La dictadura de la minoria no pot aturar la UdG

Avui l’Editorial del Diari de Girona critica el boicot que va tornar a patir el Consell del Govern de la UdG el passat dijous. Com a personal de la UdG subscric l’article al 100%. Per començar, aquest òrgan inclou una representació de tots els estaments de la institució: professorat, personal d’administració, càrrecs i, molt important, 5 ESTUDIANTS, tots elegits de forma democràtica. Però, ara resulta que 30 persones poden imposar la seva voluntat de boicotejar i impedir l’acte, en representació de qui?

“Qui és més representatiu? El Consell de Govern, un òrgan en el qual estan integrats tots els sectors de la comunitat universitària? O una trentena de persones que no han estat elegides per cap procés democràtic?”

A l’acte d’inauguració del present curs ja vaig criticar el comportament d’una sèrie d’estudiants, altre cop “molt representatius”, que varen intentar convertir la protesta en boicot. Entenc les protestes dels diferents col·lectius de la Universitat, jo en formo part, i en comparteixo una bona part, però de cap manera puc acceptar la radicalització d’aquestes. La Rectora Geli mateix també es mostra preocupada per la situació actual. Si un fet així es repeteix espero que es prenguin les mesures disciplinàries pertinents, evitant que una desacreditada minoria imposi la seva dictadura a tota la comunitat.

“La Universitat ha de tenir mecanismes suficients per impedir aquestes accions antidemocràtiques i poder celebrar les seves reunions amb tota normalitat. No és admissible que un grup de trenta persones pugui aturar el desenvolupament d’una comunitat integrada per més de quinze mil persones. La democràcia es caracteritza per respectar tothom, però no pot acceptar la dictadura de les minories.”

Sincerament, abans que els “estudiants boicotejadors” em quedo amb la imatge de tots aquells voluntaris de la Jornada de Portes Obertes que ahir varen mostrar amb estusiasme la nostra UdG a tots aquells nois i noies que l’any vinent ocuparan les nostres aules.

Anuncis

Una Universitat de tots. e-Participació amb MyUniversity

La setmana passada vaig anar a la seu del Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA) a la presentació del projecte europeu MyUniversity, en representació de la Universitat de Girona. L’objectiu de MyUniversity és “Proveir les universitats d’una plataforma d’e-Participació, que permetrà informar el conjunt de la comunitat universitària de tots els temes a debatre i proporcionar-li eines interactives per participar en els processos de presa de decisions, a nivell tant local com europeu.”. Així doncs, MyUniversity consisteix en una plataforma que hauria de permetre interactuar els membres de diferents universitats europees en aquells temes que els són comuns. I com a membres s’inclou tota la comunitat universitària, des dels professors, PDI i PAS fins als alumnes. El projecte europeu ha estat concedit amb uns objectius de quotes de participació molt ambiciosos. Sobretot respecte a la participació per part dels alumnes (20%), que són els membres que més apàtics es mostren a l’hora d’involucrar-se en el funcionament de la Universitat.

Un tema clau pel qual s’ha proposat aquest projecte és el procés de Bolonya, amb la intenció d’integrar aquelles visions divergents de la proposta inicial. I no em refereixo a aquells “gamberros” que cridaven i destrossaven el mobiliari urbà del centre de Barcelona, ni aquells “okupes” de la UB, UAB o UDG, sinó als ESTUDIANTS UNIVERSITARIS, aquells que van a la Universitat perquè creuen que la formació els proporcioinarà un futur millor. Aquells que saben valorar l’esforç econòmic que fa la societat per tal que aquesta estigui més ben formada, per un futur millor pel País. La Universitat té les portes obertes a tothom, dels més petits als més grans, ja que la formació no té edat, i més ara que som conscients de la importància de la formació contínua. Ara bé, aquells que menyspreen la importància del coneixement, convertint la Universitat en el seu pati de grans, no hi són benvinguts, i en cap moment trobaran el meu suport en les seves reclamacions, la majoria de vegades targiversades de la realitat. Tothom té DRET a anar a la Universitat, però amb  el DEURE inherent de correspondre amb l’estudi, amb l’esforç com a valor. Donem una oportunitat a aquest projecte? Per una Universitat més de tots. Jo hi crec i m’hi he involucrat a partir de la UDG, juntament amb la resta d’universitats catalanes, coordinades a partir del CESCA.

Article publicat a la revista Engega de la UdG

La revista de la Universitat de Girona, ENGEGA, en el número d’octubre, publica un article meu derivat d’una entrada que vaig fer en aquest mateix bloc sobre el projecte del Pol de Recerca i Ensenyament Superior Pirineus Mediterrani (PRES-PM), del qual la UdG en forma part. Estic content de poder participar d’aquesta publicació adreçada a tota la comunitat de la universitat.

