M’acaben de publicar un article a la revista Chemistry A European Journal sobre la semblança química entre hidrocarburs i hidroborurs. Més enllà que és una molt bona revista de química general, el fet més destacat és que la meva proposta de disseny gràfic per representar la recerca inclosa en l’article me l’han publicada a la contraportada de la revista.
L’article es titula “A Simple Link between Hydrocarbon and Borohydride Chemistries”, una col·laboració entre l’Institut de Química Computacional i l’Institut de Ciència del Materials de Barcelona (ICMAB), i parla de: S’estableix un vincle clar entre les químiques dels hidrocarburs i els hidrurs de bor demostrant que els hidrocarburs i els hidrurs de bor tenen una arrel comuna regulada pel nombre d’electrons de valència en un espai confinat. L’aplicació del mètode proposat a hidrocarburs de referència dóna lloc a hidrurs de bor coneguts, però, fins i tot més important, permet el disseny de noves i interessants molècules que contenen bor que poden ser una font d′inspiració pels químics sintètics.
Per alguns potser comença a ser un tòpic, però per mi continua sent un objectiu que no hi penso renunciar: fer que la nostra educació s’acosti cada dia més a la de Finlàndia. Altra cop apareixen al capdavant de l’informe PISA. Em quedo amb tres idees que per mi formen la columna vertebral del seu bon funcionament: 1) Els finlandesos consideren que el tresor de la nació són els seus fills i els posen en mans del millors professionals del país; 2) l’elevat rendiment dels estudiants és independent del seu context sòcio-econòmic; i 3) els pares tenen la convicció que són els primers responsables de l’educació dels seus fills, per davant de l’escola.
Vull posar èmfasi en el primer punt, amb el fet que només els millors estudiants de Finlàndia es poden convertir en mestres, i que ni tan sols amb bones notes en fan prou, sinó que han de passar unes proves molt dures. Així doncs, no és d’estranyar que per un mestre finlandès és un honor nacional ser mestre de primària. Algú em podria dir quants dels nostres millors alumnes de Batxillerat demanen Educació Infantil o Educació Primària en primera opció? Pocs, molt pocs, i només cal observar les notes de tall. És per això que aplaudeixo la proposta de crear una escola d’elit de mestres per part de la Generalitat, i que en principi serà una titulació en la qual hi estaran involucrades totes les universitats públiques catalanes. Evidentment que tardarem a recollir-ne els fruits, però es tracta d’una primera pedra, i vull posar-hi una mirada optimista, més encara ara en un moment delicat econòmicament, però esperançador políticament.
Cal tenir present que l’educació ha canviat, i aquesta ja no s’entén sense la incorporació de les noves tecnologies en el dia a dia, però d’ajuda a uns professionals formats amb aquestes, i no com una obligació per semblar que així el mestre o escola són millors. Les noves tecnologies ja formen part de la nostra vida, i també de la dels nens, i encara més important és el fet que han demostrat ser motl útils pel desenvolupament humà. Recordem el nostre compromís que per tal que l’educació d’un país tingui èxit ha de permetre les mateixes oportunitats a tots els nens. Però qui més en sap d’això és l’Eduard, així que us deixo amb la seva conferència al TEDxUdG. Per molts anys més comunicant Eduard! (aquest article ha estat prèviament publicat al bloc Com Gotes a l’Oceà en honor del seu cinquè aniversari en forma de “gotes obertes“. Us convido a no perdre-us-les. Gràcies altre cop Eduard)
Un any més, la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la UdG va organitzar la Nit de la Recerca a Girona, un esdeveniment que se celebra en més de 350 ciutats europees amb la intenció d’acostar la recerca a la societat i sobretot als més petits: als científics del demà. De 5 a 9 de la tarda diferents científics de la UdG porten a terme experiments, enguany relacionats amb la neurociència i les energies renovables, en la qual els nens hi poden prendre part activa. Aquest any ens va visitar la Project Officer de la Comissió Europea, Monica Hoek, responsable d’aquest projecte a Europa, per supervisar com el duem a terme i alhora entrevistar-se amb els investigadors de la UdG que se’ns ha concedit un projecte europeu per retornar al nostre país i engegar els nostres propis projectes de recerca.
Us he posat les fotos dels més petits dibuixant els científics; la Sílvia Simon, directora de la Nit de la Recerca, parlant amb la Project Officer Monica Hoek i el mag Fèllix; en Miquel Duran fent jocs de mans i màgia químico-quàntica; i en Pep Anton i en Pep Duran fent experiments químics.
El passat curs 2011-12 vaig tutoritzar el treball de recerca de Batxillerat d’en Jordi Massallé, un estudiant del Col·legi Bell-Lloc de Girona. El seu treball es va centrar en l’aplicació de la química computacional a l’estudi dels materials de les raquetes, concretament els nanotubs que ja s’utilitzen en els models més avançats. La raó d’aquest estudi és que en Jordi és una jove promesa del tennis de Sant Feliu de Guíxols, però que en cap moment s’ha oblidat dels estudis. Això l’ha dut a ser becat per la University of North Carolina at Charlotte per estudiar finances internacionals i continuar la seva carrera tennística. Així doncs, a banda d’un magnífic tennista, he de reconèixer que també és un molt bon estudiant, i l’he de felicitar per la recerca que va dur a terme en el meu camp de recerca. Felicitats Jordi, aprofita aquesta oportunitat merescuda, i molts èxits!
