La vida no és la realitat, sinó la realització d’un somni

Divendres al vespre va arribar el NITS IV (Negocis, Innovació, Tecnologia i Societat), aquest cop amb Franc Ponti, professor d’EADA i apassionat per la innovació. En primer lloc vull destacar que la iniciativa del NITS, de la mà de l’Eduard Batlle i en David i en Xevi de Playbrand, està agafant embranzida a la nostra ciutat, i com a mostra l’elevada assistència a l’acte d’ahir. Ponti acaba de publicar el llibre “Si funciona, cámbialo”, la mateixa frase provocadora amb què va centrar la xerrada d’ahir. I és amb la provocació com Ponti proposa avançar en la innovació i la creativitat. Amb aquesta provocació arriba a frases que et fan rumiar:

– Educació: La vida no és la realitat, sinó la realització d’un somni. Per tant, hauríem d’ajudar els nens a construir el seu somni (un projecte de vida).

– Treball: Només divertint-nos i aventurant-nos guanyarem diners. La gent només valora l’empresa cada x temps en funció del grau de diversió. I em quedo amb la frase de Kukuxumusu: “Si no nos divertimos no tiene sentido lo que hacemos”.

Així, Ponti proposa 7 estratègies per innovar: ZEN (temps per pensar), PO (provocació), OPEN (talent extern), FLOW (pensar en equip), EMO (generació d’emocions), HAPPY (crear passió), i TEAM (col·laboració). La innovació significa la creació d’escenaris de futur, i només amb persones creatives i il·lusionades es pot dur a terme. I la innovació representa la major filosofia transformadora de la realitat. Ponti va acabar avisant que Catalunya estem molt llunys dels països capdavanters, i cal posar-s’hi per no quedar-nos enrera. Interessant xerrada! I aquesta va acabar amb una deliciosa degustació de pans de l’Antiga Casa Bellsolà.

Anuncis

Els Amics de les Arts: èxit 2.0 de música en català. Sí, en català!

Ahir a la nit, dos components de Els Amics de les Arts, l’Eduard i en Joan Enric, varen explicar la seva història al Parc Científic i Tecnològic de la UdG. L’acte va ser organitzat per l’Eduard Batlle i en Germà Capdevila a través del podcast en català No En Sabem Res (NESR), pel qual els felicito pel seu primer aniversari. Varen ser invitats perquè tot i ara ser un grup de molt èxit, la seva història no deixa de ser la d’un grup d’emprenedors, han deixat les seves professions per dedicar-se a allò que va començar com l’afició de quatre companys de pis: la música, la qual era el fil conductor de la seva convivència. I alhora, són un grup de música innovador, el seu pas de l’anonimat a la fama no ha estat a través dels canals convencionals, sinó a través d’internet. Aquesta eina, juntament amb les eines 2.0 derivades: bloc, Facebook, Twtter, MySpace o Youtube, i el més important, molta il·lusió, els ha portat on estan ara. Es tracta d’una història comparable a la d’una petita empresa familiar, l’èxit de la qual només depèn de l’esforç dels membres; havent d’invertir tots els seus recursos, no només econòmics, sinó també l’altre tresor, el temps. Els Amics de les Arts són un exemple d’emprenedors, que un determinat dia varen creure en el seu producte, i hi varen apostar fort, amb convecció. La difusió mediàtica que no es podien permetre econòmicament, la varen substituir mitjançant internet i la revista Enderrock. Ara ja tenen discogràfica, però no s’obliden de la xarxa que els ha conduït on estan ara, i per això mimen diàriament el seu bloc (més de 100.000 visites, 3.500 per dia), Facebook (14.000 admiradors), MySpace (el gener passat varen arribar a ser nº 1 a Espanya) o Twitter. I, per acabar, només recordar que canten en català, sí, sí, tot aquest èxit l’han aconseguit cantant en la nostra llengua.

Per molts èxits més per Els Amics de les Arts! Felicitats Edu!

Smart Cities: tecnologia a la ciutat. Nou model de gestió urbana?