Rosa Cullell i internet inauguren el curs de la UdG

Ahir al matí es va inaugurar la nova Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona, situat a l’antic edifici del Seminari, que s’ha restaurat i adaptat a la seva funció: formar nous mestres i professors. Una gran responsabilitat. Seguidament, va tenir lloc la inauguració del curs 2010-11 dins del mateix edifici. Enguany, la conferència inaugural ha anat a càrrec de la periodista i empresària Rosa Cullell amb el títol “Galàxia comunicació: sobreviure a internet”. Em va agradar que una periodista digués sense filtres que el món de la comunicació està canviant, que s’ha arribat al final de la possessió de la informació de forma monopolitzada. Internet ha provocat la democratització de la transmissió de la informació: blocs i xarxes socials han pres el relleu. Tot ciutadà té el dret de comunicar. Això també ha repercutit en la comunicació comercial, la publicitat ha disminuït, i cal buscar nous canals per arribar als ciutadans; punt que he tractat en aquest mateix bloc anteriorment. Perills i reticències? Tantes com vulguem, però el perill implícit de la informació lliure no ens ha d’impedir endinsar-nos en allò que ja no és futur, sinó el dia a dia. Aquells que tenen reticències (professors que es neguen a moure’s de les seves classes magistrals o diaris que es neguen a estar a internet) tenen els dies comptats. No hi ha marxa enrera, es tracta d’una tecnologia que ha arribat i ha detonat un canvi de cicle. I, com a català, em sento orgullós que la comunitat catalana a internet superi els 3 milions, i no para de créixer.

La Universitat de Girona no para de créixer, i per això tots els membres de la seva comunitat tenim 12.000 raons cada dia per esforçar-nos per millorar, tal com va dir el president del consell social (A. Bou). Seguidament, la Rectora Geli va tancar l’acte, amb unes paraules crítiques respecte la retallada del finançament per part de l’Administració. Geli va reclamar un finançament adequat i estable per les universitats, sobretot si aquells que manen no paren d’omplir-se la boca de la importància de la Universitat com a sector estratègic per sortir de la crisi i fer prosperar Catalunya. Quan els països a emmirallar-nos ho tenen ben assumit, el nostre pren la direcció contrària. Creuen de debò en nosaltres? Alhora es va preguntar sobre la Universitat que volem; assumint que potser sí que cal un replantajament a fons, però sense mai oblidar el paper determinant que ha tingut la Universitat de Girona (o la Universitat Rovira i Virgili o la Universitat de Lleida) en l’expansió del coneixement arreu del territori català, implicant un país més integrat.

(foto de Miquel Duran)

Acabo, estem en un moment clau, econòmicament parlant, i només apostant decididament per una societat del coneixement, assumit com un compromís per tots els actors, Catalunya remuntarà i es posicionarà on es mereix. Només recordar que la UdG l’any vinent complirà els 20 anys, es fa gran, mirant cap a l’excel·lència i compromesa amb aquest canvi de cicle: internet ahir va estar present durant tot l’acte (Twitter #udgin10 i seguiment per internet), prenent bona nota de la Rosa Cullell quan va dir que la Universitat ha d’arriscar, prendre partit a internet per fer arribar el coneixement a tota la societat, trencant barreres entre les aules i les llars particulars.

UdG: una Universitat transfronterera

Aquest matí ha tingut lloc la presentació del Pol de Recerca i Ensenyament Superior Pirineus Mediterrani (PRES-PM) a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la UdG. Cinc universitats formen part d’aquesta projecte: Girona, Lleida, Illes Balears, Perpinyà i París VI (Observatori oceanogràfic de Banyuls). Es tracta d’una aposta per la col·laboració transfronterera d’aquestes universitats de l’arc mediterrani, amb l’objectiu d’obtenir un reconeixement europeu i internacional. Aquesta col·laboració ha d’incloure projectes de recerca multidisciplinars, màsters i doctorats interuniversitaris, tesis doctorals conjuntes, programes de mobilitat d’estudiants i professorat, conferències,… un seguit d’accions que han de portar aquesta regió a ser un pol d’atracció de talent.

En moments de crisi econòmica com els actuals, apostes d’aquestes característiques aporten llum. La fòrmula implica les universitats (formació), empreses (transferència del coneixement), polítics (suport incondicional a la societat del coneixement), i societat civil (recuperar la meritocràcia com a valor). Finalment, vull destacar les paraules de la rectora Casas de la UIB referent a la importància d’incorporar els doctors (màxima qualificació universitària) al món empresarial. El doctor és una figura que mai ha estat valorada en aquest país, més enllà de portes endins de les universitats, tot el contrari del que passa en països punters en innovació (Alemanya, Finlàndia o Holanda).

