Recerca a Batxilerat en química computacional premiada

Aquest any col·laboro en la supervisió d’un treball de recerca de Batxillerat que implica 7 alumnes del Col·legi Bell-Lloc de Girona. Concretament el treball consisteix en l’estudi de la interacció entre un principi actiu (fàrmac) i una diana biològica (proteïna implicada en una malaltia). El treball tracta malalties com l’Alzheimer, Parkinson, dolor, obesitat, diabetis o VIH. La intenció del treball és poder arribar a dissenyar millors fàrmacs per les mencionades malalties. I la metodologia utilitzada es basa en el docking, o sigui, busca el millor acoplament entre els dos sistemes que interaccionen, en aquest cas el fàrmac i la proteïna o sistema biològic escollit.

El projecte està supervisat pel Professor Manel Montoliu del mateix Bell-Lloc, juntament amb l’Aleix Viñolas, ex-alumne del Bell-Lloc i ara estudiant de doctorat de la Universidad de Navarra. La setmana passada l’Aleix va fer un curs d’introducció a la química computacional, i al docking en particular, per tal que els alumnes puguin dur amb èxit el treball de recerca. Jo també hi vaig participar.

Però el més important és que aquesta proposta de treball de recerca va ser distingida el passat 8 de juny amb una Beca Joves10 de la Fundació Jaume Casademont, pel projecte titulat: “Modelització molecular del docking a set diferents patologies mitjançant eines de la Química Computacional” de Joan Viñolas, Aaron Alcaraz, Adrià Morera, Jordi Amagat, Pau Sidera, Pere Rodríguez i Eduard Martínez del col.legi Bell-Lloc de Girona. La Consellera Rigau i l’Alcalde Puigdemont varen fer entrega dels premis. Moltes felicitats! M’alegra veure joves de Batxillerat engrescats amb la recerca, i més encara en el meu camp d’investigació. Repeteixo que és una manera per acostar-los la ciència d’una manera més realista. Poder participar activament amb recerques de veritat que duem a terme en els nostres laboratoris fa que aquests joves es mirin la ciència amb uns altres ulls, més enllà d’aquelles matèries que acostumen a ser difícils a l’hora d’estudiar.

Anuncis

Ferran Adrià: No hi ha menjar rar, hi ha gent rara

Ferran Adrià ha estat l’invitat de la darrera Butaca Jaume Casademont, amb una conversa dirigida per en Josep Maria Fonalleras. En primer lloc va destacar el retorn de Jaume Casademont a la societat gironina a través de la Fundació Jaume Casademont, allò que Adrià considera que hauria de ser un deure de l’empresariat. El xef també ho farà a través de El Bulli Foundation, un projecte centrat en la creativitat a la cuina i que té el compromís de publicar cada dia la feina / recerca duta a terme a través de la xarxa (una mostra de transparència). Concretament, va ser la creativitat l’eix vertebrador de la xerrada, una creativitat que de per sí és normal, i que és la conseqüència d’aquesta la marca la diferència. Defensa una creativitat nascuda i assentada en la humilitat (en Ferran n’és el millor exemple). En el cas de El Bulli, la creativitat en equip és el que els ha portat a ser el millor restaurant del món. Per altra banda, considera que la velocitat de canvi vinguda amb internet ha estat un prejudici per la creativitat, ja que a diferència de El Bulli que porta un llarg recorregut (en Ferran va estar els primers 15 anys cobrant 120.000 pessetes amb El Bulli, quants altres empresaris haguessin aguantat?), ara les idees es cremen molt ràpid.

Per últim vull destacar les paraules de lloança envers els germans Roca i El Celler de Can Roca, un altre exemple d’humilitat i esforç, la creativitat dels quals també els ha dut al cim de la restauració mundial, i amb ells la ciutat de Girona. I no puc acabar sense fer esment al compromís d’Adrià amb la salut a través de l’educació del menjar, iniciativa juntament amb el cardiòleg Valentí Fuster. 2 consells: hem de ser exemple dels nostres fills a l’hora de menjar; i es pot menjar de tot, però tenint en compte la quantitat. Respecte al menjar, després de relatar-nos una divertida experiència que va viure juntament amb Miquel Barceló i dos malinesos (de Mali) a El Bulli, una sentència: no hi ha menjar rar, hi ha gent rara.