Nacionalisme català jutjat des d’una ignorància malintencionada

Falta menys d’un mes per les eleccions al Parlament de Catalunya, i alguns veïns molt nacionalistes d’aquella Espanya desitjada com “Una, grande y libre“, es comencen a posar nerviosos. Aquesta és l’única raó que trobo per justificar la publicació de l’article d’opinió d’avui al El País titulat “Nacionalistas, vayan y vean” de l’escriptor xilè Carlos Franz. Aquest personatge avisa dels perills del nacionalisme català comparant-lo amb esdeveniments a Sudamèrica com Pinochet a Xile, les Malvines a Argentina o Castro a Cuba. Posa la cirereta de l’escrit amb la seva renúncia a viure a Barcelona perquè el seu fill seria educat en català (un insult per tot intel·lectual espanyol ser educat en una llengua que també va néixer del llatí…), i acaba agraint que Barcelona ja no sigui la capital literària de Llatinoamèrica. Ha escrit sobre el poble català, però mai l’ha escoltat…

Primer de tot, el nacionalisme català no té res a veure amb els llatinoamericans a què fa referència. Només fa falta dirigir-se als llibres d’història (escrits objectivament, no per la mencionada caverna) per adonar-se’n. Per això em dol que algú que s’autoconsidera un intel·lectual escrigui un text així des de la més absoluta ignorància, de ben segur, premeditada i malintencionada. En segon lloc, els catalans venim precedits d’una cultura al llarg de la història, una cultura amb una llengua pròpia, el català, la nostra LLENGUA MARE. Sí, sí, és la nostra llengua, no un caprici per “fotre” a aquests veïns d’ignorància malintencionada. Els catalans convivim amb un bilingüisme molt ben establert, raó per la qual no hi ha cap necessitat que l’educació tingui opció català / castellà, la qual cosa aniria en contra de la convivència en el nostre País. Els nens són acadèmicament educats en català com a llengua central a l’escola, però molts parlen en castellà a l’hora del pati i amb els amics a fora de l’escola, amb completa llibertat. Som afortunats de ser una societat bilingüe, la qual cosa ens enriqueix com a societat d’acollida, i queda palès en els carrers dels nostres pobles i ciutats. I aquesta convivència no necessita d’escrits incendiaris per part d’ignorants malintencionats subvencionats per la caverna, qui s’adona del bategar intranquil del poble català, i té por de perdre els privilegis que li representen els nostres impostos que els enviem i ens tornen retallats (robatori?). Les eleccions ja són a la cantonada, i ens cal ser dirigits per un partit que no posi pals a les rodes a la voluntat de sobirania del nostre poble, avançant pas a pas, sense mai caure en la mentida com a arma (nosaltres sí tenim dignitat).