Us he deixat el pòster referent al seu treball de recerca. I aquí a sota podeu veure en Jordi amb el periodista Antoni Bassas, a Charlotte mateix, en motiu de la convenció del partit demòcrata, en el qual va poder accedir. Una foto que m’ha fet arribar el professor Manel Montoliu del Bell-Lloc, i tutor d’en Jordi fins l’any passat.
Sabeu qui són en Joan Massegué, Carlos Cordón, Josep Baselga o Manel Esteller? Els quatre són catalans, són metges, i encapçalen recerca de primer nivell per combatre el càncer. Els quatre estan exercint en els més pretigiosos centres de recerca del càncer: del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center o el Mount Sinai Hospital de Nova York, al Massacusetts General Hospital de Boston o l’Institut d’Invetigació Biomèdica de Bellvitge. Alhora tots mantenen contacte i col·laboren amb hospitals de Catalunya.
Fa un parell de setmanes vaig assistir al curs “Epigenética: biología, salud y enfermedad” de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo de Santander, impartit pel doctor Manel Esteller, que és el director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’IDIBELL. L’epigenètica fa referència a toto allò que controla l’activitat del genoma de forma heredable i no determinada per la seqüència genètica o, en altres paraules, l’interlocutor entre l’ambient i la genètica. Un exemple, dos bessons tenen el mateix genoma, però diferent epigenoma, ja que l’activitat dels gens està en funció de l’ambient. L’epigenètica ha significat un gran avenç en la lluita contra el càncer, i la prova és que ha donat lloc al disseny de nous fàrmacs (us sonen els agents desmetilants?). Alhora que no només està relacionada amb el càncer, sinó també amb malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer o cardiovasculars.
Vaig assistir el curs després d’escoltar la conferència d’en Manel Esteller al 46th ICREA Colloquium i adonar-me que l’epigenètica és una recerca biomèdica amb molt futur, i els sistemes que tracta són estructures bioquímiques properes a la recerca que he dut a terme més recentment. I també m’agradaria sentir-me partícep del combat contra el càncer, tot gra de sorra és benvingut.
Ahir va clausurar el 5è Jove Campus de Recerca de la UdG. Aquest campus de dues setmanes té l’objectiu d’acostar els estudiants de Batxillerat a la Universitat, sobretot a través de la recerca que hi duem a terme. L’èxit queda palès amb l’elevada demanda que té, fent que només els estudiants amb més talent puguin fer-lo. A banda de conèixer les diferents línies de recerca de la UdG, el Campus permet que els estudiants puguin avançar el seu treball de recerca de Batxillerat, en contacte amb tutors de les seves respectives àrees d’investigació.
Aquest any he cotutoritzat, juntament amb la Sílvia Simon, tres estudiants, en Joan, l’Adrià i l’Aaron, que han decidit fer el treball de recerca sobre l’estudi de la interacció entre diferents malalties i els respectius fàrmacs a través de la química computacional. Els he de felicitar perquè han treballat i après molt, i només espero haver-los pogut contagiar una mica d’interès per la ciència i la recerca.
La cloenda de l’acte va comptar amb els jocs de mans d’en Miquel Duran i el bossó de Higgs, i els experiments d’en Pep Duran (director del campus) i en Pep Anton creant el sol de fòsfor. La vicerectora delegada d’Estudiants, Cooperació i Igualtat que va recordar que Catalunya no té matèries primeres, però sí talent i coneixement. I en aquesta direcció, la UdG s’esforça a captar aquest talent ja des de Primària amb la Universitat dels Nens i les Nenes i motivar-los amb la recerca. Per molts Campus més!
La setmana passada es va celebrar a l’Auditori Josep Irla de Girona el congrés “X Girona Seminar on Theoretical and Computational Chemistry for the Modeling of Biochemical Systems: From Theory to Applications“. És la segona vegada que sóc part de l’equip organitzador, en aquest cas com a secretari, juntament amb en Miquel i en Pedro del mateix Institut de Química Computacional de la UdG. La temàtica d’aquesta edició ha estat la química computacional aplicada als sistemes bioquímics, i ha comptat amb l’assistència de 130 investigadors d’arreu del món, molts d’ells capdavanters en aquest camp de recerca, que han donat 28 conferències, 24 comunicacions i 60 pòsters, tots d’un alt nivell. També vull destacar que la inauguració va anar a càrrec d’en Carles Puigdemont, alcalde de Girona.
He de confessar que l’organització d’un esdeveniment com aquest ha portat molta feina, però l’esforç l’he vist compensat un cop acabat el congrés i havent avaluat el resultat per mi mateix i a través de les felicitacions de molts dels assistents. Només em queda felicitar a la Carme, Dani, Laura, Mireia i Verònica per haver-ho fet possible. El 2014 repetirem, i ho farem millor.
Per últim, la meva contribució científica al congrés va ser a través d’un pòster de la recerca feta pel meu estudiant de doctorat, Majid El-Hamdi, sobre un article publicat a la revista Journal of Organic Chemistry (a la foto en Miquel amb el pòster).
