I tu quin diari compres?

Ahir a la nit el programa 30 Minuts de TV3 titulat “I tu quin diari compres?” va tenir un ampli ressò, sent una bona prova l’elevada quantitat de missatges al Twitter amb el hashtag #30premsa. No entraré a fer un resum, ja que no només va ser molt vist, sinó també molt comentat ens els esmorzars d’avui, o a les diferents xarxes socials, amb l’exemple del Twitter que acabo de mencionar.

La premsa escrita fa molts anys que està en declivi, només cal tenir present que l’actual generació de 30-35 anys i menors díficilment se la veu anant a comprar un diari a l’estanc. Això no ho associo  al poc interès que desperta la premsa escrita, cosa que no considero certa, sinó al desinterès de la generació mencionada per la política internacional i local, temes de societat i economia. Els esports desperten grans passions, però un no comprarà un diari per només la secció d’esports, en tot cas els diaris esportius. Ara bé, la generacióa actual ha nascut amb internet, està acostumada a rebre la informació al moment. Però, a banda dels titulars, s’aprofundeix en l’anàlisis de les notícies sobre els temes anteriorment mencionats? Desafortunadament crec que no, amb algunes excepcions, com el futbol. Per això, forçosament la premsa es veu immersa en un procés de reconversió per atreure l’atenció de les noves generacions mitjançant els respectius diaris electrònics. I aquí hi entra si per aquestes noves generacions la qualitat del redactat és tan important com pels consumidors de premsa escrita o, tal com he dit, el més important són els titulars. O sigui, ser informat de forma ràpida, amb una visió molt global i, si hi ha alguna cosa que m’interessa, doncs ja em dirigiré a la font que cregui mllor per la posterior amplicació. Molt programari permet escollir d’on i com rebre els titulars, i la marca de la premsa escrita de prestigi pesa alhora d’escollir la font. Ara toca a aquests grans diaris mantenir la seva credibilitat per atreure els nous subscriptors electrònics. O també ens oblidarem dels diaris electrònics i amb els tittulars de les agències de notícies en farem prou? La societat necessita està informat pel periodisme de qualitat, molt diferent al comunicador 2.0, tinguem-ho molt present.

De totes formes, res com un matí de diumenge llegint el diari en paper amb un cafè amb llet al costat…