Acabo de tornar de la segona edició de NITS (negocis, innovació, tecnologia i societat), una idea de comunicació / difusió d’aquests termes per part d’en Xevi Montoya i en David Martí de Playbrand, i l’Eduard Batlle. Aquest cop ha estat el torn de la Irene Compte d’Urbiòtica, una empresa tecnològica d’aplicació a l’urbanisme, l’objectiu de la qual: “té per objecte el disseny, desenvolupament i comercialització d’una gamma completa de productes de base tecnològica destinats a millorar la gestió urbana i l’experiència d’ús de l’espai urbà”. O, encara millor, mirem el següent vídeo per entendre les smart cities:

La introducció de la tecnologia a la ciutat és la manera de fer-les més sostenibles i eficients. Ara bé, aquest model de ciutat tecnològica té un preu, demana una inversió molt important. Qui la pagarà? La majoria de polítics pensen en inversions a curt termini, que els permetin guanyar vots; s’atreviran a invertir en la ciutat del futur (llarg termini)? Segona reflexió, per diners que tingui un Ajuntament, no pot fer front a un model integral de ciutat tecnològica. Així doncs, cal repensar la gestió de les ciutats, introduir el sector privat, per tal que la incorporació d’aquesta tecnologia també es tradueixi en nous models de negoci. Aquest crec que és el principal entrebanc que veig en aquest moment per la incorporació imminent d’aquesta tecnologia. Repeteixo, les smart cities ja no són el futur, són el present, ara bé, els punts anteriors són els que marcaran la velocitat de tranformació de les ciutats actuals a ciutats intel·ligents.

La vetllada ha tingut lloc al recent inaugurat Hotel Nord 1901 de Girona, en una sala amb vistes a la piscina, on ens hem acomiadat amb una nova cervesa a base de flors (Gala de Flors). Deliciosa, sobretot per aquells que no ens agrada gaire la cervesa.

Felicitats als organitzadors, i per moltes NITS més.

(L’Eduard Batlle també ha fet una entrada del II NITS)

Premsa constructiva: Incentivar l’emprenedoria

Durant aquest estiu, el diari La Vanguardia ha publicat tres interessants entrevistes relacionades amb incentivar l’economia, i això va lligat amb la figura de l’emprenedor, de la qual n’he parlat anteriorment. Destaco les principals idees:

La primera va ser a en Richard Florida, gurú de les tendències demogràfiques i innovació tecnològica. Considera que la creativitat és el nou motor de l’economia, i per això s’ha d’incentivar a l’educació. Els països que aposten per aquesta via són els que lideraran l’economia (Finlàndia, Holanda, Suècia, Dinamarca,…). I aquest creixement econòmic es dóna sobretot en ciutats tolerants, diverses i obertes (exemple de San Francisco i Silicon Valley). Creieu que Barcelona està apostant en aquesta direcció? Jo crec que sí, i l’aposta per la recerca biomèdica d’excel·lència, o ser la seu de dues de les millors escoles de negocis del món (ESADE i IESE), en són dos grans exemples que s’haurien d’aplicar a la resta.

La següent és amb el professor Tom Byers, de la Universitat de Stanford. Treballa al rovell de l’ou de l’empenedoria, Silicon Valley, que s’ha creat a partir de l’aportació de gent innovadora d’arreu del món. Es valora la gent per la seva ambició, i no per qui és o d’on ve i, més important, es valora el dret a equivocar-se, ja que és l’única manera per aconseguir l’èxit. Ens deixa amb un secret de via de negoci que té potencial d’explotació: les energies renovables.

L’última entrevista és al professor John Mullins de la London Business School, el qual desmitifica la utilitat del “business plan”, i subratlla que l’èxit d’un emprenedor es centra a poder solucionar un problema, i no a crear res nou, ja que tot està inventat. També subratlla que en els països capdavanters són els emprenedors els que tiren del país, i només demanen al govern que no posi obstacles.

Només em queda felicitar a La Vanguardia per publicar aquestes entrevistes, constructives des del meu punt de vista i que, a partir de la premsa, tenen major abast que en revistes especialitzades. En pren nota la resta de premsa? En una línia semblant, també valoro de forma positiva el programa Reinventar-se de la Generalitat de Catalunya, que es pot veure a través del C33.

Quan l'”evoluciona favorablement” té efectes secundaris

Sabíeu que les 10 primeres empreses de Silicon Valley (HP, Google, Intel, Apple,…) facturen com tota la indústria catalana?

Sabíeu que Finlàndia inverteix 600 milions d’euros cada any en polítiques d’innovació i Catalunya només 30?

Aquest vespre he assistit a la primera edició de N.I.T.S., organitzat per l’Eduard Batlle, juntament amb en Xevi Montoya i en David Martí de Playbrand. L’objectiu forma part del compromís de l’Eduard d’acostar Girona (i Catalunya) a la innovació i a les noves tecnologies. Un bon grup de gent interessada en el tema ens hem acostat als Jardins de la Mercè per escoltar en Xavier Ferràs, director del Centre d’Innovació Empresarial dins d’ACC1Ó de la Generalitat de Catalunya.

