Avenços científics sortits de la cuina

Aquesta setmana La Vanguardia ha publicat una entrevista al Prof. David A. Weitz del Centre d’Investigació i Enginyeria de Materials de Harvard. Pel nom no sonarà a gaire gent, però sí per la seva obra: és el coordinador del curs Aliments i Ciència, una iniciativa de la Fundació Alícia i d’en Ferran Adrià. Els principals punts que vull destacar de l’article:

– La matèria és coneguda pels seus 3 estats: sòlid, líquid i gas, però n’hi ha almenys un més, la matèria tova. Aquesta s’ha descobert a partir de la cuina amb les emulsions i les espumes (aire + aigua + surfactant). Es comporta com un sòlid, però pot fluir com un líquid. I tenen moltes aplicacions des de l’ús domèstic a la biomedicina.

– Interacció científics – cuiners: els primers entenen el que passa a la cuina i els segons aprenen la química que es duu a terme en els fogons.

Biofísica: estudi dels sistemes biològics amb els principis físics. Aplicada a la biotecnologia permetrà millors diagnòstics i fàrmacs, portant a una medicina personalitzada. També destaca la bionanociència, l’estudi de parts minúscules del nostre cos, com són les proteïnes, imprescindibles per la nostra salut. I alhora amb una millor seqüenciació de l’ADN es podran entendre les malalties i trobar el fàrmac més indicat per cada cas.

I com a reflexió personal final, crec que estem encarant una època de grans avenços científics que ens aportaran una millor qualitat de vida. I no només en el camp de la medicina, sinó també respecte a les noves formes d’energia per un planeta més sostenible, passant pels nous materials. I, com a químic de formació, no puc acabar sense recordar que la química té i tindrà un paper determinant en aquests avenços. La ciència ja no pot avançar sense una visió interdisciplinària. A fer recerca!

Anuncis

“Ho diré al meu papa”, fracàs escolar i disciplina

Em trec el barret amb l’article d’avui de Rafael Nadal “La semana blanca como síntoma” a La Vanguardia. Comparteixo amb ell que una de les principals raons de l’actual desmesurat fracàs escolar és la manca de disciplina dels nens i nenes. Atacar aquest problema ha de ser el punt de partida, ja que tant millorarà l’atenció dels estudiants a allò que se’ls ensenya, com la dedicació dels mestres i professors a la seva feina: ensenyar. Sí, aquesta és la feina que tenen encomanada, i per això celebro tornar a tenir el Departament d’Ensenyament, i no el Departament d’Educació, ja que educar és la tasca responsabilitat dels pares, sense excuses. Parlar de disciplina fa temps que no és políticament correcte, un dels molts prejudicis que ens toca carregar després d’haver estat víctimes d’una dictadura. Però ha arribat el moment que algú ha d’agafar el toro per les banyes per donar el pes merescut al coneixement, el motor per assolir la societat basada en l’economia del coneixement, i així remuntar els temps difícils actuals. Tant la Consellera Rigau com el propi President Mas estan obligats a fer front a aquesta feixuga càrrega: “Nuestra escuela reclama directrices claras, sencillas y contundentes” (R. Nadal); aquest País s’hi juga molt.

No defenso la necessitat de la disciplina per apuntar-me a la moda actual. Fa poc ja vaig referir-me a l’opinió d’una mestra sobre la manca d’autoritat; però ja fa 6 anys vaig escriure l’article “Irresponsabilitat parental i guarderies als 16 anys” al Butlletí del Centre d’Estudis Jordi Pujol, sobre una llei proposada per Villepin per responsabilitzar els pares de l’educació dels seus fills. Abordem primer la manca de disciplina, per després continuar amb posicionar la lectura com a eix vertebrador de tot ensenyament, reincorporar els exàmens de setembre i, més important, tornar a separar els que volen fer Batxillerat d’aquells que volen fer formació professional (prèvi didàctica del prestigi d’aquesta) als 15 anys. Com a papes, eduquem bé els fills per tal que els mestres els puguin ensenyar millor.

Treball dirigit per mi és citat a La Vanguardia

Aquest matí he rebut un missatge fent-me notar que surto citat en un article de La Vanguardia de l’edició de Girona d’avui mateix. Concretament, fa referència al treball de recerca que vaig supervisar aquest passat any a la Laura Montoliu, a qui se li va concedir el primer premi de “Jóvenes Investigadores 2010” del Ministeri. Estic content de sortir citat, però alhora crec que també és un fet important que un diari de la talla de La Vanguardia es faci ressò de temes de recerca, i espero que això no sigui un fet puntual, sinó una nova manera de fer. La premsa és un poder, i com a tal també ha de demostrar la seva aposta per aquesta desitjada societat del coneixement. No puc acabar sense donar les gràcies a en Manel Montoliu (professor del Bell-Lloc i pare i alhora tutor de l’estudiant premiada) i a la seva perseverància per tal de fer notar de la importància d’aquest premi als periodistes pertinents, i alhora també agrair a la Bàrbara Julbe l’interès mostrat envers aquest tema, reflectit en la qualitat del present article.