És un honor nacional ser mestre de primària… a Finlàndia

Per alguns potser comença a ser un tòpic, però per mi continua sent un objectiu que no hi penso renunciar: fer que la nostra educació s’acosti cada dia més a la de Finlàndia. Altra cop apareixen al capdavant de l’informe PISA. Em quedo amb tres idees que per mi formen la columna vertebral del seu bon funcionament: 1) Els finlandesos consideren que el tresor de la nació són els seus fills i els posen en mans del millors professionals del país; 2) l’elevat rendiment dels estudiants és independent del seu context sòcio-econòmic; i 3) els pares tenen la convicció que són els primers responsables de l’educació dels seus fills, per davant de l’escola.

Vull posar èmfasi en el primer punt, amb el fet que només els millors estudiants de Finlàndia es poden convertir en mestres, i que ni tan sols amb bones notes en fan prou, sinó que han de passar unes proves molt dures. Així doncs, no és d’estranyar que per un mestre finlandès és un honor nacional ser mestre de primària. Algú em podria dir quants dels nostres millors alumnes de Batxillerat demanen Educació Infantil o Educació Primària en primera opció? Pocs, molt pocs, i només cal observar les notes de tall. És per això que aplaudeixo la proposta de crear una escola d’elit de mestres per part de la Generalitat, i que en principi serà una titulació en la qual hi estaran involucrades totes les universitats públiques catalanes. Evidentment que tardarem a recollir-ne els fruits, però es tracta d’una primera pedra, i vull posar-hi una mirada optimista, més encara ara en un moment delicat econòmicament, però esperançador políticament.

Cal tenir present que l’educació ha canviat, i aquesta ja no s’entén sense la incorporació de les noves tecnologies en el dia a dia, però d’ajuda a uns professionals formats amb aquestes, i no com una obligació per semblar que així el mestre o escola són millors. Les noves tecnologies ja formen part de la nostra vida, i també de la dels nens, i encara més important és el fet que han demostrat ser motl útils pel desenvolupament humà. Recordem el nostre compromís que per tal que l’educació d’un país tingui èxit ha de permetre les mateixes oportunitats a tots els nens. Però qui més en sap d’això és l’Eduard, així que us deixo amb la seva conferència al TEDxUdG. Per molts anys més comunicant Eduard! (aquest article ha estat prèviament publicat al bloc Com Gotes a l’Oceà en honor del seu cinquè aniversari en forma de “gotes obertes“. Us convido a no perdre-us-les. Gràcies altre cop Eduard)

Anuncis

Fòrum Impulsa 2012, per què perdre l’oportunitat?

El passat divendres vaig estar invitat a assistir al Fòrum Impulsa 2012 de la Fundació Príncep de Girona. Aquesta trobada que arriba a la seva tercerca edició pretén, amb paraules del propi president Josep Lagares: “descobrir quines són les condicions educatives, tecnològiques, econòmiques, polítiques i socials necessàries per convertir, a mig termini, milers de joves compromesos, inquiets, il·lusionats, valents, amb projecte en creadors de progrés i riquesa a través d’iniciatives en tots els camps”. Considero que es tracta d’un desig que podem compartir una majoria de gent. Em miro l’esdeveniment amb orgull de poder-lo tenir a la meva ciutat de Girona, i que la meva universitat hi estigui implicada. Amb orgull que un grup d’empresaris, juntament amb la Fundació Príncep de Girona, hagi pres la iniciativa de celebrar un acte amb la intenció d’acostar l’energia del júniors i l’experiència del séniors. Per mi això està per sobre del fet que la reialesa espanyola hi estigui implicada, o que els mateixos diners que costa l’organització serien més útils dedicats directament als fins que persegueix, o que només serveix perquè uns empresaris tinguin la consciència tranquil·la veient la situació socioeconòmica actual. Realment compensaria perdre aquesta oportunitat?

No entraré a parlar del Programa, ja que el podeu jutjar vosaltres mateixos a partir del vídeos enregistrats. Només vull destacar el taller dut a terme per l’Eduard Muntaner de la UDiGital (incloc 2 fotografies). Un taller per despertar l’interés per la ciència i la tecnologia a nens, sobretot els més desafavorits. Aquesta iniciativa de l’Eduard ha tingut una gran repercussió gràcies a l’oportunitat donada en el Fòrum Impulsa d’enguany, per què perdre l’oportunitat?

Així doncs, felicitats Josep Lagares i tot l’equip de la Fundació pel nivell de l’esdeveniment, i que per molts anys continuï comptant amb tants joves que hi participen il·lusionats. Vull ser optimitsta, i per això em quedo amb “La màgia és el món en què totes les respostes són sí”.