En Xavier ens ha parlat de la innovació a Catalunya des de l’administració pública. En primer lloc cal ser conscients que el mercat no és estàtic, ara més que mai estem en un mercat turbulent, i cal capacitat adaptativa. Això es tradueix amb innovació. Sense aquesta, és impossible que una empresa tingui viabilitat, ja que no podem competir amb preu (a la Xina, Brasil o Índia faran el mateix producte per un simple plat d’arrós). Les empreses han de saber que innovar implica un risc, a diferència de la continuïtat, i per això l’administració hi és per ajudar als primers, ja que impliquen valor afegit per afrontar el futur del país. La innovació ha passat per diferents etapes en els últims anys, des la innovació només en el producte, fins a la innovació global de l’empresa. Però ara falta una etapa més determinant, la innovació cultural. I aquesta ens implica a tots, hem d’apostar de forma decidida per la cultura emprenedora. Som un país punter, a nivell mundial, en ciència i tecnologia. Catalunya produeix l’1% de la ciència mundial! El nostre pou de petroli és el coneixement. Ara ens toca explotar-lo amb fermesa. No som pretenciosos quan diem que Google es podria haver creat a Catalunya, o el mateix per l’iPod, per tant, on fallem? En la cultura. I el nostre mirall ha de ser Silicon Valley, tal com jo mateix feia referència fa poc amb en Xavier Verdaguer.

Per útlim, aquest canvi en la cultura s’ha de començar des de la base, en l’educació. En Xavier ressalta que estem en una societat competitiva, que hem de ser competititus. Però, com és que l’actual sistema educatiu va totalment en contra de la competitivitat? Com és que es prioritza l’homogeneïtzació de l’educació per la banda baixa, enlloc d’incentivar i motivar als millors estudiants, com a model a seguir pels més endarrerits? Cal concens polític, i aquest ha de començar per dir les coses pel seu nom sense por al preu polític/electoral. Si es vol un país punter, s’ha de començar per l’educació, una educació que ensenyi la realitat als nostres fills. I aquesta realitat és un món competititu que necessita líders, lluny de la mediocritat que alguns moviments educatius n’han fet bandera. Us deixo amb una imatge dels jardins que han acomiadat la xerrada amb un copa de cava perquè hi anem reflexionant…

Talent + Ciència = Talència

Fa poc dies va tenir lloc el llançament oficial de Talència, la que ha de ser una plataforma de promoció de la ciència a Catalunya. La descripció oficial és:

Talent i ciència conflueixen en Talència, la nova institució de foment a la recerca a Catalunya.

Talència implementa les mesures de foment i reconeixement de la recerca a Catalunya, tot esdevenint un organisme de referència internacional per a la comunitat investigadora que treballa al nostre país.

Més de 25.000 investigadores i investigadors són la nostra raó de ser. L’excel·lència, la proactivitat, la proximitat a l’investigador, la projecció global i l’impacte sobre la societat, els nostres valors.

Talència respon al repte del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació d’adoptar un sistema més eficaç i eficient d’implementació de les polítiques públiques de finançament i promoció de la recerca.

Amb 5 objectius principals:

1- Talent investigador: Ajudem a formar el millor talent investigador en les seves diferents fases com a principal actiu de la recerca a Catalunya.

2- Recerca competitiva: Proveïm dels incentius i les millors condicions per al desenvolupament de l’activitat de recerca a Catalunya.

3- Vocació experta: Treballem per consolidar-nos com un referent expert i avaluador del sistema de recerca a Catalunya d’àmbit internacional.

4- Ciència i societat: Volem millorar el reconeixement social de la ciència catalitzant les activitats de divulgació i fomentant les vocacions científiques.

5- Impacte de la recerca: Treballem per incrementar la transferència de coneixement de les universitats i centres de recerca al teixit productiu català.

La creació de Talència és una notícia positiva, una mostra del Govern i el Parlament, gràcies al Pacte Nacional per la Recerca, i la Innovació, d’apostar per la recerca i la innovació a Catalunya. Ho comparo a l’impuls que va tenir en el seu moment la creació del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) per part del Prof. Mas-Collell, que va representar un pas molt important d’aposta decidida del camí que havia de seguir Catalunya per mirar al futur. Crec que aquest torna a ser un moment clau. I per tant felicito a totes aquelles persones implicades que han fet realitat Talència.

