matí es va inaugurar la nova Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona, situat a l’antic edifici del Seminari, que s’ha restaurat i adaptat a la seva funció: formar nous mestres i professors. Una gran responsabilitat. Seguidament, va tenir lloc la inauguració del curs 2010-11 dins del mateix edifici. Enguany, la conferència inaugural ha anat a càrrec de la periodista i empresària Rosa Cullell amb el títol “Galàxia comunicació: sobreviure a internet”. Em va agradar que una periodista digués sense filtres que el món de la comunicació està canviant, que s’ha arribat al final de la possessió de la informació de forma monopolitzada. Internet ha provocat la democratització de la transmissió de la informació: blocs i xarxes socials han pres el relleu. Tot ciutadà té el dret de comunicar. Això també ha repercutit en la comunicació comercial, la publicitat ha disminuït, i cal buscar nous canals per arribar als ciutadans; punt que he tractat en aquest mateix bloc anteriorment. Perills i reticències? Tantes com vulguem, però el perill implícit de la informació lliure no ens ha d’impedir endinsar-nos en allò que ja no és futur, sinó el dia a dia. Aquells que tenen reticències (professors que es neguen a moure’s de les seves classes magistrals o diaris que es neguen a estar a internet) tenen els dies comptats. No hi ha marxa enrera, es tracta d’una tecnologia que ha arribat i ha detonat un canvi de cicle. I, com a català, em sento orgullós que la comunitat catalana a internet superi els 3 milions, i no para de créixer.

La Universitat de Girona no para de créixer, i per això tots els membres de la seva comunitat tenim 12.000 raons cada dia per esforçar-nos per millorar, tal com va dir el president del consell social (A. Bou). Seguidament, la Rectora Geli va tancar l’acte, amb unes paraules crítiques respecte la retallada del finançament per part de l’Administració. Geli va reclamar un finançament adequat i estable per les universitats, sobretot si aquells que manen no paren d’omplir-se la boca de la importància de la Universitat com a sector estratègic per sortir de la crisi i fer prosperar Catalunya. Quan els països a emmirallar-nos ho tenen ben assumit, el nostre pren la direcció contrària. Creuen de debò en nosaltres? Alhora es va preguntar sobre la Universitat que volem; assumint que potser sí que cal un replantajament a fons, però sense mai oblidar el paper determinant que ha tingut la Universitat de Girona (o la Universitat Rovira i Virgili o la Universitat de Lleida) en l’expansió del coneixement arreu del territori català, implicant un país més integrat.

(foto de Miquel Duran)

Acabo, estem en un moment clau, econòmicament parlant, i només apostant decididament per una societat del coneixement, assumit com un compromís per tots els actors, Catalunya remuntarà i es posicionarà on es mereix. Només recordar que la UdG l’any vinent complirà els 20 anys, es fa gran, mirant cap a l’excel·lència i compromesa amb aquest canvi de cicle: internet ahir va estar present durant tot l’acte (Twitter #udgin10 i seguiment per internet), prenent bona nota de la Rosa Cullell quan va dir que la Universitat ha d’arriscar, prendre partit a internet per fer arribar el coneixement a tota la societat, trencant barreres entre les aules i les llars particulars.