Networking entre empreses i grups de recerca al Parc

Dijous va tenir lloc el II Fòrum del Parc Científic i Tecnològic de la UDG, que va convocar d’una banda les diverses entitats, empreses i grups de recerca del Parc, i de l’altra les organitzacions empresarials de les comarques de Girona, Barcelona i el sud de França amb l’objectiu de donar a conèixer la seva activitat, i fomentar la interacció i el networking entre elles.

Jo vaig ser el ponent del meu grup de recerca, l’Institut de Química Computacional, vaig presentar allò que fem i alhora les possibilitats de col·laboració. Aquesta va ser la ponència, a la sessió de “Biotecnologia, Alimentació i Salut”:

Peregrins científics al Camí de Santiago (WATOC2011)

Aquesta setmana he assistit al Congrés Internacional Ninth Triennial Congress of the World Association of Theoretical and Computational Chemists (WATOC 2011), celebrat a Santiago de Compostela del 17 al 22 de juliol. 1300 investigadors en química teòrica i computacional d’arreu del món ens hem reunit per compartir les nostres recerques amb el paisatge gallec com a escerani i amb la màgia que envolta el Camí de Santiago.

He tingut la sort de poder presentar la meva recerca amb una comunicació. He parlat d’un estudi publicat recentment sobre la selectivitat de la replicació de l’ADN i els efectes de solvatació, enllaços per pont d’hidrogen i acoblament pi sobre aquesta. Així que només puc donar gràcies a l’organització amb el Prof. Yáñez al capdavant per haver-me donat aquesta oportunitat, i haver-nos combinat la química d’alt nivell amb la visita a les Rías Baixas, el concert a la Catedral de Santiago, i poder presenciar el Botafumeiro a la missa del peregrí.

I no vull acabar sense felicitar els 4 companys (Anna, Eloi, Ferran, i Pedro) del grup que han vingut a Santiago amb bicicleta des de Roncesvalles (800 km). Tot el Camí de Santiago, i per la ciència!

Pol d’atracció de talent a Catalunya: 10 anys d’ICREA

Aquest present any 2011, la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) compleix 10 anys d’atracció de talent cap a Catalunya. En commemoració, el passat dimarts hi va haver un acte institucional al Palau de la Generalitat encapçalat pel MHP Mas, el Conseller Mas-Collell i el director d’ICREA Bertranpetit. El President Mas va ressaltar el fet que el pare d’ICREA, el Conseller Mas-Collell, 10 anys després torni ser al Govern de Catalunya per continuar la seva tasca. Bertranpetit va posar l’excel·lència internacional dels investigadors ICREA com a bandera de la institució, i alhora destacant l’ajuda de headhunters per continuar aquesta tasca. Mas-Collell va dir que fa 10 anys es va proposar posar Catalunya dins el mapa de la recerca mundial, amb investigadors allunyats del funcionariat (model del CNRS francès). Valora positivament la resposta del teixit de recerca català (centres de recerca i universitats) envers ICREA, alhora que va ressaltar el suport continu per part dels diferents governs, i el paper destacat dels directors i l’administració de la mateixa.

El President Mas va concloure l’acte recordant el lema “la feina ben feta no té fronteres”, perfectament aplicable a ICREA en el sentit d’haver captat talent internacional. Fent referència a l’administració d’ICREA (200 investigadors, 1 director i 5 persones d’administració), va recordar amb “amb poc o menys es pot fer molt”, en línia amb l’aposta per l’eficiència, i per això el fet d’haver apostat per l’investigador contractat. ICREA ha ajudat a la projecció exterior de la recerca catalana, amb una concentració de talent envejable, sobretot si considerem el poc poder i recursos de Catalunya. En definitiva, un discurs motivador del President Mas per tots aquells que hem dirigit la nostra carrera cap a la recerca en el nostre país. La creació d’ICREA ha representat una motivació, ja que tots nosaltres ambicionem un dia poder formar-ne part, i per això treballem cada dia. Per molts anys més! L’acte va finalitzar amb un interessant Col·loqui ICREA amb Ignacio Cirac i Maciej Lewenstein.

Treball dirigit per mi és citat a La Vanguardia

Aquest matí he rebut un missatge fent-me notar que surto citat en un article de La Vanguardia de l’edició de Girona d’avui mateix. Concretament, fa referència al treball de recerca que vaig supervisar aquest passat any a la Laura Montoliu, a qui se li va concedir el primer premi de “Jóvenes Investigadores 2010” del Ministeri. Estic content de sortir citat, però alhora crec que també és un fet important que un diari de la talla de La Vanguardia es faci ressò de temes de recerca, i espero que això no sigui un fet puntual, sinó una nova manera de fer. La premsa és un poder, i com a tal també ha de demostrar la seva aposta per aquesta desitjada societat del coneixement. No puc acabar sense donar les gràcies a en Manel Montoliu (professor del Bell-Lloc i pare i alhora tutor de l’estudiant premiada) i a la seva perseverància per tal de fer notar de la importància d’aquest premi als periodistes pertinents, i alhora també agrair a la Bàrbara Julbe l’interès mostrat envers aquest tema, reflectit en la qualitat del present article.

