TEDxGirona: idees + talent + networking a Girona

Divendres passat va tenir lloc a Girona l’esdeveniment TEDxGirona, al qual vaig tenir la sort de ser convidat. Però què és el TED?

TED és una organització sense ànim de lucre dedicada a les idees que mereixen ser difoses. La història de TED començà amb unes jornades de xerrades fa més de 25 anys i ha crescut per donar recolzament a les Idees que mouen les iniciatives que canvien el món. L’esdeveniment principal de TED es celebra anualment a Long Beach (Califòrnia), allà s’hi conviden els líders i emprenedors que estàn canviant el món, com a públic i com a ponents.

L’event va incloure 10 ponències. Franc Ponti va començar recordant que aquí no som educats en creativitat, i alhora apostant per la col·laboració i cooperació enfront la competició (equip vs. individualisme). Hugo Pardo va fer veure que si el demà i l’ahir són iguals és culpa de la nostra covardia i mandra (va incloure un impactant símil entre Cadaqués i els valors de l’emprenedor). Jill van Eyle va presentar el projecte Teaming, nascut arrel de la malaltia de la seva filla, un projecte “democràtic i transparent” d’0btenció de fons per fins socials. La Sònia Fernández-Vidal ens va acostar la física quàntica amb els avenços científics, i alhora ens va fer reflexionar del perquè la nostra societat valora més Belén Esteban o Cristiano Ronaldo que els científics que ens han millorat la qualitat de vida. Xesco Espar va defensar la humilitat i la generositat que va portar el Barça d’handbol al capdavant.  Enric Ruiz-Geli ens va sorprendre amb l’arquitectura digital fent edificis intel·ligents. La Núria Soler es dedica a millorar la qualitat de vida de particulars i empreses. La Nina ens va fer adonar de la importància de cuidar el cos i la veu. Se’m va fer la boca aigua amb les creacions de El Celler de Can Roca amb en Jordi Roca. I finalment Antonella Broglia ens va portar als orígens i esperit del TED.

Felicitats a l’Eduard Batlle, l’Anna Codina i en Ricard de Santiago per haver-ho fet possible. El TEDxGirona 2012 serà encara millor!

Fòrum Impulsa Girona i el jovent. L’educació la clau

El passat 22 de juny es va celebrar el Fòrum Impulsa de la Fundació Príncep de Girona, al qual vaig ser invitat a assistir-hi. Aquest fòrum es defineix com:

IMPULSA és un procés que la Fundació Príncep de Girona va endegar el 2010 per tal de descobrir quines són les condicions educatives, tecnològiques, econòmiques, polítiques i socials necessàries per convertir milers de joves inquiets en creadors de riquesa a través d’iniciatives en tots els camps: cientificotecnològic, empresarial i social, esportiu i artisticocultural. IMPULSA pretén connectar professionals amb experiència amb joves inquiets. Combinar l’experiència dels uns amb l’energia dels altres.

Totes les ponències varen ser interessants, tot i que per proximitat a les meves inquietuds em quedo amb les relacionades amb l’educació. Per altra banda, també podria afirmar que la clau a la majoria de reclamacions que es varen sentir seria l’eduació mateixa. Així, em quedo amb la de Wendy Kopp (Teach for America, Teach for All), qui va recordar el deure que tenim de donar a tots els nens una oportunitat de futur, de progrés, sigui quin sigui el seu origen, i això passa per l’eduació. Va afegir: “Als joves: El món us necessita abans que adquiriu molta experiència. Són més importants el talent, la passió i la determinació”.

No vull acabar sense fenr esment a la impactant ponència de Magnus Örn Scheving (Sportacus de Lazy Town) amb “Si ets un estudiant i creus que ja has fet prou, no t’ho creguis. Sempre hem de voler fer més”, defensant els bons hàbits alimentaris del jovent i reptant pares i polítics en aquest objectiu.

Trio d’AppS nascudes i criades a Girona

Aquest passat divendres la trobada NITS (Negocis, Innovació, Tecnologia i Societat) va arribar a l’edició X, i per celebrar-ho els organitzadors (Eduard Batlle, David Martí i Xevi Montoya) varen reunir tres aplicacions informàtiques nascudes i criades a Girona mateix: Nockin, We Watch the Match i Wikiloc. Nockin (Toni Campos) és una xarxa social local o xarxa de barri d’oferta de serveis. We Watch the Match (Pere Saurina), amb la seva aplicació Watch Around!, permet localitzar un bar on televisin el partit del teu equip quan estàs fora de casa. I Wikiloc (Montse Jordi) és una wiki de rutes amb GPS que crec que no necessita presentació: 340.ooo rutes, 1.200.000 visites al mes, premis de Google i de la National Geographic i integració amb Google Earth l’avalen (llàstima que el reconeixement l’ha hagut d’anar a buscar a fora).

