És un honor nacional ser mestre de primària… a Finlàndia

Per alguns potser comença a ser un tòpic, però per mi continua sent un objectiu que no hi penso renunciar: fer que la nostra educació s’acosti cada dia més a la de Finlàndia. Altra cop apareixen al capdavant de l’informe PISA. Em quedo amb tres idees que per mi formen la columna vertebral del seu bon funcionament: 1) Els finlandesos consideren que el tresor de la nació són els seus fills i els posen en mans del millors professionals del país; 2) l’elevat rendiment dels estudiants és independent del seu context sòcio-econòmic; i 3) els pares tenen la convicció que són els primers responsables de l’educació dels seus fills, per davant de l’escola.

Vull posar èmfasi en el primer punt, amb el fet que només els millors estudiants de Finlàndia es poden convertir en mestres, i que ni tan sols amb bones notes en fan prou, sinó que han de passar unes proves molt dures. Així doncs, no és d’estranyar que per un mestre finlandès és un honor nacional ser mestre de primària. Algú em podria dir quants dels nostres millors alumnes de Batxillerat demanen Educació Infantil o Educació Primària en primera opció? Pocs, molt pocs, i només cal observar les notes de tall. És per això que aplaudeixo la proposta de crear una escola d’elit de mestres per part de la Generalitat, i que en principi serà una titulació en la qual hi estaran involucrades totes les universitats públiques catalanes. Evidentment que tardarem a recollir-ne els fruits, però es tracta d’una primera pedra, i vull posar-hi una mirada optimista, més encara ara en un moment delicat econòmicament, però esperançador políticament.

Cal tenir present que l’educació ha canviat, i aquesta ja no s’entén sense la incorporació de les noves tecnologies en el dia a dia, però d’ajuda a uns professionals formats amb aquestes, i no com una obligació per semblar que així el mestre o escola són millors. Les noves tecnologies ja formen part de la nostra vida, i també de la dels nens, i encara més important és el fet que han demostrat ser motl útils pel desenvolupament humà. Recordem el nostre compromís que per tal que l’educació d’un país tingui èxit ha de permetre les mateixes oportunitats a tots els nens. Però qui més en sap d’això és l’Eduard, així que us deixo amb la seva conferència al TEDxUdG. Per molts anys més comunicant Eduard! (aquest article ha estat prèviament publicat al bloc Com Gotes a l’Oceà en honor del seu cinquè aniversari en forma de “gotes obertes“. Us convido a no perdre-us-les. Gràcies altre cop Eduard)

SPURNA d’esperança en TICs a Girona

El passat dijous va tenir lloc la inauguració del centre Spurna: Research and Innovation in ICT & Media Technologies, amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, i gestionat per Verticein i Bdigital. Es tracta d’un centre d’investigació especialitzat en tecnologia digital, i neix amb la intenció de poder promoure els avenços en TICs en el sector esportiu, audiovisual, educatiu, entreteniment, cultural, publicitari i turístic. Alhora Spurna pretén generar projectes d’I+D en TIC-media, crear projectes col·laboratius d’innovació, i promoure la relació Universitat-empresa.

L’acte d’inauguració va comptar amb interessants reflexions i aportació d’experiències per part dels ponents, molts joves emprenedors (Imperdible, Biapum, Porpra Augmented, Wikiloc, Nockin o PlayBrand), i també vull destacar les valuoses visions des de la Universitat (Miquel Duran) i la premsa (Eduard Batlle). Per tal de fer-ne un seguiment de la mateixa, recomano consultar l’etiqueta #SMSPURNA al Twitter. Així doncs, crec que representa una eSPURNA d’esperança en els difícils moments que vivim, una esperança basada en el coneixement, la recerca, la tecnologia, i de la mà de la Universitat de Girona.

NIT TIC a Girona

El passat dilluns va tenir lloc e-Tech (Saló de noves tecnologies de les comarques de Girona), presidit per Joan Ribas de Pouplana, de l’AENTEG (Associació d’Empresaris de Noves TEcnologies de Girona). Es va destacar la importància de posar en comú les visions dels diferents actors pel què fa a les empreses TIC a Girona: empresaris, administració i universitat (amb el Parc de la UdG), sent conscients de la importància d’aquest sector per remuntar els difícils moments econòmics actuas. Jo vaig assitir a l’acte final, la NIT TIC, on es varen concedir els VIII Premis E-TECH 2010. Em va agradar assistir-hi per conèixer aquests nous projectes, prometedors. Lafcarr va guanyar per un projecte d’opimització del servei d’ambulàncies a Girona; e-hitchiking pretén ser un servei d’autoestop per internet; Inatica per un projecte de convertir les parets de les parades d’autobusos en pantalles d’informació i propaganda; Megatel per un programari d’opimització dels recursos farmacèutics a l’Àfrica; Nocking com una xarxa social molt local per serveis de barri; o Inspirit per un programari de compartició de documents en discs durs virtuals. Felicito als guanyadors, els quals aporten aquest optimisme tan mancat actualment.