Combatre els prejudicis de la química. AIQ2011

L’Any Internacional de la Química 2011 ha donat el tret de sortida aquesta setmana. Amb la inauguració formal a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, es tracta de donar a conèixer la química a la societat, combatre els prejudicis, més que parlar dels perjudicis. Tot és química: l’aire, l’aigua, el nostre cos, el menjar,… no hi ha engany major que aquell producte que porta escrit: “sense química” (la Royal Society of Chemistry ha promés un milió de lliures al primer que porti una cosa sense química). Tot allò derivat del petroli necessita de química per obtenir-ho, ara bé, la que ha d’esdevenir la principal energia renovable: la solar, també necessita de química per tal d’aprofitar-la. La inauguració va comptar amb la xerrada del professor Agustí Lledós que va donar la conferència “Vull ser químic… per fer què?”, un títol provocador per una brillant conferència sobre els reptes de futur de la química i dels investigadors en aquesta matèria. Apostant decididament per la interdisciplinarietat de la recerca, amb el químic involucrat en els camps de la salut, l’energia i la sostenibilitat, els tres grans eixos de futur. Us invito a mirar el vídeo de la xerrada, una gran llicó de didàctica en química tant a la societat escèptica dels beneficis d’aquesta, com als investigadors que ens hem compromès amb aquesta apassionant ciència.

Us demano que en feu difusió, que participeu a algun dels actes que es faran arreu de Catalunya i,que feu una ullada al llibre “The Elements”, el qual serà traduït al català per Sant Jordi 2011. Més informació amb en Pepquímic.

El Celler de Can Roca es doctora a la UdG

Joan Roca, artífex del restaurant El Celler de Can Roca, va ser distingit aquest passat dimarts amb el Doctorat Honoris Causa de la Universitat de Girona. Podria dir moltes coses de l’acte, però prefereixo dirigir-vos al discurs de proposta d’investidura del xef per part del professor José Antonio Donaire. Un escrit farcit de metàfores dins el món de la gastronomia que, només acabar l’acte, no vaig dubtar ni un moment de felicitar-lo en persona (i alhora que em desvirtualitzés en el Twitter).

Amb ingredients de collita pròpia, vull destacar com El Celler de Can Roca no va néixer per casualitat, sinó d’afegir un ingredient imprescindible: la FORMACIÓ, a allò que havien après a casa amb els pares: el saber casolà de la cuina. El mateix Joan va dir que el desig / consell de la seva mare, i que recorda perfectament: “estudieu fills estudieu… i encara ho fem“. Tenen el món de la gastronomia als seus peus, un dels millors restaurants del món, i no obliden ni d’on vénen, ni com han aconseguit arribar-hi. La seva recepta és talent + creativitat + innovació, regat amb esforç + humilitat. La innovació al El Celler passa per l’establiment de ponts de diàleg amb pagesos i alhora científics, assolint una cuina creativa, un laboratori de R+D+I aplicat a la gastronomia, que els ha dut a ser invitats a Harvard.

Felicitats al DHC Joan Roca i als seus germans Josep i Jordi, El Celler és un excitós triangle, que ha ajudat a posar Girona en un lloc privilegiat del mapa mundial en gastronomia, juntament amb en Ferran Adrià. Mereixedors d’aquest guardó, que el propi Joan en considera estar més orgullós que de les estrelles Michelin per haver aplicat la innovació, el saber i la cultura a l’alta gastronomia, tres valors també propis de la Universitat (@donaire). Un model d’emprenedoria amb tots els ingredients d’èxit, compromesos amb la docència i provocant entusiame entre els alumnes.

NIT TIC a Girona

El passat dilluns va tenir lloc e-Tech (Saló de noves tecnologies de les comarques de Girona), presidit per Joan Ribas de Pouplana, de l’AENTEG (Associació d’Empresaris de Noves TEcnologies de Girona). Es va destacar la importància de posar en comú les visions dels diferents actors pel què fa a les empreses TIC a Girona: empresaris, administració i universitat (amb el Parc de la UdG), sent conscients de la importància d’aquest sector per remuntar els difícils moments econòmics actuas. Jo vaig assitir a l’acte final, la NIT TIC, on es varen concedir els VIII Premis E-TECH 2010. Em va agradar assistir-hi per conèixer aquests nous projectes, prometedors. Lafcarr va guanyar per un projecte d’opimització del servei d’ambulàncies a Girona; e-hitchiking pretén ser un servei d’autoestop per internet; Inatica per un projecte de convertir les parets de les parades d’autobusos en pantalles d’informació i propaganda; Megatel per un programari d’opimització dels recursos farmacèutics a l’Àfrica; Nocking com una xarxa social molt local per serveis de barri; o Inspirit per un programari de compartició de documents en discs durs virtuals. Felicito als guanyadors, els quals aporten aquest optimisme tan mancat actualment.

Diari d’una mestra: manca d’autoritat i credibilitat

Recomano la lectura de l’entrevista a la mestra Pilar Pellicer que avui publica La Vanguardia en el suplement de Girona. Les seves paraules són una lliçó per alumnes, mestres, pares i autoritats competents en educació. Les frases amb les quals em quedo:

– La feina de la mestra és ensenyar el camí a la menudalla, perquè la mainada és el futur del país.

– Hem perdut credibilitat i autoritat, i els nens i els pares ens tenen per poca cosa.

– Per a ser mestra cal que agradi la canalla i a qui no li agradi, que faci una altra feina.