Catalunya: bressol de talent jove

M’ha arribat a les mans una entrevista del passat 4 de gener al Dr. Josep Baselga, Director d’oncologia de l’hospital General de Massachussetts (Boston), publicada per La Vanguardia. Primer de tot ja m’ha cridat l’atenció el títol: “Catalunya ha de ser un bressol de talent jove”, frase que dirigeix al Conseller Mas-Collell; defensant que Catalunya ha d’atreure joves investigadors de primer nivell, ja que les noves idees surten de la gent jove. En aquest sentit, valora de Boston el fet de dur a terme un treball en equip, d’interacció amb altres persones. Aquest entorn, segons Baselga, el fa sentir jove, amb ganes d’aprendre i fer coses noves. Tornant a Catalunya, defensa que s’ha de donar tot el suport als centres d’investigació d’excel·lència  Respecte a la recerca en medicina, troba a faltar una major interacció entre la Universitat i els hospitals catalans, a diferència del que passa a Harvard. Baselga acaba amb un punt important a tractar, la dissociació entre investigació i docència. A Harvard, es pot esdevenir full professor (catedràtic) a través de tres vies: un bon investigador, un bon metge o un bon mestre, les tres igualment valorades. Recordem que un bon investigador moltes vegades no és un bon mestre. Aquesta dissociació enriqueix la Universitat, ja que un bon mestre es dedica als alumnes (el futur), mentre els investigadors es centren en la recerca i en els estudiants de doctorat. Cal reflexionar-hi també a casa nostra.

Comparteixo la confiança de Baselga amb el Conseller Mas-Collell, qui també fou un prestigiós professor de Harvard, per tornar a donar suport als centres d’excel·lència (centres que ja varen ser creats fa uns deu anys pel mateix Mas-Collell); atreure el talent jove, i per això ICREA fou pionera a tot l’Estat amb la creació de la ICREA Junior i la ICREA Senior (també creada per Mas-Collell); i donar suport a la dissociació entre investigació i docència, i per això torno a fer referència a ICREA amb el programa Acadèmia (creat fa dos anys pel conseller Huguet). Les idees i la persona ja hi són, només falta que els nostres dirigents apostin (posin diners) directament per aquesta societat del coneixement.

Camí de l’excel·lència sense oblidar les bases

La setmana passada va tenir lloc l’acte “Et vols banyar? Vols que sigui fantàstic? Capbussa’t en la química i neda entre robots”, emmarcat dins La Universitat dels Nens i les Nenes (udn2), un projecte que engloba les 8 universitats de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), entre elles la UdG. Aquesta iniciativa es fa amb la intenció d’acostar la Universitat als nens i nenes d’educació primària, els futurs actors d’aquesta institució. La Universitat té per missió acostar la ciència i la cultura a la societat, i aquesta engloba dels més petits als més grans. La Universitat ja no és només per aquells alumnes de 18 a 23 anys (més o menys), sinó que fa temps que ja es va obrir a tots els adults, tenint en compte allò de la formació continuada al llarg de les nostres vides, un requisit d’ara en endavant. I ara, doncs també toca que s’acosti als nens i les nenes, que els facin coneixedors dels tresors del coneixement que tenen. Ja en el meu camp, crec que els permet veure la importància de la ciència (la química en aquest cas) en tot allò que ens envolta. I com a mostra el vídeo següent (Edunomia):

En segon lloc, vull fer referència a la petició de Campus d’Excel·lència Internacional (CEI) per part de la UdG juntament amb la Universitat de les Illes Balears (UIB) i amb el suport del CSIC. Concretament, aquesta aposta es presenta com a Campus d’Excel·lència Internacional Pirineus Sostenibilitat Turística, Aigua i Investigació Avançada, i significaria un pas més cap a una marca de qualitat per part de la UdG. Alhora, ja he defensat anteriorment la necessitat de tota Universitat d’apostar per unes línies d’excel·lència, les quals també provoquen una retroalimentació de la resta en pro d’una millor Universitat. Les Universitats catalanes hem de millorar (amb rànquings o sense), i crec que aquesta és una via. Tant de bo se’ns concedeixi el CEI! Així doncs, cal perseguir l’excel·lència, però sense oblidar les bases, els futurs actors de la Universitat, els nens i les nenes.

Científics perduts pel camí: Els donem una oportunitat?

Ahir em vaig assabentar amb detall del programa Dreams (You Can Help Dreams Come True) de l’American Chemical Society (ACS). Es tracta d’un programa d’ajudes als Estats Units per tal que aquelles persones pertanyents a minories desafavorides econòmicament, però capacitades per obtenir el Graduat en Química, ho puguin fer. O sigui, fer que aquesta gent, en principi mancada d’oportunitats per raons econòmiques, pugui fer realitat el seu somni, estudiar Química i convertir-se en científics. El programa d’ajudes és pioner en el sentit que no només inclou beques, sinó que aquestes van acompanyades de tutoria contínua al llarg del Graduat i la posterior fase de pràctiques.

No es tracta d’ajudes provinents de cap ONG, ni d’ajuda als desvalguts, ni tan sols es podria qualificar d’altruista. Es tracta d’un programa d’inversió en la societat per tal d’obtenir-ne un benefici, sent així beneficiós per ambdues parts. Es tracta d’una inicitiva en una societat, l’americana, la qual realment creu que el coneixement és el motor de l’economia. Quan arribarà aquí?