Tres projectes encapçalats per joves emprenedors, amb el denominador comú d’haver estat al límit d’haver de tancar per culpa de ser aplicacions informàtiques gratuïtes i, per tant, per falta de finançament per tirar-los endavant. Tres projectes incubats en el Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, veïns del meu grup de recerca. O sigui, nascuts a casa i amb un impacte a nivell internacional (Wikiloc i Watch Around). Davant de les sorolloses protestes d’aquestes darreres setmanes, prefereixo amplificar la lluita silenciosa d’aquests emprenedors, dipositant la confiança amb les seves capacitats enlloc d’esperar la “subvenció” (en el sentit més ampli).

Acabo, PER MOLTS NITS MÉS!

Del Barça a l’emprenedor: perseverança i tenacitat

Perseverança i tenacitat són dos atributs que es poden associar perfectament al Barça i a Guardiola, a allò que intenten treure les millors escoles de negoci (ESADE o IESE) dels futurs executius, com també dues virtuts molt acusades en tot emprenedor. És en aquest últim cas on s’ajusta en Jordi Plana, creador de l’empresa Spenta Consulting, que dijous passat va donar la conferència “Empresa, Tecnologia i País” en una nova edició del NITS sota la batuta de l’Eduard Batlle i Playbrand amb David Martí i Xevi Montoya. En Jordi va trencar amb la perversió de les consultores tecnològiques: gent sense formació, mal pagada, hores extres no retribuïdes,… i va crear una consultoria que aportés valor, Spenta, amb personal qualificat, rebent formació contínua, i així provocant la fidelització d’aquest enlloc de la rotació. Aquest valor afegit el va portar a ser guardonat com a millor partner tecnològic de Microsoft l’any 1999. En aquest moment Spenta té dos projectes molt engrescadors: StreeCare, que és una plataforma d’interacció entre el ciutadà i l’administració (mireu el vídeo següent), i Facepoint, una xarxa social dins l’empresa.

Per altra banda vull destacar algunes de les idees d’en Jordi. Estem vivint un moment amb una crisi de confiança, amb unes relacions personals cada cop més globalitzades, i sent imprescindible la transparència de les organitzacions. Així, per créixer, cal invertir en confiança, diferenciant-nos amb la innovació i invertint amb les persones (capital intel·lectual vs. producció, en la qual no podem competir). Comparteixo també que estem amb una crisi de valors, començant per l’esforç i el respecte. En Jordi reclama que tota persona que tingui inquietud i talent té l’obligació d’iniciar el seu projecte, amb perseverança i tenacitat. I recorda la frase de Picasso: “La inspiració existeix, però t’ha de trobar treballant”. En Jordi Plana va acabar fent referència a Singapur, un oasi del sud-est asiàtic, on la població valora l’obra del govern, una obra basada en l’aposta incondicional per l’educació, fins a convertir-se en una potència on grans empreses s’hi han establert, lloc amb una elevada concentració de capital intel·lectual. Per què no imitem a Singapur aplicant els valors del Barça a l’educació? I després podrem afegir: Que què tenim? La millor educació!

Els Amics de les Arts: èxit 2.0 de música en català. Sí, en català!

Ahir a la nit, dos components de Els Amics de les Arts, l’Eduard i en Joan Enric, varen explicar la seva història al Parc Científic i Tecnològic de la UdG. L’acte va ser organitzat per l’Eduard Batlle i en Germà Capdevila a través del podcast en català No En Sabem Res (NESR), pel qual els felicito pel seu primer aniversari. Varen ser invitats perquè tot i ara ser un grup de molt èxit, la seva història no deixa de ser la d’un grup d’emprenedors, han deixat les seves professions per dedicar-se a allò que va començar com l’afició de quatre companys de pis: la música, la qual era el fil conductor de la seva convivència. I alhora, són un grup de música innovador, el seu pas de l’anonimat a la fama no ha estat a través dels canals convencionals, sinó a través d’internet. Aquesta eina, juntament amb les eines 2.0 derivades: bloc, Facebook, Twtter, MySpace o Youtube, i el més important, molta il·lusió, els ha portat on estan ara. Es tracta d’una història comparable a la d’una petita empresa familiar, l’èxit de la qual només depèn de l’esforç dels membres; havent d’invertir tots els seus recursos, no només econòmics, sinó també l’altre tresor, el temps. Els Amics de les Arts són un exemple d’emprenedors, que un determinat dia varen creure en el seu producte, i hi varen apostar fort, amb convecció. La difusió mediàtica que no es podien permetre econòmicament, la varen substituir mitjançant internet i la revista Enderrock. Ara ja tenen discogràfica, però no s’obliden de la xarxa que els ha conduït on estan ara, i per això mimen diàriament el seu bloc (més de 100.000 visites, 3.500 per dia), Facebook (14.000 admiradors), MySpace (el gener passat varen arribar a ser nº 1 a Espanya) o Twitter. I, per acabar, només recordar que canten en català, sí, sí, tot aquest èxit l’han aconseguit cantant en la nostra llengua.

Per molts èxits més per Els Amics de les Arts! Felicitats Edu!