Príncep compromès amb impulsar Girona i la innovació

Aquest passat divendres, la Fundació Príncep de Girona va organitzar el I Fòrum Impulsa, definit com:

IMPULSA no és un Fòrum convencional.

IMPULSA pretén aglutinar en un sol espai una selecció d’experiències a escala global.

IMPULSA vol trobar les millors pràctiques per crear una actitud favorable vers la iniciativa de la joventut.

IMPULSA vol conèixer quines són les condicions socials, tecnològiques, econòmiques i polítiques que afavoreixen l’aparició i el desenvolupament de voluntats emprenedores en els nostres joves dins els àmbits social, científic/acadèmic, cultural/esportiu i empresarial.

Cal avaluar la rellevància de l’acte deixant a banda sentiments monàrquics, republicans, espanyolistes o nacionalistes. A partir d’aquí, ningú pot dubtar de la petjada que deixa un acte de suport a la innovació, i sobretot a la motivació dels joves per ser emprenedors. Aquests últims varen formar part del públic, entre grans empresaris / emprenedors de la societat catalana i internacional. I, com a gironí, també em sento orgullós que la seu de l’esdeveniment hagi estat Girona, per ser el punt de partida d’aquesta aposta decidida per la innovació i l’emprenedoria, i del qual tota Catalunya se’n fa ressò.

Com a principals idees a recordar:

– Zaryn Dentzel (Tuenti): La crisi és el moment per arriscar. Hem après cada dia què és fallar.. però vàrem tenir una visió i un equip, volíem aconseguir una cosa, i ens hi vàrem centrar.

– Pedro Nueno (IESE): La bona formació és necessària per tenir èxit com a emprenedor. Cal conscienciar als joves joves que no es poden fer rics sense formar-se.

– Ki-Seok Kim (Univesitat Nacional de Seül i Unesco): La clau del progrés és l’educació, i el progrés individual repercuteix en el de la societat.

– Inés Sanguinetti (ONG Crear Vale La Pena): Hem de pensar que el confort amb què vivim pot canviar. Cal una inversió social decidida de les empreses.

– Carlos Losada (ESADE): Cal autoconfiança i autoconeixement per emprendre. Els professors sóns claus per la creació d’estímuls i referents. L’èxit? Mirar enrera i veure, quan ens jubilem, que el que hem fet ha valgut la pena.

– Isak Andic (Mango): L’emprenedor neix, no es fa (no hi estic d’acord!). Qui primer pensi amb el diner, mai arribarà enlloc. Amb les idees clares i el treball ben fet l’èxit ve sol.

– Israel Ruiz (MIT): L’èxit es cultiva amb excel•lència, somnis i perseverància. Cal encendre la passió, per tant unir estructura i recursos (invertir en universitats i fer concursos d’idees per potenciar la invenció).

– Mike Feinberg (Knowlege is Power Program, KIPP): Compromís amb l’eduació pública: temps i dedicació.

– M. Julia Prats (IESE): L’èxit ve en funció dels objectius, havent de buscar la màxima qualitat i ambició, i així es treu el millor de cadascú.

– Mohamed Yunus (Grameen Bank, Premi Nobel de la Pau 2006): Podem crear negocis per resoldre problemes socials a paritr de la generositat, sense pèrdues ni ganys per un mateix. Cal motivar el jovent perquè busqui oportunitats per canviar el món, perquè utilitzin la creativitat i el talent per altres objectius que no siguin el d’obtenir diners. Brillant presentació!

Per acabar no vull deixar de mencionar la Declaració del Fòrm Impulsa, feta per la Rectora Geli de la Universitat de Girona. I en concret vull destacar: “Les millors idees són “impulsades” a valor només quan som capaços de fer aflorar el talent emprenedor. Tota la societat, sense excepció, ha de comprometre valors i recursos per fer-ho possible. Només així assegurarem el futur”. Així doncs, felicito a la organització per part de la Fundació Príncep de Girona, però no clar oblidar portar les idees extretes a la pràctica. I això mateix va dir el Príncep Felip a la cloenda: “Las palabras son capaces de conmover los corazones pero sólo el ejemplo arrastra voluntades. Hoy en este Auditorio hemos sido testigos de ideas brillantes, experiencias inolvidables, proyectos innovadores, actitudes renovadas. Pongámoslas en práctica y, con nuestro comportamiento, seamos un ejemplo del espíritu que nos ha animado a lo largo de todo el día.”