Papa, papa, el mestre d’anglès no sap anglès!

Això és el primer que vaig pensar quan divendres al matí els mitjans de comunicació es feien ressò que la meitat de les places de mestre d’anglès funcionari ofertades perl Departament d’Educació havien quedat desertes pel baix nivell dels candidats. Després un pensa, com és que tenen el títol de mestre d’anglès sense tenir un nivell mínim d’anglès? Puc entendre, fins a cert punt, que per la majoria de títols el coneixement de l’anglès és un tema secundari, més de cultura personal que necessitat per exercir la formació rebuda. Ara bé, per un mestre d’anglès, el coneixement de la llengua no hauria de ser el primer requisit? De què serveix un mestre d’anglès que té grans dots per la docència, un gran coneixement teòric de la gramàtica anglesa,… si no el sap parlar? De res, ben res, i aquest fet explica la raó per la qual els nens acaben la primària, i també la secundària, sense saber expressar-se en anglès. Això sí, et sabran un munt de paraules i conjugar un munt de verbs, però amb quina finalitat? Només aprovar l’examen, res més, perquè no saben anglès!

Així doncs, felicito el Departament d’Educació i els respectius tribunals avaluadors de mestre d’anglès per haver pres la valenta decisió de deixar places desertes. Decisió que segur que serà criticada per cert sindicat defensor de drets impensables a qualsevol altre nivell laboral de la societat, i el nom del qual m’estalvio. Ara bé, la meva felicitació s’acaba quan sóc conscient que aquestes places que han quedat vacants continuaran sent ocupades per aquests aspirants a funcionaris (interins) que no tenen un nivell mínim i, per tant, el títol de l’entrada pot continuar vigent durant molts anys més. Sí, el tema del nivell dels interins és un punt delicat, però cal abordar-lo amb valentia. En aquest moment, qualsevol persona amb títol de mestre o grau pot entrar a Educació i ensenyar a primària o a secundària, respectivament, en aquest últim cas només havent superat (= assistir a classe) un breu curs d’introducció a la pedagogia. Per altra banda, superar les oposicions és sinònim de bon professor? No, però com a mínim han estat avaluats per gent competent (tribunals), els altres ni això.

Pels interins amb un mínim sentit de la responsabilitat, la voluntat de ser avaluats s’hauria de veure de forma positiva, perquè discriminaria aquells bons professors, que n’hi ha, i molts entre els interins, dotant aquest sector d’un major prestigi. Un prestigi que s’ha perdut en gran mesura per les propostes indefensables i totalment mancades de raonament per part de certs sindicats. Només recordar que a qualsevol altre àmbit laboral aquesta avaluació prèvia existeix, ja sigui en forma de proves de selecció i/o entrevistes personals. Per tant, per què en aquesta professió que és la principal responsable del futur de la societat aquest rigor brilla per la seva absència?

Acabo l’entrada amb una brillant classe magistral d’anglès. I hope you like it!

Anuncis