Premsa constructiva: Incentivar l’emprenedoria

Durant aquest estiu, el diari La Vanguardia ha publicat tres interessants entrevistes relacionades amb incentivar l’economia, i això va lligat amb la figura de l’emprenedor, de la qual n’he parlat anteriorment. Destaco les principals idees:

La primera va ser a en Richard Florida, gurú de les tendències demogràfiques i innovació tecnològica. Considera que la creativitat és el nou motor de l’economia, i per això s’ha d’incentivar a l’educació. Els països que aposten per aquesta via són els que lideraran l’economia (Finlàndia, Holanda, Suècia, Dinamarca,…). I aquest creixement econòmic es dóna sobretot en ciutats tolerants, diverses i obertes (exemple de San Francisco i Silicon Valley). Creieu que Barcelona està apostant en aquesta direcció? Jo crec que sí, i l’aposta per la recerca biomèdica d’excel·lència, o ser la seu de dues de les millors escoles de negocis del món (ESADE i IESE), en són dos grans exemples que s’haurien d’aplicar a la resta.

La següent és amb el professor Tom Byers, de la Universitat de Stanford. Treballa al rovell de l’ou de l’empenedoria, Silicon Valley, que s’ha creat a partir de l’aportació de gent innovadora d’arreu del món. Es valora la gent per la seva ambició, i no per qui és o d’on ve i, més important, es valora el dret a equivocar-se, ja que és l’única manera per aconseguir l’èxit. Ens deixa amb un secret de via de negoci que té potencial d’explotació: les energies renovables.

L’última entrevista és al professor John Mullins de la London Business School, el qual desmitifica la utilitat del “business plan”, i subratlla que l’èxit d’un emprenedor es centra a poder solucionar un problema, i no a crear res nou, ja que tot està inventat. També subratlla que en els països capdavanters són els emprenedors els que tiren del país, i només demanen al govern que no posi obstacles.

Només em queda felicitar a La Vanguardia per publicar aquestes entrevistes, constructives des del meu punt de vista i que, a partir de la premsa, tenen major abast que en revistes especialitzades. En pren nota la resta de premsa? En una línia semblant, també valoro de forma positiva el programa Reinventar-se de la Generalitat de Catalunya, que es pot veure a través del C33.

Quan l'”evoluciona favorablement” té efectes secundaris

Sabíeu que les 10 primeres empreses de Silicon Valley (HP, Google, Intel, Apple,…) facturen com tota la indústria catalana?

Sabíeu que Finlàndia inverteix 600 milions d’euros cada any en polítiques d’innovació i Catalunya només 30?

Aquest vespre he assistit a la primera edició de N.I.T.S., organitzat per l’Eduard Batlle, juntament amb en Xevi Montoya i en David Martí de Playbrand. L’objectiu forma part del compromís de l’Eduard d’acostar Girona (i Catalunya) a la innovació i a les noves tecnologies. Un bon grup de gent interessada en el tema ens hem acostat als Jardins de la Mercè per escoltar en Xavier Ferràs, director del Centre d’Innovació Empresarial dins d’ACC1Ó de la Generalitat de Catalunya.

En Xavier ens ha parlat de la innovació a Catalunya des de l’administració pública. En primer lloc cal ser conscients que el mercat no és estàtic, ara més que mai estem en un mercat turbulent, i cal capacitat adaptativa. Això es tradueix amb innovació. Sense aquesta, és impossible que una empresa tingui viabilitat, ja que no podem competir amb preu (a la Xina, Brasil o Índia faran el mateix producte per un simple plat d’arrós). Les empreses han de saber que innovar implica un risc, a diferència de la continuïtat, i per això l’administració hi és per ajudar als primers, ja que impliquen valor afegit per afrontar el futur del país. La innovació ha passat per diferents etapes en els últims anys, des la innovació només en el producte, fins a la innovació global de l’empresa. Però ara falta una etapa més determinant, la innovació cultural. I aquesta ens implica a tots, hem d’apostar de forma decidida per la cultura emprenedora. Som un país punter, a nivell mundial, en ciència i tecnologia. Catalunya produeix l’1% de la ciència mundial! El nostre pou de petroli és el coneixement. Ara ens toca explotar-lo amb fermesa. No som pretenciosos quan diem que Google es podria haver creat a Catalunya, o el mateix per l’iPod, per tant, on fallem? En la cultura. I el nostre mirall ha de ser Silicon Valley, tal com jo mateix feia referència fa poc amb en Xavier Verdaguer.

Per útlim, aquest canvi en la cultura s’ha de començar des de la base, en l’educació. En Xavier ressalta que estem en una societat competitiva, que hem de ser competititus. Però, com és que l’actual sistema educatiu va totalment en contra de la competitivitat? Com és que es prioritza l’homogeneïtzació de l’educació per la banda baixa, enlloc d’incentivar i motivar als millors estudiants, com a model a seguir pels més endarrerits? Cal concens polític, i aquest ha de començar per dir les coses pel seu nom sense por al preu polític/electoral. Si es vol un país punter, s’ha de començar per l’educació, una educació que ensenyi la realitat als nostres fills. I aquesta realitat és un món competititu que necessita líders, lluny de la mediocritat que alguns moviments educatius n’han fet bandera. Us deixo amb una imatge dels jardins que han acomiadat la xerrada amb un copa de cava perquè hi anem reflexionant…