Què vol ser la Universitat Catalana de gran? Tot està inventat

Ahir diumenge, el diari La Vanguardia publicava l’article “Universidad y gobernanza: We must” d’Imma Tubella, Lluís Torner i Joaquim Boixareu, el qual recomano llegir amb atenció. Va dirigit no només als responsables polítics d’Universitats, sinó també a la comunitat universitària, perquè és ella la que ha de tenir un paper protagonista a la nova Universitat Catalana.

“si se espera que la universidad sea un motor de desarrollo económico. El progreso económico y social debe basarse en la interacción de la universidad, los centros de investigación y la industria.”

“La transformación de la universidad tiene dos elementos esenciales: la gobernanza y el sistema de financiación. Sin una gobernanza clara y robusta y un sistema de financiación flexible capaz de orientar cada institución hacia sus objetivos, y en ambos casos con evaluaciones serias a posteriori, no es posible la competitividad que necesitamos.”

“En lenguaje financiero, las universidades están en el negocio del talento y del conocimiento y, en colaboración con el sector industrial, en la transformación de estos en valor económico. Estos son negocios globales y, en lo referente al talento de primera y a la creación de valor, totalmente globalizados. Una organización que no disponga de una estrategia definida, de una capacidad ejecutiva adecuada a todos los niveles ni de un sistema de financiación que permita implementarla, con liderazgos individuales y colectivos sometidos a evaluación, no puede jugar en una liga donde los competidores sí disponen de tales instrumentos. No hay que descubrir nada. El modelo está inventado y lleva décadas demostrando su eficacia en otros países.”

Després de les frases anteriors no crec que calgui afegir res més de la meva part. Dono tot el suport a aquest article. Estic d’acord que la Universitat ha de ser el motor econòmic de Catalunya, aportant talent i coneixement a la societat, sobretot transferit a la indústria mitjançant la recerca. O sigui, interacció Universitat & Recerca & Indústria. Cal donar llibertat als governs de les universitats, per tal que cada una aposti pel camí que cregui més oportú, ara bé, amb una avaluació posterior. I aquesta independència de govern ha d’anar acompanyada de finançament, un finançament que ha de créixer de forma considerable si realment el Govern creu en la missió de la Universitat. Tal com bé diuen, no cal inventar cap model, sinó adoptar el model de les universitats que surten al capdavant dels rànquings. No val allò de dir que els rànquings estan mal dissenyats (que potser ho estan), però és un fet que estem a la cua, i la culpa no és del rànquing, sinó del model. La justificació que els rànquings només estan dissenyats per les universitats americanes i britàniques tampoc és vàlid, Holanda en té un munt entre les primeres (un país que és comparable a Catalunya). Polítics, prendreu nota d’aquest article? I la comunitat universitària, està disposada a fer el salt a la nova Universitat Catalana? Això implica deures i sacrificis, no ho oblidem, paraules molt sovint inexistents en alguns perfils de la comunitat universitària.

Si no creiem amb el paper de la Universitat, cap on anem?

Sabíeu que des d’aquest any els estudiants de Batxillerat i els de FP competeixen de tu a tu per entrar a la Universitat? Amb la diferència que els primers han de fer la Selectivitat (prova igual per tothom), i els segons no.

Sabíeu que el 82% d’Educació Infantil de la UB o el 92% de la mateixa carrera a la UAB vénen de FP? I de la mateixa manera més del 50% en altres carreres Magisteri i Infermeria?

Fins ara hi havia uns camins estrablerts, qui volia anar a la Universitat estudiava Batxillerat i feia la Selectivitat. I aquells estudiants de cicles de formació professional que, acabats els estudis, s’adonaven que volien anar a la Universitat, tenien un percentatge reservat (mai superior al 30%), per tant, com a via alternativa. Les regles del joc, de la nit al dia, han canviat. I ara resulta que els futurs responsables de Catalunya en temes d’Eduació i Infermeria ja no són estudiants que tenien intenció d’anar a la Universitat, sinó que tenen estudis de FP.

En cap moment poso en dubte la capacitat dels estudiants que vénen de FP, tot i que no han passat per cap avaluació externa i objectiva equivalent a les PAU. A més, deixeu-me posar en dubte la quantitat d’alumnes de FP que entren a la Universitat amb un 10…

Catalunya no es pot permetre el luxe de jugar amb l’entrada a la Universitat o jugar amb la formació dels nostres estudiants. 6000 alumnes que han superat les PAU, una part important amb molt bona nota, el curs vinent no tenen plaça a la Universitat. Ara que és quan més es necessita la formació, el Govern l’erra, tot i que ja se’ls va advertir des de diferents sectors de la Universitat. Mantinc que hem de donar prestigi a la FP, però no convertir-la en la via fàcil per entrar a la Universitat, sinó acabarem de desmotivar els estudiants de Batxillerat, que prou feina tenen a assolir els valors d’esforç i sacrifici, que una altra brillant reforma es va endur. Per útim, tothom hauria d’anar a la Universitat? No, però ho deixo per una altra entrada.