– Amb l’ensenyament obligatori fins els setze anys, les escoles s’han convertit en guarderies d’adolescents.

– Totes les matèries són interessants si la mestra sap fer que agradin als infants.

– L’ordinador és ràpid, però no ha de fer oblidar la lectura i l’escriptura.

Una Universitat de tots. e-Participació amb MyUniversity

La setmana passada vaig anar a la seu del Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA) a la presentació del projecte europeu MyUniversity, en representació de la Universitat de Girona. L’objectiu de MyUniversity és “Proveir les universitats d’una plataforma d’e-Participació, que permetrà informar el conjunt de la comunitat universitària de tots els temes a debatre i proporcionar-li eines interactives per participar en els processos de presa de decisions, a nivell tant local com europeu.”. Així doncs, MyUniversity consisteix en una plataforma que hauria de permetre interactuar els membres de diferents universitats europees en aquells temes que els són comuns. I com a membres s’inclou tota la comunitat universitària, des dels professors, PDI i PAS fins als alumnes. El projecte europeu ha estat concedit amb uns objectius de quotes de participació molt ambiciosos. Sobretot respecte a la participació per part dels alumnes (20%), que són els membres que més apàtics es mostren a l’hora d’involucrar-se en el funcionament de la Universitat.

Un tema clau pel qual s’ha proposat aquest projecte és el procés de Bolonya, amb la intenció d’integrar aquelles visions divergents de la proposta inicial. I no em refereixo a aquells “gamberros” que cridaven i destrossaven el mobiliari urbà del centre de Barcelona, ni aquells “okupes” de la UB, UAB o UDG, sinó als ESTUDIANTS UNIVERSITARIS, aquells que van a la Universitat perquè creuen que la formació els proporcioinarà un futur millor. Aquells que saben valorar l’esforç econòmic que fa la societat per tal que aquesta estigui més ben formada, per un futur millor pel País. La Universitat té les portes obertes a tothom, dels més petits als més grans, ja que la formació no té edat, i més ara que som conscients de la importància de la formació contínua. Ara bé, aquells que menyspreen la importància del coneixement, convertint la Universitat en el seu pati de grans, no hi són benvinguts, i en cap moment trobaran el meu suport en les seves reclamacions, la majoria de vegades targiversades de la realitat. Tothom té DRET a anar a la Universitat, però amb  el DEURE inherent de correspondre amb l’estudi, amb l’esforç com a valor. Donem una oportunitat a aquest projecte? Per una Universitat més de tots. Jo hi crec i m’hi he involucrat a partir de la UDG, juntament amb la resta d’universitats catalanes, coordinades a partir del CESCA.

Si no creus en la formació, prova la ignorància

El passat 30 de novembre vaig assistir a la III Trobada de Directius CEDE amb el títol “Dirigir i obrir-se al món“, celebrada a l’Auditori Palau de Congressos de Girona sota el patrocini de la Fundació Príncep de Girona. Entre molts tòpics que varen anar apareixent, em quedo amb la lliçó magistral que va donar Javier Solana sobre l’economia dels països emergents. D’aquí a 10 anys, l’economia d’aquests països (E7 = Brasil, Rússia, Índia, Xina, Mèxic, Indonèsia i Turquia) s’equipararà a la del G7. No es tracta sols de mà d’obra barata, sinó que la formació també hi té un paper clau: Xina, per exemple, cada any genera més enginyers que la resta d’universitats del món. Són dades que han d’incentivar Occident a competir, cooperar i confrontar (no claudicar), tal com va recomanar Solana. Alhora va advertir que els últims premis Nobel ja no surten de l’economia productiva (empreses), sinó que tots vénen de la Universitat.

La paraula més repetida va ser FORMACIÓ (d’aquí el títol d’aquesta entrada, dita per Lluís Cantarell de Nestlé), com l’eina imprescindible perquè una societat evolucioni, i perquè sortim amb força de la crisi present. En aquesta línia, Josep Lagares va recordar la frase del President Pujol que hi ha país perquè hi ha jovent amb molta formació i serietat. En la línia del jovent, em va agradar la taula rodona de joves empresaris (Marcos Cuevas, Jonás de Miguel, Javier Pérez Dolset i Carlos Torrecilla), sent models a seguir d’emprenedoria pels universitaris. Destaco que consideren imprescidible un bon contacte universitat – empresa i que els principals actius de la nostra societat són el talent i la creativitat. Per últim descriuen el directiu del futur (2020) com aquell que prendrà totes les decisions en grup, que pensarà directament en altres idiomes, amb ús generalitzat dels mapes conceptuals, amb sou variable en funció dels resultats, sense compromís etern en les empreses i, més important, amb gran rellevància del paper de la dona, fins al punt que la presència femenina en els equips de direcció serà una assignatura superada. Això sí seria un gran avenç com a societat!

“Tots desitgem un jovent format en valors i principis, socialment responsable i implicat en la construcció del seu futur; que allunyi de si mateix qualsevol sentiment de frustració o conformisme.” (SAR Príncep d’Astúries i de Girona)

Article publicat a la revista Engega de la UdG

La revista de la Universitat de Girona, ENGEGA, en el número d’octubre, publica un article meu derivat d’una entrada que vaig fer en aquest mateix bloc sobre el projecte del Pol de Recerca i Ensenyament Superior Pirineus Mediterrani (PRES-PM), del qual la UdG en forma part. Estic content de poder participar d’aquesta publicació adreçada a tota la comunitat de la universitat.